"mi vida SUBTERRANEA" de Norbert Casteret



Si busqueu algun llibre d'espeleo no ho dubteu, busqueu "mi vida SUBTERRANEA" de Norbert Casteret, no podreu deixar de llegir fins la última pàgina!

Trobareu més informació del del llibre a:


Potser el més complicat serà trobar el llibre!! doncs és una mica antic:

Norbert Casteret. Mi vida subterránea. Editorial Bruguera, Barcelona. 1962. 384 pàgines.

Setmana Santa a Cantàbria


2 cotxes a punt de bessar, sortim de Terrassa a la tarda del dijous de setmana santa, amb l'objectiu d'arribar a dormir de la fonda Pardo de Gigaba, prop de Ramales de la Vitoria.

El plànning per divendres és fer la Torca del Carlista, - per pèls situada al País Basc, i no a Cantàbria com ens va dir un que jo sé - i per dissabte, fer la travessia Tonio - Cayuela, i com que encara ens quedaran un parell de dies, acabar de fer el turista per la zona, o fer alguna cova horitzontal.

A corre-cuita, la setmana anterior demanem els permisos, que com sempre no ho deixem per l'últim dia, però tallem just i ens arriben els faxos a temps! Sort n'hi va haver perquè crec que és la sortida amb més contacte amb la Guàrdia Civil que hem tingut mai.

L'encigalada del segon grup a la sortida del Carlista va ser monumental! La boira ens va traïr i ens va portar a l'altre besant del petit turó, que després 4-5 hores donant voltes i caminant sota l'agradable pluja i carregats com rucs, arribem prop del poble de Ojebar, on la Guràdia Setrill ens acabava de localitazar... quina vergonya!!!! Evidentment dissabte, va tocar descans.

El següents encontres amb la benemèrita ja van ser més moderats, control de permisos al pàrquing de la Cova Cayuela, i en tornar registre de substàncies al poble d'Oña.


Les previsions de la meteo no van enganyar a ningú, el pronòstic era 100% de probabilitats de precipitació, i així va ser, 4 dies de pluja, neu, pedra... amb alguna ullada de sol de tant en tant, per dissimular.

La neu i el mal temps, a contracor del Xavi i la Conxi (jovenalla), ens va fer enrere per anar a buscar la boca del Tonio, i vam optar per entrar per Cayuela, que n'hi ha ben bé prou.