El diumenge es va dur a terme una jornada
d’aproximació al món subterrani, oberta a tot el públic inquiet, valent i encuriosit
per les meravelles ocultes sota terra; podríem dir que la jornada va ser un
preliminar o un petit “tastet” del que serà el proper Curs d’iniciació a
l’Espeleologia que la SIS farà entre el 10 de març i 5 d’abril d’enguany. El lloc escollit per tenir aquest primer
contacte espeleològic va ser el Sistema de la Bora Fosca, a Tavertet, amb 1257m
de recorregut horitzontal i un desnivell
en alçada de -60m.
Amb tot un èxit de convocatòria, el
diumenge es va ajuntar una multitud de gairebé 20 intrèpids/es aventurers (i
dic multitud expressament perquè en espeleologia 20 persones és una multitud
enorme) disposats a provar sensacions a la foscor i amb ganes de passar-ho bé.
 |
ESPELEÒLEGS/GUES:
Grup complet
|
Un
cop tothom reunit, esmorzat i mentalitzat, es va organitzar la sortida en tres
grups separats amb els següents objectius:
GRUP 1: entrada per la Bora Fosca i Sortida per la Bora del Medalló sense pujar a la Galeria superior. GRUP 2: entrada per la Bora Fosca i Sortida per la Bora del Medalló visitant la Galeria superior “Via Sire-Gràcia”
GRUP 3: entrada per la Bora del Medalló i Sortida per la Bora Fosca visitant la Galeria superior “Via Sire-Gràcia”
Amb les tres expedicions dins la cova,
cadascuna fent el seu camí, va haver-hi temps per a tot i més: trams amples on gaudir
de la visió i la progressió sobre grans blocs, trams estrets on s’havia d’anar
a 4 grapes i posar a prova genolls i colzes (i on aprendre una lliçó molt
important: les genolleres són unes de les millors amigues dels espeleòlegs),
trams encara més estrets (gateres) on només amb calma i sense presses es pot
fer el cuc per avançar, trams amb sostres tan baixos que ni l’Indiana Jones...
 |
Espeleòlegs posant
a prova les lumbars
|
També va haver-hi un petit tram de
progressió vertical fent ús del ja jubilat “electron” per pujar i del Dresler
per baixar, on alguns cursetistes ja van demostrar que apuntaven maneres amb les seves habilitats rapeladores; en aquest punt un dels grup que va pujar va poder experimentar que
quan hi ha cordes pel mig la cosa fàcilment es pot embolicar, per exemple entre
una corda i un electron...
 |
Pujant per l’electron
cap a la galeria superior
|
Alguns bonics espeleotemes ben conservats
també es van deixar veure a zones molt concretes, principalment a la sala
superior, i fins i tot es van poder observar uns quants habitants de la cova
dormint cap per avall.
 |
Espeleotemes
|
L’art de fer fotos també requereix el seu
temps per copsar la bellesa i les sensacions dins la foscor, però com podeu
veure, el resultat següent reflexa molt
bé l’ambient i els especímens dins la cova.
 |
Espeleologus
cavernarius
|
A la Sala Final i a la Sala Enllosada va
haver-hi diversos creuament entre els 3 grups, i és que amb tanta gent allà dins
estava clar que en un punt o altre s’havia de coincidir! No se sap perquè, però
veure que l’altra gent està igual que tu de cansada, bruta i atonyinada per les
parets, reconforta moltíssim.
A la jornada va haver-hi temps per aprendre
moltes coses, una d’elles va ser que espeleologia i contorsionisme molts cops
va lligat de la mà, i si no que ho preguntin al grup “molongui” de 10 persones que va anar a parar a una gatera sense
sortida i, amb paraules textuals d’un dels monitors, va haver de tirar de ioga
per girar 180º en un petit espai reduït de 50cm (aquesta classe s’acostuma a
donar en els cursos avançats d’espeleo!!!). Segur que més d’un ja es veia dient
les seves últimes paraules dins la cova. S’ha de dir que després de sobreviure
a això, el grup va sortir àgil com un rat-penat i el posterior Pas de
Serrallonga va semblar el més ample del món.
 |
Gateres per
arrossegar-se i embrutar-se tot i més
|
Sobre les 16:00 es va veure la llum al final
del forat i es va sortir a l’exterior. Va ser el punt de retrobament de tots
els grups, on tothom esparracat per
terra anava explicant les seves anècdotes i prenent aquell sol reparador amb
moltes ganes (això s’ha d’aprofitar, perquè no sempre es té la sort de sortir
de dia dels forats...)
 |
Esparracament
generalitzat a la sortida de la cova, i punt de retrobament i avituallament
|
Amb tot el que s’ha explicat (que és una
micro-part de la jornada) es pot dir, doncs, que va ser una sortida molt
complerta amb un grup valent d’intrèpids/des que esperem s’animin a seguir
coneixent i descobrint aquesta espectacular aventura que és l’espeleologia. Per
nosaltres va ser un plaer.
MATERIAL SISTEMA BORA FOSCA:
Material personal de progressió horitzontal. Si es vol pujar a la galeria superior s'ha de portar material de progressió vertical.
Anclatges: Per pujar a la galeria està tot equipat amb corda fixa.
Fotos: Jenni S. i cursetistes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada