EspeleoBlog de la SIS

51è Curset d'Espeleologia (Nivell I)

2012-02-06T19:07:00.005+01:00

Nivell I Curs d’Iniciació a l’espeleologia ( 6 al 20 de març 2012)

Vine a compartir amb nosaltres un món ple de meravelles, descobreix que hi ha sota de les muntanyes que trepitgem. Apunta't a fer el curs a la Secció d'Investigacions Subterrànies del CET

Amb aquest curs el cursetista adquireix els coneixements necessaris per ser autònom durant la visita d’una cavitat, respectant el medi natural i coneixent les normes bàsiques de seguretat.

PROGRAMA:

Dimarts 6 de març. Presentació del curs Nivell I. Xerrada: Història de l'espeleologia.

Dijous 8 de març. Xerrada: Material bàsic i tècniques de progressió en espeleologia.

Diumenge 11 de març. Sortida pràctica a una cavitat horitzontal i pràctiques verticals en paret exterior. Escletxes i avencs de la Febró (Muntanyes de Prades, Tarragona).

Dimarts 13 de març. Xerrada: L’ecosistema subterrani i protecció del medi natural.

Dijous 15 de març. Xerrada: Prevenció d’ accidents i autosocors en espeleologia.

Dissabte 17 de març. Sortida pràctica a una cavitat vertical. Avenc del LLest i Avenc del Club (Parc Natural de St. LLorenç del Munt i l’Obac)
Diumenge 18 de març. Sortida pràctica a una cavitat vertical. Avenc de la Pleta i Avenc del Passant (Parc de Garraf, Barcelona).

Dimarts 20 de març. Xerrada: Activitats de la SIS i del CET / Clausura del curset.

Les xerrades es realitzaran a les 9h del vespre a la Sala d'Actes del Centre Excursionista de Terrassa. Web: http://www.ce-terrassa.org/www/index.php

Direcció: c/St. LLorenç, 10. 08221 Terrassa.

PREU DEL CURSET:

No socis: 85 euros. Inclou lloguer de material personal, assegurança federativa per tot l'any i quota de soci del centre excursionista.

Socis: 65 euros. Inclou lloguer de material personal i assegurança federativa per tot l'any.

INSCRIPICIONS:

A la secretaria del Centre Excursionista de Terrassa. Carrer St. Llorenç, 10. 08221 Terrassa

PER A MÉS INFORMACIÓ:

e-mail: g_hemmatittes@hotmail.com

telèfon: 657 62 60 40

Aquest curset va lligat al curset d'espeleologia Nivell II que es realitzarà del 17 d'abril al 10 de maig en el mateix CET. Aquest curs està enfocat als cursetistes que hagin fet un nivell I en el mateix Centre Excursionista de Terrassa o en alguna altre entitat.

Per a més informació: g_hemmatittes@hotmail.com / 657 62 60 40

Torca del Carlista (Aphanicé... va a ser que no)

2012-02-02T22:50:00.002+01:00

Un equip ben decidit format per en Efren, en Toni, en Jordi i jo mateix, en Tomàs, aquest cap de setmana vam cercar intrèpids de sortir ben d'hora, ben d'hora, per fer l'avenc d'aphanicé, famós pel seu pou de més de 330 metres, amb 230 d'ells volats.

L'aproximació a l'avenc va ser impossible! Ho vam intentar per tot arreu. Primer des del Port de Larrau, port que es troba tancat de desembre fins a maig.

Vam poder pujar fins al port, però a un cert moment la neu va ocupar la carretera fins a fer impossible la circulació. Havíem traspassat les barreres que tancaven el port i difícilment ningú podria venir a treure'ns d'aquell punt.Va començar a nevar i en Toni, va treure amb molta habilitat la furgoneta 4x4 de la neu, evitant de destrossar el seu flanc amb esterilles i matalasos. Alguna rascada va patir, però... increiblement la furgoneta va quedar ben sencera.

Vam mantenir la nostra ferma voluntat de fer l'avenc i reculant ens vam dirigir envers al Collado de la Piedra de San Martin. Aquest cop el port estava obert i ens vam enfilar cap a munt.
Ben aviat, però, al creuar el túnel del Collado ens vam trobar enmig d'una bufera de neu. Aquella zona és un continu de colls i una forta baixada ens feia veure que seria difícil de controlar la furgoneta. A la primera pèrdua d'adherència vam decidir de portar la furgoneta cap al marge de la dreta.

Amb molta traça, (veureu les fotos de quin recorregut van fer els neumàtics) el Toni de nou va treure la furgo d'aquell entorn. Tot i que el fred i el gel van fer impossible evitar de acabar clavats al marge esquerra de la carretera evitant la baixada. Cap a les 6 del matí vam sentir els llevaneus que sortin per obrir camí. Amblement ens van retornar al collado des d'on vam decidir, un cop parat de nevar, de dirigir-nos envers el Coll de Somport desprès de Candanchú. Aquest túnel subterràni evita la neu i permet la conexió Europea sense problemes. Vam aconseguir pasar a França i dirigir-nos vers el Coll d'Aphanicé.

A 10 Kilometres de l'avenc.... Comença a nevar mentre un cartell ens avisa que... el coll està tancat per gel. Efectivament al arribar-hi... veiem com no val la pena endinsar-se en cap de les aventures ja viscudes, en una pista encara amb més perill i ... acceptem la derrota. L'Avenc se'ns ha escapat tot i la nostra determinació.

Però... tenim ganes de pou i per tant... ràpidament decidim que la Torca del Carlista farà de plan B més que digne!

Per tant ... sense preocupar-nos de l'excursió que ens queda... (al final serien més de 1.600 Kms) vam marxar cap a Karrantza i Ranero.

Arribem a les 11 de la nit. Plou i cau una bona granissada i ... el millor que podem fer es anar a dormir.
A veure si l'endemà finalment els deus ens permetrien de assolir el nostre repte, desprès de garantir-los que estavem disposats a renunciar a la nostra immortalitat.

I de bon matí, recuperats d'un bon son en la fantàstica furgo... comencem l'ascensió fins la Torca del Carlista (UTM x:468458, y: 4790281 alçada: 707 m). Vam arribar tot just quan el cel es tapava i començava a nevar! I ... cap a dintre.

A mig baixar... s'em despenja el meu lumitxón de 1800 lumens. I cap avaaaaaaall. Menys mal que no colpeix a ningú i miracle! arriba a baix i es manté encesa.

La boca de la Torca amaga un pou volat impressionant de més de 100 metres, en una sala on i segurament podrien tenir cabuda 2 camps nous. El fred i la pluja ens van acompanyar fins al peu del pou. La caiguda de l'aigua i la impressió del pou no em permeten treure la maquina i fer fotos (tot i que ... iluminar amb un flash o 10 aquella immensitat és pràcticament impossible).

Fem dos instal.lacions que permeten al Toni i l'Efren fer una baixada sincronitzada que els fa disfrutar de veure al seu davant al company vivint allò que ells mateixos feien tantes vegades sense poder-se veure.

Al tocar el fons del pou... la lot ja estava apagada... per tant... els 30 minuts de bateries havien passat. Va ser impossible recuperar la lot supervivent. Que hi farem.

Vam començar l'exploració de l'avenc que és increïblement preciós.
Immens, enorme, ple de blocs, ... al final acaba amb un conjunt de sales que sense perdre les seves dimensions arriben a adormir els sentits de la bellesa, doncs l'abundor de formacions, excèntriques, columnes, colades, més sales... ens porten fins per sota dels 300 metres de profunditat.

L'ambient està ple de partícules en suspensió i la grandària no ajuda a poder il·luminar les fotos. tot i això dèu ni dó.

Us deixo doncs a continuació aquestes fotos, que en un primer moment sorprenen.. .i que al final gairebé saturen ...

La foto que ve a continuació presenta un fenòmen molt bónic. Que fa una escletxa al sostre durant milers d'anys?
Doncs mire a la dreta de la foto! Al costat del Toni i en Efren, una filera d'estalagmites, cadascuna com si de la esquena d'un drac és tractès...

En aquesta foto una molt bona representació d'un colectiu de "fantasmitos" que sorgeixen del terra ben blancs!

Quina Torca més WUAPPPPA. La veritat.

En Toni i En Jordi!!!! Quin descobriment!!!! Bona companyia.

Finalment els Estamos Muuuu Locos (EML) hem trobat alguns que no només ens estan al ritme sinó que ... poden mostrar-nos el camí !!! Quina passió per fer avencs!!!!

Fins aviat

Tomàs i Efren

PD. No deixeu de visitar el sifó amb que finalitza de l'avenc, haurem de tornar amb equip de sub... per si tira !!!!

EXPLORANT NOUS CONDUCTES SUBTERRANIS (Resultats Campanya 2011)

2012-01-19T12:05:00.029+01:00

L'equip d'espeleòlegs de la SIS, amb la col·laboració del Grupo Polifemo d'Oviedo i de Montañeiros Celtas de Vigo, s'encarreguen cada estiu d'explorar els conductes subetrranis d'una petita part del Macizo Central de los Picos de Europa. En aquest massís hi ha algunes cavitats amb més de 1.000m de fondària, esdevenint de les més profundes del món.
El proper divendres 20 de gener a les 9 de la nit tindrà lloc a la Sala d'Actes del CET la conferència "Explorant Nous Conductes Subterranis (Valle de las Moñetas, Macizo Central de los Picos de Europa)", on els espeleòlegs Gemma Sendra i Marc Pirla (membres de la SIS i participants de la Campanya 2011) ens mostraran els resultats obtinguts en l'actual campanya en aquesta zona i ens parlaran de les espectatives del club en pròximes exploracions.

Aquesta campanya s'ha centrat principalment en dues cavitats: el Sistema de San Juan de la Cuadra i la Torca del Mogu. Després de dues campanyes treballant a -594m de profunditat s'ha arribat a -602m a través d'un meandre estret a la Torca del mogu, malauradament la geología no ens ajuda i la cavitat segueix per una diàclasi impenetrable. Pel que fa al Sistema de San Juan de la Cuadra enguany s'ha arribat a una profunditat de -443m i un recorregut de 706m, tot que aquesta cavitat no és tant profunda l'exploració és més feixuga i requereix espeleòlegs experimentats (grans pous convinats amb galeries meandriformes, passos estrets que dificulten la progressió i el transport de material...) També ens hem vist obligats a fer un bivac a -190m.

Amb les conclusions de l'estudi de les dades científiques i espeleològiques obtingudes al llarg campanya es pensa i la feina a fer el proper any. La pròxima campanya serà la primera quinzena d'agost del 2012, també parlarem dels nostres plantejaments i nous objectius.

Es tracta d'una confència dedicada al món de l'explorció espeleoògica però, que de ben segur, pot interessar a aficonats al món de la muntanya i la natura, la geología o al públic en genral.

EXPLORANT NOUS CONDUCTES SUBTERRANIS

(Valle de las Moñetas, Macizo Central de los Picos de Europa, Astúrias)

Resultats de la Campanya Espeleològica 2011 de la SIS.

Divendres 20 de gener.

Sala d'Actes del Centre Excursionista de Terrassa.

Hora: 9 del vespre.

Conferenciants: Gemma Sendra i Marc Pirla.

Fotografies del Missatge: Alba Turmo

Cova Avenc Quim Solbas (Sant Llorenç del Munt)

2011-12-15T20:54:00.000+01:00

Benvolguts,

En Quim Solbas ha trobat al bell mig de Sant Llorens unanova Cova Avenc.

Entre ell i en Jordi Guillemot ens han fet el regal de portara la llum aquesta preciosa cavitat. És una recompensa a tantes i tantes sortides d’espeleopringuers, amb en Marc Anglès, Edu Badiella , Salva Vives, Jordi Navarro, Montse Mañosa , Eva Monterde i Ramon Suades i tota la resta de espelopringats.

La cova avenc Quim Solbas ha aixecat expectació. En Jordi Guillemot, al seu blog www.caudelguille.net (que us recomano doncs prima la qualitat sobre la quantitat i permet descobrir espais amagats de Sant Llorens) va penjar un ambiguu i inspirat De Vegades En El Pot Petit...1.0. I més de 400 visites en una tarda!!!!

Aqui teniu el video del dia de la primera esploració de l'avenc Quim Solbas.

(Primer de tot aclarir que aquesta narració s’anirà enriquint amb més fotos, topografies, tracks, UTMs i demés a mesura que anem avançant en la seva realització i recol·lecció. Estigueu atents doncs)

El diumenge passat després de dues visites durant el més de novembre van tenir el detall deconvidar-nos a en Jose Amaya i jo mateix, en Tomàs (aquí em teniu en una foto a la cova feta per l'Alba), ajudar a explorar lacavitat, topografiar-la, mirar alguna escalada, alguna gatera i alguna xemeneia.I de pas fer aquest reportatge fotogràfic.

Per cert, en el fons de l’avenc va aparèixer l’esquelet d’unacabra i per tant ens van acompanyar en Miquel Nebot i Julià Gonzalez, membres dela secció Villalta d’arqueologia i paleontologia de la Federació Catalana d’Espeleologia..

Aclarim que no ha calgut fer desobstruccions, la cova avencQuim Solbas està tal qual es va trobar.

Quedem de bon mati a la Q8 i cap al coll d’estenalles. Alpàrking revisem material... i demana que demanaràs, com en el conte de la sopade pedres, no tindríeu... i va començar a sortir de tot! un taladro per aquí, cordes dinàmiques i méscordes semiestàtiques, una broca de 12 per allà, un joc de xapes, un altre demosquetons, un espitador, martells, cintes... en Marc ja ho va veure clar...avui faríem feina! I ... com a bon pare de la cova avenc, en Guillemot pensant ja a deixar ben lluenta alguna de les fantàstiques coladesblanques.

La boca de la Cova – gatera és lleugerament selectiva i dónaaccés a un espai més ample on vàrem decidir de fer la primera instal·lació perassegurar-nos abans de fer la rampa que dóna al primer pou.

Es una cova avenc nova de trinca, amb parets on s’enganxa elmono i on la roca nua permet escalar sense problemes doncs té molta adherència.

El pelegrinatge de la multitud futura de curiosos ja llimarà les arestes.

I comno... blocs i topis inestables per tot arreu. TOOOOPIIIIIII!!!!!!

En Jose i l’Edu, a fer la topo i jo alguna foto i a aprendretant.

El Salva, que no se’n sabia avenir i va anar tirant, amb enJordi i la Montse i els experts en cabres!

Desprès de la rampa d’uns 10 metres, el capçal del primer pou.

Entre una diàclasis, amb alguna bandera, es baixa fins al fons de l’avenc que amb suau pendent arriba, per ara a uns -41 metres.

M'aturo sovint per anar fent fotos de cada desviació del pou.

Una preciosa colada blanca dona pas a una petita saleta ambuna xemeneia... que ... “qui lo sà?”

A la dreta... a mesura que ens apropem... una colada de 24metros d’alçada per uns 10 d’amplada. Preciosa, com un orgue d’església. Laplanta de la base d’aquest ample l’avenc és com una T.

A la esquerra, al fons, una gatera promet emocions i mésprofunditat. Abans una paret que dóna a dos finestres que vam escalar i que nosembla continuïn. Cap al centre l’esquelet de la cabra i l Una escletxa en ellateral de la colada frontal permet pujar a un púlpit gairebé al sostre des d’onobservar la cavitat aèriament.

A la esquerra una gatera inferior d’uns 8 metres i unafinestra sobre una colada rodona.

Comença la sessió fotogràfica... Flashh flashh ... és unacolada maquíssima, difícil de recollir en les fotografies. En Eduard repeteixque és la més gran de San Llorens i la més bonica.

Els que esteu interessats en les aventures de la cabrasapigueu que finalment no era un esquelet mil·lenari de cabra pirenaica sinó unacomú cabra domèstica reconeguda gràcies a la seva cornamenta arrodonida que la caracteritza.Com ha entrat? Ha pogut passar la gatera de la cova d’entrada? Ha entrat peruna altra banda? Una altra entrada? Jeje... misteris...

Tots a fer feina. La secció d’arqueologia a recollir mostresd’ossos d’altres animals presents al llarg de la base de l’avenc. El Marc i elJose a fer la escalada lateral a veure les finestres. En Edu amb el suport delJose anant topografiant. En Jordi i la Montse explorant les gateres i fentfotos artístiques. En Guillemot tot cofoi ampliant el material fotogràfic i de vídeo...I el Salva amunt i avall, mirant i remirant tot, gaudint de com en aquest caosgeneral tots fèiem la nostra funció.

Les hores van volar i unes 400 fotos després... mentre la Montsees cola per un forat de la colada frontal i far algunes progressions verticalque no tenen més resultat, els primers comencen a marxar cap a casa a menjar.

La escalada progressa i jo... tinc encara aquella finestraal cap. I cap a munt, petita escala, em colo dintre de la finestra a uns 5metros d’alçada i ... petita cavitat amb formacions d’uns 2 metros d’ample i 3d’alt.

Tot i que... sembla que aquest tap podria tirar. Trec lesprimeres pedres i... derrumbe! Quin rebombori!!!!S’obre un pas estret cap amunt. En contraposició vaig pujant i em colo dintre una nova saleta de 2x2 m ambcolades blanques, una safata amb perletes i formacions a la paret. El terra superfriable. Els rocs continuen caient cap a baix. Molta humitat.

Un arc amb formacions i macarrons dona pas a una diàclasisque amb pendent i estretor tira cap amunt, de forma paral·lela a la gatera d’abaixque van explorar el Jordi i la Montse. Si et recolces a la pared, et quedes ambpedres a la mà. Un petit esglaó i continuant movent rocs. Uns 3 metres mésamunt... una esllavissada finalitza el recorregut.

És evident que tira cap a munt i ... hi ha un tap queconvida a que arrenquis alguna de les pedres... però... uffff... tot és massaprecari!!!! Em fixo amb les roques de terra i.. .la més gran es de colordiferent i tapona tot el conjunt. Es capa dura, com la de la entrada!!!! Ungran bloc d’uns dos metres de forma triangular a caigut fraccionant-se en lapunta en dos troços. El més gran bloqueja la continuació endavant deixant nomésel tap superior com a incògnita a mirar.

Que bé, han sortit uns quants metres de galeria! I ara lapregunta és... estem aprop de la superfície? A sobre hi ha una cambra d’on haprecipitat el bloc que s’ha trencat? Com son les corves de nivell a l’exterior?Val la pena intentar arribar des de fóra i córrer menys riscos? Incògnites...incògnites.

Tornant enradera més derrumbes ... i l’Eduard que ja hamarxat. Topografiarem la propera vegada.

En Jose puja a menjar quelcom mentre el Marc continua laescalada autoassegurant-se i jo pujo la càmera a la galeria per fotografiar-la.

Quedem el Jose, el Marc i jo i decidim continuar amb l’escalada.I la primera finestra no dona cap recorregut. Recuperem material i mirem en unaescletxa una gatera de les que només l’Efren pot recórrer. L’haurem d’esperarper mirar-la.

Queda feina per fer... però ja es tard i diumenge.
Felicitats i gràcies de nou, Quim i Guillemot, la Cova Avenc Quim Solbas és un estímul per la SIS, un premi a la constància, a tantes troballes petites però gustosíssimes que heu compartit amb nosaltres.

No cercàveu la glòria, ha estat ella a trobar-vosdins una cova-avenc.

Si jo trobo un avenc així... em torno boig d’alegria. Clar... ara ja vull anar a buscar-ne... dissabte potser... crec que se un lloc...una canal .. on hi havia negror... on ho vaig veure?... ufff no recordo...

Segurament m’embardissaré sense resultat, però de moment sem’ha contagiat l’esperit espeleopringuer !!!!

Vull trobar avencs!!!!

Tomàs.

2011-11-14T19:58:00.018+01:00

Només hi ha un lloc on puguis estar a 500 metres sota terra, trobar-te un riu i sortir a l’exterior després d’empaitar-lo durant 1700m . Un lloc on puguis fer un ràpel guiat fins a una repisa en un pou de 90 metres . Un lloc on poder trobar-te un campament avançat amb tenda de campanya inclosa a -230m amb cartell de “ZONA WIFI”. Un lloc on fer un meandre ascendent amb una caiguda de 15m penjat d’un pasamans de corda. Només hi ha un lloc on fer un ràpel i arribar a un lloc tan estret que pregaràs no quedar-te encallat, un lloc on has de fer una tirolina per salvar una badina d’aigua a 6 graus i pregar que no es trenqui la corda. Un lloc on arrastrar-te després de 14 hores d’activitat per poder arribar a veure la llum de la lluna … a aquest lloc li diuen….

TRAVESSA T1-COVA SANTA ELENA

Els dies 11-12-13 de Novembre de 2011 ens vam atrevir finalment a realitzar la travessa espeleològica T1-Santa Elena, els voluntaris vam ser: Carles Casas, Miquel Angel, Sergi, José Montalban “Chus” i Jose A. Sánchez “Peluco”. Ja que finalment el Guille i la Gemma van canviar els seus plans. Era un grup homogeni, relativament petit i ben avingut, cosa que feia que la sortida prometia ser “interessant”.

A dos quarts de set vam començar a llevar-nos ja segons els nostres càlculs, teníem encara 15 hores d’activitat ininterrompuda pel davant i no volíem sortir gaire tard, així que vam preparar petates i vam començar l’ascensió a la boca del T1. Tenim pel davant dues hores d’aproximació (finalment van ser 1,5 hores, però tot pujada).

Una vegada a la boca vam menjar una mica,

ens vestim i comencem l’esdeveniment, estàvem a punt d’entrar en el Sistema de Arañonera, una joia de 45 km explorats i un desnivell de 1349m. Però nosaltres realitzarem la travessia entrant per la Boca T1 (Grallera del Turbón) de 550m de desnivell y uns 2.5 km de recorregut. Són les 10 del matí.

Podríem diferenciar dos trams en aquesta travessa: un primer tram de progressió vertical amb un desnivell de 450m i una progressió gairebé horitzontal seguim el curs del riu.

El Peluco tenia l’adrenalina que li sortia per les orelles i no va poder esperar ni la foto conjunta de l’entrada i va començar a equipar el pou d’entrada.

Al final d’aquest pou hi ha neu i podem treure unes boniques fotos del forats d’entrada.

Des d'aquí va començar una davallada de pous tots equipats amb cordes fixes, que van donar velocitat a l’equip, a la Gran Rampa podem veure una seqüència de llumetes que van davallant sense descans, és impressionant , arribem sense incidències a la bifurcació (on s’enllaça amb cavitats superiors) -160m

Continuem pel que sembla un túnel de metro inclinat fins

que arribem a un campament avançat , als -228m, a la boca del pou de 29 metres que no està equipat amb corda.

El campament consta d’una tenda de campanya per tres persones i material d’excavació i eines de cuina.

Ara comença una zona especialment motivadora, uns meandres estrets i verticals maquíssims que acaben en un pou de 30m amb entrada estreta i després uns passamans de 20m que pujant per un meandre desfonat per tornar després a baixar al fons del meandre.

Comença una sèrie de petits pous, fins que arribem a un pou prou llarg per no veure el fons, instal·lat amb tres cordes fixes. Suposem que és el ràpel guiat fins la repisa intermitja. Veiem que hi ha dues cordes formant un triangle de forces, que deu ser la guia, per que està més tensa que l’altre.

Arribem a la repisa i continuem davallant fins que arribem al final dels pous -450m, hem trigat unes 6 hores passades, són dos quarts de 5 de la tarda. “NO ESTA MAL PARA SER UNOS CHIFLADOS” , com deia el Bob Esponja. Allà ens tornem a reagrupar per dinar tots junts i posar-nos els neoprens, omplim cantimplores i carburers.

Des de aquí “només” queden 1700 metres de recorregut fins la sortida, la cavitat sembla més gran del que havíem imaginat, anem progressant sense problemes, però l’esforç comença a fer de les seves i els passamans, grimpades, petites escalades, fan que comencem a tenir ganes de sortir.

Comencem a sentir un soroll de cascada i suposem que estem arribant a la “VIA MOJADA” un afluent d’aigua que fa que el riu augmenti el seu cabal. Trobem una espècie de tirolina que ens serveix per que l’aigua no ens arribi al cap. Trobem cascades i aigua que arriba de tot arreu.

Continuem amb passamans , blocs, ressalts, desgrimpades, la progressió es mes lenta del que imaginàvem. Canvi de portadors de corda.

Trobem a mà esquerra unes cordes que pujen, suposem que és la via de sortida, comencem a remuntar dues cordes fixes, arribem a un passadís, que no ens podem posar de peus, finalment arriben a unes gateres estretes, alguna amb forma de quatre i arrossegant els petates, comença a bufar el vent que no havia bufat a l’entrada i sentint com el Sergi crida:

-Veo un pino!!!

L’alegria omple el nostre cos i finalment ens reunim a la boca de sortida de la cova Sant Elena, son les 22 hores.

Baixem fins a la surgència i un camí descendent i a la dreta, seguint un reflectants ens duu fins a la pista i d’aquí seguint la pista arriben a la Iguana. Són les 22:45 hores . Total 14 hores i 45 minuts, des de que vam sortir de la furgoneta i 12 hores i 15 minuts de travessa.

Obrim l’ampolla de cava i brindem per que no hem tingut cap incidència. Res no tornarà a ser igual després d’aquesta travessa.

Avenc CP-3 (Tortosa, Els Ports)

2011-11-10T01:59:00.002+01:00

El passat dia 31 d'Octubre vam decidir d'anar als Ports. Aprofitant del pont, el diumenge al vespre ens vam reunir amb el Pirlo i la Gemma als Ports de Tortosa.
El Pirlo, la Gemma, l'Efren, l'Alba, l'Uri, jo, en Tomàs, i els gossos la Duna i el Escorbuto, vam decidir de retornar als indòmits CPs. Dubtàvem entre el CP-6, el CP-4 i el CP-3.
Aquest últim era una incògnita, doncs no existeix cap topografia del mateix. Vam contactar doncs al Espeleo Club de Tortosa i obtenir de primera mà indicacions sobre quants pous i les seves profunditats. Ens comenten que hi ha dos recorreguts. Un amb diferents pous, i l'altre més directe, amb la sala més gran dels Ports.
Trobem al wikiloc (gràcies albert.extrem) el track que ens portarà fins l'avenc.
El camí pasa per el CP-1 i ... continua! I encara tenim el record de l'esforç físic que va suposar remontar el barranc fins el CP-1.
Cal reconeixer que els Ports són preciosos, els paissatge únic... i els seus avencs molt interessants.... ara bé... són durs en les seves aproximacions!

Ens vam trobar tots sis i al vespre del diumenge. Vam sopar tots plegats i desprès de una bona xerrada vam anar a dormir. A l'endemà, vam encarar l'ascens a l'avenc.
Fins al CP-1, el camí era conegut i per tant, el vam resoldre a la primera. Poc abans d'arribar al CP-1 vam tomba cap a l'esquerra, mantenint l'alçada. Abaix es veu el barranc. Continuem vorejant fins arribar a una tartera just al peu de una gran paret que apareix al nostre davant. Si mirem a l'altra banda del barranc, davant nostre, es veu una altra tartera. A mitja alçada de la mateixa a la seva dreta es trova la boca de 2 m x 1,5 m del CP-3. Fa molta mandra baixar i tornar a pujar, i més per una tartera... però, no hi ha una altre camí.

Aquest avenc a té dos vies, la Via del Mort, més estreta i tècnica amb molts passos en oposició i la Sala Gran amb un pou fantàstic i unes sales de dimensions espectaculars, segons el blog de l'ECT.

D'especial bellesa la Sala del Mort, amb el seu llac. Podeu veure fotos molt boniques aqui fetes per en Victor Ferrer.

Ens vam repartir l'avenc. El Pirlo i l'Alba anirien a la Sala Gran i l'Efren, la Gemma, l'Uri i jo fariem primer la Via del Mort i acabariem trobant-nos a la Sala Gran tots plegats.

La Via del Mort, comença sent una via amb poques formacions, i els pous, no massa llargs s'alternen amb resalts.

No es fins a mig avenc que comencem a trobar les primeres formacions. Primer, com a petites concrecions entorn a la roca.

