dimarts, 4 de novembre de 2014

Ignasi Yzaguirre - Noves Fronteres Subterrànies. Conferència de clausura dels cursets d'iniciació 54è nivell II i 55è nivell I.



Benvolguts,

En Xavier Serra i jo mateix, en Tomàs Roy, tenim el plaer de convidar-vos formalment a la xerrada que amb ocasió del lliurament del diplomes als cursetistes, el Doctor i Espeleòleg Ignasi de Yzaguirre farà el proper Dijous 6 de novembre a les 9 de la nit, al Centre Excursionista de Terrassa, al carrer Sant Llorenç 10.

En la seva xerrada l'Ignasi presentarà sigui els resultats científics entorn al fenomen de la hipòxia, massa desconegut fins ara. Aprofitarà per mostrar-nos una de les últimes troballes en exploració, l'avenc de la Ruda, així com la seva investigació pluridisciplinar i científica. I tanmateix compartirà amb nosaltres la seva visió del Garraf com a potencial i zona d'exploració.

La SIS em tingut l'oportunitat de col·laborar en aquesta investigació, en les proves i mesures. I per tant em pogut observar de l'Ignasi, com es porta a terme una recerca amb rigor i professionalitat.

Salutacions.
Xavier i Tomàs.

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Presentació i audiovisual del Llibre la Cova Lachambre per part d'en Joan Borràs (Col·lectiu Conflent Subterrani)




El Centre Excursionista de Terrassa té el plaer d'acollir la presentació del llibre de la Cova Lachambre,  fruit d'un treball meticulós del Col·lectiu Conflent Subterrani, curull de detalls i anotacions que converteixen aquest viatge virtual a l'interior d'una de les més precioses cavitats, i la més llarga de Catalunya, en un estímul a apropar-se i estimar el meravellós món de l'espeleologia.

En el nostre país tenim la sort de gaudir de llibres preciosos de fotografia subterrània que il·lustren i transmeten un respecte per la natura, la terra i la vida que recull. 

El Col·lectiu Conflent Subterrani és un grup tenaç en la seva tasca d'exploració i difusió del seu patrimoni estimat de cavitats. 

Els tres tresors de la espeleologia de la Catalunya Nord, artificialment manllevats pel tractat dels Pirineus són, la Cova de Fullà-Canaletes (Publicat al 2008), la Cova Lachambre (fins ara només publicada en un monogràfic edició especial de la revista Sota Terra) i la Cova d'en Gorner (que va veure també una edició especial de la revista Sota Terra i que actualment està en projecte la seva actualització en un llibre, com les seves germanes grans)

Anys d'exploracions, campanyes científiques, topografia i fotografia, col·laboracions de diferents grups espeleològics, que han permès que més de 50 espeleòlegs conformin un equip humà ben ric al que la gent de la SIS felicita i engresca en la seva tasca. 

Segurs que us estem oferint una experiència única de la mà d'un guia d'excepció, com és en Joan Borràs, quedeu tots convidats el proper dijous, 23 d'octubre a les 20,15 al CET, al carrer Sant Llorens, 10 de Terrassa.

La Cova LaChambre, la cova més llarga de Catalunya, on la bellesa de les seves formacions no deixarà a ningú indiferent. Una obra mestre de la natura i un llibre que ofereix una edició de luxe, de 300 pàgines a tot color, per correspondre a tal bellesa.  



dijous, 2 d’octubre de 2014

54è i 55è Curset d'Iniciació de la SIS

La Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa es complau anunciar la nova edició dels cursos d'iniciació a l'espeleologia.

La 55ena edició del nivell I, i la 54ena del nivell II tindran lloc del 14 d'Octubre al 9 de Novembre del 2014.

Aquest cursos, són una oportunitat per a descobrir o iniciar-se en la espeleologia, amb altres companys, i progressar segons els nivells diferents de cadascú, gràcies al suport dels monitors.

El món de l'espeleologia és un gran desconegut que captiva a tots els que s'apropen, i que permet descobrir indrets de bellesa única, tot superant-se i amb ràpida progressió. 

Cada curs és una ocasió per incorporar a la nodrida família de la SIS de persones amb inquietuds entorn la espeleologia, muntanyisme, vida social, ciència i ... diversió. 

Tenim molt que oferir, però... molt més a rebre! Ens interesses! Anima't !


Per a més informació i inscripcions adreceu-vos a la secretaria del CET, carrer de Sant Llorenç 10, de Terrassa, telf 93.788.30.30 de dilluns a divendres de les 18 a les 21.30h. O al local de la SIS cada dijous a partir de les 22h.




