Espeleogirls - AVENC DEL GINEBRÓ


DIA 25/07/20

L’avenc del Ginebró és un avenc sorprenentment desatès considerant la seva bellesa , senzillesa, aparentment curta aproximació i versatilitat d’instal·lació amb spits i múltiples naturals. Així ens el van recomanar i ens va semblar una aposta fantàstica com a reconciliació post-desconfinament de l’equip purament femení del club. Les espeleogirls. Aquest cop integrat per la Marta, la Rebeca, l’Ana, la Mònica i jo (la Mireia), que amb molt respecte i alhora il·lusió m’he ofert a redactar aquesta crònica de la sortida fent-li relleu a la Mònica, l’oficial redactora, que va molt estressada aquest mes de pre-vacances amb la feina.
Ana, Mònica, Mireia, Marta i Rebeca - SIS 
          Dissabte 25 de juliol, un cop fet el cafè al Bar Cargolet de Begues ens retrobem totes al pàrquing que es troba a mig camí de la pista que surt de Begues cap al monestir budista. Allí trobem un camí còmode que es dirigeix a la Morella i el resseguim durant dos quilòmetres fins que ens trobem el torrent de la Riera de la Morella a mà dreta. El camí, inexistent per la malesa, serpenteja sobre el torrent. La Marta i l’Ana obren pas entre el rebel matollar composat principalment per càrritx i garric. Tot i conèixer el típic paisatge del Garraf i enganyades per la canícula, tret de l’Ana totes duem pantalons curts (espero que després d’aquesta sortida n’aprenguem) així que l’espectacle és de comèdia:  la Marta armada amb un bastó com si fos un Botafumeiro, aparta curosament les teranyines que barren el camí per no fer malbé la casa de les aranyes, l’Ana també però amb menys cura;  unes xisclen a cada aràcnid, ara desnonats, que veuen volar; altres riuen dels crits i esbufeguen per la picor de les cames i la xafogor del sol abrusador;  en el meu cas, oblido la fauna ja que un petit esquinç fet al començar el camí m’obliga a concentrar-me amb el terreny irregular i imprevisible. Potser semblaran paraules exagerades però aquells 300 metres de torrent, fins que l’Ana amb el seu ímpetu característic crida “ja veig la boca!”,  seran el record insígnia d’aquesta sortida.
Un cop a la bonica boca de l’avenc, guarnida per fulles verdes lacades, ens mirem totes, sospirem i ràpidament ens col·loquem el material per escapar del sol del migdia.

La Rebeca instal·la el primer pou que s’eixampla des de la boca 25 metres fins al terra, on trobem fauna variada: un escurçó i una granota que més endavant saltarà sobre la Mònica exigint un petó llegendari. Allí agafo el relleu i em disposo a instal·lar els tres pous consecutius de 13 metres de la via directa que fan cota  a -70 m. Aquest pous, separats per alguna estretor, són força més tancats que el primer però divertits d’instal·lar donat a que hi ha un excedent de spits i naturals per baixar còmodament. Ens sorprenem de les formacions que trobem a la petita sala del fons i disposem les llums estratègicament per la foto final.

           De pujada, mentre la Marta i l’Ana desinstal·len, busquem la via Nico amb molt poc d’èxit. Creiem que cal fer una escalada però no ho veiem massa clar i el meu turmell demana fer mínims. Així doncs som fora al voltant de les tres de la tarda i amb resignació ens disposem a desfer el camí del torrent. Altre volta xiscles i rialles entre els matollars, aquest cop amb la panxa buida. Trobem un foradet a mà dreta gairebé al finalitzar el torrent que més endavant descobrim que és el petit avenc del Pic.
         Un cop al cotxe, ens refresquem i ens deixem portar per la gana fins al Cargolet. Dinem mentre comparem les esgarrinxades de les cames que més endavant lluirem a la platja de Gavà amb un merescut bany a mitja tarda quedant així inaugurat el retorn a l’activitat de les espeleogirls.
Cerveceseta de celebració a Can Cargolet de Begues
MATERIAL AVENC DEL GINEBRÓ
Cordes per ordre: 40 – 60 - 20
2-3 Cintes
10 mosquetons amb xapa
10 mosquetons sense xapa
Anclatges: spits, parabolts i naturals
Per l’aproximació, no aniria malament una dalla per obrir-se camí pel torrent...☺☺☺☺☺

