AVENC DE L'ESPLUGA - SISmestre 2022

 DIA 12/02/22

El dia 12 de febrer va ser l’escollit a l’hora de fer el calendari d’activitats del SISmestre per visitar el sempre agraït Avenc de l’Espluga, i vistes les ganes d’espeleologia que es respiren a l’ambient (unes 12 persones apuntades finalment), es decideix fer dos grups d’actuació. El grup dels “matinaires” i el grup dels “tardívols”.

Els aventurers del matí són: Rebeca, Monty, Nat, Marc F., Sallan i Alba, mentre que els de tarda: Mireia, Raquel, Mònica, Marc P. i Guillem. Val a dir que independentment de si t’identifiques amb el grup dels que els agrada veure sortir el sol (però després d’haver dormit, clar) o amb els que els agrada més veure brillar la lluna, la llarga aproximació d’una hora des del punt d’aparcament no ens la treu ningú i curiosament el camí fa la mateixa pujada a les 8 del matí que a les 3 de la tarda...

Amb el decalatge dels dos torns horaris explicats, vam deixar el cotxe al pàrquing de l’Alzina del Salari, lloc amb no massa places disponibles a la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221), aproximadament al PK 11.

La pujada inicial, en fred i amb tots els fòtils espeleològics a l’esquena (més els trastos de supervivència nocturna), treu l’alè inclús als més valents fins arribar al Coll de Tres Creus. Les motxilles i els “petates” són més grans que nosaltres i ens sentim mules de càrrega, però optimistes, riallers i xerraires pel dia/nit que ens espera. La ruta és tan llarga com preciosa, amb unes vistes espectaculars d’indrets recòndits del Parc Natural de de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El dia que ens acompanya, gris i boirós, no ens deixa copsar tota la bellesa amagada, però és fàcil imaginar-la amb aquest aire bucòlic i humit que dona la boira pixanera, aquest ambient de boscos de fades, nans i nimfes amagats darrera troncs plens de molsa... (oju amb les ninfes a la SIS, es mereixen una entrada a part al blog ;D). La ruta també passa per la Balma de la Porquerissa, la Font de la Pola, la Balma del Quarto de Reixa... És cert que potser algo d’embruixament hi ha a la zona perquè s’ha de dir que durant gairebé tota la ruta d’aproximació tens la sensació de fer camí de pujada, tant a l’anada com a la tornada!! Sort en tenim que l’entorn i la companyia són privilegiats i ens fan sentir afortunats d’estar allà.

Mati (gossa), Raquel, Guillem, Mireia, Mònica

Equip de matí arribant a la Balma de l'Espluga
Grup de matinaries a la Font de la Pola

El grup del matinaires arranquen a les 8.00h i arriben a mig matí a la boca de l’avenc per fer la instal·lació i els tardívols sortim a les 13.00h i serem els encarregats de treure el material: treball en equip. Les cordes que es van agafar el dijous en la reunió logística  (tirant de topografia i de memòria) van ser de: 40-76-40-20... Però s’ha de reconèixer que vam fer una mica curt. La boca d’entrada, amb l’origen al tronc d’una alzina i una arrel d’aquelles gruixudes per desviar la direcció i encarar la baixada, juntament amb diferents reinstal·lacions molt consecutives i un petit passamà abans del pou de 8m, fan que la corda de 40 prevista es quedi curta per molt poquet i hàgim d’afegir-hi una corda de 20. És a dir, per arribar al primer replà ja hem gastat un 60 metres de corda, apuntat queda que amb una corda de 50m ja hauríem complert.

Raquel començant la baixada. Grup de tarda.

Un cop a la base del primer pou avancem sense corda per una diàclasi que es tanca en pocs metres mentre s’aprecia que estem clarament en terreny meandrós, on l’aigua ha deixat la seva petjada des de fa milers d’anys. Potser no hi ha formacions espectaculars, però intuir la força de la constància del curs de l’aigua en aquelles parets fa que tingui un encant especial, sensació que ens acompanya sobretot en la morfologia dels pous que anirem encadenant.

Per arribar a la vertical del següent pou de 17m ens acostem amb un descens una mica incòmode. Fins al desviador que han instal·lat els companys matiners hi ha bons peus per baixar com a passamà, però pel següent tram fins a la capçalera tots unifiquem estratègies i ens posem el Dressler/Stop ja que el forat que ens envolta és prou imponent i el sentit comú ens ho demana.

Raquel camí de la capçalera del Pou de 17m
Mireia arribant a la base del pou de 17m
Rebeca i Monty instal·lant el passamà que porta al pou de 28

Un cop a la base del pou, sense deixar la corda caminem uns metres per enfilar-nos ajudats d’un passamà instal·lat a la part conglomerada de la dreta (en sentit d’avançament), grimpant entre parets plenes de còdols estratègicament posats com si fossin graons i passant per sobre de blocs gegants que sembla que sempre hagin estat allà. Amb aquest divertit passamà ens plantem a la vertical del pou de 28m, el més profund de la cavitat.

Guillem a la capçalera del pou de 28m

Ens plantem a la base del pou i caminem uns 20 metres per una galeria horitzontal i estreta que ens aproxima fins al darrera capçalera, l’últim pou és de 24m i més ample que els anteriors.

Mireia i Raquel remuntant l'últim pou.

Al fons de la base del pou de 24m i a una cota total d’aproximadament -115m ens fem les fotos de rigor tots els equips. El primer grup van de vermell i blau, i el segon grup van de fitxes de parxís (més un comodí negre). Per fer temps mentre comença la remuntada, algun agosarat dels matinaires opta per remuntar per la corda fixa que hi ha al tram final i que el portarà a un posterior descens desgrimpant uns 20m entre zones estretes i cada cop més enfangades fins a la cota de -123m. Però la resta ens quedem a la base de -115m i gaudim de la bellesa del pou conglomerat i ample.

Equip de matinaires: Marc F., Monty, Nat, Rebe, Sallan i Alba
Equip de tardívols: Marc P., Guillem, Raquel, Mireia i Mònica

Quan ja no es pot baixar més toca remuntar, i en aquest cas desinstal·len el Guillem i el Marc P. el muntatge que havia fet la Rebeca ajudada pel Monty al matí.

La motivació per sortir ràpid del forat és suficientment forta... com una pastanaga davant un burro tots comencem a fantasiejar amb un bon sopar, carn a la brasa, un bon vinet, kalimotxo, ametlles torrades... Això fa que en un parell d’hores tinguem tots els fòtils fora. La foscor ho envolta tot, però la boira pixanera segueix abraçant el paisatge nocturn i ens acompanya fins que trobem l’anhelat aixopluc.

En aquest punt de la sortida apareix un nou equip a la partida. Fins ara teníem l’equip de matinaires instal·ladors, l’equip de tarda desinstal·lador, i durant la tarda fa acta de presència el Jose i finalment s’afegeix l’equip unipersonal del Ciscu, que molt intel·ligentment s’apunta només a la gresca i xerinola... el més llest de tot@s??.

Com va dir un savi de l’expedició: “El que passa a Matrix es queda a l’Espluga”, per tant, tot el que pugui explicar a partir d’ara són només rumors i llegendes que corren d’aquella nit... Es diu que van veure espeleòlegs fent botifarres, xai, cansalada i costelles adobades sota la llum de la lluna, es diu que la cervesa, el vi i el kalimotxo calmaven sets, es diu que gent responsable bevia vi i s’alimentava amb vaixella de la Frozen, es comenta que es repartien trossos d’embotits a tort i a dret, es diu que jugant a les pel·lícules hi havia estils d’arrebossar-se per terra molt peculiars, es diu que estranys éssers roncadors posaven música a la nit, es conta que hi havia gent que duia taps a les orelles i ho repetia sense parar, diuen que..... el que passa a l’Espluga es queda a l’Espluga, i qui vulgui saber-ho haurà de venir la propera vegada!!

 

MATERIAL AVENC DE L’ESPLUGA

 

Cordes utilitzades: 40-20-76-40-20

Cordes recomanades: 50-80-60

35 mosquetons sense xapa

5 mosquetons amb xapa

10 Cintes llargues per estalviar corda a les capçaleres; si no s’utilitzen cintes, s’han de comptar més metres de corda.

Tot equipat amb químics


FOTOS: Sallan, Mònica, Marc.
















AVENC SELLARÈS - Sortida SISmestre 2022

 DIA 30/01/22

Després de dos anys convulsos, inestables i estranys per tothom (i em quedo força curta amb els adjectius), les ganes de tornar al món subterrani amb un programa més o menys constant s’oloraven a l’ambient. És cert que durant aquest darrer trimestre de 2021 s’ha augmentat considerablement l’activitat del Club amb sortides puntuals i sobretot per la realització del 61è Curs d’Iniciació a l’Espeleologia, on amb una assistència rècord hi han participat una desena de nous aspirants amb moltíssim potencial.

Per seguir amb aquesta embranzida i amb les ganes de poder oferir foscors, estretors, humitats,  cordes i aquestes comoditats diverses que només ens pot donar l’espeleologia, es va arrencar de nou el calendari d’activitats del primer semestre de 2022 (el podeu veure sencer a la pestanya de “properes activitas” d’aquest blog).

Semblava que el més difícil de tot seria escollir i coordinar les dates i les cavitats, però realment això es va fer molt ràpid amb una reunió organitzativa d’aquelles que es fan a l'oficina del bar i amb una mica des cerveseta entre mascaretes i certificats COVID. Amb un parell d’hores va estar muntat el calendari. Però, innocents de nosaltres, poc ens pensàvem que el més complicat estava per arribar!!! La veritat, i de forma resumida, és que tant temps de confinament i restriccions ha fet que tothom perdi una mica la capacitat organitzativa... tan els organitzadors com els organitzats; ens vem trobar 3 dies abans de l’activitat amb una suposada assistència de 12 persones que va sorgir de la “nada” ja que molts/es no es va manifestar pels canals organitzatius... Però no passa res, només faltaria que ens queixéssim per un èxit d’assistència a la primera sortida!!! Això simplement ens retava a re-organitzar logística, cotxes, punts de trobada i a escollir dos avencs diferents per repartir la gent a les activitats. Tot i això, per diversos malentesos acumulats, finalment el mateix diumenge vam ser 7 persones i l’organització es va adaptar a les circumstàncies retornant a la sortida originalment planificada: l’AVENC SELLARÈS.

Dit això, i ara sí que amb la sortida totalment encarada... amb quantitat d’espeleòlegs definits, amb material reorganitzat, amb avenc escollit, amb lloc i hora de trobada matinera concertada, ja podem començar l’aventura!

Imagineu-vos les ganes que teníem tots d'anar cap a les profunditats, que vem quedar a les 8.15h del matí a Vallirana, ja que tothom venia de punts diferents de Catalunya... Sí, sí... heu llegit bé, a les 8.15!! Feina vem tenir per trobar obert un bar a aquelles estrepitoses hores d’un matí de diumenge. El motiu d’aquesta matinamenta era que corria el rumor que l’aproximació a l’avenc podia ser una mica feréstega i preferíem fer el camí tan d’anada com de tornada amb la llum del dia.

Per l’aproximació hi ha dues possibilitats depenent del tipus de vehicle disponible. Una pista forestal en mal estat a la part Nord de l’avenc que permet deixar el cotxe al peu del Puig Avencó i descendir seguint unes fites fins al Sellarès (només apte per vehicles 4x4); o l’opció que vam seguir nosaltres, que fou deixar els cotxes i la superfurgoneta a una zona d’aparcament a peu de carretera (aproximadament al PK-14,5 de la BV-2411). En aquest punt és on vam repartir material i vam enfilar una aproximació una mica selvàtica durant uns 30-40 minuts. El camí transcorre la primera meitat seguint la riera de Begues, i la segona meitat segueix un TORRENT (o riereta, o torrentera, o riu sec, o camí amb pedres... vam batejar-ho amb molts sinònims però “torrent” va guanyar de llarg); el camí no està excessivament tancat, però les esgarrinxades i les pedres movedisses no aptes per turmells delicats ens acompanyen tot el camí. Segur que a la primavera, amb tota la vegetació brotant, es complica moltíssim l’obertura de pas. Sort del GPS i d'alguna fita mig muntada que ens van guiant correctament fins al Sellarès. La zona exterior de la boca de l’avenc és prou còmoda per escampar fòtils i repartir tasques. És moment d’ensacar cordes, revisar material i començar! La Rebeca serà l’encarregada de la instal·lació de principi a fi.

