divendres, 28 de març de 2014

CP.1 che passione! (Tortosa, Els Ports)

La SIS aquest any estem concentrant-nos en la descoberta dels Ports. 
Tal com vam explicar al blog al CP.1 el retorno, vam decidir d'anar a mirar el terreny del CP.1 per a poder preparar la sortida trimestral de la SIS.
Es evident que el CP.1 ens agrada, i podreu trobar altres descripcions en aquest mateix blog.

Setembre 2011

Al final a aquesta sortida ens vam apuntar el Martí, el Bru, el Roger, la Sara, el Jordi i jo el Tomàs.

Aproximació:
Tot just arribem al parking rebem la bona notícia, la gent de Tarragona, Tortosa i València estan instal·lant el CP.1 i el CP.3, i el deixaran instal·lat per el cap de setmana següent que hi havia trobada. 

Per tant, l'aproximació podia ser més lleugera tot i teniem les provisions i algun material a portar amb nosaltres. 
Ven aviat arribem a la cova pintada, que dona nom al barranc i a tots els CP (Cova Pintada)

Fem alguna foto a la Cova Pintada, teniu aquí un petit video del making of:



Avenc:
Arribem sense problemes (a part la remontada del barranc) a la boca del CP.1
Al arribar trobem a "la gent" que havien d'instal·lar la cavitat a la boca.

I la gent ... son 2! Però quins dos! En Jota i en Juanfran. Uns màquines experts en Espele, amb un currículum de primera i en Jota, de la escola de Jorge Membrado Ferreres, admiradíssim company de la Federació Valenciana que va col·laborar amb el curs d'autosocors de la Escola de la Federació Catalana d'Espeleologia.

Ens oferim a portar-los alguna corda. I ens veuen tant petats que ens en donen una i prou.   ;-D

Ells van tirant i nosaltres amb calma, menjem i montem el campament a l'interior del CP.1 on tenim la intenció de fer nit.

No posarem fotos de tota la cova perquè ja ha estat il·lustrada en altres entrades en aquest mateix blog.
Arribem a la sala gran on no hi ha ni rastre dels valencians i ens dirigim a la sala del llac. 
Allà fem alguna foto de rigor i continuem cap avall. 
Recorrem la sala gran i ens dirigim cap als punts on trobarem la primera gatera vertical. La trobem instal·lada. En aquell moment ens sorprèn doncs sempre l'hem fet sense corda, però cal dir que al retorn s'agraeix, de poder pujar per la corda i no en contraposició per aquell xemeneia.























Al arribar al primer pou ja els sentim traficar i contactem físicament amb ells al aeri. 
Ha instal·lat en Jota i decideixen que al retorn modificaran la instal·lació afegint a la capçalera del aeri, un altre spit, de forma que es pugui posar una Y. 
La veritat és que psicològicament s'agraeix.     

Podem veure al fons de la sala de l'aeri en Jota i en Juanfran discutint la jugada i nosaltres radera.
Val a dir una cosa, les cordes que vam utilitzar eren ... de les que fan respecte.
Sovint al club ens discutim sobre si podem o no continuar utilitzant una corda. ... Ara jo no les llençarem, directament les cedirem als amics valencians, doncs ... les nostres cordes velles, eren millors que les que vam instal·lar en aquest CP.1. Amb carinyu, eeeeh!



Anem baixant per l'aeri fins arribar a reunir-nos tots plegats. Continuem la progressió fins a la sala Hilti on vam fer-nos les fotos de grup, i vam poder petar la xerrada amb molta més calma. I la veritat, quina parella més divertida i ben avinguda que ens vam trobar. Vam riure molt i ens van explicar coses molt interessants sobre com tenen montat a la federació valenciana tot els graus de formació i especialització. Déu ni do quina feina que porten feta i durant quan de temps




 I per finalitzar un enigma... qui em sap dir on es trova aquesta foto al CP.1? No es fàcil.


Pit i avall!

Tomàs Roy Català.

dilluns, 17 de març de 2014

127 Topografies d'avencs i coves de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.



El Centre Excursionista de Terrassa acull en la seva pàgina web un conjunt de 127 (!!!) topografies que han recopilades i digitalitzades gràcies al esforç d'en Quicu Tapies, membre de la SIS, i de la vocalia de biblioteca, d'en Joan Pladeveya, que ha recopilat i ordenat les mateixes. I obviament gràcies als nombrós grup de topògrafs de la SIS, i algun altre club com el SES talps del CEV, que durant els anys 70 i fins als 90 van topografiar tot els que els va caure sota els peus.


Podeu trobar les topografies a la web de CET


A continuació alguns dels laboriosos narradors de la geomorfologia de sant llorens, que lluny de quedar en l'anonimat o l'oblid el seu esforç, ara queden inmortalitzats en aquesta xarxa, memòria social colectiva, d'internet.


Gràcies a:

Ferran Aguirre (SIS)
Oscar Andres
J. Anglarill (EC Sabadell)
Marc Anglés (SIS)
Oscar Anglés (SIS)
Manolita Ariza (SIS)
J. Armengou
Jaime Assens
Ramon Aubert (SES talps)
Eduard Badiella (SIS)
Xavier Badiella (SIS)
Cristina Balbé (SIS)
F. Barceló
J. Beltran (SIS)
J. Boada (SIS)
J. Boixader (SIS)
Albert Buil (SIS)
Ma. Teresa Buixó (SE CES)
Sergi Camacho (SIS)
J. Camí (SIS)
M. D. Campos (SIS)
LL. Canet (CE Sabadell)
A. Cano (SIS)
M. Canyameras (SIS)
Josep Carmona (SIS)
A. Casamada (SIS)
Jaume Centelles (SIS)
Jaume Claveri (SIS)
R. Comasòlives (SIS)
M. Cuyas (SIS)
M. Dominguez (SIS)
Joan Farrés (SIS)
Francesc Farriol (SES talps)
V. Flaquer (SIS)
Eloi Font (GES)
Joan Ma Garriga (SES talps)
Ricard Gatell (SIS)
J. Germain (SIS)
A. Hitta (SIS)
Jenar Indurain (SIS)
I. Juncosa (SIS)
Con "Scotch" Mansell (SIS)
Xavier Manyans (SIS)
J. "Tati" Marcet (SIS)
Miquel Angel Martinez (SIS)
J. Masana (SIS)
A. Masriera
Joaquim Montoril
J. Morera (SIS)
L. Munzón
M. Noguera (SIS)
J. Ortega (SIS)
Domènec Palet i Barba (1911)
R. Parera
J. Pascual (SIS)
Enric Prat (SIS)
Mercé Pons (SIS)
Pau Quesada (SIS)
D. Reig (SIS)
J. Renom (EC Sabadell)
J. Ribas (SIS)
F. Rigol (1922)
A. Roig (SE CES)
F. Romera (SIS)
J. Rosaura (SIS)
Alfons Ruiz (SIS)
F. Segura (SIS)
J. Ullastre (SIS)
Robert Vallribera (SES talps)
A. Valls (SIS)
P. "Ninu" Verderi (SIS)
R. Vilanova (SIS)
Tomàs Viver (1911)
Eduard Vives (SIS)
Salvador Vives (SIS)
J.Ma Zamora (SIS)

Club Muntanyenc Barcelones
EDES
E.R.E.
Espeleo Club Sabadell

Podeu trobar les topografies a la web de CET


A continuació es presenten les topografies inèdites recollides i/o confeccionades pels membres de la Secció d'Investigacions Subterrànies. La majoria de les topografies següents pertanyen a avencs i coves de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Aquest recull de documents té un doble valor: d'una banda, té un valor històric, perquè inclou ressenyes fetes entre l'any 1911 i el els anys 90 i, d'altra banda, té un valor pràctic per l'ús que pot fer als espelòlegs actuals.


Per més informació poseu-vos en contacte amb la Secció d'Investigacions Subetrrànies del CET.

dimecres, 12 de març de 2014

Avenc CP-3, via del mort, sala gran i sala del llac (Tortosa, Els Ports)




Despres d'haver fet el CP-1 el dissabte, ens dirigim de bon matí al CP.3. L'aproximació té el seu que, doncs has de carenar des del CP-1, travesar el barranc de la cova pintada, i pujar per la tartera fins per sobre del resalt. La boca es trova a la dreta de la tartera.

Degut a la trobada que es tindrá el cap de setmana del 15-16 de Març, ens trobem l'Avenc intal.lat.  Fem dos grups, en Jordi, en Bru i el Marti per una viai la Sara, el Roger i jo, el Tomàs, per l'altra.
Retornem a l'avenc del CP-3, aquí teniu l'anterior visita, amb deures pendents. Trobar la sala del llac.


VIA DEL MORT

Després d'un primer pou senzill, arribem a la repisa on parteixen les dos vies. La de la dreta és un seguit de fraccionaments, fins a encarar el pou de la sala gran, i la de l'esquerra és una desgrimpada fins a una finestreta, on un cop assegut, al mirar cap amunt veus aquestes formacions amb forma de medusa.
De la finestra parteix una Y, de la que ens penjem per a començar a baixar.



 A mesura que es baixant per el pou, que en alguns punts és relativament estret, comencem a visualitzar les primeres formacions preludi del que trobarem a continuació.



Mitjançant desviadors i tres o quatre reinstralacions s'arriba a la base del pou cul de sac.



Aquest pou ja el vam fer la vegada passada i la veritat, el nom li escau com mai. No val la pena baixar-lo doncs no es més que aixó.
A més a més a aquesta alçada hi ha la preciosa sala del Mort.

En aquesta sala vam fer la foto de la Sara i el Roger que ilustren la entrada del blog.

I un continuu d'altres dels molts macarrons que penjen de les formacions existents.
Cal tenir present que fa un parell d'anys que als Ports no plou abundantment i per tant l'aigua no és molt abundant ni en el CP-1 ni en aquesta via del CP-3. Per tant de la necessitat virtud, i s'improvisen diferents formes d'aprovisionament del preciós líquid.


























La Sala del Mort juga molt amb les tonalitat de l'argila i el blanc de les joves formacions. Continuem la seva visita i trobem al fons una colada




Al fons de la sala, a la dreta i despres de una grimadeta trobem una nova colada i una sala que no presenta formacions, pero que a canvi té una capa d'argila de primera qualitat que cobreix tota la mateixa.


 VIA DE LA SALA GRAN i SALA DEL LLAC

Com que les fotos de la sala gran i les seves antiestalactites ja les vam penjar a l'altre blog, pasaré directament a comentar la sala del llac.
Diuen que es la sala més gran dels Ports, el que està força bé és el pou que cal fer per arribar-hi. La Sara decideix anar sortin i en Roger s'aventura a la cerca de la sala del llac. A continuació la seva baixada pel pou.


Un cop a la base del pou hi ha a ma dreta una estalagmita (els espeleotemes que venen d'abaix), que esta marcada amb una X i un 5 encerclat. Si es fa aquesta grimpada s'arriba a una sala amb formacions precioses i blanques, i on es pot omplenar les ampolles doncs l'aigua té prou moviment.
Peró nosaltres voliem trobar la sala del llac. I la veritat, no és senzill. Intentaré fer un esforç per a que qui llegeixi això pugui arribar-hi.
Primer de tot has d'arribar a la base de la sala gran despres de trobar la escletxa que comunica els blocs amb la mateixa.
Un cop a terra, en la zona de les antiestalactites, cal dirigir-se, deixant els blocs a l'esquena, cap a l'esquerra. I de nou girant a la esquerra dirigir-se fins una pared que cal superar escalant una mica.
Un cop superada aquesta escalada ens trobem en un entorn que cap a la dreta va pujant, per la esquerra-centre amb colades, i per la dreta amb roca. Arribat al cim, a mà esquerra hi ha una gran llengua de colada, que normalment te restes de fang i que patina força. Cal pujar-la, agafant-se per la paret de la dreta i les formacions del sostre, un cop a dalt, a l'esquerra hi ha un X pintada amb rotulador. Cal començar a grimpar aquesta formació, fins a que trobarem un pas estret.
La primera vegada que el vam trobar, el vam pasar. Pero la veritat ens va sorprendre no veure cap instalació ni res, doncs el que apareixia davant era una ampla sala, com si haguessim aparegut pel seu sostre. I la topo... no ajuda. Encara avui la miro i no acabo d'entendre-la.
Per tant vist el risc aeri vam recular. I ens vam trobar amb uns amics de Tarragona que entraven a la sala Gran. Eren tres, entre ells l'Alfredo, company del curs d'Autosocors de la Escola de la Federació Catalana d'Espeologia, i que podeu admirar formosament estirat a terra, en la foto record d'aquell curset,
Els altres dos, l'Albert i en Tomàs. Aquest parell ens van iluminar sobre com arribar al llac sense caure. I la veritat, ens va sorprendre la senzillesa amb que van superar aquella repisa, que convidava a fer de tovogan, i que en canvi, per a ells era un lloc ideal per a reposar-se.
El truc era l'empotrament al sostre amb les mans, per guanyar equilibri, ja que els peus es troben molt en fals.
Un cop superat aquest punt cal lliscar per la colada apuntalant els peus. I al arribar a la base, s'obre la sala on es trova el llac. La veritat es que en Roger i jo ens vam sentir molt orgullosos d'haver-hi arribat.

Ara a petició del Jose, company de la SIS, unes quantes fotos de les formacions i del llac, doncs valen la pena.










 En Roger que va demostrar que és una maquina, al seu ritme, però imparable.

Pit i avall!