I més endavant com a les primeres estalactites que apareixen penjant del sostre.

És sorprenent com les formacions estan marcades amb bandes horitzontals de color argilós que recorden a la pell d'alguns animals.

L'Efren i la Gemma obren la comitiva i ben aviat arriben al fons del barranc.
Cada vegada més es fan més abundants fins al punt que al peu del penúltim pou trobem una roca plena de "macarrons" i formacions preciosa. Especialment comparat amb el que em vist fins ara. De fet em quedo una bona estona fent fotos a aquestes formes i trec tot el suc que puc a les fotos que em proposa el fenomen kàrstic.

Com podeu veure, son imatges suggeridores. De moltes capes de estalactites de diferents "edats" que donen una vista molt difícil d'enfocar doncs és complicat escollir quin és el pla que t'interessa, doncs totes elles es superposen.
Mentre estava absort en aquestes fotos, l'Uri em va cridar.... "Tomàs has vist això?" "Espera que estic fotografiant aquestes formacions que son precioses." "Ja... però has vist aquestes?" "Un moment... un moment... una foto més... un minut... ARA.... quines? ... I al girar-me veig una entrada a un espai fosc. Al apropar-me i il·luminar-lo.... NO ME'N SE AVENIR!!!!

Una sala de grans dimensions plena de formacions.
Jo estava mirant una petita mostra!!!!
Quina passada!!! Aquella sala es mereix una bona sessió de fotos doncs quan t'atures a mirar les coses amb calma és quan descobreixes sorpreses, que estan davant teu... però que no se com ... a primera vista no es veuen.
La nostra ment no captura tota la informació... és curiós.

La croma de les colades és molt bonica. Aquesta a mi m'ho va semblar especialment.
En aquesta sala vam trobar un esquelet d'un animal. És prou profund i resulta díficil entendre com hi va arrivar. Segurament va caure i malferit va poder arribar fins aquest punt on va morir, doncs el seu esquelet és molt complert, ordenat i junt.

L'Efren i la Gemma, després de totes aquestes fotos ens reclamen al fons de l'avenc. Ens diuen que hi han vistes que valen la pena... I de mala gana recollim els bartulos i baixem... convençuts que més bonic... més bonic... serà díficil. I efectivament!!!! ... Res comparable. Ni l'Efren, ni la Gemma al estar absorts en la negociació de l'excelència en la instalació tot baixant no s'havien fixat en la sala. Ni jo! Gràcies Uri, doncs potser en l'hauriem passat de llarg.

Vam remuntar i anar a buscar al Pirlo i l'Alba a la Sala Gran. I dèu ni do, el nom lli fa justícia!
Un gran pou dona pas a l'entrada la sala de enormes dimensions i grosos blocs per terra. El sostre, quasi pla presenta molt poques formacions.
Al fons, a terra una llarga explanada d'argila on podem apreciar les anti-estalactites. Formacions en el fang que donen la sensació d'un paisatge lunar. Les anti-estalactites son el motlle que la natura va utilitzar per construir les estalactites i que al no recollir el taller, li han quedat tirats pel terra.

Els podem utilitzar nosaltres i fabricar així les nostres decoracions, al nostre gust. Anem fent fotos mentre l'Efren cerca el llac. I el cerca per tot arreu. Puja paret amunt i es cola per tots els meandres i forats que troba. En una de les parets un petit forat dona lloc a una cavitat on dintre es troben diferents alternatives. No portem cordes ni maquina fotogràfica. Pero en Efren i l'Uri s'aventuren en un "rumenage" intrèpid, però no excesivament satisfactori. La cavitat continua cap a munt, i cap altres costats, però sense massa èxit. Aquesta sala d'aparença Tetraèdrica i plana, te tot de foradets interessants que anem revisant i que cadascun és un petit laberint.
Al sortir, trobem que el Pirlo i l'Alba tiren cap a munt.
Per cert podeu veure les fotos de l'Alba aqui.
Val la pena fer-hi una ullada doncs és el resultat de deixar a dos adults sols en una grans sala amb una màquina fotogràfica durant massa temps. Això acabarà influint a la ment del més fort. l'Alba té molt bon gust i és molt creativa, tot i que la influència del Pirlo han fet que algunes fotos siguin realment creatives...
Al reunir-nos aprofitem per fer les fotos d'equip (bé,... a trossos d'equip).
I començo a recollir el material fotogràfic quedant enrederit. La Gemma, l'Efren i l'Uri desapareixen i per tant jo em dirigeixo cap el punt on s'hauria de trobar la corda per sortir del pou. Quan arribo... no hi ha ningú. On son? Eo,,,, Eo!!!!

Em responen des de l'altra punta de la Sala, continuen cercant forat. I aqui el deixo doncs penso que ja hem vist tot. Començo a tirar cap a munt darrera l'Alba. I al arribar a dalt... OH NO! Quan surten els exploradors... ens confirmen la troballa. Finalment han trobat la Sala del Mort on es troba el llac. I quina bellesa, i quina passada i ... quina llàstima que jo no hi era!

Haurem de tornar!!!! Però no demà eh, que només pensar en que cal desfer tot el camí i de nit ens fa pensar que per aquesta temporada... ja em tingut prou CP-3.
De fet el Pirlo valida si podriem seguir el barranc i fer el ràpel de 80 metres que porta a la Cova Pintada. Però no tenim prou corda. Així que caldrà desfer el camí.

Després de anar tirant cap al barranc xino xano... al final arribem fins la cruïlla que permet o tornar cap el cotxe o visitar la Cova Pintada que dona nom al barranc. I val la pena. Per cert hi ha una colònia d'insectes estil trilobits amb les vores blanques i la closca negra, amb puntets, d'uns 3 centrimes de llarg. Molt curiosos.

Tornem fins al cotxe i sopem. Castanyes i panellets no falten. Els gossos estan cansats de debó. I nosaltres també. Demà serà un altre dia... però del CP-6 o el CP-4 no se'n parla... la Gemma, el Pirlo i la Duna faran bicicleta. I naltros... doncs algun avenc que hi hagi tot tornant... Ens llevem a les 11 am. I per tant perdem un bon tros del dia. Però encara vam poder fer quelcom de profit. Però això ja ho explicarem...

Una sortida de SIS siseros! Molt bona companyia, molt bona sortida.

A la pròxima,

Tomàs.

Avenc Petit de la Muntada (Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Sant Llorenç Savall)

2011-10-26T01:21:00.000+02:00

Doncs si, vam tenir que buscar molt entre els arxius històrics de la SIS però al final vàrem trobar les fotos que cercàvem. Hi ha constància que l'Avenc Petit de la Muntada va ser sondat per un grup de coratjosos espeleòlegs amb indumentària i estris d'antuvi. Les cadiretes, els carburers i els electron eren l'últim crit, poc lluny quedaven les multitudinàries comitives que des de Sant Llorenç Savall i Muntada van acompanyar als il·lustres pioners catalans a l'alçada de Font i Sagué i companyia.

De ben cert van ser la primera expedició que van confiar-se a un mapa de l'Alpina i van decidir de cercar allà on aquest indicava, amb la confiança de retrobar un avenc escàpol i que de ben segur, l'incendi, les nevades i la natura havia ja amagat, només a l'abast dels que tenen olfacte de cercadors de forats i que avui anomenariem espeleopringers...

Encara avui hi ha polèmica sobre qui va retrobar l'avenc, però sembla cert que tot i la confiança cega (mai millor dit) en la tecnologia del mític Eduard, va ser un vailet convidat a l'exploració, en Artur Moncal, que amb el temps va esdevenir referent en l'art de la recerca d'objectes i avencs perduts, que va tenir l'instint i traça de trobar aquell avenc on tot el grup havia passat tant a la vora que sorprenia no haver-hi caigut dintre. Avui les UTM ja no són un misteri. Ahir si. Avenc Petit de la Muntada, UTM x:418932 y:4614205 alçada 600 metres. A tocar del Avenc Gran de la Muntada UTM x:418964 y:4614199 alçada 587 metres.

Va ser en aquella excursió que va nàixer l'aforisme tant nostrat de "que bonic és perdrès amb l'Alpina".

La comitiva va optar per baixar fins a les profunditats d'aquells 7 metres de pou, que avui fan somriure però que cal valorar en el seu moment històric. Aquells intrèpids, van marcar les següents generacions de SISeros que amb el seu mateix esperit van anar assolint fites més baixes i segurament encara no em tocat el nostre fondo. Gràcies a les fotografies de l'època, podem fer una mica de llum entre la llegenda i la realitat. Sembla més que probable que en Salva arrisqués, amb generositat, la seva integritat física baixant per primer. Un cop dintre del pou, uns bandolers, liderats per en Luis Enrique "nuevo Espanyol", va saquejar les seves provisions, o millor dit, la seva provisió, una ampolleta de vi que va saber a poc a aquells insaciables facinerosos. L'Eduard, company de fatigues i altres aventures d'en Salva, fa seguir ràpidament la via oberta fins al fons del pou, no tant, com diuen les males llengües, per fugir del bandoler, sinó per mirar de salvar i protegir allò més valuòs que tenia. El seu amic Salva.

Van poder sortir sans i estalvis de l'Avenc, en honor del qual, el Centre Excursionista de Terrassa cercaria des de les hores que els seus presidents tinguessin el nom de l'avenc com a cognom. Una mostra és l'actual, el Sr. molt honorable, Francesc Muntada.

Amb motiu de la diada de germanor del CET, el SIS va decidir de rememorar els seus herois i acompanyat de les futures generacions replicar aquella gesta memorable, tot disfressant-se del personatges.

Durant el camí trobarem els nius artificials dels ratpenats més grans del parc natural, així com les marques dels llits dels porcs senglars en el fang, per a poder matar els paràsits o els troncs dels arbres pelats pel mateix motiu.
L'Avenc Gran de la Muntada avui té un gros arbre caigut a la seva boca que però no el fa impracticable, i el petit... continua tenint la boca prou gran com per permetre a aquells que mirin més enllà del seu GPS, el puguin trobar.

Una bonica diada de família i SIS a tope, amb "No me`n se avenir" i marrades com mai.

Una abraçada,
Tomàs.

Conferència "Karst y Cuevas de los Picos de Europa"

2011-10-18T18:07:00.005+02:00

Els espeleòlegs tenen el privilegi de conèixer el paisatge subterrani. Es dediquen a explorar, topografiar i fotografiar les galeries, les sales i els meandres de les coves. Alguns científics estudien els processos geològics que originen les cavitats per conèixer com evoluciona el karst i les coves dins de la formació del relleu. L’espeleòleg i investigador de la Universidad de Oviedo, Daniel Ballesteros, ens parlarà en aquesta conferència dels treballs que s’estan portant a terme en diverses cavitats de Picos de Europa, entre les quals es troben els avencs que explora la SIS del Centre Excursionista de Terrassa.

Los espeleólogos tienen el privilegio de conocer el paisaje subterráneo. Se dedican a explorar, topografiar y fotografiar las galerías, las salas y los meandros de las cuevas. Algunos científicos estudian los procesos geológicos que originan las cavidades para conocer cómo evoluciona el karst y las cuevas dentro de la evolución del relieve. El espeleólogo e investigador de la Universidad de Oviedo, Daniel Ballesteros, nos hablará en esta conferencia acerca de los trabajos que se están llevando a cabo en diversas cuevas de los Picos de Europa, entre las cuales se encuentran la simas que explora la SIS del Centre Excursionista de Terrassa.

Us hi esperem el divendres 21 d'ctubre, a les 21h, a la Sala d'Actes del Centre Excursionista de Terrassa (c/Sant Llorenç 10, Terrassa. Telèfon: 93 788 30 30)

La Grallera Gran del Corralot (Montsec, Àger)

2011-10-13T23:54:00.003+02:00

Després de l’intent de fer la Grallera Gran del Corralot elpassat Febrer, i no poder arribar perculpa de la neu, ens vam consolar amb la preciosa Grallera del Boixaguer que javam explicar aquí.

Quedava doncs pendent aquest enorme avenc. I gràcies a la coordinació del Jose ens vamacabar trobant SIS espeleos en aquesta aventura, en dos cotxes.

Cotxe 1: ElJose, el Efren, la Elia,

Cotxe 2: elPirlo, l’Uri i jo mateix, en Tomàs.

L’objectiu era arribar a dormir el dissabte al campament avançat, on una vegada va arribar i va morir un SISens blanc. Avui aquest SISens ha estat rematat diverses vegades, pero encara aguanta!!!

En EfrenPotter i el JoseRon van aconseguir que tots els bultos, motxilles i macutus apareguessin a la zona d'acampada. Obviament és van ajudar amb el SISens volador.

El vent és molt fort i això fa ideal que als penya-segatshom hi practiqui parapent. Nosaltres ens escalfem amb un bon foc, vi de bota,carn a la brasa i cíclicament fins al final d’algun dels elements. I laveritat, a les 3 del matí encara quedava foc, vi i carn, però la son ens vaguanyar. A dormir.

Dema ens espera un dia dels de... ESTAMOS MUUUUUU LOCOS, icom que estreno carburer... l’Efren i jo som els SOYMINERO.

O com diu l’Efren, a fer la siesta. A les 07.00 am ensllevem l’Efren i jo, els SOYMINERO, pera anar tirant per a fer la instal·lació del pou de 90m. Tan bon punt surt elsol ens dirigim a la boca, i instal·lem. I anem baixant pel pou. I quin pou!!!!El braç fa mal simplement de tensar la corda amb el mosquetó de fre. I quanarribem a baix... sorpresa. Un xai jeu al fons víctima d’un vol memorable.Sortosament per a nosaltres la caiguda és molt recent, de 1 o 2 dies màxim,doncs encara no s’ha descompost. Però tinc molt clar que d’aquí 1 o 2 setmanesaquest pou serà impracticable per la fortor de la carn en descomposició.

Labioespeologia de l’avenc es veurà alterada fortament, doncs si una poma potcanviar els equilibris d’aquesta microbiosferes, tot un xai ja ni et dic. Percert, si algú sap com s’interpreta, el xai és ES 09 10003 48887. Si algú elbuscava... ja sabem on és.

Arribem, doncs a baix i la bestial cambra que ens acull noté fi. Al fons es veu la llum del pou de 33 m. Per aquí baixaran l’Elia i elJose. Decidim d’avançar cap a la via del llac. Instal·larem i així tots faremmés via després.

Anem baixant, i entre bloc en un entorn molt similar al de lagrallera del boixaguer acabem arribant fins el punt més profund de l’avenc aquota 166m. Tenim sort, el llac és ple d’aiguai per tant més estètic.

Com que a partir del pou de 15 no caldran més els estris, deixem primer el pringu i després mosquetons i cintes. Al tornar enradera, trobo aquest últims, però una mala passada de la memòria i el fet de ver una via diferent a la pujada, no em permet recordar on havia deixat el pringu de l'Efren. ... on l’haviadeixat? Ufff... semblo la Dori de Nemo. Doncs res, torno a baixar fins el llacbuscant-la. En Efren fa tots els esforços per no perdre la paciència... mentrees pregunta.... "Com es pot perdre una corda? Com un pot oblidar on l’hadeixat?" Doncs... fixeu-vos, jo ho heaconseguit. Fem la galeria del llac un parell de vegades.

I quan decidim de noamargar-nos i fer unes fotos... Trobem el pringu ;-D. Em juro que la properavegada estaré més atent. I de cop ens adonem. Son les 12.00 am. On són elsaltres? Ja haurien d’estar aquí. Potser no han trobat el pou?... tornem doncscap a la sala gran i no tenim ni temps d’angoixar-nos doncs desseguida ensarriben les seves veus.

Ja estem tots SIS plegats. Es veu que han estatdormint fins pasades les 11. Tots junts, però dura molt poc. L’Elia, ens sorprèna tots decidint que torna a la superfície.

Fem algunes fotos en la immensitat de la sala i ... decidimfer la Galeria del Primer Dia. Es una Galeria plena de formacions. Tan plena itan semblants, que el que al principi sembla molt bonic, al final ja ni etcrida l’atenció. Quantes!!!! I òbviament quantes fotos. Un petit pou de 10m ila galeria continua fins una sala amb unes formacions ben maques. Una pujada portafins un espai que es pot baixar en contraposició entre blocs fins el punt mésavall. Primer desapareixen en Pirlo i l’Uri. El Efren torna enradera buscant-los, doncs creu que han anat a la galeria del llac, mentre Jo i el Josefem fotos. Quan apareixen fem la baixada el Jose i jo. Altornar a dalt, preparem la foto de grup, amb la bona sort de que l’Efren,després d’agobiar-se a buscar per l’avenc al Pirlo i l’Uri, ha tornat a laGaleria del primer dia. Tots 5 finalment junts!!! Foto!

Crec que aquest ha estat l’avencamb més gent i menys grup dels que he fet fins ara. Quin caos!!!! Però la fototanca amb bellesa la sortida.

Ens dirigim a la sortida... i només l’Efren té clara unacosa, sortirà per on ha entrat. Pel pou de 90m.

L’Efren és un màquina!!!! Laresta ens dirigim cap al pou de 33m. L’aproximació fins a la base del pou és deforta i inestable pujada. Quin cansament!!!! No se si es millor el pou de 90m!!!

Sortim, el Pirlo desinstal·la. Un cop a la superfície, una reconstituïdaElia ens espera sonrient. Tornem al camp base i mengem una mica. Fotos amb el SIScents. I Cap a casa. Massa d’hora per anar a un Woka Balaguer, per tant, quedem a Terrassa on en un Marroquí ens ajuntem amb elGuillem i la Arianna. Ei... si heu d’anar a un restaurant marroquí, no ho feucoincidir amb un partit de la copa africà. Marroc –Tanzania, el local ésple!!!!!

Ens posem en una tauleta i celebrem els gols. Bona nit!

Aquest cop la cançó de TONY el gitano UNDERGROUND és en homenatge al carburer contra els escurions. I diu:
"Alumbrarme ese camino, que vivo en la oscuridad. Los ricos con mucho lujo, los pobres... en la oscuridad.
La luz de mi carburo, yo no la cambio por nada."

Avenc Forat del Miquelet (Ripollès, Ogassa)

2011-10-06T03:51:00.000+02:00

Els de la SIS vam decidir de recuperar les sortides mensualsque tant d’èxit van tenir en el passat quan les muntava el Jose.

La primera… a Núria a fer barrancs. A fer barrancs? Va a serque no! Alguns gals irreductibles ens mantenim ferms en la descoberta delsmisteris dels avencs. Deixem als barranquerus que narrin les seves proeses enun escrit propi, i continuem amb l’últim dels nostres descobriments.

Som 5! La Gemma, l’Alba, en Luís Enrique, l’Efren i jomateix. I el quisso de la Gemma, la Duna.

Els més farreros marxen dissabte a la tarda per fer festa, il’Alba, el Luís Enrique i jo ens incorporem de bon matí el diumenge. Quedem aRibes de Fresser i recollim a la Gemma, l’Efren i la Duna. Cap a l’avenc.

Tenim les indicacions del Marc. No té pèrdua. Hem d’anar alcoll del Taga. I en un moment de debilitat... decidim fer cas al Garmin, GPS. Iens fa donar un tomb de 20 Km, baixar fina a Ripoll i tornar a pujar fins aOgassa. Fem una ferradura de 20 Km. Bravo. (evidentment les aproximacions no sónlo meu).

Però, tot i això arribem fins l’avenc. Per cert, ladocumentació consultada per a fer l’avenc explica les desavinences a l’hora dedefinir la TOPO i fins i tot la profanació de l’avenc que estava treballant elECO, a la via de l’Expoli . Vull destacar el fantàstic blog de espeleo virtual .A mi em té molt admirat per la enorme qualitat dels seus escrits i ladocumentació que aporta, així com els apunts històrics. Una altra explica estroba en el blog del GES del club muntanyenc de terrassa on s’explica l’interclub on el mateix SIS va participar . Decideixo plastificar les tres topos diferentsde que disposo.

Les UTM (x: 436262 y:4681064 i alçada 1696m. ) Profunditat99m. ATENCIÓ el pou està equipat amb parabolts del 10 mm.

Seguint les indicacions, deixem el cotxe a l’Ermita de SantMartí d’Ogassa i seguim el camí que porta a la Font de Freixe, continuem pujantfins a deixar enradera els boixos, i tot fent ziga-zaga arribem fins a l’alçadasuficient. Al tercer revolt es deixa el camí en direcció a l’esquerra. Mésamunt apareix un cable elèctric, es segueix fins a que es veu a uns 300 metresla boca del pou, protegida d’una xarxa per evitar que el bestiar caigui.

Ens preparem i entrem cap a dintre menys la Duna que esquedarà esperant fora. La Gemma instal·larà. Ella i l’Efren comentaran totesles instal·lacions cercant l’excel·lència. Vaja quins dos cracks!!!. L’Alba, entreel Lluís i jo, recuperarà el temps sense fer espeleo i amb calma la confiançali va facilitant la baixada.

La primera part, és molt bruta.

Pedres i fang de les plujesacompanyen el primer tram de baixada. No portem xapes de 10mm i per tant tiraremde naturals i spits. El primer tram del pou fins als 40m de profunditat és una diàclasitectònica sense massa bellesa, amb cordes permanents instal·lades que permetenprogressar amb comoditat.

Però el punten el que es troben les tres vies (la d’escalada de 9 metres, la via de lescostelles i la via de l’expoli) és la porta a un avenc tot nou. Passat el pasde les Costelles... unes formacions d’aragonita i calcita preciosesacompanyaran aquest tram del pou.

Són les meves primeres concrecions d’Aragonitesi per tant... flipo. Jo crec que hauré fet com 300 fotos en aquest avenc. Iquines fotos més xules! Aquest avenc sembla com un jardí d’infància deformacions. Totes blanques, banderes, estalactites, aragonites, ... semblen acabadesde néixer... que tindran... uns pocs milers d’anys?

El pou continua, però va perdent el seu encant, per acabaren una nova diàclasi que ens portarà fins la cota -99m. A un extrem algunesformacions... però... és un pou “sin final feliz” i fa fred...

Tornem cap a munt i decidim de fer la galeria que ens porta a unes banderes i formacions precioses.

No son espais molt visitats i per tant sorprènla brillantor de les formacions i els cristalls.
Cal fer una escalada una mica precària amb el pou abaix que ens amenaça. En Efren, ens assegura amb el seu cos, i tots cap a munt. David assegurant a Goliath. Però la confiança dóna més ales que el Red Bull. Cap a munt, com baixarem... ja es veurà! I val la pena.

Jutgeu de les fotos.

Però cal tornar... i desescalar... amb el pou.. que com una sirena atreu als mariners o un forat negre a les estrelles o com un avenc a un espeleòleg... amenaça amb aprofitar una lliscada per complicar-nos la sortida. Tots passen, fins i tot somrient... i jo... esbufegant. Però m’ensurto!!!!

Exclamant un APM: HO HAVEU VIST!!!!

En Luís Enrique desinstal·la i jo li dono suport i aprofitoper a reveure l’avenc, doncs de tornada és sempre diferent que d’anada. Més instantànies.

I xino xano fins a la superfície, on unes costelletes de xaii pit de pollastre ens faran entrar en calor. I mentre ens preparem per baixarla Duna comença a bordar boja de contenta... Apareix en Marc, que desprès delsbarrancs a vingut a buscar-nos... bé ... a la Gemma!!! Ho retiro... si que era un avenc amb finalFeliç.

Com ho va expressar el gran TONY el gitano UNDERGROUND ...”Vasbuscando una amistad, a lo largo del camino... entre las olas y el mar, entrela tierra y el trigo”.

Una abraçada...

Tomàs, Efren, Luis Enrique, Alba, Gemma, Duna i... el granMARC.

Avenc CP-1 (Tortosa, Els Ports)

2011-09-29T00:00:00.000+02:00

Les preuades coordenades UTM. (x: 276296 y: 4518331 alçada:631m).

Segona part del relat. Aproximació al CP-1 aquí.

La entrada al avenc es troba en la base d’una paretvertical, on s’arriba després d’atravesar les dos pedreres blanques de 10 metres cadascuna de referènciavisual.

La boca es petita, 1m x 0,7m amb unes plantes de margalló a l’entrada. No hi ha cap escrita queidentifiqui l’avenc, tot i que hem trobat una inscripció a la paret feta ambuna navalla o una pedra.

En Efren i jo, en Tomàs, desprès d’una molt físicaaproximació a l’avenc, vam entrar a les 17.00 sabedors que unes 8 hores no ensles treia ningú.

Les topos han estat les nostres companyes amb molta relevància. Fins i tot les impressions de les diferents pàgines web ens donen pistes per com superar amb major facilitat els obstacles.

I per tancar els petates, els arnesos i els estris ja preparats, ja que tenim present que fins passada la sala que hi ha a 40m no ens caldran i que haurem abans caldrà passar un parell de gateres i no val la pena maltractar inútilment l’equip.

A la primera saleta tinc la primera rampa muscular a les cames. Això serà un repte. Per tant abans de la primera gatera, decideixo que petate, motxilla fotogràfica i musculatura prop de límit no son compatibles. Deixo la motxilla doncs i continuo amb la funda, un únic objectiu i un sol flash. Avui les fotos hauran de sortir sense massa muntatges...Vam preparar els petates i la motxilla fotogràfica. Les cordes amb ordre invers als pous.

En llenguatge informàtic: LIFO. Last In First Out.

Ràpidament entrem en escalfor.

Les gateres és succeeixen. Son molt divertides, estretes però es poden anar passant amb facilitat.

En Efren em fa les seves primeres fotos... i jutgeu vosaltres mateixos, un crack!

Anem superant les gateres lligants el petate al peu i controlant que no s'enganxi.

La sala gran ens permet arribar fins al llac, que en aquestmoment està ben sec. Les primeres colades son amb gran diversitats de colors,sobre tonalitats verdes i xocolata... i la veritat... mai millor dit.

La sala gran ens presenta unes fotos molt xules, en les quecosta recollir la gran dimensió i les tres dimensions d’aquest espai.

Val a dir que aquest avenc demostra que l’alçat es tantimportant com la planta, doncs gràcies a aquesta última podem anar intuint elrecorregut.

Continuem la progressió passant per altres dos gateresmemorables, fins que arribem a la sala del aeri. Després d’un primer tram queja ens presenta una forta sensació de profunditat i el segon, que penja d’unspit una mica... precari, presenta un preciós aeri de 30 metres. Arribem a lasala de enormes dimensions. La més gran de l’avenc. Sense formacionsdestacables, presenta un petit rierol en la paret del fons.

En un nivellinferior continua l’avenc, i per arribar-hi no ens caldrà corda, simplementtrobarem un pas descendent a la nostra dreta si mirem la paret de la que em davallatels 30 metres.

Arribem a una sala amb dos finestres, ens dirigirem cap a laesquerra, que desprès d’una pendent presentarà un altre pou, amb dos spits enla seva boca, ideals per a fer una Y.

Continuem el descens conscients d’haverarribat ja a quota 100m. 3 gateres més ens fan disfrutar. Al final ... res enssembla difícil. Anem fent, pas a pas. I ... arribem a una d’aquelles formacionsque qui la va veure per primera vegada ... doncs li deuria sembla un regal a latenacitat. Una cascada blanca preciosa, que tot i que sembla una imatge de cuarto milenio de Iker Jimenez (algú veu una imatge virginal que des de dalt ens cobreix amb el seu mantell? Esteu malalts!!!). I la seva presència ens permet de reposar una mica. Darrera,una petita bassa amb aigua per refrescar-se i treure’s la set.

Durant els últimspous hem trobat a faltar algun spit de més per assegurar-se millor i evitarfregaments, i fins i tot, el que ens porta fins a la sala hilti no acaba d’entrarla xapa no acaba d’entrar del tot. Però l'enginy de l'Efren ens evita el fregament sobre les cordes, un prussic amb dinema per a protegir la corda.

Som al fons de l’avenc. Reconec que en cada ocasió que hepogut he fet estiraments de tots tipus per evitar les estrebades musculars. Iun cop més la satisfacció m’omplena. L’Efren i jo som un gran equip, enscomplementem (bé això diu ell... tot i que jo no se que li falta...) i sobretotens engresquem per a que res ens espatlli poder fer les nostres sortides.

No m’ho puc creure, soc al fons de l’avenc i esticdestroçat. Recuperem forces, menjem unes ametlles amb xocolata i barrites demuesli... i a explorar una mica. La sala Hilti ens reserva alguna sorpresa més.Unes formacions d’una blancor que recorda a la neu ens indiquen espais on correuna mica d’aigua. Per altra banda trobem indicis de que en aquest avenc estantreballant.

Anem fins al fons del pou on estan explorant i ... perprimera vegada puc experimentar una sensació que la majoria de vosaltres jahaureu sentit: La corrent de vent!!!! Ei... certament aquest avenc encara tira!En capbussem literalment en els últims metres que s’està treballant. I araentenc... allò de reconèixer si un avenc tira o no pel vent.

I la nota de color... el diari que ens recorda que el diaescollit per fer aquest avenc és de que fa exactament 26 anys que es va descobrirl’avenc. Bon aniversari CP-1.

Fotos de rigor i ... pacte amb l’Efren. Aquesta vegada, amb la meva musculatura precària... desinstal·larà ell. Aquest Efren és incombustible, quina enveja tan sana!

Vaig recuperant metres amb atenció, agafo el petate despresdels tres últims pous, la motxilla a la primera saleta.. i tot i alguns ensurtsi tirons... arribem a la superfície.

Son l’una de la matinada! Missatges tranquil·litzadors a la família.I desprès de celebrar-ho comencem la baixada pel barranc. No cal dir que ésdur. A les tres de la matinada estem al cotxe i a les 6 de la matinada del diumengedeixo a l’Efren a casa.

Quina satisfacció i quina son!!!!

Ara si... em tingut un dia intens, d’aquells en els que hohas donat tot. Aquesta actitud i passió és la mateixa del pensament que en TONYel gitano UNDERGROUND dedicat a SANTA la seva companya. “Te kiero más que a mimadre, no se si estaré pecando pues ella me dió la vida y tu me la estasquitando...” Vaya pajaru aquest TONY.

A la propera,

Tomas i Efren

Aproximació a l'Avenc CP-1 (Tortosa, Els Ports)

2011-09-28T11:09:00.003+02:00

Benvolguts, no se si tot el que volem explicar cabrà en unsol blog…

No.

Per tant, primera part. Perdedora aproximació a l’avenc CP-1,doncs les fotos s’ho valen i volem absolutament que la gent ho tingui més fàcila l’hora de trobar l’avenc.

Primer, aquesta sortida es de la sèrie… ESTAMOS MUUUUUULOCOS, deixant els nostres alterego, los efrenitos, l’equipo actimel i los TONYel gitano UNDERGROUND inadequats per a l’ocasió.

Alguns de la SIS, dels que no publicaré els noms per notacar la seva sòlida reputació, durant la setmana anterior vàrem decidir d’anarals Ports a fer el CP-1, i per tant vam sol·licitarels permisos escaients a la federació. Inicialment havíem de ser 5. Les 2 horesd’aproximació i la fondària (-179 m) i les cordes necessàries per als pous (elmès gran de 31 m) ens feien anar sobrecarregats. Per aquest motiu vàrem pensard’estar dos dies i agafar-ho amb calma. El dijous ja no erem 5, ... primer 4, idesprès 2. Qui? L’Efren i el Tomàs, l’equip “ESTAMOS MUUUUUUUUUUUU LOCOS”.

Vam decidir que hi anàvem igualment, almenys fins on arribéssim.Sortida a les 6 del matí del dissabte des de Terrassa. Puntualment jo arribo 20minuts tard tot i haver-me llevat a les 4.50 AM. Previsió del temps... pluja.... Topos plastificades, equip revisat, cordes,teca, material fotogràfic... i una novetat... per si un cas, una funda de màper la maquina fotogràfica per si la motxilla fa excessivament cansat elrecorregut.

On està el CP-1? Els Ports Tortosa-Beseït. Mas de Barberans,Barranc de Cova Pintada.

La cerca de les UTM comença.

Trobem a la web de la SIES una recensió de l’excursió

Trobem una professional “ficha de memòria”, molt ben feta, que ens en dona unes amb datum WGS84. N,E i Z.Sembla que no hi haurà cap problema. A més la fitxa té alguna descripció. Elresum que fan és perfecte:

“Cueva muycompleta por sus tres grandísimas sales, impresionantes rápeles volados, gaterascon pendiente, pequeños resaltes, bonita formación Cascada Blanca, y bonita Salade Lago. Baja hasta -180, aunque el ECG aun está explorando, Aunque exigente físicamenteno tiene mucha dificultad técnica. Salimos después de 8 horas”

I vols que anem als Port sense consultar els nostrescompanys d’espeleologia de la zona? NO!, una visita al web del Espeleo Club deTortosa i la secció d’espeleo i barrancs de la UEC de Tortosa. Remarcable les fotos deles gateres d’aquest últims. i tot el reportatge fotogràfic annexat.

AVENC amb GATERES potents. L’Efrenestarà content.

Adjunto una imatge del Google Maps que fa ara molt evident el camí, però que a nosaltres ens va costar una mica més...

Arribem sense dificultat pel Barranc de Lloret, a les casesde Manel, 4 cases totes elles o destruïdes, o en construcció o com diria enFerran Adrià, ... “desconstruïdes”, quees troben despres de la “ganaderia” que hi ha al creuar el riu. Deixem el cotxea la corba de carretera asfaltada que termina en una tanca a una propietatparticular. Agafem tots els petates i ... comencem l’aproximació per el camísense asfaltar. Als 200 m una cadena, i més endavant una instal·lació petitaamb una placa solar. El camí és fa més estret i s’arriba a mà esquerra a unpont de llistons de fusta. El creuem i ... primer problema.

Trobem la roca amb les pintures vermelles que marquen el barranc de la COVA PINTADA. I ara la frase maleïda...”El sendero sube por el margen izdo delrio.” En aquest punt hi ha una cruïlla. Una fletxa indica el barranc, i es potanar a l’esquerra per un camí que sembla endinsar-se cap al Barranc de Lloret ia la dreta un camí que puja i marxa més a la dreta, i que és molt temptador.Però està a la dreta!!!. Per tant tirem pel barranc amunt, intentant de anartot a l’esquerra possible. Mirem i el mapa que annexa la “ficha memòria” i ensmarca una cruïlla per sobre dels 400 metres Estem a 300,. Anem pujant.... perel barranc sec. La cosa és fatigosa, els blocs de pedra i les motxilles ens matxaquen.Decidim deixar les motxilles i “explorar” barranc amunt. Arribem fins a quota400m, però ... hem fet alguns trams que no ens imaginem poder fer amb motxillesni en broma. No trobem cap cruïlla.

Tornem enradera, agafem les motxilles itornem a la cruïlla, L’Efren prova sort a l’esquerra i jo tiro a la dreta. Elcamí després d’un 100 metres, girà a l’esquerra i pren alça passant a la dretadel barranc. Que vol dir “el sendero sube por el margen izdo del rio”? Em vaigperdre la classe en la que es devia explicar que el mirant la corrent del riuet poses i a la esquerra tens el margen izdo. Joder!!! No és més senzill dir, ala roca amb la pintada agafes el camí a la dreta que desprès d’uns metres fa ungir a la esquerra i encara l’ascensió del barranc?.

Estem al camí i avancem guanyant alçada, apropant-nos finsal fons del barranc on es troba la cova pintada. Trobem una font obrada i unapetita bauma, i arribem al punt que anomenarem "cruïlla", on a mà dreta surt un camí feréstec cap amunt al peu d’un arbre. (NOTA: Per no liar al personal totesles coordenades les posarem com sempre en Datum european 1950) (UTM x:276292y:4518039 alçada: 432m). Fem unes fotos i ... vist la proximitat de la covasegons les UTM de la “ficha tècnica” deixem les motxilles i anem a cercar-la.El camí puja força doncs hem de fer 200metres de desnivell. Pujem per una canal i ens anem desviant cap a l’esquerra,fins que pasem a la canal següent. El camí ens va pujant. I el Garmin ens vaindicant un punt que no ens permet avançar més doncs hi ha la paret. Ens fem ala idea que les UTM estan equivocades. Durant la pujada hi ha una tartera. Totel camí és de pedra, però a mà esquerra, es veu clarament una taca blanca d’uns15 metres x 3 metres d’aquesta pedra. Era una referència de les webs.

Ho seguimamunt i veiem un punt que podria ser la boca de la cova. El camí es forçaembardissat tota la estona i perdedor. Però continuem. I arribem a un punt, enel que el Garmin ens indica que la boca hauria d’estar a 80 metres.... cerquemalguna escrita que indiqui que aquest forat és l’avenc CP-1. I no en trobemcap.

A la entrada hi ha cagades de cabres salvatges... L’Efren entra una mica.Serà aquest avenc?. Jo vaig a cercar més amunt. Ha de ser aquella boca. Notenim els paper de les webs, que estan a les motxilles. Però tenim el mòbil.Aquest zona dels ports tenen una òptima cobertura i busquem imatges de la boca.Una foto del SIES ens permet identificar la petita “esplanada” de roca perpreparar-se davant la boca. Decidim que aquell ha de ser l’avenc, si o si. Peròperquè no està marcat? Les preuades coordenades UTM. (x: 276296 y: 4518331alçada: 631m).

Ho mirem més detalladament i... atenció!!! si que està marcat!.... es el CP-1!

Baixem a la cruïlla a buscar les motxilles. La baixada carregales cames. I un cop arribat a la cruïlla, tirem amunt ben carregats. Ens repetimque som dos mulos de càrrega.

La primera estrebada muscular em preocupa! Les següents em terroritzen. De cop les gateres ja no són un problema, el meu problema esdevé com anirà el meu cos al tenir que forçar moviments durant els aeris i el diferents pasos estrets.

A veure si al final no podré fer l’avenc!Arribem a les 15:30 a la boca! Adolorits, cansats i jo més mort que viu.

Com podeu veure a les fotos anàvem ben carregats!

Aracal menjar quelcom, fer estirament i recuperar-se.

A les 16.30 hores entrem a dins.

Si les previsions son correctes, en 8 hores estem fora.

Continuarà...

Avenc de la Plomada (Garraf, l’Ordal, Cervelló)

2011-09-22T22:17:00.000+02:00

Després de fer l’Avenc dels Geòlegs, els “efrenitos”decidim que encara queda gana de fer feina...
i el Garmin ens convida, mentretornem cap a Terrassa la presència d’un avenc, el de la Plomada, de poca profunditat.
L’Avenc de la Plomada (-12 m, UTM x: 407153, y:4583246) és troba al Pla de Campaments, Tan aviat deixada la rotonda, després de la benzinera, direcció a la pedrera on l’any passat vam anar a l’Avenc del Roca.

De fet aparquem a mà esquerra, desseguida, en una petita elevació sota unarbre gros, al costat de la pista.

Reculant uns metres, trobem un camí a màesquerrà que sembla feréstec però que aviat passa semblar una riera seca aconvertir-se en un caminet.

A la mà esquerra surt una nova pista (després de passarun gros pneumàtic abandonat) i després de creuar unes terrasses, arribem a lesrunes del Maset de Can Dispanya. Seguint aquest corriol, que ara s’uneix amb unaltre que arriba des de la pedrera, desprès d’uns 200 metres desprès de lesrunes, seguint una fita a l’esquerra durant 10-15 metres.

La boca de l’avenc és molt bonica, i després d’untub de 4 metres... dona lloc a una sorprenent cavitat. Els misteris de la terra!!!!Jo flipo. Després de passejar dintre la cambra inclinada... dos pilars ensindiquen un petit pas a mà esquerra.

I sorpresa! De nou, ... al fons, les formacions generenespais de gran bellesa i concrecions.

Qui ho havia de dir que d’un petit tub...sortia tot això. Jaja. Brutal.

Com no... un pessebre permet fer algunes fotosdel rabadà Efren que, com a bon minyó que és, adora el naixement.

Una vegada més l’Efren té raó. Mai menys preuarles petites cavitats doncs son poc visitades i de gran bellesa.

I a mi em permeten de recuperar i anar millorant en la tècnica de la fotografia subterrània, on la càmera captura imatges que els nostres ulls no poden copsar i que sorprenen sempre.

Us deixo amb una reflexió del gran TONY elgitano underground. “Pa ke kieres tu una mujer bonita, si viene un gitanodespues y te la kita”. Quantes coses ha degut viure aquest home i ens hatransmès en les seves cançons... Jo mentre em gaudeixo la meva, doncs m’agradael risc!!!!! ;-D

Salut,

Tomàs i Efren.

Avenc T38 (Garraf, l'Ordal, Vallirana)

2011-09-22T00:12:00.000+02:00

L'"equipo Actimel" torna a la càrrega.

Aquest Avenc de nom misteriós (agrairé qualsevol aclarimental respecte), es troba a pocs metres de l’avenc de Pompeu Fabra i de l’AbatEscarré.

Si seguim la pista que uneix els dos avencs direcció al PompeuFabra i ens endinsem en línia recta per el camí que deixa la pista més endavant. A mà esquerra un trencant ens apropa desprèsd’uns 50 metres a l’esquerra trobem l’Avenc (-34m, UTM x: 409673 y:4579384) atocar del camí.

L’Efren i jo tenim ganes de fer aquest avenc i aprofitar queara el tenim a tocar. Sovint hi ha avencs de 30 metres de enorme bellesa.

Aquest és un d’ells.

Destacable la vida interior de l’avenc, granotes, “mosquits gegants”, papallones, escarbats, aranyes, llimacs ...

No és un avenc massa visitat, i de fet ho demostra l’estat en el que trobem els spits i la dificultat per fixar les xapes.

Cap problema, aportem el nostre gra de sorra i espitem en dos ocasions per a garantir que lesinstal·lacions siguin el més segures possibles per nosaltres i els futursvisitants.

La entrada és molt xula, però la seva estretor es perd un cop és passa el primer ressalt. Fins i tot el primer tram, un cop instal.lat es pot passar amb modalitat passamà.

El pou promet emocions.

Davallem i al primer replà decidim doncs d’espitar.