Tomàs Roy
Vocal de Formació

dilluns, 8 de setembre de 2014

Presentació del llibre: Coves i avencs en conglomerat. Sant Llorenç del Munt, l'Obac i Montserrat

El proper Dimecres dia 10 de setembre, al Centre Excursionista de Terrassa, al Carrer Sant Llorenç 30 a Terrassa, a 2/4 de 9 del vespre es presentarà a càrrec de l'autor, Víctor Ferrer Rico, el llibre de Coves i avencs en conglomerat. Sant Llorenç de Munt, l'Obac i Montserrat. 

La SIS i el CET han col.laborat en la realització d'aquest preciós llibre, sobre el conglomerat i les seves formacions en les nostres muntanyes. 

Us adjuntem el tarjetó de l'esdeveniment per a que en feu difusió. 

dijous, 3 de juliol de 2014

Avenc de la Ruda (Fondo de Vallbona, Garraf), participació al Projecte Ruda.


Durant aquest últim més la SIS hem estat convidades a participar en el Projecte Ruda, que incopora diferents projectes de caire científic al voltant d'aquesta nova, profunda i preciosa cavitat del Garraf.
Aquesta descoberta i el seu Projecte Forat de la Ruda (-193m al Garraf) van ser presentat per Ignasi Yzaguirre i Emili Bifet del GERS de la A.E.Muntanya de Barcelona als passats premis Font i Sagué de la Federació Catalana d'Espeleologia. Resultant-ne guanyadors del primer premi.

La gent de la SIS que ha participat ja, en Alex, el Jose Antonio i jo, en Tomàs, hem quedat colpits de la vellesa de l'avenc i del guia d'excepció, el Doctor Ignasi Yzaguirre, responsable de l'estudi que el Consell Català de l'Esport i l'Hospital Clínic desenvolupen i que a més a més va participar en les tasques de descoberta, conjuntament amb en Boris Berenguer i Siscu Rise entre d'altres. Estan pendents d'entrar en Aleix, l'Ignasi, i algún més que encara no ha fet les proves físiques.

Aquest projecte incorpora al GERS de la A.E. Muntanya de Barcelona, altres grups de prestigi com el GREC, EC Sabadell, UME,  I diferents institucions científiques.

Podeu llegir sobre la descoberta a l'espeleobloc, en aquestes diferents entrades (1,2,3 i 4)

Les fotos que veureu a continuació corresponen a la Sala Palermo-Buenos Aires a -124m, i pel que sembla son les primeres d'aquesta zona.

No us dono detalls de l'estudi, doncs no tinc cap capacitat per fer-ho, però us puc dir que abans de fer l'avenc vam ser sotmesos a proves d'esforç, electrocardiogrames i ecografies al cor. I un cop dintre, amb el Holter, vam estar tot el temps enregistrant les constants vitals, la concentració d'oxigen a la sang, i la concentració d'oxigen a l'aire, que en el seu inici va arribar per sota del 12% en algunes zones i que poc a poc es va airejant. El Doctor Yzaguirre anava prenent mesures en punts claus i fins i tot, vam tenir dos moments de relaxació a la boca i a la sala, per tal de portar el cos a repòs.

Repeteixo, molt molt interessant i sobretot professional.
També s'hi estan fent estudis de bioespeleologia, palentologia i tecniques de topografia i fotografia.

I segur que m'en deixo.

A continuació, sense enrotllar-me més, les fotos i un homenatge a aquest equip tan potent del GERS i del gran embaixador el Doctor Yzaguirre. Un crack!




 




 



Una abraçada

Tomàs Roy Català.

dijous, 10 d’abril de 2014

EXPLORANT ELS LLOCS MÉS EXTREMS DE LA TERRA

Conferència a càrrec de JORGE MEMBRADO FERRERES
Dimarts, 15 d'abril de 2014
Sala d'Actes del Centre Excursionista de Terrassa. Carrer de Sant Llorenç, 10 - Terrassa
A les 21 h



divendres, 28 de març de 2014

CP.1 che passione! (Tortosa, Els Ports)

La SIS aquest any estem concentrant-nos en la descoberta dels Ports. 
Tal com vam explicar al blog al CP.1 el retorno, vam decidir d'anar a mirar el terreny del CP.1 per a poder preparar la sortida trimestral de la SIS.
Es evident que el CP.1 ens agrada, i podreu trobar altres descripcions en aquest mateix blog.

Setembre 2011

Al final a aquesta sortida ens vam apuntar el Martí, el Bru, el Roger, la Sara, el Jordi i jo el Tomàs.

Aproximació:
Tot just arribem al parking rebem la bona notícia, la gent de Tarragona, Tortosa i València estan instal·lant el CP.1 i el CP.3, i el deixaran instal·lat per el cap de setmana següent que hi havia trobada. 

Per tant, l'aproximació podia ser més lleugera tot i teniem les provisions i algun material a portar amb nosaltres. 
Ven aviat arribem a la cova pintada, que dona nom al barranc i a tots els CP (Cova Pintada)

Fem alguna foto a la Cova Pintada, teniu aquí un petit video del making of:



Avenc:
Arribem sense problemes (a part la remontada del barranc) a la boca del CP.1
Al arribar trobem a "la gent" que havien d'instal·lar la cavitat a la boca.

I la gent ... son 2! Però quins dos! En Jota i en Juanfran. Uns màquines experts en Espele, amb un currículum de primera i en Jota, de la escola de Jorge Membrado Ferreres, admiradíssim company de la Federació Valenciana que va col·laborar amb el curs d'autosocors de la Escola de la Federació Catalana d'Espeleologia.

Ens oferim a portar-los alguna corda. I ens veuen tant petats que ens en donen una i prou.   ;-D

Ells van tirant i nosaltres amb calma, menjem i montem el campament a l'interior del CP.1 on tenim la intenció de fer nit.

No posarem fotos de tota la cova perquè ja ha estat il·lustrada en altres entrades en aquest mateix blog.
Arribem a la sala gran on no hi ha ni rastre dels valencians i ens dirigim a la sala del llac. 
Allà fem alguna foto de rigor i continuem cap avall. 
Recorrem la sala gran i ens dirigim cap als punts on trobarem la primera gatera vertical. La trobem instal·lada. En aquell moment ens sorprèn doncs sempre l'hem fet sense corda, però cal dir que al retorn s'agraeix, de poder pujar per la corda i no en contraposició per aquell xemeneia.























Al arribar al primer pou ja els sentim traficar i contactem físicament amb ells al aeri. 
Ha instal·lat en Jota i decideixen que al retorn modificaran la instal·lació afegint a la capçalera del aeri, un altre spit, de forma que es pugui posar una Y. 
La veritat és que psicològicament s'agraeix.     

Podem veure al fons de la sala de l'aeri en Jota i en Juanfran discutint la jugada i nosaltres radera.
Val a dir una cosa, les cordes que vam utilitzar eren ... de les que fan respecte.
Sovint al club ens discutim sobre si podem o no continuar utilitzant una corda. ... Ara jo no les llençarem, directament les cedirem als amics valencians, doncs ... les nostres cordes velles, eren millors que les que vam instal·lar en aquest CP.1. Amb carinyu, eeeeh!



Anem baixant per l'aeri fins arribar a reunir-nos tots plegats. Continuem la progressió fins a la sala Hilti on vam fer-nos les fotos de grup, i vam poder petar la xerrada amb molta més calma. I la veritat, quina parella més divertida i ben avinguda que ens vam trobar. Vam riure molt i ens van explicar coses molt interessants sobre com tenen montat a la federació valenciana tot els graus de formació i especialització. Déu ni do quina feina que porten feta i durant quan de temps




 I per finalitzar un enigma... qui em sap dir on es trova aquesta foto al CP.1? No es fàcil.


Pit i avall!

Tomàs Roy Català.

dilluns, 17 de març de 2014

127 Topografies d'avencs i coves de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.



El Centre Excursionista de Terrassa acull en la seva pàgina web un conjunt de 127 (!!!) topografies que han recopilades i digitalitzades gràcies al esforç d'en Quicu Tapies, membre de la SIS, i de la vocalia de biblioteca, d'en Joan Pladeveya, que ha recopilat i ordenat les mateixes. I obviament gràcies als nombrós grup de topògrafs de la SIS, i algun altre club com el SES talps del CEV, que durant els anys 70 i fins als 90 van topografiar tot els que els va caure sota els peus.


Podeu trobar les topografies a la web de CET


A continuació alguns dels laboriosos narradors de la geomorfologia de sant llorens, que lluny de quedar en l'anonimat o l'oblid el seu esforç, ara queden inmortalitzats en aquesta xarxa, memòria social colectiva, d'internet.


Gràcies a:

Ferran Aguirre (SIS)
Oscar Andres
J. Anglarill (EC Sabadell)
Marc Anglés (SIS)
Oscar Anglés (SIS)
Manolita Ariza (SIS)
J. Armengou
Jaime Assens
Ramon Aubert (SES talps)
Eduard Badiella (SIS)
Xavier Badiella (SIS)
Cristina Balbé (SIS)
F. Barceló
J. Beltran (SIS)
J. Boada (SIS)
J. Boixader (SIS)
Albert Buil (SIS)
Ma. Teresa Buixó (SE CES)
Sergi Camacho (SIS)
J. Camí (SIS)
M. D. Campos (SIS)
LL. Canet (CE Sabadell)
A. Cano (SIS)
M. Canyameras (SIS)
Josep Carmona (SIS)
A. Casamada (SIS)
Jaume Centelles (SIS)
Jaume Claveri (SIS)
R. Comasòlives (SIS)
M. Cuyas (SIS)
M. Dominguez (SIS)
Joan Farrés (SIS)
Francesc Farriol (SES talps)
V. Flaquer (SIS)
Eloi Font (GES)
Joan Ma Garriga (SES talps)
Ricard Gatell (SIS)
J. Germain (SIS)
A. Hitta (SIS)
Jenar Indurain (SIS)
I. Juncosa (SIS)
Con "Scotch" Mansell (SIS)
Xavier Manyans (SIS)
J. "Tati" Marcet (SIS)
Miquel Angel Martinez (SIS)
J. Masana (SIS)
A. Masriera
Joaquim Montoril
J. Morera (SIS)
L. Munzón
M. Noguera (SIS)
J. Ortega (SIS)
Domènec Palet i Barba (1911)
R. Parera
J. Pascual (SIS)
Enric Prat (SIS)
Mercé Pons (SIS)
Pau Quesada (SIS)
D. Reig (SIS)
J. Renom (EC Sabadell)
J. Ribas (SIS)
F. Rigol (1922)
A. Roig (SE CES)
F. Romera (SIS)
J. Rosaura (SIS)
Alfons Ruiz (SIS)
F. Segura (SIS)
J. Ullastre (SIS)
Robert Vallribera (SES talps)
A. Valls (SIS)
P. "Ninu" Verderi (SIS)
R. Vilanova (SIS)
Tomàs Viver (1911)
Eduard Vives (SIS)
Salvador Vives (SIS)
J.Ma Zamora (SIS)

Club Muntanyenc Barcelones
EDES
E.R.E.
Espeleo Club Sabadell

Podeu trobar les topografies a la web de CET


A continuació es presenten les topografies inèdites recollides i/o confeccionades pels membres de la Secció d'Investigacions Subterrànies. La majoria de les topografies següents pertanyen a avencs i coves de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Aquest recull de documents té un doble valor: d'una banda, té un valor històric, perquè inclou ressenyes fetes entre l'any 1911 i el els anys 90 i, d'altra banda, té un valor pràctic per l'ús que pot fer als espelòlegs actuals.


Per més informació poseu-vos en contacte amb la Secció d'Investigacions Subetrrànies del CET.

dimecres, 12 de març de 2014

Avenc CP-3, via del mort, sala gran i sala del llac (Tortosa, Els Ports)




Despres d'haver fet el CP-1 el dissabte, ens dirigim de bon matí al CP.3. L'aproximació té el seu que, doncs has de carenar des del CP-1, travesar el barranc de la cova pintada, i pujar per la tartera fins per sobre del resalt. La boca es trova a la dreta de la tartera.

Degut a la trobada que es tindrá el cap de setmana del 15-16 de Març, ens trobem l'Avenc intal.lat.  Fem dos grups, en Jordi, en Bru i el Marti per una viai la Sara, el Roger i jo, el Tomàs, per l'altra.
Retornem a l'avenc del CP-3, aquí teniu l'anterior visita, amb deures pendents. Trobar la sala del llac.


VIA DEL MORT

Després d'un primer pou senzill, arribem a la repisa on parteixen les dos vies. La de la dreta és un seguit de fraccionaments, fins a encarar el pou de la sala gran, i la de l'esquerra és una desgrimpada fins a una finestreta, on un cop assegut, al mirar cap amunt veus aquestes formacions amb forma de medusa.
De la finestra parteix una Y, de la que ens penjem per a començar a baixar.



 A mesura que es baixant per el pou, que en alguns punts és relativament estret, comencem a visualitzar les primeres formacions preludi del que trobarem a continuació.