Tomàs Roy Català

dilluns, 10 de març de 2014

SIS - Curs d'Iniciació a l'Espeleologia



La Secció d'Investigacions Subterrànees (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa té el plaer d'organitzar un cop més, i en van ja 54!,  la nova edició dels cursets d'iniciació a l'espeleologia nivell I i nivell II.
El nivell I està oberta a tothom, i el nivell II requereix d'haver assolits el nivell I prèviament. 
El curs començara el 20 de març i la part lectiva es tindrà cada dimart i dijous puntualment a les 21.00h i acabaran a les 22.30h.
La part pràctica complementarà la teórica amb sortides els caps de setmana fins el 15 d'abril.
Els dies 12-13 d'Abril està previst fer una sortida de tancament del curset conjuntament nivell I, nivell II i monitors. Si no hi han imprevistos anirem als Ports, el tresor gran desconegut dels paratges de Catalunya i que té preciosos avencs i per aquells que els hi agraden, també barrancs.

El preu d'inscripció inclou, si un no ho és ja, fer-se soci del CET, soci de la SIS, Targeta de Federat A Bàsica (Espeleologia, i descens de Canons i engorjats àmbit territorial Espanyol) amb la federació Catalana d'Espeleologia 

A continuació el programa en pdf. Cliqueu aqui.

Us esperem!!!

Tomàs Roy Català
Junta de la SIS
Vocal de Formació

divendres, 7 de març de 2014

Sala Nova a la Grallera del Boixaguer (Pallars Jussà)

Arribem amb una agradable sorpresa, d’aquelles que semblen impossibles, com a minim sorprenents.
Tenim una nova sala a l’Avenc de la Grallera del Boixaguer.
LA SALA SANTAFE
Després de no poder fer la Travessa Alba (queda pendent), ens dirigim a la Grallera del Boixaguer atrets per la seva nova sala , la Galeria Imma. Vam descobrir la seva gran bellesa i junts pensàvem en tot el que queda per descobrir. Amb aquests frontals de nova generació, com els leds cree xml6.

Així que canviem el xip, visita al Boixaguer, per a .... l'exploració del Boixaguer, donant com a resultat la intuïció que la part superior de la cara la galeria lateral pot ser una continuació i ampliació de l'avenc.

Però hi havia una petita dificultat, escalar uns 15 m de colada, sense material, hem decidit tornar el cap setmana de Sant Esteve. Aquell dia vam anar directament Sergi Martínez i Josant Sánchez "Peluco", i vam poder encadenar junts l'escalada, juntament amb Josep María Lleida "Pep" Company i amic de la "artificial".
Entre els tres, hem aconseguit superar la colada sense expansius, excepte al final on un espit, s'ha col·locat, com el defineix el Pep, és un full de vidre.






I a dalt... la nostra petita recompensa una petita sala amb algunes formacions de 25 m2.
L'adrenalina va sorgir espontàniament quan s'obre un forat com un túnel de vagoneta, després de pujar el Peluco, des de dalt d'una llosa que està situat al centre de la sala a la part superior i aguantant l'equilibri, la visió li donava veure aproximadament 8-10 metres de túnel amb lleugera ascensió.


No hem pogut seguir, el temps s'acaba, hem de repetir amb més material.

Una reunió de ràpel, cordinos pel túnel d'accés, etc., hem de protegir la via, ja que es una mica exposada.

Vam tornar el 22 de febrer amb més material, trepant, una corda90 més (just per si de cas),  friends mitjans, alins, etc.  al no deixar cap corda,  vam haver de tornar a pujar, amb una cotació de  A1  subterrani (significa que rellisca, humit iamb botes impermeables). 



Aquesta vegada el ramat d'elit el composa, Carlos Casas, Sergi, Pep i el Peluco.











Ràpidament hem escalat i pujat al capdamunt, allà el Peluco encabritat al forat superior, mentre que Carlos prenia mesures, les observacions i dibuixos per la topo. El Peluco posar uns streps en una petita estalagmita i mentre Pep assegurava es va anant introduint en el forat.





Però la nostra decepció quan és d’ aproximadament 10 m, el meandre esdevé impenetrable.

Carlos es va introduir en un forat al costat de la Rappel de sortida, que també va donar uns 10 m de desenvolupament.
Així  és tot el que hem estat capaç de treure, i  a causa del 10 aniversari de la mort del Dani Santafe, hem volgut immortalitzar-lo, anomenant la via Danielo A1sub i sala Santafe.
El dijous 13 farem la premier de la pelicula d'aquesta aventura al centre, cap alla les 21h.


Aqui ens teniu!!!

Carles Cases
Josant Sanchez "Peluco"
Sergi Martinez
Josep Maria "Pep"