AVENC DE L'ESPLUGA - SISmestre 2022

 DIA 12/02/22

El dia 12 de febrer va ser l’escollit a l’hora de fer el calendari d’activitats del SISmestre per visitar el sempre agraït Avenc de l’Espluga, i vistes les ganes d’espeleologia que es respiren a l’ambient (unes 12 persones apuntades finalment), es decideix fer dos grups d’actuació. El grup dels “matinaires” i el grup dels “tardívols”.

Els aventurers del matí són: Rebeca, Monty, Nat, Marc F., Sallan i Alba, mentre que els de tarda: Mireia, Raquel, Mònica, Marc P. i Guillem. Val a dir que independentment de si t’identifiques amb el grup dels que els agrada veure sortir el sol (però després d’haver dormit, clar) o amb els que els agrada més veure brillar la lluna, la llarga aproximació d’una hora des del punt d’aparcament no ens la treu ningú i curiosament el camí fa la mateixa pujada a les 8 del matí que a les 3 de la tarda...

Amb el decalatge dels dos torns horaris explicats, vam deixar el cotxe al pàrquing de l’Alzina del Salari, lloc amb no massa places disponibles a la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221), aproximadament al PK 11.

La pujada inicial, en fred i amb tots els fòtils espeleològics a l’esquena (més els trastos de supervivència nocturna), treu l’alè inclús als més valents fins arribar al Coll de Tres Creus. Les motxilles i els “petates” són més grans que nosaltres i ens sentim mules de càrrega, però optimistes, riallers i xerraires pel dia/nit que ens espera. La ruta és tan llarga com preciosa, amb unes vistes espectaculars d’indrets recòndits del Parc Natural de de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El dia que ens acompanya, gris i boirós, no ens deixa copsar tota la bellesa amagada, però és fàcil imaginar-la amb aquest aire bucòlic i humit que dona la boira pixanera, aquest ambient de boscos de fades, nans i nimfes amagats darrera troncs plens de molsa... (oju amb les ninfes a la SIS, es mereixen una entrada a part al blog ;D). La ruta també passa per la Balma de la Porquerissa, la Font de la Pola, la Balma del Quarto de Reixa... És cert que potser algo d’embruixament hi ha a la zona perquè s’ha de dir que durant gairebé tota la ruta d’aproximació tens la sensació de fer camí de pujada, tant a l’anada com a la tornada!! Sort en tenim que l’entorn i la companyia són privilegiats i ens fan sentir afortunats d’estar allà.

Mati (gossa), Raquel, Guillem, Mireia, Mònica

Equip de matí arribant a la Balma de l'Espluga
Grup de matinaries a la Font de la Pola

El grup del matinaires arranquen a les 8.00h i arriben a mig matí a la boca de l’avenc per fer la instal·lació i els tardívols sortim a les 13.00h i serem els encarregats de treure el material: treball en equip. Les cordes que es van agafar el dijous en la reunió logística  (tirant de topografia i de memòria) van ser de: 40-76-40-20... Però s’ha de reconèixer que vam fer una mica curt. La boca d’entrada, amb l’origen al tronc d’una alzina i una arrel d’aquelles gruixudes per desviar la direcció i encarar la baixada, juntament amb diferents reinstal·lacions molt consecutives i un petit passamà abans del pou de 8m, fan que la corda de 40 prevista es quedi curta per molt poquet i hàgim d’afegir-hi una corda de 20. És a dir, per arribar al primer replà ja hem gastat un 60 metres de corda, apuntat queda que amb una corda de 50m ja hauríem complert.

Raquel començant la baixada. Grup de tarda.

Un cop a la base del primer pou avancem sense corda per una diàclasi que es tanca en pocs metres mentre s’aprecia que estem clarament en terreny meandrós, on l’aigua ha deixat la seva petjada des de fa milers d’anys. Potser no hi ha formacions espectaculars, però intuir la força de la constància del curs de l’aigua en aquelles parets fa que tingui un encant especial, sensació que ens acompanya sobretot en la morfologia dels pous que anirem encadenant.

Per arribar a la vertical del següent pou de 17m ens acostem amb un descens una mica incòmode. Fins al desviador que han instal·lat els companys matiners hi ha bons peus per baixar com a passamà, però pel següent tram fins a la capçalera tots unifiquem estratègies i ens posem el Dressler/Stop ja que el forat que ens envolta és prou imponent i el sentit comú ens ho demana.

Raquel camí de la capçalera del Pou de 17m
Mireia arribant a la base del pou de 17m
Rebeca i Monty instal·lant el passamà que porta al pou de 28

Un cop a la base del pou, sense deixar la corda caminem uns metres per enfilar-nos ajudats d’un passamà instal·lat a la part conglomerada de la dreta (en sentit d’avançament), grimpant entre parets plenes de còdols estratègicament posats com si fossin graons i passant per sobre de blocs gegants que sembla que sempre hagin estat allà. Amb aquest divertit passamà ens plantem a la vertical del pou de 28m, el més profund de la cavitat.

Guillem a la capçalera del pou de 28m

Ens plantem a la base del pou i caminem uns 20 metres per una galeria horitzontal i estreta que ens aproxima fins al darrera capçalera, l’últim pou és de 24m i més ample que els anteriors.

Mireia i Raquel remuntant l'últim pou.

Al fons de la base del pou de 24m i a una cota total d’aproximadament -115m ens fem les fotos de rigor tots els equips. El primer grup van de vermell i blau, i el segon grup van de fitxes de parxís (més un comodí negre). Per fer temps mentre comença la remuntada, algun agosarat dels matinaires opta per remuntar per la corda fixa que hi ha al tram final i que el portarà a un posterior descens desgrimpant uns 20m entre zones estretes i cada cop més enfangades fins a la cota de -123m. Però la resta ens quedem a la base de -115m i gaudim de la bellesa del pou conglomerat i ample.

Equip de matinaires: Marc F., Monty, Nat, Rebe, Sallan i Alba
Equip de tardívols: Marc P., Guillem, Raquel, Mireia i Mònica

Quan ja no es pot baixar més toca remuntar, i en aquest cas desinstal·len el Guillem i el Marc P. el muntatge que havia fet la Rebeca ajudada pel Monty al matí.

La motivació per sortir ràpid del forat és suficientment forta... com una pastanaga davant un burro tots comencem a fantasiejar amb un bon sopar, carn a la brasa, un bon vinet, kalimotxo, ametlles torrades... Això fa que en un parell d’hores tinguem tots els fòtils fora. La foscor ho envolta tot, però la boira pixanera segueix abraçant el paisatge nocturn i ens acompanya fins que trobem l’anhelat aixopluc.

En aquest punt de la sortida apareix un nou equip a la partida. Fins ara teníem l’equip de matinaires instal·ladors, l’equip de tarda desinstal·lador, i durant la tarda fa acta de presència el Jose i finalment s’afegeix l’equip unipersonal del Ciscu, que molt intel·ligentment s’apunta només a la gresca i xerinola... el més llest de tot@s??.

Com va dir un savi de l’expedició: “El que passa a Matrix es queda a l’Espluga”, per tant, tot el que pugui explicar a partir d’ara són només rumors i llegendes que corren d’aquella nit... Es diu que van veure espeleòlegs fent botifarres, xai, cansalada i costelles adobades sota la llum de la lluna, es diu que la cervesa, el vi i el kalimotxo calmaven sets, es diu que gent responsable bevia vi i s’alimentava amb vaixella de la Frozen, es comenta que es repartien trossos d’embotits a tort i a dret, es diu que jugant a les pel·lícules hi havia estils d’arrebossar-se per terra molt peculiars, es diu que estranys éssers roncadors posaven música a la nit, es conta que hi havia gent que duia taps a les orelles i ho repetia sense parar, diuen que..... el que passa a l’Espluga es queda a l’Espluga, i qui vulgui saber-ho haurà de venir la propera vegada!!

 

MATERIAL AVENC DE L’ESPLUGA

 

Cordes utilitzades: 40-20-76-40-20

Cordes recomanades: 50-80-60

35 mosquetons sense xapa

5 mosquetons amb xapa

10 Cintes llargues per estalviar corda a les capçaleres; si no s’utilitzen cintes, s’han de comptar més metres de corda.

Tot equipat amb químics


FOTOS: Sallan, Mònica, Marc.