Crònica: Mireia Pesarrodona

LLIBRE “COLEÒPTERS CAVERNÍCOLES DE CATALUNYA” - Joan Pallisé i Clofent

DIA 16/07/20

Us informem que ja teniu a la vostra disposició el nou llibre “COLEÒPTERS CAVERNÍCOLES DE CATALUNYA” del nostre company Joan Pallisé i Clofent, veterà i actiu membre de la SIS des de l'any 1970. Aquesta publicació forma part de la col·lecció "CET de Llibres" que difon, per mitjà de l'editorial Omnia Books, els treballs realitzats pels socis del Centre Excursionista de Terrassa. Celebrem que surti a la llum aprofitant el 50è aniversari de la SIS del Centre Excursionista de Terrassa i el 40è de la Federació Catalana d’Espeleologia.

El llibre que us presentem ha estat concebut com una eina d’informació i documentació pels espeleòlegs i entomòlegs interessats en el coneixement d’aquest grup de la fauna subterrània del nostre país.

“És un orgull per al Centre Excursionista de Terrassa, conjuntament amb la Secció d’Investigacions Subterrànies, la SIS, i just en el seu 50è aniversari, poder oferir-vos aquesta obra que amb tanta passió, dedicació i meticulositat ens presenta el seu autor, consoci d’aquesta entitat. Gràcies, Joan, per contribuir que tots els qui compartim aquest planeta ens coneguem una mica millor!” (Xavier Busom i Masjoan - President del Centre Excursionista de Terrassa)

Cal agrair a la Federació Catalana d'Espeleologia i a l'Associació Catalana de Bioespeleologia pel seu inestimable suport.



SOBRE L’AUTOR:

Nascut a Montblanc (Conca de Barberà) l’any 1951, Joan Pallisé i Clofent és Enginyer Industrial i Màster en Intervenció Ambiental. Professionalment ha treballat en el món industrial dins els àmbits de l'enginyeria de control, de l’energia i del medi ambient, havent realitzat diversos llibres i publicacions en revistes especialitzades.

Ha estat director del Servei Meteorològic i director general de Medi Natural, a la Generalitat de Catalunya.

De molt jove s’impregnà en la tradició de l’excursionisme català i del seu esperit naturalista, desenvolupant les primeres activitats al Club Excursionista Montblanc i posteriorment al Centre Excursionista de Terrassa, molt especialment a les seccions d’espeleologia (GIEM i SIS).

A la primera meitat de la dècada dels seixanta començà les activitats espeleològiques a les Muntanyes de Prades, que a poc a poc s’estengueren per tot Catalunya i la resta de l’estat. Dins les activitats desenvolupades s’hi compten centenars exploracions, recerca de noves cavitats, topografies i algunes troballes arqueològiques. A partir de l’any 1968 entrà en contacte amb el Museu de Zoologia de Barcelona i l’equip de bioespeleòlegs que liderava el seu director Dr. F. Español, interessant-se per aquesta disciplina, presentant alguns treballs als primers Congressos i Simpòsiums d’Espeleologia.

Mentre preparava un llibre de les principals coves i avencs de les muntanyes de Prades, va entrar en contacte amb l’Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP) i arran d’un article el juliol de 2008 penjat a l’Espeleobloc on els companys informaven de diversos canvis de denominacions (família, gènere...) de coleòpters “cavernícoles”, es plantejà efectuar una recopilació i actualització de dades d’aquest grup, pensant que podia servir com una eina d’informació i documentació per espeleòlegs i entomòlegs interessats en el coneixement de la fauna subterrània de Catalunya.

L’autor és un actiu col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membre destacat de l’Associació Catalana de Bioespeleologia i de l’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst. 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:

El 17 de setembre de 2020, a les 20.00h al Centre Excursionista de Terrassa.

ON PODEU TROBAR EL LLIBRE?

TELEMÀTICAMENT:

PRESENCIALMENT:

A la secretaria del Centre Excursionista de Terrassa.



INICIS TOPOGRÀFICS – Avenc Quim Solbas


DIA 29/06/20
El Roger i el Lluc van emprendre el camí de la topografia tot just fa 1 any. Amb uns quants avencs a les seves espatlles cadascú, dues persones de generacions ben diferents es van trobar compartint un interès i una curiositat per aprendre coses noves; era el moment i el lloc adequat, on un espeleòleg de quinze anys (alumne d’institut), i un espeleòleg de trenta-i-pico (professor d’institut), es van animar per descobrir més coses del món de la topografia.
Els que practiquem l’espeleologia sabem prou bé la importància que tenen aquests “dibuixets” de les cavitats, com els podria descriure algú que no és del gremi, però molts cops aquests coneixements es queden just a la primera capa de la topografia: la capa de supervivència, o també coneguda com la capa de saber el just i necessari per anar tirant i defensar-se, o la capa de: ja es mirarà la topo un altre que jo no en sé... Cadascú depenent dels seus interessos, temps, ganes i motivacions s’endinsa en les coses tant com vol o pot.
El Roger i el Lluc no en tenien prou amb la primera capa, i van voler experimentar de primera mà com es creen les topografies que tants cops han passat per les seves mans. I si no hi ha millor manera d'aprendre a caminar, que caminant, no hi ha millor manera d’aprendre a topografiar que topografiant. Els tutorials d’Internet sobre topografia i Topodroid, els vídeos i links d’amics del sector,  les explicacions dels que tenen més experiència en el tema… tot va ajudar a recaptar la informació necessària per començar la pràctica amb les millors condicions possibles.
Les agendes plenes dels dos no va ser impediment perquè tot just fa un any, el 14 de juny de 2019, els espeleòlegs trobessin data i avenc per començar l’aventura. L’avenc escollit va ser el Quim Solbas, ben amagat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Amb el Disto ben calibrat pel Lluc, i després d’haver fet unes quantes proves a casa (topografiant totes les habitacions i passadissos imaginables de la casa del Roger), el procés a seguir va ser el de realitzar la poligonal i dibuixar amb molta calma els croquis de la cavitat, des del fons cap enfora, sense presses i prenent cura de tots els detalls possibles. La recollida de dades es va fer de dues maneres, amb la idea de compaginar els mètodes semi-clàssic (amb paper i TopoDroid) i el Disto-TopoDroid (programa gratuït de codi obert per utilitzar amb el telèfon mòbil o tauleta) i així poder  comparar impressions un cop les dades són bolcades i transformades en un llenguatge gràfic interpretable.



La part de presa de dades va ser relativament curta amb un sol jornal d’unes 8h dins l’avenc, recopilant i dibuixant. El més llarg ha estat tot el procés posterior, de bolcatge de dades, d’interpretació i d’obtenció d’una composició gràfica acceptable en planta i alçat. Buscant el símil espeleològic podríem dir que si la presa de dades va ser com baixar un pou volat i directe d’unes desenes de metres, el procés posterior ha estat com el de trobar-se una gatera llarga, estreta, punxeguda i esgotadora... i que no s’acaba mai, perquè un cop s’ha traspassat la primera capa de la topografia, llavors s’obren un munt de noves capes amb noves incògnites per seguir avançant: llenguatge de programació informàtica amb els seus “metapost” i “metafun”, programes de composició gràfica com el Therion, estandardització de simbologia i estudi de normativa, comparatives amb altres sistemes topogràfics, projecció digital sobre mapes, etc...
Del que no es pot tenir cap dubte és que per aquelles persones amb iniciativa, curioses i amb ganes d’aprendre, les capes del coneixement no s’acaben mai.

A continuació podeu veure el resultat d’aquest primer treball topogràfic realitzat pel Lluc Casas i el Roger Verdaguer, amb la seva primera topografia de l’Avenc de Quim Solbas.





TOPÒGRAFS:

El Roger i el Lluc el dia de la presa de dades a l'Avenc Quim Solbas.

EINES per TOPOGRAFIA
Disto
TopoDroid
Paper i boli
Paciència
Ganes

Contra el Coronarvirus - La SIS PASSATEMPS - MOTS ENCREUATS

Com bé ja sabem tothom, són dies de confinament, i no del confinament que ens agrada a nosaltres dins d'avencs i coves... Per tant, qualsevol ajuda és bona per passar l'estona i fer-ho tot plegat més amè i distret. Ànims família espeleològica, que ja queda menys per poder trobar-nos a les profunditats de la terra. Aquí teniu uns mots encreuats relacionat amb la nostra estimada espeleologia. Podeu accedir al link i fer-los on-line, o podeu imprimir la imatge i fer-ho com abans (amb paper i bolígraf). Si teniu dubtes, no escatimeu en comentaris consultius i/o constructius. Fins aviat!! 

MOTS ENCREUATS ON -LINE


Contra el Coronavirus - LA SIS ES QUEDA A CASA - Espeleo casolana


DIA 22/3/20
         Que estem en temps estranys i dignes de qualsevol pel·lícula catastròfica, ho sabem tots a aquestes alçades. Millor no ficar-se amb els guionistes-futuròlegs de films com “Contagi”, “Sóc llegenda”, “28 dies després” o “Walking dead”... doncs la seva visió de ciència-ficció d’aquest món nostre, fa posar la pell de gallina; i no per la por que puguin fer les pel·lícules, sinó per lo propera que a vegades està la realitat de superar la ficció.
Però per posar-se catastrofista o melodramàtica ja tenim la televisió amb tot el seu esplendor de canals i personatges fantasmagòrics. Nosaltres, la família de la SIS, cadascú amb el seu estil i amb les millors intencions del món, ha volgut col·laborar amb aquest moviment solidari de “jo em quedo a casa”. Encara que les ganes de sortir a les nostres estimades coves, avencs i forats són enormes (o ara mateix inclús una mini-esquerda ja ens serviria), ens hem quedat confinats a casa, i amb la nostra imaginació i una mica de ganes ens han sortit uns quants vídeos “d’espeleologia casolana” dignes d’estudi (potser per un psico-analista, però...). Us els pengem a continuació per a què els pugueu assaborir, i si us traiem una rialla en aquests dies solitaris i tristos, ja ens donem per satisfets.
Molta salut i ànims a tothom! Els avencs i les coves ens esperen al mateix lloc quan tot això s’acabi, no patiu!!!


        
Sort que entre tanta disbauxa i bogeria, algú posa una mica de seny, perquè sinó...


SISmestre - LA FERLA

DIA 7/3/20
La sortida d’aquest dissabte va ser a l’imponent avenc de la Ferla, que amb els seu pou d’entrada de 90 metres ja s’havia guanyat el meu respecte inclús abans d’anar-hi. Vam sortir des de Terrassa a les 8.30 el Sallan, el Roger i jo (Mònica) per trobar-nos amb l’Anna a la zona d’aparcament situada al peu de la carretera entre Olesa de Bonesvalls i Begues, just davant de l’empresa cimentera. Vam arribar un pèl tard, el temps just perquè l’Anna amb els ulls oberts com taronges ja ens estigués esperant per explicar-nos la primer anècdota del dia. Resulta que la policia local de la zona de seguida va veure que l’Anna era una persona molt sospitosa i se li van atansar per interrogar-la tot preguntant que què feia allà tota sola i informant-la que els espeleòlegs aparquen una mica més prop de la carretera i no allà, enmig dels arbres i matolls mig amagada. Al final, la donen per innocent i segueixen el seu camí...
Així doncs, un cop tots reunits i ben aparcats, agafem els fòtils i cap a la Ferla. L’aproximació de 45 minuts és una mica desagraïda i llarga, doncs planeja, puja i baixa tant per anar com per tornar, i a més per un terreny abrupte ple de matollar, arbustos esgarrinxadors, pedres inestables, i alguna paparra i tot. Això sí, el moment d’arribar al punt més alt de la carena és molt bonic, sobretot si el dia t’acompanya i pots veure el mar net a l’horitzó; també diu la llegenda que si ets un afortunat amb vista d’àliga des d’aquella zona pots veure el pal verd senyalitzador de la boca l’Avenc (tot i els miops del grup, ho corroborem)... A les 10.30 ens plantem a la gran boca del forat, posem tot el material en comú i distribuïm cordes i “petates”. Quan estem amb tot el material esparracat, com un miratge ens apareix del no res la Mireia, que ens dona una grata sorpresa venint-nos a veure, donant-nos ànims i fent-nos quatre fotos per immortalitzar la comitiva.

Preparant el material comú per iniciar el descens (Sallan, Anna i Roger)
La instal·lació recau en l’Anna, que li tenia ganes a aquest avenc des del dia que es va proposar de fer la sortida fa uns mesos; i dit i fet ja agafa la primera corda i cap avall falta gent... però amb tanta emoció i ímpetu que es deixa el Pantin a dalt! Sort que el Sallan està en tot i li porta.

L'anna començant la instal·lació del Pou Font i Sagué de 90m.


En un moment ens plantem tots al final del pou de 90m i seguim per la zona de la rampa, que és molt vertical i requereix corda des del principi. Entre mig de grans pedres i fent el recorregut sinuós que antigament deuria fer un gran cabal d’aigua obrint-se pas, anem baixant fins a plantar-nos a la boca del segon gran pou de 45m, el Pou dels Ratpenats.

La Mònica en un tram de rampa a punt d'arribar a la capçalera del Pou dels Ratpenats
El Roger just a la capçalera del Pou dels Ratpenats
Els dos pous són molt diferents, el primer és titànic i desprèn grandesa en totes direccions amb pedres gegants i menys polides per totes les parets; a més té la peculiaritat d’estar banyat amb una llum diürna que l’esquitxa fins a la mateixa base i fa que trobem vegetació i coloraines durant bona part de la baixada. El segon ja està en plena obscuritat i la forma arrodonida de tub semi-circular que la pressió de l’aigua ha deixat en la seva morfologia el fa més que bonic, amb pedres molt erosionades, polides i relliscoses per tot arreu.




        El Pou dels Ratpenats és tan llis i directe que només té una reinstal·lació, o sigui que no gastem gaire corda i ens permet arribar amb els mateixos 60m des de la capçalera del pou fins al fons de l’avenc, que es troba després d’un altre pouet de 15 metres a cota -159m; allà fem unes fotos i uns riures comentant els surrealistes objectes que trobem. I és que si féssim un concurs preguntant “quines coses creus que et pots trobar al fons d’un avenc?” estic segura que poca gent diria: uns calçotets blaus bruts i vells i una verge del Pilar luminescent que brilla en la foscor... No comments.

Objectes surrealistes trobats al fons de l'avenc
Sallan, Roger, Anna i Mònica al fons de l'Avenc de la Ferla, a -159m
La cosa es podria haver acabat aquí i ja seria una jornada més que completa, però les cuques del grup per ficar el cap on no toca fa que busquem la Via Torras-Balart, que hem llegit que té l’entrada a la part alta de l’últim pou de 15m. La veritat, és que tot baixant aquests últims metres hem vist un petit mini foradet (els més agosarats s’atreveixen a dir-li finestra) amb un rat-penat descansant tranquil·lament, ignorant pobret la batalla que es lliuraria en breu a casa seva, i que ha quedat immortalitzada en el següent vídeo:


El Roger encapçala l’expedició per la Via Torras-Balart i aviat desapareix engolit per la foscor i l’estretor, seguit del Sallan. Els primers mestres són els més incòmodes, però de seguida s’obre l’espai i es troben tota la via  instal·lada amb cordes fixes, mereixent molt la pena la seva visita per les formes i espeleotemes que s’hi poden veure.



Tot i les ganes de seguir progressant, el temps es tira a sobre i a mitja Via Miret-Canela es decideix donar la volta i deixar per la propera vegada la progressió vertical fins al final, que segons la topografia de 2008 del GEB arriba fins a -28m. Ens apreta el rellotge sobretot perquè volem fer l’aproximació de tornada fins al cotxe amb llum del dia, per tant, decidim que farem un segon atac a la Ferla i les seves vies en època estival on la llum de tarda s’allarga tres hores més que ara.


Sortim desinstal·lant el Roger i jo mateixa, amb el temps just i pelat per desfer el camí de tornada i arribar al cotxe sense encendre cap frontal. Un cop allà, ja relaxats i contents de com ha anat el dia, disfrutem d’una bona dieta espeleològica fent barreges impensables en la ment de qualsevol altra esportista, com poden ser croissantets de xocolata amb VollDamm, dàtils i fruits secs amb snacks 3D, etc... Amb les forces reposades, ens acomiadem fins a la propera aventura, amb ganes que arribi aviat!

Cares de felicitat al final de la jornada

MATERIAL LA FERLA
Cordes per ordre: 80 – 60 - 40 – 60  (pringu de 20 per accés a finestra Via Torras-Balart)
1 cinta (mínin un desviador a la zona rampa)
15 mosquetons amb xapa
15 mosquetons sense xapa
Anclatges: spits i parabolts

Apunt curiós sobre la Llegenda de la Cuca Fera de Begues, on s'explica que va néixer  a les profunditats de la Ferla... http://www.festes.org/articles.php?id=915

Sortida Espeleomix - AVENC GRAN DE LES ALZINES I AVENC DE CAN SADURNÍ


DIA 29/2/20
La sortida de dissabte estava pensada amb l’objectiu principal d’anar a provar la cama d’una espeleòloga que acaba de sortir d’una lesió muscular (i que després d’estar un mes sense entrar a cap cavitat tenia un síndrome d’abstinència de grau important). L’avenc escollit va ser el Gran de les Alzines, a la zona de Begues/Vallirana, amb una profunditat de -70m, i amb una galeria lateral que prometia bones fotos.

La Mireia a la boca de l'avenc Gran de les Alzines

En un principi els tres espeleòlegs que vam apuntar-nos a la sortida vam ser la Mireia i jo (la Mònica), de la SIS, i l’Avent del SIRE de Sants. El punt i hora de trobada va ser a les 9h al Restaurant Can Cargolet de Begues, i allà tots puntuals vam agafar les nostres dosis de cafeïna i energies varies. Fent el mateix que nosaltres vam trobar un altre grup d’unes 6 persones, que per les pintes que feien vam decidir que també deurien ser espeleòlegs (no sé definir quina és ben bé aquesta pinta, però dins d’un bar a les 9 del matí, es nota); i efectivament vam constatar que anaven a treballar en l’exploració de l’Avenc Nou de les Alzines, on porten diversos anys amb feines de desobstrucció i exploració per intentar connectar cavitats. Els hi desitgem sort i ànims, i cadascú va cap el seu forat.
Amb 10 minuts en cotxe ens plantem a l’aparcament (a escassos 100m de la boca de l’avenc), no sense abans passar per davant de l’Avenc de Can Sadurní i fer broma que podríem anar-li a donar un cop d’ull més tard si  hi ha temps...
Al lloc on deixem el cotxe veiem dos espeleòlegs més (aquest cop sense dubte perquè ja van mig equipats) i quan parlem amb ells ens adonem que porten el mateix objectiu que nosaltres. Són el Ton i el Pepe del GIRES de Sant Esteve Sesrovires i de seguida ens posem d’acord en anar plegats i compartir la jornada. Ara ja formem un espeleo-mix complet. Com que ens porten uns minuts d’avantatge s’encarreguen ells de la instal·lació i els seguim xino-xano, parlant una mica de tot durant el descens: de cascos nous i vells, d’il·luminació, d’autosocors, de rat-penats, de coronavirus, de cervesa... La baixada, ja des de la mateixa boca, es caracteritza per pous petits d’entre 3 i 15m, envoltats de roques que transmeten sensació d’inestabilitat i que deixen veure clarament les feines de desobstrucció que han envoltat l’avenc des de fa molts anys.


Aconsellats pels que ja han estat altres vegades a l’avenc, anem directament a la via lateral, que comença al tercer pou, i que ens porta a la Sala Gran plena de blocs on veiem no gaire amagats un parell de rat-penats de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) dels quals us poso el nom científic de l’espècie aprofitant que entre nosaltres ve l’Avent i és un molt bon coneixedor i estudiós del tema. Al final de la sala trobem una corda fixa que ens enfila cap a la Galeria Superior i allà trobem la major concentració d’espeleotemes de tota la cavitat. 

Pujant a la Galeria Superior per la corda fixa després de la Sala Gran
És una saleta de 4x4m amb sostre alt, i plena de formacions d’aquelles que et fan volar la imaginació i caure la baba. La càmera de fotos va sola, i dels cinc que estem allà un ja diu que les figures semblen ous d’alien, un altre nius de drac, l’altre muntanyes de Mordor, en fi, a veure qui la diu més grossa...

Mireia (SIS), Mònica (SIS), Ton (GIRES), Pepe (GIRES), Avent (SIRE)

Un cop fetes les fotos de rigor, toca desfer el camí fet i tornar cap a la llum. Són les 12.00h quan tornem a veure el sol, i envalentonats per l’hora, les ganes i les forces decidim anar a fer l’avenc de Can Sadurní (impossible dir que no estant tan a prop). Abans de marxar, però, i aprofitant que hem anat junts amb els del GIRES tot l’avenc, decidim dinar plegats i acabar de comentar la jugada. Aquí és quan el Pepe ens delecta amb una explicació estupenda sobre la cervesa artesana i les seves característiques, i a més arrodoneix la teoria amb una part pràctica, oferint-nos una ampolla d’una cervesa fresqueta i boníssima elaborada per ell (casa Les Canyes) i no puc fer menys que compartir la informació per a qui li pugui interessar http://www.lescanyes.com/lacasa/lacasa-es.php.

