Espeleogirls - AVENC DEL GINEBRÓ


DIA 25/07/20

L’avenc del Ginebró és un avenc sorprenentment desatès considerant la seva bellesa , senzillesa, aparentment curta aproximació i versatilitat d’instal·lació amb spits i múltiples naturals. Així ens el van recomanar i ens va semblar una aposta fantàstica com a reconciliació post-desconfinament de l’equip purament femení del club. Les espeleogirls. Aquest cop integrat per la Marta, la Rebeca, l’Ana, la Mònica i jo (la Mireia), que amb molt respecte i alhora il·lusió m’he ofert a redactar aquesta crònica de la sortida fent-li relleu a la Mònica, l’oficial redactora, que va molt estressada aquest mes de pre-vacances amb la feina.
Ana, Mònica, Mireia, Marta i Rebeca - SIS 
          Dissabte 25 de juliol, un cop fet el cafè al Bar Cargolet de Begues ens retrobem totes al pàrquing que es troba a mig camí de la pista que surt de Begues cap al monestir budista. Allí trobem un camí còmode que es dirigeix a la Morella i el resseguim durant dos quilòmetres fins que ens trobem el torrent de la Riera de la Morella a mà dreta. El camí, inexistent per la malesa, serpenteja sobre el torrent. La Marta i l’Ana obren pas entre el rebel matollar composat principalment per càrritx i garric. Tot i conèixer el típic paisatge del Garraf i enganyades per la canícula, tret de l’Ana totes duem pantalons curts (espero que després d’aquesta sortida n’aprenguem) així que l’espectacle és de comèdia:  la Marta armada amb un bastó com si fos un Botafumeiro, aparta curosament les teranyines que barren el camí per no fer malbé la casa de les aranyes, l’Ana també però amb menys cura;  unes xisclen a cada aràcnid, ara desnonats, que veuen volar; altres riuen dels crits i esbufeguen per la picor de les cames i la xafogor del sol abrusador;  en el meu cas, oblido la fauna ja que un petit esquinç fet al començar el camí m’obliga a concentrar-me amb el terreny irregular i imprevisible. Potser semblaran paraules exagerades però aquells 300 metres de torrent, fins que l’Ana amb el seu ímpetu característic crida “ja veig la boca!”,  seran el record insígnia d’aquesta sortida.
Un cop a la bonica boca de l’avenc, guarnida per fulles verdes lacades, ens mirem totes, sospirem i ràpidament ens col·loquem el material per escapar del sol del migdia.

La Rebeca instal·la el primer pou que s’eixampla des de la boca 25 metres fins al terra, on trobem fauna variada: un escurçó i una granota que més endavant saltarà sobre la Mònica exigint un petó llegendari. Allí agafo el relleu i em disposo a instal·lar els tres pous consecutius de 13 metres de la via directa que fan cota  a -70 m. Aquest pous, separats per alguna estretor, són força més tancats que el primer però divertits d’instal·lar donat a que hi ha un excedent de spits i naturals per baixar còmodament. Ens sorprenem de les formacions que trobem a la petita sala del fons i disposem les llums estratègicament per la foto final.

           De pujada, mentre la Marta i l’Ana desinstal·len, busquem la via Nico amb molt poc d’èxit. Creiem que cal fer una escalada però no ho veiem massa clar i el meu turmell demana fer mínims. Així doncs som fora al voltant de les tres de la tarda i amb resignació ens disposem a desfer el camí del torrent. Altre volta xiscles i rialles entre els matollars, aquest cop amb la panxa buida. Trobem un foradet a mà dreta gairebé al finalitzar el torrent que més endavant descobrim que és el petit avenc del Pic.
         Un cop al cotxe, ens refresquem i ens deixem portar per la gana fins al Cargolet. Dinem mentre comparem les esgarrinxades de les cames que més endavant lluirem a la platja de Gavà amb un merescut bany a mitja tarda quedant així inaugurat el retorn a l’activitat de les espeleogirls.
Cerveceseta de celebració a Can Cargolet de Begues
MATERIAL AVENC DEL GINEBRÓ
Cordes per ordre: 40 – 60 - 20
2-3 Cintes
10 mosquetons amb xapa
10 mosquetons sense xapa
Anclatges: spits, parabolts i naturals
Per l’aproximació, no aniria malament una dalla per obrir-se camí pel torrent...☺☺☺☺☺

Crònica: Mireia Pesarrodona

Cap comentari: