SISmestre - MONTSERRAT UBACH i BÒFIA

CAP DE SETMANA COMPLET – AVENC DE MONTSERRAT UBACH I AVENC DE LA BÒFIA

DIA 8/2/20 – MONTSERRAT UBACH – instal·lació

El cap de setmana prometia activitat i diversió per totes bandes i és que al final, fent i desfent calendaris i agendes de tots els interessats vam aconseguir ser una bona colla, la família espeleològica va ser família nombrosa. Amb tots els permisos demanats i apunt, el dissabte ben d’hora surt l’Equip A (Pirlo, Marta, Anna, Jenar, Sallan, Eduard i David) amb la fita d’instal·lar l’Avenc Montserrat Ubach (recentment declarat “Espai d’Interès Geològic de Catalunya” per la Generalitat) i tornar el mateix dia cap a casa. Com a punt de trobada a Solsona s’escull el bar Trabucaire i amb la rapidesa que caracteritza normalment aquests esmorzars, tot i sortir a les 8h del matí de les ciutats d’origen, la comitiva instal·ladora es planta a la boca de l’avenc gairebé a les 12.00h (imagineu-vos l’àpat).

ESPELEÒLEGS/GUES: Jenar, Sallan, Eduard, Marta, Pirlo, Anna i David (fotògraf)

Un cop a l’avenc, la velocitat de tot es multiplica i la instal·lació feta pel Pirlo agafa forma ràpidament i sense descans el grup va cap avall. La primera rampa té força rocalla i còdols lliures degut a les pluges fortes de les últimes setmanes, però un cop s’arriba al primer pou ja es comença a veure la magnitud de la bellesa i formacions que ens regalarà l’Avenc. Passat el primer pou i un divertit passamà, s’encara el segon Pou dels Replans, un tercer amb el Pou de la Xineta i un reguitzell més de pous encadenats, tots força regats i amb les formes arrodonides típiques del conglomerat embellint el paisatge. Amb això s’arriba a la humida gatera Rostand-Subils (que rep el nom dels desobstruïdors  que s’hi van barallar en les primeres expedicions). En aquest punt, els més veterans de l’equip A, fent ús de saviesa i veterania, diuen una frase que molts voldrien per a ells: “nosaltres ja hem sucat molt en aquesta vida”  i se’n tornen cap amunt amb la feina feta; la resta passa la gatera sucant com només els espeleòlegs saben i cap avall falta gent. Un cop passat el bonic Pou de les Perles (que rep el nom pels extraordinaris pisòlits que s’hi formen) i més pous, s’arriba al fons de l’avenc i es fa cota a -202m deixant-se tot instal·lat i a punt per l’Equip B, que l’endemà desfarà la feina feta. En comptes de solidaritzar-se amb els desinstal·ladors i deixar un parell de cervesetes fresques al fons de l’avenc, pels caps de l’Equip A passa la idea d’omplir els “petates” buits amb rocs o amagar cordes, però al final la consciència no els permet fer cap animalada. La sortida sense desinstal·lar és molt ben rebuda i la pujada es fa sense més entrebancs, sortint de l’avenc cap a les 16.30h aproximadament. 

És hora de l’Equip B (Joan, Alba, Mònica, Miguel i Oriol). Es surt de Terrassa el dissabte e les 19.00 i sense caure en la trampa del Trabucaire s’arriba a la Zona de Pícnic de la Creu del Codó amb les furgonetes ben equipades de bon menjar, bon vi i bona calefacció. Allà ens esperen el Jenar i l’Eduard amb caldo calent molt ben rebut i junts compartim impressions del dia, i arreglem una mica el món (que força falta li fa) tot ben acompanyat de bon vi, ametlles torrades, carn a la planxa i caldo divers. L’Eduard ens confessa que ha sopat 3 o 4 vegades, però segueix incombustible. Ens retirem prudents a mitjanit, que el diumenge apunta maneres. 

Sopant i compartint el fred de la nit a l’àrea de Pícnic de la Creu del Codó

DIA 9/2/20 – MONTSERRAT UBACH – desinstal·lació

A les 9 del matí arriba l’Equip C a la zona de pícnic (Jenni, Míriam, Carlos i l’Eduard que és multi-equip, doncs formarà part de tots els grups del cap de setmana) amb intenció de fer l’Avenc de la Bòfia, que amb neu i gel està espectacular tal com més avall podreu veure. 

Tornant a l’equip B, després d’una aproximació curta (20min) però canyera per terrenys barrancosos i fent ús de cordes fixes ja instal·lades, el grup es planta a la boca de l’Avenc de Montserrat Ubach a les 10.30h.

ESPELEÒLEGS/GUES: Miguel, Joan, Oriol, Alba i Mònica

Cap avall falta gent, gaudint al màxim del fet de baixar quan tot ja està muntat i centrant-se únicament en el plaer de la baixada, sense pesos arrossegats, i disfrutant les vistes espectaculars que depara el forat. La sucada de rigor a la gatera no ens la treu ningú.

Arribem a baix sobre les 12.00h. Allà agafem consciència del que ens espera, que és remuntar 200m amb cordes i material d’instal·lació entre els 4 que finalment hem baixat. La setmana anterior el Joan s’havia ofert a desinstal·lar tot l’avenc, i donat el cas, qui som la resta per treure-li aquesta il·lusió al noi? Així s’encarrega ell de tot el desmuntatge, repartint això sí les cordes i mosquetons entre tots.

Els pous verticals són la tònica principal de l’avenc, però la morfologia de cadascun d’ells, i gràcies a que la velocitat de pujada no és la mateixa que de baixada, tenim temps de contemplar-los millor. Tot i que pujar és més lent, tots busquem sense èxit el motoret amagat que creiem que porta l’Oriol entre l’equip d’ascensió, doncs va a preu fet sense pestanyejar. 

Tornem a veure la llum del sol (això vol dir que no anem tan tard), i traiem l’última corda al voltant de les 16.00h. De cop es desperten tots els estómacs i budells, un cop l’adrenalina desapareix, i ja només pensem en on fer el dinar-berenar-sopar. Però abans d’això queda la divertida tasca d’organitzar el material brut, moll i enfangat, de jugar a pedra-paper-tisora per veure qui s’emporta la corda més llarga, d’ensacar les cordes , de fer recompte... i aquestes coses de l’espeleo.

Escampall de material utilitzat i desinstal·lat a punt de repartir

 Ara sí, un cop tot organitzat, agafem cotxes i desfem camí fins a Solsona, on recuperem forces i ens acomiadem fins a la propera aventura.

DIA 9/2/20 – BÒFIA

L’equip C, com ja és tradició a l’hivern, va realitzar la visita a la Bòfia del Port del Comte. L’Eduard Badiella es va encarregar de l’organització de la sortida, i va ser acompanyat pel grup format per la Míriam Tàpia, el Carlos T. i la Jenni Sánchez, amb la finalitat de contemplar les particularitats de la cavitat durant aquesta època de l’any.

El Carlos, l’Eduard i la Míriam de camí a la Bòfia

El grup va arribar al pàrquing d’Estivella on es va preparar amb raquetes i esquís per realitzar l’aproximació pel camí de la Ginebrosa, durant aproximadament 3 km de distància fins arribar a la bifurcació amb el camí del Forat, on es troba la gran boca de l’avenc, de 20 x 6 metres

La boca de la Bòfia

Un cop instal·lada la via, el grup va davallar fent-se lloc per la neu fins perdre de vista la corda que s’enfonsava, i trepitjant una paret relliscosa que alternava roques completament glaçades i alguna delicada estalactita de gel.

En Carlos davallant cap a l’interior de la cavitat

Després de superar els aproximadament 5 primers metres de rampa, el pou proporcionava una vista panoràmica de la sala principal. Un cop a -20 metres, a peu d’un terra mig nevat i ple de troncs d’arbres caiguts, el grup va recórrer la sala fins arribar al seu extrem per pujar per una petita rampa decorada amb algunes de les poques estalagmites que s’han format aquesta temporada.

Pla general de la rampa i algunes estalagmites de gel

Segons l’Eduard, que ja ha visitat la cavitat anteriorment en vàries ocasions, la quantitat de formacions d’aquestes característiques ha minvat en els darrers anys, probablement a causa de l’escalfament global provocat pel canvi climàtic.

Detall d’una estalagmita de gel

Passant per la boca d’una petita cavitat al final de la rampa es va accedir a una altra saleta de 7 x 2,5 x 15 metres, però es va tornar ràpidament a la sala principal per poder immortalitzar en fotografies les poques estalactites i estalagmites de gel que vam trobar.

Detall d’una estalagmita de gel situada de camí a la saleta

MATERIAL MONTSERRAT UBACH:

Cordes per ordre: 86 – 60 -40 – 10 - 40 – 40 – 40 - 25 (m)

3 o 4 cintes

32 mosquetons amb xapa

10 mosquetons sense xapa

Mínim 1 anclatge natural

Anclatges: spits (majoria)

MATERIAL BÒFIA:

Corda: 60 (m) - S’ha de buscar primer anclatge en pins apartats quan hi ha neu.

2 mosquetons amb xapa

Anclatges: spits vells (congelats i/o amagats amb neu a l’hivern)

Fotos i crònica Bòfia - Jenni Sànchez

Fotos i crònica Montserrat Ubach - Mònica Comellas i Anna Martínez
Vídeo Montaserrat Ubach - David Galí
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

RECULL DE FOTOGRAFIES DEL CAP DE SETMANA