Mitjançant desviadors i tres o quatre reinstralacions s'arriba a la base del pou cul de sac.



Aquest pou ja el vam fer la vegada passada i la veritat, el nom li escau com mai. No val la pena baixar-lo doncs no es més que aixó.
A més a més a aquesta alçada hi ha la preciosa sala del Mort.

En aquesta sala vam fer la foto de la Sara i el Roger que ilustren la entrada del blog.

I un continuu d'altres dels molts macarrons que penjen de les formacions existents.
Cal tenir present que fa un parell d'anys que als Ports no plou abundantment i per tant l'aigua no és molt abundant ni en el CP-1 ni en aquesta via del CP-3. Per tant de la necessitat virtud, i s'improvisen diferents formes d'aprovisionament del preciós líquid.


























La Sala del Mort juga molt amb les tonalitat de l'argila i el blanc de les joves formacions. Continuem la seva visita i trobem al fons una colada




Al fons de la sala, a la dreta i despres de una grimadeta trobem una nova colada i una sala que no presenta formacions, pero que a canvi té una capa d'argila de primera qualitat que cobreix tota la mateixa.


 VIA DE LA SALA GRAN i SALA DEL LLAC

Com que les fotos de la sala gran i les seves antiestalactites ja les vam penjar a l'altre blog, pasaré directament a comentar la sala del llac.
Diuen que es la sala més gran dels Ports, el que està força bé és el pou que cal fer per arribar-hi. La Sara decideix anar sortin i en Roger s'aventura a la cerca de la sala del llac. A continuació la seva baixada pel pou.


Un cop a la base del pou hi ha a ma dreta una estalagmita (els espeleotemes que venen d'abaix), que esta marcada amb una X i un 5 encerclat. Si es fa aquesta grimpada s'arriba a una sala amb formacions precioses i blanques, i on es pot omplenar les ampolles doncs l'aigua té prou moviment.
Peró nosaltres voliem trobar la sala del llac. I la veritat, no és senzill. Intentaré fer un esforç per a que qui llegeixi això pugui arribar-hi.
Primer de tot has d'arribar a la base de la sala gran despres de trobar la escletxa que comunica els blocs amb la mateixa.
Un cop a terra, en la zona de les antiestalactites, cal dirigir-se, deixant els blocs a l'esquena, cap a l'esquerra. I de nou girant a la esquerra dirigir-se fins una pared que cal superar escalant una mica.
Un cop superada aquesta escalada ens trobem en un entorn que cap a la dreta va pujant, per la esquerra-centre amb colades, i per la dreta amb roca. Arribat al cim, a mà esquerra hi ha una gran llengua de colada, que normalment te restes de fang i que patina força. Cal pujar-la, agafant-se per la paret de la dreta i les formacions del sostre, un cop a dalt, a l'esquerra hi ha un X pintada amb rotulador. Cal començar a grimpar aquesta formació, fins a que trobarem un pas estret.
La primera vegada que el vam trobar, el vam pasar. Pero la veritat ens va sorprendre no veure cap instalació ni res, doncs el que apareixia davant era una ampla sala, com si haguessim aparegut pel seu sostre. I la topo... no ajuda. Encara avui la miro i no acabo d'entendre-la.
Per tant vist el risc aeri vam recular. I ens vam trobar amb uns amics de Tarragona que entraven a la sala Gran. Eren tres, entre ells l'Alfredo, company del curs d'Autosocors de la Escola de la Federació Catalana d'Espeologia, i que podeu admirar formosament estirat a terra, en la foto record d'aquell curset,
Els altres dos, l'Albert i en Tomàs. Aquest parell ens van iluminar sobre com arribar al llac sense caure. I la veritat, ens va sorprendre la senzillesa amb que van superar aquella repisa, que convidava a fer de tovogan, i que en canvi, per a ells era un lloc ideal per a reposar-se.
El truc era l'empotrament al sostre amb les mans, per guanyar equilibri, ja que els peus es troben molt en fals.
Un cop superat aquest punt cal lliscar per la colada apuntalant els peus. I al arribar a la base, s'obre la sala on es trova el llac. La veritat es que en Roger i jo ens vam sentir molt orgullosos d'haver-hi arribat.

Ara a petició del Jose, company de la SIS, unes quantes fotos de les formacions i del llac, doncs valen la pena.










 En Roger que va demostrar que és una maquina, al seu ritme, però imparable.

Pit i avall!

Tomàs Roy Català