L’avenc és molt maco per els 34 metres que té. Les primeresformacions són de poca definició, però desseguida comencen a aparèixer diversesformacions, coralls i cristalls amb molta densitat.

Es curiós com tot el llarg de l’avenc es veuen senyals decom la pluja ha anat transportant branques i fang a l’intern d’aquest humitpou.

Com sempre el més bonic al final... les ultimes formacionsdurant el pou de 16 m que ens confirmem que ha valgut la pena fer aquest avenc,tot i el cansanci després de sortir de l’Abat Escarré i menjar una mica calent.

Foto d’equip al fons del pou i retorn amunt.

Mentre pujem, el gran TONY el gitano underground ens acompanyaamb la cançó "Sacarme de aquí", d'homenatge al Vaquilla, en la que ens descriu com aquest conegutdelinqüent feia espeleo:

“Empezó robando los kioskos, ... se metia cada vez mas hondo... sacarme de aquí,sacarme de aquí, que me muero... sacarme de aquí, sacarme de aquí .. que nopuedo.. con 30 años de hipoteca ... me muero, me muero.”

Al primer pou, aprop de la sortida hi havia una granota moltbonica, però... quan m’ho va dir l’efren jo ja estava fora esgotat i em va fer mandra tornar a entrar a fer-li una foto. Ara em penedeixo!!!!

Per cert... els mosquits van aprofitar i van deixar a l'Efren ben xuclat. Tots dos amb manta tèrmica i cap amb Autan...

Una abraçada de part del Tomàs i l'Efren.

Avenc de l'Abat Escarré (Garraf, Vallirana)

2011-09-18T23:14:00.003+02:00

L'Avenc de l'Abat Escarré (83m , utm x: 409792 y: 4579570) es troba a escassos metres de l'Avenc Pompeu Fabra que tant ens va agradar el cap de setmana passat.

Desprès de mirar-nos alguns blocs d'espeleo per agafar informació, com sempre, estàvem preparats a acabar el rebateig (3 sortides, 5 Avencs: Geolegs-Plomada-Pompeu Fabra-Abat Escarre-T38) amb un avenc ple d'estretors i instal·lacions.
L'Efren i jo, de nou "ON THE CAVE".

Aprofito per a felicitar al SIES de l'espluga i el seu blog, on vam trobar una preciosa, tècnica i ben documentada crònica de la seva sortida a:

Web espeleosies

Vam apropar-nos amb el cotxe fins a les cadenes que tallen el pas a la pedrera. Als 10 minuts estàvem a la boca de l'Abat Escarré.
Deixem petates i anem a cercar la T38, que hauria d'estar aprop. I... l'Efren es troba amb una peça de museu... un carburer tot rovellat!!!.

Un cop localitzat el T38, ens tornem cap a l'Abat.

Avui l'equip Actimel està d'estrena d'equipació. El meu blanc nuclear fa mal als ulls. Semblem enviats del govern per analitzar els impacte tòxics de l'abocador del Garraf.

Amb ganes d'embrutar-nos, entrem amb la ferma intenció de fer les dos vies, la A i la B, i gaudir especialment de les anomenades estretors.

L'avenc té la fama de menjar molta corda i per tant ens carreguem amb tres (80, 60, 40) i el material fotogràfic. Serà un avenc físicament pesat al tenir que arrossegar tot plegat amunt i avall.
Jo començo ja a odiar el meu petate i la motxilla fotogràfica quan me les penjo del mallon. Conviurem les properes hores a curta distància.
Un consell:
Val la pena fer algun estirament abans d'entrar doncs caldrà certa agilitat un cop estiguem dintre.

L'entrada de l'avenc té les parets on s'intueixen les fortes corrents d'aigua que han anat llimant les parets. Reconec que el Garraf em té descolocat... entenc lo del fenomen kàrstic... i fins i tot la fórmula química que regula la reacció i la seva reversibilitat... però... com devia ser el paisatge per recollir tota l'aigua necessària i la pressió per a erosionar i arrodonir les parets? Avui el garraf és rodonet, bastant pla, a 500 metres d'alçada i vora el mar...increïble.

Dit això comencem a baixar. I desseguida ens adonem que l'avenc no és tan estret com esperàvem. Hi ha algun punt que requereix d'habilitat, però on l'Efren ni es despentina. Jo descobreixo que allò de que si passa el cap, passa la resta del cos... no sempre es així. (o potser era només pels ratolins?). La veritat es que hi ha un pas abans del pou de 5m que és important posar-se còmode. Els petates per davant, l'stop amb vaga llarga i ...deixar anar l'aire dels pulmons i trobar la posició... perquè es passa bé, però quan trobes la posició.

La bona noticia es que tota la estona fas peus i per tant els intents et permeten d'anar provant posicions.
Les ratllades a la roca et donen pistes d'on s'ha enganxat la gent... i no sempre d'on és un bon pas. Alerta!!!
Un cop passat el punt estret de l'avenc, estigueu tranquils doncs de pujada el pas és veu a la primera i sense complicacions. Per tant... allò de si entro ... podré sortir? si... i millor que l'entrada.
Continuem i ... la veritat és que és un avenc dels que, com diu l'Efren,... vas progressant i agafant profunditat sense adonar-te massa. és un avenc amb rampes... no massa bonic, pocs pous i amb les parets que recorden els avencs alpins, però en miniatura.

Un cop arribats abaix... finalment alguna formació de bon veure... (porto l'equip per a fer fotos... recordeu...) i sorpresa!!!! La corda que jo porto..... NO ENS HA CALGUT!!! He carregat, arrossegat, emputjat els dos bultos... sense massa utilitat.
La tornada cap a munt, desinstalo jo. Cal tenir compte amb la corda doncs la roca plena de cantons és ideal per a que en qualsevol punt s'enganxi. Només tinc un petit ensurt on penso que s'ha enganxat però gràcies a les precaucions i a anar-la recollint sovint... no haig de refer tot per alliber-la.
Decidim que passem de la via B. Ens la reservem per una altra vegada, doncs la veritat és que l'avenc ens ha desil·lusionat una mica.
Preferim anar al desconegut T38, ja tornarem a l'Abat Escarré. (millor el Pompeu Fabra).

PD: Si es cert, continuo fent uns ulls de flipat a les fotos...però es que no ho puc evitar, és l'angoixa del fotògraf per mirar si l'automàtic funciona!

Tomàs i Efren.

Avenc Pompeu Fabra (Garraf, Vallirana)

2011-09-12T20:15:00.023+02:00

11 de Setembre 2011, diada Nacional de Catalunya. El CET organitza pel seu centenari 100 anys – 100 cims. I que fem? No ho dubtem, fer avencs, això si, de 100 metres de profunditat.

Teníem ganes d’un avenc bonic, important, amb força reinstal·lacions, recorregut, ... per tancar el període de rebateig.

I l’avenc escollit.... patriòtic. L’avenc Pompeu Fabra. (UTM X: 409741, Y: 4579499) de 104 metres de profunditat.

Ei.... aquest avenc va superar de llarg les nostres expectatives. APUNTEU-VOS-EL.

Aquest cop els deures estaven fet, topos plastificades per a tots, coordenades al GPS, llibre de avencs del Garraf i l’Ordal per anar revisant a última hora si teníem altres inspiracions i ... i la discografia de TONY el gitano UNDERGROUND, que ens recordava ... “oh libertad, divina libertad, quiero salir ... y no me dan la cuerda.”

En Efren, el Fernando i jo, el Tomàs, vam decidir de anar cap a l’avenc i vist el risc de “guilla” que ens havien comentat baixaríem fins on poguéssim i potser després aniríem a l’avenc de l’Abad Escarré, que està al costat.

L’aproximació es fa amb cotxe fins al dipòsit on es pot aparcar a 300 metres de l’avenc.

Des d’aquí una pista que es dirigeix cap a la pedrera. (Entre això i l’abocador... com diu el Salva...“no me’n se avenir!!!”)

El camí porta fins a la boca... que en aquest moment es troba davant d’un piló ordenat d’enormes soques d’arbres que suposo que són encara signes de la nevada de l’any passat . Una fita us portarà fins a la boca, a la dreta del camí. Es pot pujar amb 4x4 fins a la boca.

A continuació després d’uns 250 metres apareix a mà esquerra un primer camí ample que s’endinsa en el bosc.

No l’agafeu, el segon si. Aquest camins segurament permetrien el pas d’un 4x4. Al cap de 50 metres arribes a una cruïlla amb el camí

principal que porta a la pedrera, girar a mà dreta i a pocs metres es troben les soques dels arbres o la fita a mà dreta del marge.Pel que vulguin evitar el camí llarg, al sortir des del dipòsit, després de la primera corba a la esquerra, més endavant hi ha un trencant a mà dreta, seguiu-lo.

A les 10 a la boca i ... cap a dintre.

La primera corda convé que sigui entre 30-40 metres. Si es de 30 caldrà ser econòmic amb les combes. L’avenc és molt divertit, amb un primer pas estret on es baixa i ja vas pensant en com ho pujaràs carregat amb petate i motxilla fotogràfica.

Anem avançant i deixem la via ERE-CEC per la tornada. Hi ha força formacions, colades i banderes, però hi ha una saleta abans del pou de 13 a uns 50 metres de profunditat que es segurament la zona de més bonica de l’avenc.

Després del pou de 13, el Fernando decideix que ell ens espera allà. L’Efren comença a tirar amb encenedor preparat per detectar la “guilla” i jo... vaig complicar-me la vida amb una canvi d’una reinstal·lació on... després d’una bona estona vaig aconseguir anar a per l’Efren.

Després d’un pou aeri de 25m s’arriba a una sala on recuperant uns metres hi ha una finestra que et porta per una via estreta... força entretinguda i amb formacions interessants. Aquesta via val la pena doncs... es força estreta i té un punt de repte. Quan arribo a la via, l’Efren en tornava... i viu! (perquè portar un canari... ?) Si aquesta via tenia “guilla” l’Efren se l’havia menjat tota.

Al final hi ha una sala ben grossa i es pot tornar per una petita canal que deixa al punt abans de la sala. Tot plegat xulo i una molt satisfactori, doncs és un repte anar tirant cap a dintre.

Tornem fins on es troba el Fernando, jo amb el meu rol de desinstal·lador, i cap a la via ERE-CEC. Es fa amb comoditat, amb un parell d’estretor i una sala final força bonica.

Jo trobo molt bé que els avencs o vies acabin en aquest tipus de sales... es com si la mare terra volgués premiar l’esforç d’arribar-hi amb un espai de descans físic i visual.

Una fotos de família i sortim a la superfície. La veritat, el Fernando i jo... cansats, contents però al límit. L’Efren ... més fresc que un gínjol.

A la sortida... eren les... 17.30. Mare meva... ha valgut molt la pena. Ja tornarem un altre dia a per l’avenc Abat Escarré, després d’ubicar la boca 25 metres més endavant.

Efren, Fernando i Tomàs... quina bona companyia. Qui s’apunta a la pròxima?

Avenc dels Geolegs

2011-09-09T07:28:00.016+02:00

Desprès d’uns mesos de bondat degut a problemes musculars... calia retornar a agafar confiança amb això dels avencs que tantes satisfaccions ens dóna.

L'equip ESTAMOS MUUUUUUU LOCOS, alias TONI UNDERGROUND, alias ACTIMELS, alias LOS EFRENITOS tornàvem a estar “on the road”.

Sàviament per aquest rebateig en Efren va escollir un avenc que a petita escala permetés viure dos de les tres experiències més maques de fer espeleo:

Els trams aeris i les estretors. La que hauríem de renunciar son les formacions sorprenents.

L’Avenc dels Geòlegs de 30 m de fondària (UTM X:406165 Y:4581610), a prop de l’Urbanització de Vallirana és un avenc ideal, amb 12 vies preparades per instal·lar i el seu ampli pou és ideal per còmodament anar comprovant que és cert que d’això d’anar en STOP-CROLL-PUNY-PANTIN, un... no s'ho oblida mai.

Sabíem que la boca era al costat de la pista.... i aquesta al costat de la molt contaminada, grisa i pudenta riera... però.... l’aproximació se’ns va complicar al començar des de la banda equivocada de la riera! Cal anar a cercar la pista que porta a la planta de reciclatge i més tard al arribar a la riera, on hi ha una construcció de ciment es pot deixar el cotxe. Més enradera surt una pista, i endavant continua la mateixa per la que hem arribat.

Seguint aquesta última, a un 150 m s’agafa una pista a l’esquerra i tot pujant arribes a la boca de l’avenc. És força gran. No diré que no te pèrdua... doncs el camí el vam descobrir de tornada.

Vam decidir baixar per la paret oposada a la finestra que porta després del pou de 20 metres al conducte fins als -30.

Les dos vies instal·lades i cap avall. És un pou molt gran i per tant molt il·luminat. El sol fa que la vegetació verda cobreixi la paret ... i després de pendular com dos llonganisses vam mirar

d’aproximar-nos amb un passamà a la finestra. Aviat vam veure que no valia la pena, i que els 7 metres als que es trobava es podien superar grimpant amb compte. Per tant...

despenduleeeeeeeeem i fins avall.

Un cop arribats a la finestra, entrem en una petita saleta on la llum natural encara pot entrar. Ens treiem els arnesos i comencem a baixar per el conducte fins al fons.

Algun pas és lo suficient estret per deixar anar algun renec i patir allò mínim per a dir que t’ho has currat... i s’arriba a les poques formacions que hi ha en aquest avenc, unes petites banderes ... com a premi per l’esforç.

Retornem per entre els blocs (i aconsegueixo agafar el camí complicat) i de nou a la saleta... en vestim de nou amb els estris i fotos de rigor!!! Quines ganes tenia de poder tornar!!!!

Destrepem fins al pou gran i cap a munt.

Avenc petit però ideal per a recuperar sensacions! Molt bona tria Efren!

Avencs de Catalunya.... JA SOC AQUÍ!!!!!