Moment de dinar, xerrada i tastet de cervesa artesana

Acabat el primer round, ens acomiadem dels GIRES i amb la panxa plena, ens dirigim cap el segon avenc del dia, el de Can Sadurní, que amb dos pous consecutius de 22 i 50 metres, apunta maneres. D’actitud no ens en falta:


Mireia i Avent just abans d'instal·lar  Can Sadurní

L’avent s’encarrega de la instal·lació, començant amb un senyor passamà que tot i tenir molt bons peus ens deixa totalment exposats sobre el primer pou i amb vistes al segon. La baixada fins al primer i únic replà a -22m la fem des d’una Y d’anelles amb un nus Joanet, del qual curiosament vaig sentir a parlar per primer cop fa només un parell de setmanes i que dona peu a fer broma degut al desconeixement sobre el mateix... i que més tard posarem a prova involuntàriament.


Nus Joanet a la boca del primer pou


La baixada al Can Sadurní és preciosa per aquells/es que gaudeixen dels pous directes i boques amples; a mig descens del primer pou es sobrepassa el pont de pedra que separa la boca en dues parts i si mires amunt veus imponent el passadís de roca i si mires avall veus la profunditat que s’intueix ja del segon pou.


Pont de pedra vist des del primer replà a -22m


El descens en sí no té massa complicació, doncs són dos pous directes que ens porten a la cota de -80m, però la bellesa rau en l’espectacle de la baixada, en la història que l’envolta (és considerat un dels primers descensos de l’espeleologia moderna a casa nostra, i quan dic moderna vull dir que Font i Sagué va baixar per primer cop el 1897 a sobre d’una fusta, baixat i pujat a pes per vuit persones tibant corda, i amb una campana i una espelma com a eines espeleològiques de so i il·luminació...).


L'Avent instal·lant la capçalera del segon pou de 50m
Tornant a l’espeologia actual, la nostra baixada progressa sense entrebancs, potser alguns trams més ràpida del que voldríem perquè la corda del segon pou és nova i al Dressler li costa de frenar-se; però tot i això descobrim dins un forat del segon pou un bon grup d’habitants inesperats com són els rat-penats de cova (Miniopterus schreibersii). Un cop a baix, foto de rigor i cap amunt s’ha dit, en aquest cas desinstal·lant jo.

A partir d’aquest punt la cosa es posa com a mínim interessant pels buscadors d’adrenalina, doncs per una banda, quan just abans del replà a -22m ja tinc recollida gairebé tota la corda dins la saca, aquesta s’escapa de la bossa i comencen a baixar els 70m fent un soroll sibilant i constant que em fan mirar cap a totes bandes sense veure res, fins que localitzo el moviment de corda sortint de la saca, que encara no havia acabat de buidar-se... en fi, toca tornar a ensacar tota la corda un altre cop, tot sigui això. I per altra banda, l’Avent que es troba al replà comentat abans, decideix involuntàriament posar a prova el nus Joanet quan es desequilibra degut a la inèrcia del moviment del “petate” i va directa fent el pèndol cap al buit del segon pou de 50m, això sí, se'n va cap al buit amb molta classe i sense dir ni mu; tot i el petit ensurt, bé està el que bé acaba i seguim la pujada fent broma i donant tota la nostra confiança al nus Joanet, tot debatent els seus pros i contres.

Tram final de la sortida de l'avenc
Al final doncs, un dissabte d’espeleo-mix molt ben aprofitat que acabem amb una cerveseta al mateix punt d’inici, el Restaurant Cargolet, on curiosament ens tornem a trobar amb el grup d’exploració de l’Avenc Nou de les Alzines. Fem la cerveseta (no tan bona com la que hem tastat artesana al migdia), donem per bona la cama de la Mireia posada a prova durant tot el dia i ens acomiadem pensant en la propera sortida, que sembla que no trigarem gaire a fer.

MATERIAL GRAN DE LES ALZINES:
Corda: 65 (m) – per fer, només, la via lateral.
15 mosquetons amb xapa
Anclatges: spits

MATERIAL CAN SADURNÍ:
Cordes per ordre: 60 – 80 (m)
2 cintes (opcionals per estalviar corda)
20 mosquetons sense xapa
5 mosquetons amb xapa
Anclatges: La majoria químics, però hi ha algun spit

Fotos: Avent, Mireia i Mònica