Monty i Rebe a la boca d'entrada

Nat, Maria, Anna i Mònica

Maria a punt d'entrar

L’entrada és realment fotogènica. Un laminador d’uns 3 metres de llarg per 1 d’ample ens porta directes i sense preliminars al primer pou de 28metres, donant-nos el temps just per acomiadar-nos ràpid de la llum del sol durant la primera vertical. Comencem amb una corda de 86 que ens porta fins el replà a -50m, concatenant verticals i gaudint d’un bon espectacle de colades realment boniques. Fins aquest punt tota la instal·lació es fa amb parabolts i només destacarem un “petit” pèndol que trobem aproximadament a la cota -40m. Ja de pujada, quan les coses es veuen amb angles oposats, observem que per esquivar el pèndol es podria haver instal·lat un passamà vorejant el perímetre de la pedra, i evitar així el típic angle recte entre la corda i el Croll que es forma a la pujada... Apuntat per la propera.
La Rebe instal·lant l'inici de capçalera amb la corda de 51m

Al replà de -50m ens reagrupem tot l’equip mentre la Rebe segueix instal·lant ara amb corda de 51m (de la qual en sobra un bon tros). A partir d’aquest punt ja anem trobant una barreja de parabolts i spits durant la baixada. Els primers 2 metres amb la nova corda són angostos i plens de sortints punxeguts, ideals per deixar algun tatuatge blavós i efímer com a record de la sortida, però un cop passada aquesta petita estretor tornem a encadenar baixades amples fins arribar a -71m; allà l’Ana instal·la un últim punt per treure el cap fins a cota -84m.

L'Ana instal·lant a -71m i baixant a -84 per veure que no hi ha sorpreses amagades.

 Com que ja no podem tirar més avall aprofitem per fer un mos i per fer les fotos de rigor posant a prova el pols i la sang freda dels que baixen el mòbil fins aquests paratges. El Monty i la Maria es disputen la foto menys borrosa i aquí us deixem la guanyadora:

L’equip del Sellarès va estar format finalment per: Maria, Monty, Rubi, Ana, Mònica, Rebe i Nat.

 Un cop assolit l’objectiu ja entren les cuques de la gana, i com que veiem que és una hora raonable per menjar a la llum del sol enfilem cap amunt sense pressa però sense pausa. Jo mateixa desinstal·lo la corda de 51 i el Monty la de 86 fins a la l’exterior. Sortir del laminador té la seva gràcia, i ens fa pensar com deuria ser aquesta boca abans que l’ampliessin “misteriosament” al voltant de l’any 2001. Un cop fora gaudim del dia esplèndid i anticiclònic que ens acompanya, tot prenent el solet mentre recollim fòtils i ens aventurem de nou per la torrentera de baixada parlant animadament d’ocells, de gats, de properes sortides prometedores, de pròximes birretes a compartir... i tant pròximes són com que cap al Casal d’Olesa de Bonesvalls anem a fer-les. La birreta de la victòria sempre deixa bon regust de boca, i més després de compartir un dia genial amb aquest equipasso de la SIS que hem format avui. Cadascú s'acomiada amb abraçades i somriures perennes a la cara, tot fantasejant ja amb la propera sortida del mes de febrer a l'Avenc de l'Espluga, que promet molt. Us hi esperem a tots/tes! 

 

Cerveseta de la victòria!



MATERIAL AVENC SELLARÈS

 

Cordes: 86 - 51

15 mosquetons sense xapa

15 mosquetons amb xapa (spits)

Anclatges: Parabolts fins a -50, barreja de parabolts i spits a partir d’allà.