Tomàs

UN AVENC CURIÓS: L’AVENC DE LES FONTS DEL RITORT (Ripollès)

2011-08-01T17:37:00.000+02:00

Jaume Serrate i Plans, un dels fundadors de la SIS del CE de Terrassa, observava el diumenge 1 de maig d’enguany des de la Collada Fonda un brusc enfonsament del terreny al vessant sud del Costabona, més amunt de les fonts del Ritort, a l’esquerra d’unes mines abandonades. No podia ser altra cosa que un nou forat precisament en una zona que no destaca gaire per l’existència de cavitats.

Avisà al Salvador Vives i el diumenge següent, junt amb l’Eduard Badiella i el Jenar Indurain es traslladaren tots encuriosits a veure de què es tractava aquest enfonsament.

En menys de mitja hora des del cotxe, arribaren a la boca i pogueren observar un gran forat, obert recentment, on l’aigua que queia des de la boca es perdia pel fons de tot. L’Eduard va començar a baixar però la corda era curta, sols de 18 m i, a més, s’instal·là al llavi superior. O sigui, que es decidí tornar-hi un altre dia amb més material.

El dijous següent, dia 12 de maig, Gemma Pirla, Jenar Indurain, Joan Pladeveya i Efren Gaitán tornaren a la cavitat i baixaren fins el fons. Total, 24 metres, i a baix de tot, una dutxa constant. Al fons, un gran tap de terra i pedres produït per l’ensorrament impedeix la progressió. I al cap de dos dies, se’n va fer la topografia.

Segons Gemma Pirla, geòloga, la cavitat es troba en un terreny generalment d’esquistos amb algunes escames de calcàries dolomititzades. La cavitat s’obre en una zona de dolomies, aprofitant el contacte amb els esquistos. Més avall de la cavitat hi ha una dolina que fa pensar que les dolomies estan prou carstificades.

En resum, un nou avenc a la zona del Costabona.

El Jaume Serrate, l’Eduard i el Jenar

Arribant a l’avenc de les Fonts del Ritort

L’Eduard mirant l’avenc

El Salva baixant

L’Eduard explorant

Surgència

2a sortida. 12 de maig 2011

Salvador Vives i Jorba

(Nota: al proper butlletí cel CET sortirà un article sobre aquesta cavitat i un altre de més extens a l’Arxiu).

Objectius i esperances (campanya Picos 2011)

2011-07-09T19:29:00.007+02:00

Ja queda poc per a tornar a endinsar-nos en la foscor del karst del Valle de las Moñetas. El cap de setmana del 23 i el 24 de juliol es muntarà el campament base al LLagu de las Moñetas des d'on podem gaudir de les vistes de Sotres, del rascler i de la tranquil•litat. Però, no tot és “relax”, les cavitats ens esperen i nosaltres estem impacients per seguir explorant-les.

Es seguirà explorant el Cueto de la Cuadra, una cavitat no massa profunda, però molt dura per les estretors que ens anem trobant, meandres desfondats inacabables, on ens hem de treure l’arnés per avançar. El 2009 vam connectar amb un altre sistema, del que es desconeix la procedència, i vam poder gaudir d’unes dimensions molt esperades. Aquest any hem de seguir avançant per aquests pous que de moment són amples i amb un atractiu vertical que se’ns dubte ens genera adrenalina.

L’altre cavitat que s’està explorant es la mítica Torca del Mogu, molt valorada per la SIS ja que va ser descoberta pels membres del club durant la campanya de l’any 1988 i que es va abandonar per una estretor final. L’any 2009, es va decidir tornar a equipar-la, i encara ara hi estem treballant per intentar trobar la continuació. Tenim moltes ganes de començar a baixar pous com bojos, ja que tot apunta a que sigui així després de l’estretor. Pensant positivament, es possible que a mitja campanya ja podrem començar a baixar metres, però hem de ser pacients.

Intentarem portar a terme un altre assaig de traçador, però aquesta vegada tenyirem les aigües de la vessant est del Valle de las Moñetas per contrastar els resultats amb l’assaig que es va fer el 2010 i intentar esbrinar com funciona en sistema kàrstic que explorem. Agraïm la col•laboració que rebem per part de la Facultat de Geología de la Universidad de Oviedo per portar a terme aquesta tasca, tant important alhora de conèixer com son els conductes que explorem i cap a on es dirigeixen.

Fotos: Campanent Llagu de las Moñetas (a dalt), Cueto de la Cuadra (al mig) i Torca'l Mogu (a baix). Autora de les fotos: Gemma Sendra (2010)

Avenc del Pla de les Bassioles i Penya-segat de la Falconera

2011-06-27T20:48:00.037+02:00

Mentre la gent de la Secció està escampda per la península, alguns de nosaltres aquest cap de setmana de pont ens em quedat a casa.
Amb aquest afany que té l’Efren de buscar i conèixer petits forats oblidats, el dissabte varem quedar per fer arqueologia espeleològica al Garraf amb el Joan, l’Efren i jo mateixa.

L’objectiu era l’avenc del Pla de les Bessioles al massís del Ordal, Ens adrecem al lloc amb algunes dificultats, doncs la urbanització de l’Ordal pot ser una mica laberíntica. Quan arribem al lloc tot i disposar de fotografies i els punts topogràfics amb el GPS no som capaços d’identificar el lloc: on abans hi havia un petit bosc de pins ara hi han moltes cases i pocs arbres. Ens fa patir que ara l’avenc formi part del jardí o l’hort d’alguna d’aquestes cases però finalment, amb l’ajuda d’un veí, esbrinem el camí. Aquest és un torrent ple d'esbarzers i malesa alta que s’ha convertit en un petit passadís entremig de dos carrer, portem pantalons curts perquè fa molta calor i ens hem esgarrinxat les cames de mala manera.

Decidim oblidar-ho tot quan veiem la boca del avenc, tot i que se’ns fa estrany instal·lar envoltats de cases i alguna veïna xafardera que no pot evitar treure el cap. Els sorolls també són estranys: gossos, galls i nens jugant a la piscina...

Comentaré molt ràpidament la resta de la sortida perquè encara és més lamentable que lo narrat fins ara: el pi pel qual suposem que s’instal·lava l’avenc amb spits ha estat tallat, només en queda la soca i el seu tronc ha estat dipositat dins l’avenc (millor un pi que deixalles, però...)

A l’altre costat també hi ha un arbre pel qual es pot instal·lar fàcilment però els parabolts de tota la cavitat han estat manllevats. Fer el primer pou de 10m és relativament fàcil però passar el pas estret i fer els 50m restant del avenc ja és més difícil si no es re-equipa la cavitat.

Quin ens ho havia de dir que superades les adversitats urbanístiques ens veuríem impedits per algun pispa del nostre ram! (Llegiu la nota al final del missatge; l'estiu passat varem reequipar la cavitat.)

Quan marxem cap a casa no gaire lluny del avenc l’Efren s’adona que en una paret del carrer principal hi ha restes de pintura que indiquen la ubicació del avenc del Pinet, ens preguntem si en el seu interior encara hi ha una nevera com ens havien explicat, però lamentablement tampoc ho podem comprovar ja que en part està cobert de ciment i en part està tapat amb una reixa metàl·lica.

No som capaços d’imaginar quants avencs s’han perdut en l’edificació d’urbanitzacions, canteres i carreteres en el massís del Garraf, potser caldria fer alguna cosa, no?

L’endemà al matí no volem sorpreses i ens dirigim al penya-segat de la Falconera, no hi ha massa cosa a comentar més enllà del que tothom sap d’aquest mític forat.

Un matí fantàstic a prop del mar que ens ajuda a oblidar el dia anterior.

Alba Turmo

NOTA: a mitjans de juliol del 2011 varem tornar a la cavitat per reequipar-la. Passat el primer pou (dins el pas estret) està tot equipat amb parabolts de 8mm (6 en total), en principi només calen xapes, sinó han pispat les femelles (:p), i també hi ha un spit a la part final.

Fotografies del missatge: Alba Turmo i Efrén

Avenc d'en Roca

2011-05-30T18:28:00.033+02:00

El passat diumenge 29 de maig alguns de nosaltres varem quedar per anar a fer l'avenc d'en Roca a massís del Garraf, prop de Cervelló. En comptes del GPS ens varem estimar més utilitzar l'Efrèn que és molt més fiable i divertit, ell deia que no ho veia clar perquè sembla ser que havia dormit poc, però va trobar el camí amb molta facilitat. Tot i que vaig conduir jo no recordo la ruta que varem seguir (per més detalls pregunteu al Christian). Finalment varem fer cap a una pista, no apte per tots els cotxes, que travessava part del malmès massís, el paisatge resultant per les canteres, l'abocador i algunes urbanitzacions ens va entristir molt.

Un cop trobat el trencall, l'Efrèn va anar a comprovar el camí i el Joan i jo varem anar a buscar a l'Oriol, el Ignasi i el Chrisitan que havien aparcat el seu cotxe força lluny i ja havien caminat un bon tros de pista carregats amb el material. El corriol que porta a l'avenc inicialment és molt còmode i ample però mica a mica es va estretint i omplint de esbarzers.

A la boca de l'avenc preparem el material i l'Efrèn instal·la amb molta amabilitat a l'hora que fa cas a totes les peticions de grup de "lesionats" que l'acompanyen. Ens obsequia amb còmodes instal·lacions, "combes" i pedals que fan la delícia dels "espeleos" al llarg dels poc més de -33 metres que porten a la sala gran. L'Oriol i el Ignasi s'afanyen a baixar, fa molta calor a fora i no hi ha massa ombra, darrere seu el Joan, jo i el Christian no perdem el temps.

Al inici del pou ja ens adonem que es tracta d'una cavitat molt bonica, hi ha molta llum i les parets són plenes de vegetació i molsa, arribats a la primera "reprisa" es pot veure a la part baixa la gran sala on s'hi intueixen les boniques formacions que hi ha a les parets. Quan arribo a baix el Ignasi fa ja estona que està fent fotografies, la sala és molt maca. La mà del Joan encara no està prou recuperada i ha fet figa, obligant-lo a recular. Mentre l'Oriol instal·la el tram final de pous que arriben fins a -56m, la resta ens dediquem a fer més fotografies. A mida que avança el dia la llum es va escolant pel forat d'entrada i cada cop és més bonic. Segueixen al Uri l'Efrèn i el Ignasi que són els únics que arriben al tram final.

Quan la gana ens apreta, decidim pujar cap dalt, la desinstal·lació és cosa del Ignasi, que sembla que ho hagi fet tota la vida. Un cop fora ens acomiadem d'ell i la resta decidim anar a dinar a la platja del Garraf, són quarts de sis de la tarda, el temps ens ha passat volant, però alguns encara tenen ganes de banyar-se.
Ja ha passat un altre cap de setmana, ja falta menys per la propera sotida i tots en tenim moltes ganes.

Com a curiositat; un enllaç on hi ha les cròniques de N. Font i Saguè a l'avenc d'en Roca l'any 1907, les seves experiències i reflexions no són tant banals com les nostres:

http://espeleologiabibliografia.blogspot.com/2010/05/lavenc-den-roca-font-1907.html

Alba Turmo

Espeleo-canyons 2011

2011-05-11T20:12:00.000+02:00

Aquest cap de setmana van organitzar la primera Trobada d'Espeleo-Canyons a la Pobla de Segur, i va ser tot un èxit. L'assistència va ser d'unes 280 persones, que per ser la primera edició esta molt bé.
En la trobada si va poder fer de tot desde veure el nou material de les diferents marques que van instal·lar els seus showrooms, a conferencies tant d'espeleo com de barrancs. També Es van fer diversos cursos com el de perfeccionament, autosocors tant d'espeleo com de canyons i també el curs d'aigües vives.
El dissabte a la nit es va fer el sopar de clausura i l'entrega de premis i sorteig de material.

De la S.I.S. vam anar 9 membres en Luis Enrique, Marc Banchs, Gemma Pirla, Guillem Villagrassa, Efrèn, Ricardo, Anna Simorte, Jesús i jo (Marc Pirla), teníem de ser més però van fallar alguns, espero que la pròxima edició en siguem més.

En Jesús, l'Anna i l'Efrèn van pujar el dijous a la nit, per aprofitar el divendres i fer la grallera del Corralot. Els demés vam pujar el dissabte, alguns van fer alguna cova i d'altres vam intentar fer el barranc dels estrets de Pinyana. Malauradament quan estàvem canviant-nos al cotxe va començar a caure un diluvi que ens va fer canviar de pensament i vam tornar a la Pobla de Segur a fer unes birres i muntar la tenda al càmping, que va ser tot un show amb la tenda (túnel) nova de 10 persones i plovent.
El sopar va estar molt bé, amb bona companyia i bon beure. Alguns no van ni arribar al sopar...
Desprès van donar els premis de fotografia i el sorteig de material. Al Marc Banchs li va tocar un piranya + mosquetó, a l'Anna, Jesús i l'Efrèn uns mitjons, a la Gemma Pirla una corda de 43 metres, això volia dir algú que li toques una corda a la Gemma...
I desprès de la festeta a dormir.
El diumenge el Luis Enrique i jo (Marc Pirla) vam anar a fer el curs d'autosocors en canyons i l'Anna, Jesús, Ricardo i Efrèn van fer el d'autosocors en espeleo, que va donar poc temps ja que hi havia molt temari i massa gent. I el Guillem Villagrassa, el Marc Banchs i la Gemma Pirla van anar a tornar a intentar fer el barranc dels estrets de Pinyana, el barranc anava a tope d'aigua i la Gemma Pirla va tindre un petit accident amb el vuit, cosa que va fer que la rescatessin tot tallant-li la corda. Tota una experiència.

Desprès tots a dinar i anar tirant cap a casa menys l'Efrèn i jo que vam fer cap a la cova Cuberes. Gran cova interminable i que vam entrar a les 20.30 hores quan s'estava fent fosc i vam sortir a les 6: 30 hores del matí ben mullats i cansats. Tot i les hores que vam estar dins no vam veure ni la mitat, vam donar una volta per les diferents galeries de l'Auzmendi i cap a fora. Al sortir a picar algú i dormir 4 horetes al cotxe i cap a casa que be es té de treballar.

Primer llac

Menjador a la Gatera Auzmendi

Gatera Auzmendi

L'esfinter del nen

Un cap de setmana que ens ho vam passar d'allò més bé tots junts.
Desde de la S.I.S. felicitem a la federació catalana d'espeleologia per aquesta trobada que ens ha agradat molt i que no dubtarem en tornar l'any següent.

