DIA 15/2/20
Aquest dissabte passat es va fer una
sortideta matinal i matinera per la zona més propera de casa, al Parc Natural
de Sant Llorenç del Munt. A les 8.30 vam quedar l’Eduard, l’Alba, el Joan, la
Laura i la Mònica al punt de sortida comú de Terrassa amb l’objectiu d’aprofitar
el matí al màxim i fer l’Avenc de Can Pobla i l’avenc de la Codoleda.
L’aproximació amb el
cotxe és un vist i no vist, ja que en 5 minuts deixem els vehicles als Dipòsits de
Matadepera, però l’aproximació caminant fins a l’Avenc de Can Pobla ja és una altra
història doncs mig carregats com els burros que pugen el menjar al Restaurant
de la Mola s’ha d’arribar gairebé fins al cim de la muntanya, i just abans dels
cingles on hi ha els Horts del Monjos agafar un petit trencall a l’esquerra que
ens porta en 2 minuts a la boca de l’avenc, que queda ubicat just sota la Roca
Colom.
 |
ESPELEÒLEGS/GUES:
Alba, Eduard, Joan, Laura i Mònica (darrera la càmera)
|
Un cop situats, anem per feina i mentre uns
esmorzen quatre galetes i entrepans els altres ja s’equipen i es preparen. La corda de sortida s’agafa a un arbre amb doble soca que hi ha just davant de la barana
protectora, i un cop sobrepassada la barrera ens trobem uns primers metres
plens de fullaraca, grava i petites pedres acumulades durant els darrers dies. L’Eduard,
ràpid com el llamp, és el primer a canviar-se i en un obrir i tancar els ulls
ja es perd dins la foscor del forat instal·lant. L’avenc és una rampa constant
gairebé fins a baix, on fem cota de -46m després de caminar una mica per la
sorprenent amplada de la planta baixa. A baix es pot fer una grimpada a l’extrem
més elevat de la base, que permeten veure la zona amb més formacions de l’avenc.
 |
El Joan i la
Laura desgrimpant la zona més formada de l’Avenc
|
Un cop vist tot (que es veu ràpid), tornem
cap a dalt, mirem rellotges i decidim que encara tenim temps d’anar a l’avenc
de la Codoleda. Ara gairebé tot fa baixada, i en 25 minuts ens plantem davant
del nostre segon objectiu, just sota el Plec dels Llibres. Tot i que una servidora ja ha fet l’avenc en altres
ocasions, quan veig la boca em pregunto si els turrons del Nadal no em passaran
factura a l’hora d’entrar o més ben dit de sortir d’aquest forat petit i
incòmode.
 |
La Laura
entrant a Codoleda
|
Al final entrem el Joan, la Laura i la
Mònica a veure aquesta petita joia. Amb un lleu contorsionisme i alçant el
maluc el màxim possible es salva la posició una mica forçada de l’entrada, i un
cop dins l’escletxa ja quedes penjat com un fuet a la vertical volada del pou
de 15 metres. Només has de mirar cap avall amb el frontal encès per veure la bonica
i enorme estalactita (considerada la més gran del Parc Natural) que ens
acompanyarà paral·lelament tota la baixada del pouet.
Un cop a baix, fem una mica l’espeleòleg/a i ens
arrosseguem pels racons més estrets i fanguinosos de l’avenc, així com per l’angosta
galeria est. Seguim per aquesta fins arribar a una zona de boniques colades i
allà decidim no pujar per la corda fixa
que hi ha instal·lada que ens portaria a sortir per la segona boca de l’avenc, situada
11 metres per sobre de la primera boca. L’estat de la corda demana a crits un
manteniment, i com que hi ha diverses flors i nusos decidim deixar la travessa
per un altre dia.
Tornem enrere pel mateix lloc que per on
hem baixat. A la sortida del forat, la força de la gravetat juga en contra
nostra, però amb una mica de tècnica i tenint cura de no acostar massa el Croll
a la part superior de la instal·lació, tots/es sortim sense massa dificultats, però amagant panxa...
MATERIAL CAN POBLA:
Cordes: 60 (m)
5 mosquetons amb xapa
1 desviador
Anclatges: spits
MATERIAL CODOLEDA:
Corda:
30 (m)
3 mosquetons amb xapa
Anclatges:
spits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada