dimecres, 4 de desembre de 2013

Marxem a Sorbas

 
Aquest pont de desembre, ens anem a Sorbas (Almeria), a les jornades d'exploracion i topografia.

dissabte, 5 d’octubre de 2013

EL CAUCAS OCCIDENTAL I ELS TRES AVENCS MÉS PROFUNDS DEL MÓN

Novetats i perspectives
  

Conferència a càrrec de Sergio García-Dils de la Vega, membre del Cavex Team

Dia: divendres, 11 d'octubre de 2013
Hora: 20,15
Lloc: Sala d'Actes del Centre Excursionista de Terrassa, carrer de Sant Llorenç, 10

Acte obert a tothom

Mitja hora abans de començar la conferència es farà l'acte de clausura i lliurament de diplomes del 52è Curset d'iniciació a l'Espeleologia, nivells 1 i 2, organitzat per la Secció d'Investigacions Subterrànies del C.E. de Terrassa, que s'ha celebrat durant els mesos de setembre i octubre.


dissabte, 28 de setembre de 2013

UN NOU AVENC A LA SERRA DE L'OBAC

AVENC CASAS-MARTÍNEZ

El dia 7 de setembre d’aquest any, anàvem d’excursió cap a l’avenc de l’Espluga tota una colla d’amics. Dos nens, el Lluc Casas (9 anys) i l’Aixa Martínez (8 anys) localitzen una boca d’avenc al costat dret del camí de la Font del Bosquet, a uns cinc minuts de Coll del Correu, a la Serra de l’Obac.

 Situació de l'avenc

En un principi semblava que fos un foradet de no res per la poca profunditat que es veia i l’estretor de la boca. Com anàvem justos de temps, vam decidir tornar-hi el més aviat possible.
L’onze de setembre, ben d'hora, decidim anar-hi les dues famílies de les criatures: Lluc, Jan, Helena i Carles, pels Casas i per part dels Martínez, Axia, Sònia i Sergi.

 Les famílies Casas i Martínez

Un cop a la boca de l’avenc instal·lem una petita corda per baixar un ressalt d’uns dos metres de profunditat. El primer en posar-s’hi és en Lluc, naturalment, desesperat i il·lusionat per fer l’exploració.

Poca estona després surt dient que hi ha un pou d’uns 10 metres. Els de fora pensem que és una broma i, al ficar-m’hi jo, davant la meva sorpresa, trobo un pou fet en diaclassa d’uns 7 metres de llarg per 0,90 metres d’ample.

Després entra en Sergi i mira el pou intentant despenjar un frontal amb un tros de corda per mirar el fons però sense tenir èxit. L’Aixa també entra fins a la capçalera del pou.

Al no portar més cordes, ni espitador, ni plaquetes, decidim tots plegats tornar-hi el dissabte 21 de setembre.

Arribat aquest dia sortim de bon matí, a les 7,15. Aquesta vegada portem una corda de 15 m, una altra de 25 m, taladre, spits, jocs d’instal·lar, bagues…

Instal·lem en un arbre pròxim a la boca i... cap avall! Al principi ens trobem amb un pou de 2 m. Seguim per una esquerda bastant estreta i en descens. Immediatament ve la major estretor de la cavitat, la qual anomenem “Riñones al Jerez“. És un pas que dona a la capçalera del pou de 13 m (pou Lluc). Un pou en diaclasa que es va obrint a mida que arriba al terra. Al fons del pou s’acumulen gran quantitat de pedres i terra caiguts, probablement, de la boca  d’entrada.




A un costat de la base del pou s’obre, pujant uns metres, la galeria Aixa, petita però molt maca, plena de formacions i colades.
De sortida topografiem tota la cavitat, donant una profunditat total de -19 metres.
En resum, ja tenim una altra cavitat per gaudir tots de la nostra estimada espeleologia.

Carles Casas
 _____________________________________________________________________

FOTOGRAFIES DE L'AVENC CASAS-MARTÍNEZ
Autors: Carles Casas, Sergi Martínez i Salvador Vives  








                                                                                                                                                          





            


dijous, 25 de juliol de 2013

Iniciem la Campanya d'Exploració 2013 a Picos de Europa!




A


Fa ja molts mesos que estem organitzant els preparatius de la campanya: documentació, compres de material tècnic, intendència, suport logístic per part de molts companys de la secció i del Centre Excursionista, reunions via Skype amb els altres grups col·laboradors, molts correus electrònics... tota aquesta feina on hi ha participat tanta gent culmina en tres setmanes de campanya al Valle de las Moñetas.







Està previst que demà a la tarda surti un cotxe amb participants de Terrassa, allà es trobaran amb els companys del Grupo Espeleològico Polifemo qe ens ajudaran a muntar el campament. També hi haurà algun Montañero Celta despistat. Divendres a la nit esperem tenir tot el material preparat per realitzar l'heliporteig del dissabte 27 a primera hora.


A part dels membres de la SIS, aquest any s'esperen grans col·laboracions gallegues per la tercera setmana i estem molt contents d'haver recuperat un antic membre de la SIS que ara forma part del GEB. Els amics Polifemos no tenen vacances i faran visites de cap de setmana al campament però l'ajuda que ens han donat aquests dies amb els preparatius des d'Oviedo no té preu.







Adjuntem el link de la presentació que des de la SIS vàrem fer a la Trobada d'espelòlegs de Catalunya  2013 que es va fer a Vallirana. En ella hi podeu veure tota la informaió sobre la zona, la campanya i les nostres cavitats explorades en el 2012. Tenim moltes ganes de tornar a veure el Llagu i conviure plegats, però sobretot tenim moltes ganes de continuar amb els treballs que vàrem deixar pendents l'any passat a la zona (el Cueto, el Mogu, Los grajos...)








Moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible que aquesta campanya estigui en marxa!






Alba Turmo

dimarts, 2 de juliol de 2013

Avenc del Pont de Can Prat

Després de les entrades al blog referent a la descoberta d'aquest avenc calcari a Sant Llorens en les que vam descriure les etapes de descoberta, exploració, i últims treballs.

Finalment arriba el post amb la topo oficial, feta pel mestre Eduard Badiella. 

Em permeto, d'ignorant en Geologia, compartir amb vosaltres algunes cerques i conceptes que he assolit gràcies a aquest avenc, respecte a la zona de les Pedritxes-Roques Blanques-Riera de les Arenes.

Adjuntem el mapa geològic de la zona, amb la llegenda de les zones del Mesozoic, en el Triàsic, del Muschelkalk inferior especialment.
En verd teniu la zona on es troba l'avenc, a Matadepera, al costat del pont de Can Prat. 


Font: Institut Geologic de Catalunya.
http://siurana.igc.cat/visorIGC/geologic.jsp

Podeu trobar el mapa geològic a escala 1:25000 a l'àrea del IGC de geotreball I. Mapes de progrés i descàrregues. De la zona de Castellar del Vallés.

Tornant al mapa anterior, si ampliem la zona de detall del requadre verd, podem trobar amb les seves UTMs ED50, amb més precisió, els avencs objecte d'aquesta "campanya".

Destaquem la zona de calcàries, dolomies negres i dolomies blanques en la que s'ubica l'avenc.
Podeu observar de fons la ortofoto amb el pont de Can Prat a la esquerra, la carretera BV-1221 abaix a la dreta i la riera de les arenes al mig, delimitant l'àrea.

Amb estrelles verdes em ubicat les boques, que curiosament es troben ben al llindar a l'àrea Tm1.


Aprofito per recomanar, a aquells que us estigueu iniciant en el mon de la geologia, la documentació que posa a disposició la Diputació de Barcelona, pel seu contingut didàctic i per l'excursió proposada.

Itinerari geològic per Sant Llorenç del Munt, l’Obac i la rodalia: Matadepera-El Pont de Vilomara 

Val molt la pena llegir-se'l per entendre el fenomen geològic que afecta a la Serralada Prelitoral, i que fa que ens aquest racó tant preciós de Sant Llorens de Munt i l'Obac es concentrin diferents tipus de formacions, d'origen sedimentari, conglomerats i bretxes, i calcàries i dolomies.

Tanmateix les eines que posen a disposició Institut geològic de Catalunya són molt interessants, per validar o projectar noves descobertes.

Només referir que els estudis donen un mínim de 40 metres i un màxim de 100 metres de profunditat a la capa M1 en la que es troben els avencs. El problema es que els 3,5 metres de sediments fluvials que els cobreixen col·lapsen qualsevol imaginació. O bé es treuen a la superfície, o bé, acaben colmatant els pasos estrets.

Per acabar, una foto de la boca de l'avenc, que ahir ha aparegut envoltada de tanques de seguretat.
El Salva, que no se'n sap avenir, porta el cistellet que pel que sembla,... es quedarà buit.

Esperem que l'Ajuntament participi en la conservació d'aquest avenc, únic calcari que tenim a Sant Llorens, i que sigui possible continuar estudiant aquesta zona tan atractiva (malgrat els 3,5 metres de sediments)

Una abraçada,

Salva, Edu i Tomàs.





dilluns, 17 de juny de 2013

(3) NOU AVENC, EN CALCARI, A SANT LLORENÇ DEL MUNT: L'AVENC DEL PONT DE CAN PRAT

A la espera de la topo oficial que està preparant l'Eduard, en Salva ja ahir va recollir els esborranys i els comentaris que vàrem tenir l'Eduard, jo i la càmara fotogràfica i ha realitzat aquesta topo, que no firma!.  Finalment l'avenc és de 15,50m de profunditat amb les curiositats de ser l'avenc calcari més profund de Sant Llorens i que la meitat de la seva fondària és per sota del nivell del llit de la riera de les Arenes, que es trova a tocar.


Les coordenades aproximades de l'avenc són:
Universal Transverse Mercator (UTM):Map Datum NAD83/WGS84
Zone: 31
Easting: 417905
Northing: 4606495

Les coordenades aproximades del llac de les ninfes:
Universal Transverse Mercator (UTM):Map Datum NAD83/WGS84
Zone: 31
Easting: 417939
Northing: 4607004

Aquesta és la tercera entrega de l'exploració de l'avenc, i per tant us referencio a la de la seva descoberta, i la de les primeres exploracions. Per tant... rependrem la narració en aquell punt.



Vam poder passar el que hem anomenat el pas Tomàs (més que res per a indicar que tot i semblar estret, si passa el Tomàs, tranquils que passeu vosaltres).
A continuació, dos sortides més ens van permetre arribar, primer en Jose, l'Eduard i, jo mateix, el Tomàs fins a la petita saleta. Saleta on 3 són verdaderament multitud. Per tant l'Alba i el "Gallegu entremaliat" es van esperar afora.


Aquesta imatge il·lustra la entrada després del pas, a la saleta.
El pas cada cop, tot i ser sempre roca mare, sembla psicològicament més ample, i per tant no ens demorem gens a pasar fins la sala.
Portem les eines per intentar continuar rascant el fons de la diaclasa i veure si existeix o no la continuitat cap el orínic llac de les ninfes al que ens va fer referència el nostre Yedi de la Espeleo, en Salva.
En Jose va baixar per donar una ullada i va diagnosticar el que semblava inevitable... cap avall poca cosa, potser galeries laterals. I després de sentenciar això i degut als compromisos familiars va començar a enfilar-se amunt.

Calia doncs mirar la situació amb realisme... tot i que... ostres... aquell megatopi de 5 Kilos, valdria la pena intentar treure'l. Estavem bastant convençuts que aquest topi era dels primers que ens van caure a desobstruir, i que van fer vibrar les nostres expectatives al sentir com es perdia el rodolar del mateix: "ei això tira tiussss!!!!"

Podeu observar com el topi en qüestió fa ombra a mitja baixada. Calia doncs amb paciència, ximeneitor o el que fos anar gratant i netejant aquest roc tan ben falcat. Dit i fet, mentre en Eduard pren mesures per a fer la topo, jo em poso a gratar per on puc. El principal problema es que jo sol ja ompleno el forat i no hi ha massa maniobrabilitat. Però al final... aconseguim treure'l. I ens sembla ja una gran victòria. 

La imatge de la diaclasa sense el topi, tampoc es que canvii gaire, però ens permet tirar la terra amb els peus cap avall i pulir millor la roca, descobrint que efectivament ho és. Teniem la esperança que tot plegat fos una acumulació de sediments i que això permetès l'allargament del forat. El que si que ens permet es de baixar una mica més. Li demano a l'Edu el xeminator, doncs ara arribo a la zona del forat i em poso a rascar. A part d'algun roc, la majoria va caient. Quan dic caient, vull dir que el terra es desfa i per tant va cap el fons. Un problema molt gros d'aquest avenc és que és en si mateix un embut i per tant totes les pedres han anat sempre fins a lo més fons. Pràcticament l'avenc l'hem colgat nosaltres al mateix temps que l'anavem obrint. No ho em pogut evitar. Per bé...és tard i ens estem emocionant. Cal sortir i anar cap a casa. Decidim deixar els estris dintre doncs ja sabem que toca... rascar més. L'Eduard fa el primer descobriment. Al fons, a la escletxa hi ha corrent, però... no entenem d'on ve... doncs es nota, però no es veu que arribi d'abaix. Prové d'una xemeneia lateral a l'alçada del cap un cop estàs incrustat dintre de la escletxa.


Ara el que cal es tornar amb l'Efren i el Nando. El Jose ens ha deixat la seva llança de don Quixot per les grans ocasions i amb tot plegat en dirigim aquest diumenge a la tarda a l'avenc.
Nota... El Nando i l'Efren, baixen sense equip personal... "¿para que?". Pare i Fill. Tela de l'Havana. Jo tot equipat.
El tram final ha quedat realment colapsat. Caldra veure si el llangardaix de l'Efren es pot introduir més endins i fer caure el que queda de sòl.
En Efren pot anar baixant i ràpidament enfonsa el terra... però sense visibilitat no acaba d'entendre en quina posició a quedat el tot.
Es va estirant a terra i es treu el casc per poder maniobrar millor.
Amb els peus rasca, amb la ma rasca i amb el xemeneitor a l'esquena. Però... ens adonem que el que realment ha estat fent, és "remenar" la sorra. L'avenc està colmatat. Cap avall no farem ni mig metre més. Caldria poder treure els sediments cap a fora i tot i això, la escletxa que l'Efren té als peus li fan entendre que aquella saleta massa més no pot tirar.
Com podeu veure en aquesta foto del pas que anomenarem de l'Efren (per a que a ningú se li passi pel cap de posar-s'hi doncs només hi entra ell).
Costa decidir si val la pena continuar treballant. L'escletxa es va tancant i el terra és ja el fons. Segurament hi ha més de mig metro de sediments, i segurament potser es pot arribar a algun espai més... però pinta molt molt terminal.
A continuació, he montat a modus de video les tantes fotos que anava tirant a l'Efren, mentre el Nando i jo esperavem a la sala.
 Crec que podeu anar imaginant millor com és aquest avenc. estret i emocionant... però estret, més que res.

Quan hem acabat ... que observem? que al fons ha caigut un altre mosquetó.
Si calen alicients per baixar abaix és el magatzem de material que m'ha anat caient.
L'inventari diu:
- Una parell de guants.
- Una cunya.
- Un mosqueto de fre handy raumer
- Un mosqueto normal.




Abans de marxar decideixo mesurar amb el laser si radera de la escletxa que podeu veure en la fotografia de l'esquerra al fons... més fosca. I la mesura donava 2,7m. Per tant, com a minim 1,3 metres encara cap a dintre de l'escletxa... La part impenetrable de l'avenc i la incògnita.

Cal buidar l'avenc de tot el que ha caigut. I desprès veure si a més a més s'enxampla la esquerda... díficil.

Us deixo amb el bon amic Efren.


Per ara, i crec que ara si... això és tot amics.
Un avenc calcari al costat de Terrassa, del que ja tenim topo oficial

Jose, Edu, Nando, Efren, Salva i Tomàs.

dijous, 6 de juny de 2013

(2) NOU AVENC, EN CALCARI, A SANT LLORENÇ DEL MUNT: L'AVENC DEL PONT DE CAN PRAT

Primer de tot... disculpes. Això del costat intenta ser una topo.
En Salva m'ha demanat que ara que ho tinc fresc... faci el croquis. El problema es que jo soc a les topos, ... lo que Torrente a James Bond. Haurem d'esperar a les obres d'art de l'Eduard o el Guillemot per tenir quelcom de realista.
Vistes les fotos que vam posar al darrer blog sobre la troballa d'aquest nou avenc en calcari a sant Llorenç del munt: L'Avenc del pont de can prat, podreu anar imaginant millor la morfologia de l'avenc.
Avui, amb l'ajut d'en Joan Pladeveya em decidit d'anar a veure si treiem quelcom més del nou avenc.
Amb un pou circular, terròs i amb arrels del pi pròxim a la boca, l'avenc baixa de forma vertical 3,5m. A la seva base, una obertura en forma de mitja lluna permet un pas força còmode per ser de primeres.
Aquest mitja lluna la delimita una gran llosa de pedra que travessa tota el lateral de la base i que sembla plou ferma. A continuació una llosa de menors dimensions i que surt de la paret és l'única molesta en aquest pas de inici de l'avenc interior. Un pou de 3 metres et deixa a la base. En aquesta base hi ha una cavitat que és colmata al mig metre de profunditat, i una gatera de forta inclinació, uns 55º i 4,5 metres de recorregut i que finalitza en una petita sala.


En la foto que teniu al costat podem observar com des de la boca es pot veure l'inici d'aquesta gatera.
Inicialment tenia forma d'ull, i d'una alçada de 30-40cm. Era força estreta i tot i que s'intuïa penetrable, si més no, gràcies a la força de la gravetat, el fregament era molt elevat i la mandra de fer 4,5 m. desconeguts en aquestes condicions... també.
Per aquest motiu, com veureu en les següents fotos la estratègia ha estat la de fer més profunda la rampa, creant un espai que des de l'inici ha baixat uns 25-35 cm la mateixa. Això ha estat possible gràcies a que el terra és sedimentàri i que les crostes que s'han format als costats i que descansen sobre els sediments terrossos, no s'ajunten fins a 2 metros més avall, creant una crosta de banda a banda d'uns 10 cm d'espessor.
Per tant, amb la pala i el xeminator hem tret pedres i sorra fins a deixar el camí més practicable.
Observeu doncs la seva evolució.


La primera foto és del diumenge passat.




I aquest segona és d'avui.


Aixó permet baixar pràcticament sentat fins que s'arriba a la crosta unida...


que tot i haver avançat una mica... el cansanci ha pogut més i ... s'ha provat de passar tota la gatera. Panxa terra, dressler a la baga llarga i poc a poc. Desseguida les puntes dels peus toquen el buit de la finestra. I a partir d'aqui, amb paciència i de cm en cm... un aconsegueix passar fins a la sala inferior.
La veritat és que no les tenia totes. Ara que ja ho hem fet, aconsellaria de passar sense equip personal. Almenys sense el croll, deixant la vaga amb el puny per a un possible rescat en cas de quedar enganxats en la gatera, en la que recomano tanmateix treure's el casc per comoditat.
Un cop dintre de la saleta (llàstima que no he baixat la càmera fins aquí), ens trobem amb una sala on es pot estar pràcticament de peu tot i que és de proporcions estranyes. La entrada que semblava en caiguda, en realitat és una rampa d'un 75 º durant 3 metres des de la finestra i està inclinada. En la base es veu la continuïtat de l'avenc.

En la foto que teniu a continuació, si us fixeu, podeu una intuir una mica la saleta.
Una paret de roca queda a la esquena i sorgeix de més amunt que la finestra d'entrada i torna a fer de sostre a la continuació de l'avenc. Sota es veu la base i s'intueix la pendent.


Com s'observa, tot i la quantitat de sorra i pedres que m'ha caigut, la sala està molt neta, per tant ... se l'ha menjat. Però, de ben cert, la continuitat és incòmoda, estreta i de molt vertical, tenint que treballar casi cap per avall.
A mà esquerra un petit replà d'un metre (on per cert descansa la cunya que m'ha caigut picant), podria sembla que permetrà treballar. Però la continuïtat es torna estreta , de no més de 15 cm i profunda. Al passar una corda per aquest forat des de la base de la saleta, ens dona encara 4 metres de recorregut abans de perdre-la de vista.
Al tirar pedres... tota la pendent que hem tingut fins ara... no sembla continuï. Tot i que podrien quedar esmorteïdes amb la sorra que s'ha menjat.
De pujada... dos consells. Treure's el croll, vigilant de no perdre res... i utilitzar la paret que surt a la foto per empitjar-se i poder passar les estretors, utilitzant el puny com ajut.
L'avenc no ha presentat "guilla".
Esperem tenir una topo com Déu mana i que algú descansat miri si val la pena continuar.
Surt un avenc amb 16-18 metres recorribles i almenys 3 més ... intuibles.

Alguns han somiat (literalment) que hi ha una sala amb un llac subterràni...de moment no hem pogut demostrar que no hi sigui!

Salut!

Joan i Tomàs.

PD. La història continua.... i ja tenim la topo oficial.