- AVENC DE L'ESQUERRÀ -

2011-04-29T17:37:00.000+02:00

Sant Jordi '11

La SIS ha visitat un clàssic aquesta Setmana Santa, l'Esquerrà via Rat-Penat. Fantàstica excursió de vi i roses coincidint amb la diada de Sant Jordi al bressol de l'espeleologia catalana, Olesa de Bonesvalls, Garraf.

Els integrants van ser la Mireia, l' Efren, l' Oriol i jo mateix que vam sortir el dissabte i el Jenar que se'ns va afegir diumenge. L'objectiu el vam fixar per diumenge de Pasqua, així que, per què no sortir dissabte a les 10 del matí? A les 10.37 am va sortir el nostre tren de l'estació Terrassa de Renfe que dues hores més tard ens deixaria a Vilafranca del Penedès, on vam esperar allà a un bus local aproximadament una hora que ens hauria de portar a Olesa de Bonesvalls en un trajecte de 30' per més tard iniciar una caminada d'una hora i mitja fins a la boca de l'avenc. Eren les 4 de la tarda quan treiem el cap pel pou d'entrada de l'Esquerrà. Setmana Santa és un període de penitència i càstig i nosaltres ho confirmem. Ni el fet de no disposar de medi de transport privat ni el fet d'anar amb hiperexcés d'equipatge ni el fet de conèixer un prònostic del temps pèssim ens va aturar. Gent amb empenta no té límits.

Durant la tarda de dissabte, mentres l'Efren i jo instal·lavem la cavitat fins a la Sala Nupcial, la Mireia i l'Oriol van estar preparant el campament. El respectuós temps que ens va fer durant el dia de sol i núvols febles es va capgirar a partir de la mitjanit quan va començar a pluvisquejar primer i ploure, diluviar, tronar, llampegar després. L'inocent massís del Garraf de dies assoleiats es converteix en un paratge hostil i salvatge en moments de tempesta. A mida que la nit i la pluviometria avançava es van començar a formar rierols que evolucionaren a torrenteres i s'acabaren convertint en rius navegables. De igual manera amb els tolls que van evolucionar a piscines municipals. En un moment de la nit, la nostra delicada tenda de campanya es va trobar envoltada per rius trenats i lluitant contra els elements.

Afortunadament la nit va acabar bé i a les 10 del matí, quan les plujes van minvar, l' Oriol i l' Efren ja es preparaven per iniciar el segon atac a la cavitat i acabar-la d'instal·lar mentres la Mireia i jo desmontavem el
campament. Cap allà a les 11 va aparèixer el Jenar com a únic membre de l'equip de rescat i que vam rebre amb molta al·legria. A les 3 de la tarda aproximadament ens vam trobar tots cinc dintre de la cavitat a la cota -150 i vam continuar junts fins al Taló d'Aquil·les on vam cancel·lar la continuació per falta de corda.

La visita d'en Jenar va marcar sense dubte un punt d'inflexió en la nostra aventura ja que sense ell el nostre regrés pintava incert i llarg. A les 9 del vespre paràvem a Olesa de Bonesvalls per recullir equipatge que haviem sacrificat a l'anada per qüestions de salut i per cel·lebrar el final de la divertida aventura de Setmana Santa 2011.

Cristian

Barranquisme per Setmana Santa a Guara

2011-04-27T20:02:00.001+02:00

Aquesta Setmana Santa com que plovia a bots i barrals, hem decidit aprofitar l'aigua per anar a fer uns quants barrancs a Guara. Alguns ens direu que estem boixos, però millor això que quedar-se a casa.

En concret hem fet el Portiacha i el Fornocal, dos barrancs molt coneguts a la zona per la seva bellesa.

En començar el barranc estava plovent, fet que el primer ràpel vam tindre una mica de cascada cosa poc habitual en aquest barranc i quan ja érem a baix vam patir per la nostre salut, ja que va començar a caure bastants llamps. Ens vam arraulir a la balma que feia el primer ràpel i esperar que passes. Desprès vam continuar i vam disfrutar moltíssim, sobretot l'últim ràpel, ja que es molt espectacular i té unes vistes magnifiques. I també ens o vam passar molt bé en el retorn ja que el riu Vero anava una mica cargat i va fer el retorn tota una aventura.

Fitxa Tècnica Portiacha:

LONGITUD: 250 m
DESNIVELL: 110 m
DIFICULTAT: Mitja (3 de 5).
RÀPEL MES ALT: 30 m
HORARIS:

Aproximació: Immediata

Descens: 1h

Retorn: 30 min.
EQUIPAMENT: Excel·lent
CORDES: 1x60 m o 2x30 m – OPCIONAL 1×30 m
ÈPOCA: Barranc sec

Com arribar-hi:

Sortint de Barcelona agafarem l'autovia A-2 direcció Lleida, i sortirem per la sortida 458 direcció Huesca/Barbastro per l'autovia-nacional N-240 fins a Barbastro on girarem a la dreta direcció Sierra de Guara per la carretera A-1232, direcció Alquezar. I just abans d'arribar Alquezar agafarem el trencall direcció Colungo per la carretera A-2205. Passat Colungo continuem fins al Coll de San Caprasio i baixant sobre el Km 18, en una corba a dretes hi ha una esplanada a l'esquerra indicat com a Portiacha.

A l'esplanada deixarem el cotxe i baixarem per un corriol a l'esquerra on comença el barranc.

Retorn:

Un cop acabat l'últim ràpel, seguirem un corriol direcció al Vero. On tindrem de remuntar-lo fins a la presa, en aquest punt podem anar per dos direccions. Una travessar la pressa i pujar el pont que ens porta fins el pàrquing del Vero o sinó volem mullar-nos agafem el camí que puja per l'esquerra i dona la volta fins el pont. Abans d'arribar al pàrquing del Vero a mà dreta trobarem un corriol on baixa a un barranc i desprès puja per un bosc que ens portara fins a l'esplanada del cotxe.

Primer ràpel de 28 m

Ràpel de 8 m

Ràpel de 30 m

Últim ràpel de 6 m

Retorn per la presa amb bastant caudal

Conferència Exploracions Sistema Carrasua de l'Espeleo-Club de Sabadell

2011-04-19T15:33:00.000+02:00

Puerto de las Llaves-Desfiladero de la Hermida

(Peñarrubia-CANTABRIA)

La zona d’exploració de l’Espeleo-club Sabadell comprèn tot el terme municipal de Peñarrubia que fa frontera amb Asturies. La història de les exploracions es remunta a l’any 1969 quan el pastor Manolo Caracol ensenya als espeleòlegs sabadellencs la cova del Pozo del Infierno que s’explora fins a mitjans dels anys setenta assolint un desenvolupament de 2300 metres.

A partir del l’any 2000, l’Espeleo-club sabadell reemprèn les exploracions a la zona. Es fa una topografia nova de la cavitat i es conecten dues coves properes al Pozo la qual cosa amplia el desenvolupament als actuals 4510 metres.

A partir de l’any 2003 es centre les exploracions a la zona d’absorció del massís. Fruit d’aquestes exploracions es descobreixen 5 cavitats de més de 100 metres de profunditat de les quals cal destacar la Torca Carrrasua amb un desnivell de -585 metres i un recorregut de 4415 metres.

Aquesta conferència la podreu veure avui a les 22:00h al Centre Excursionista de Terrassa.

Us hi esperem.

GEOESPELEOLOGIA DEL VALLE DE LAS MOÑETAS

2011-04-15T17:34:00.000+02:00

Macizo Central de los Picos de Europa. Asturias

Els Pics d’Europa es troben en la confluencia de tres provincies: Astúries, Lleó i Cantabria. El massís forma part de la Serralada Cantàbrica. La zona d’exploració de la SIS es troba al Parc Nacional de Pics d’Europa, al massís central, i correspon al Valle de las Moñetas, que es troba dins del terme municipal de Sotres, Astúries.

En aquesta vall el nostre grup ha estat 26 anys duent a terme campanyes d’estiu marcades pel treball dur en equip i el compromís. Aquest poc més de quart de segle d’exploracions han donat molts i molt interessants descubriments.

*Geoespeleologia del Valle de las Moñetas *

és un interessant article publicat per la revista *Karaitza *en el seu últim número on podreu conèixer les característiques d’un petit paradís kàrstic on la SIS del CET contribueix cada any humilment a avançar en la recerca espleològica.

Avenc de la Ferla

2011-04-14T13:26:00.008+02:00

Aquest cap de setmana vam fer la penúltima sortida de curset a l'avenc de la Ferla. Un dels avencs amb la boca més espectacular del Garraf.

Mostra avenc de la Ferla en un mapa més gran

Situació:

Al voltant del km. 16 de la Ctra. de Begues a Olesa de Bonesvalls, en una corba que hi ha una cimentera deixarem el cotxe. Desde aquí continuarem per la pista de l'esquerra i al cap de 7 minuts trobarem marques del GR 92-3 que hem de seguir direcció als Casals. Al cap de 10 minuts arribarem a un pou de glaç que deixarem a l'esquerra, continuarem durant uns 15 minuts pel GR fins arribar a un coll. Aquí deixarem el GR i baixarem per l'esquerra per un camí de fites on ens marcar l'avenc, que arribarem amb 5 minuts. Temps d'aproximació uns 40 minuts.

Coordenades: Latitud: 41º 19' 11''/ Longitud: 1º 51' 47''

Alçada sobre el nivell mar: 338 metres.

Sistema Coordenades UTM ( Datum: ED 50 Fus: 31N )

X: 404788 Y: 4575046

Descripció:

La boca és de forma circular d'uns 5 metres de diàmetre i dona pas a un pou de 92 metres. A la base surten 2 vies que donen al pou Rat-Penats de 39 metres. Desde aquest pou pots continuar per dos llocs. Un per una finestra que es troba a 7 metres de la base del pou i que dóna al pou Montesinos. O pots continuar descendint i anar a fer la via Torràs-Balart, que s'inicia amb una galeria ascendent seguida de petits pous estrets i enfangats. Cal també esmenentar que desprès d'aquesta ascensió s'ha trobat una via Miret-Canela que puja fins a la cota -23 metres.

Instal·lació:

Pel pou de 92 metres podem instal·lar per dos costats, per l'esquerra que és tot en parabolts i fa falta més corda o per la dreta que és la mitat amb parabolts i l'altre amb spits, per aquest costat gastarem menys corda (140 metres més o menys depenent de per on instal·lem) i per l'altre pou una corda de 80 metres. (és més fàcil d'instal·lar pel meandre superior).

El dia ens va acompanyar amb un sol d'aquells que fan mal, sobretot si és en el Garraf, en l'aproximació vam suar el que no esta escrit. Els cursetistes van al·lucinar una mica amb el pou, però es tenent de curtir si volen ser uns bons espeleòlegs, i a la base del pou de 92 metres vam trobar tota una fauna, com una granota, un drag, bolets, i tot d'aranyes.

Desprès vam baixar el pou Rat-Penats pel meandre superior on és més directe. Just abans d'arribar a la base del pou vam saltar per la finestra que dona al pou Montesinos on vam donar per finalitzat l'avenc, ja era suficient esforç pels cursetistes. Però no pels monitors que toçuts ens vam endinsar per la gatera final i vam acabar plens de fang.

I cap amunt falta gent la pujada va ser lenta però sense pausa i va desinstal·lar el Cristian (Monitor) el pou Rat-Penats i l'Ori (cursetista espitos) el pou de 92 metres, o van fer molt bé. Llàstima que es van deixar un petate al fons del pou de 92 metres, cosa que el Cristian va tindre d'instal·lar altre cop i desintal·lar. No es pot perdre el cap...

A part d'aquest improvist tot va anar de maravella i ja estem esperant aquest cap de setmana per anar els dos dies als Ports de Beseït.

Base del pou de 92 metres

Fongs


Base del pou Montesinos

Sortida

Conferencia Exploracions Pics d'Europa

2011-04-06T18:54:00.000+02:00

Demà dijous 7 farem a la Sala d'actes del Centre Excursionista de Terrassa, una conferencia amb dos parts.

La primera sobre l'historia de les exploracions a Pics d'Europa a la zona de Moñetas que la donara en Ricard Gatell i la segona part s'explicara el que s'ha realitzat últimament des de fa 5 anys, que la donaran la Gemma Sendra (Geòloga) i en Marc Pirla. Una conferencia que no us podeu perdre ja que explicara totes les incògnites d'aquesta meravellosa zona.

Avenc de J. Cabezas

2011-04-04T19:20:00.004+02:00

Continuant amb el curset, aquest cop vam anar a fer el avenc de J. Cabezas. Espectacular avenc en el terme de Begues, amb un pou de -49.2 metres i dos petites sales una al final i una altre penjada a la mitat del pou.

El dia va començar a l'estació d'autobusos a les 8 hores. Un pel dora per alguns pero teniem molta feina per davant els asistents van ser en Joan Pladeveya, la Mireia Cruz, l'Anna Simorte, el Jesús Valero i jo (Pirlo).

Vam aprofitar que haviem de passar per Begues per fer el cafeto i cap a l'avenc falta gent.
Vam instal·lar i tots cap a baix sense cap problema els cursetistes van anar baixant perfectament, mentre ens esperàvem vam provar el nou model de llum de 800 lúmens i les fotos surten bastant bé. També vam veure una petita granota bastant prima i quan ja estàvem tots junts vam baixar a la sala inferior, una sala petita pero molt maca ja que és va trobar fa relativament poc i les formacions encara no estant molt malmeses. Desprès tots cap amunt, alguns més rapits que altres, si es que no es potser novato!!!! Que si no s'hem obre el croll, això de sempre...desinstal·lava per primera vegada en Jesús, cosa que ho va fer de maravella.

Base del pou

I desprès a fer una birra i dinar a Begues. Com que era dora i no sabíem que fer vam anar a la platja del poble de Garraf encara que el dia no acompanyes gaire, alguns agosarats hi van fer el primer bany de l'any. Encara que estigues molt freda les ganes eren molt fortes.

Pou vist desde la base

Sala de baix

I d'aquí cap a casa amb el moquet penjant.

Sala de baix