Avenc del Pont de Can Prat

Després de les entrades al blog referent a la descoberta d'aquest avenc calcari a Sant Llorens en les que vam descriure les etapes de descoberta, exploració, i últims treballs.

Finalment arriba el post amb la topo oficial, feta pel mestre Eduard Badiella. 

Em permeto, d'ignorant en Geologia, compartir amb vosaltres algunes cerques i conceptes que he assolit gràcies a aquest avenc, respecte a la zona de les Pedritxes-Roques Blanques-Riera de les Arenes.

Adjuntem el mapa geològic de la zona, amb la llegenda de les zones del Mesozoic, en el Triàsic, del Muschelkalk inferior especialment.
En verd teniu la zona on es troba l'avenc, a Matadepera, al costat del pont de Can Prat. 


Font: Institut Geologic de Catalunya.
http://siurana.igc.cat/visorIGC/geologic.jsp

Podeu trobar el mapa geològic a escala 1:25000 a l'àrea del IGC de geotreball I. Mapes de progrés i descàrregues. De la zona de Castellar del Vallés.

Tornant al mapa anterior, si ampliem la zona de detall del requadre verd, podem trobar amb les seves UTMs ED50, amb més precisió, els avencs objecte d'aquesta "campanya".

Destaquem la zona de calcàries, dolomies negres i dolomies blanques en la que s'ubica l'avenc.
Podeu observar de fons la ortofoto amb el pont de Can Prat a la esquerra, la carretera BV-1221 abaix a la dreta i la riera de les arenes al mig, delimitant l'àrea.

Amb estrelles verdes em ubicat les boques, que curiosament es troben ben al llindar a l'àrea Tm1.


Aprofito per recomanar, a aquells que us estigueu iniciant en el mon de la geologia, la documentació que posa a disposició la Diputació de Barcelona, pel seu contingut didàctic i per l'excursió proposada.

Itinerari geològic per Sant Llorenç del Munt, l’Obac i la rodalia: Matadepera-El Pont de Vilomara 

Val molt la pena llegir-se'l per entendre el fenomen geològic que afecta a la Serralada Prelitoral, i que fa que ens aquest racó tant preciós de Sant Llorens de Munt i l'Obac es concentrin diferents tipus de formacions, d'origen sedimentari, conglomerats i bretxes, i calcàries i dolomies.

Tanmateix les eines que posen a disposició Institut geològic de Catalunya són molt interessants, per validar o projectar noves descobertes.

Només referir que els estudis donen un mínim de 40 metres i un màxim de 100 metres de profunditat a la capa M1 en la que es troben els avencs. El problema es que els 3,5 metres de sediments fluvials que els cobreixen col·lapsen qualsevol imaginació. O bé es treuen a la superfície, o bé, acaben colmatant els pasos estrets.

Per acabar, una foto de la boca de l'avenc, que ahir ha aparegut envoltada de tanques de seguretat.
El Salva, que no se'n sap avenir, porta el cistellet que pel que sembla,... es quedarà buit.

Esperem que l'Ajuntament participi en la conservació d'aquest avenc, únic calcari que tenim a Sant Llorens, i que sigui possible continuar estudiant aquesta zona tan atractiva (malgrat els 3,5 metres de sediments)

Una abraçada,

Salva, Edu i Tomàs.