Espeleogirls - AVENC DEL GINEBRÓ


DIA 25/07/20

L’avenc del Ginebró és un avenc sorprenentment desatès considerant la seva bellesa , senzillesa, aparentment curta aproximació i versatilitat d’instal·lació amb spits i múltiples naturals. Així ens el van recomanar i ens va semblar una aposta fantàstica com a reconciliació post-desconfinament de l’equip purament femení del club. Les espeleogirls. Aquest cop integrat per la Marta, la Rebeca, l’Ana, la Mònica i jo (la Mireia), que amb molt respecte i alhora il·lusió m’he ofert a redactar aquesta crònica de la sortida fent-li relleu a la Mònica, l’oficial redactora, que va molt estressada aquest mes de pre-vacances amb la feina.
Ana, Mònica, Mireia, Marta i Rebeca - SIS 
          Dissabte 25 de juliol, un cop fet el cafè al Bar Cargolet de Begues ens retrobem totes al pàrquing que es troba a mig camí de la pista que surt de Begues cap al monestir budista. Allí trobem un camí còmode que es dirigeix a la Morella i el resseguim durant dos quilòmetres fins que ens trobem el torrent de la Riera de la Morella a mà dreta. El camí, inexistent per la malesa, serpenteja sobre el torrent. La Marta i l’Ana obren pas entre el rebel matollar composat principalment per càrritx i garric. Tot i conèixer el típic paisatge del Garraf i enganyades per la canícula, tret de l’Ana totes duem pantalons curts (espero que després d’aquesta sortida n’aprenguem) així que l’espectacle és de comèdia:  la Marta armada amb un bastó com si fos un Botafumeiro, aparta curosament les teranyines que barren el camí per no fer malbé la casa de les aranyes, l’Ana també però amb menys cura;  unes xisclen a cada aràcnid, ara desnonats, que veuen volar; altres riuen dels crits i esbufeguen per la picor de les cames i la xafogor del sol abrusador;  en el meu cas, oblido la fauna ja que un petit esquinç fet al començar el camí m’obliga a concentrar-me amb el terreny irregular i imprevisible. Potser semblaran paraules exagerades però aquells 300 metres de torrent, fins que l’Ana amb el seu ímpetu característic crida “ja veig la boca!”,  seran el record insígnia d’aquesta sortida.
Un cop a la bonica boca de l’avenc, guarnida per fulles verdes lacades, ens mirem totes, sospirem i ràpidament ens col·loquem el material per escapar del sol del migdia.

La Rebeca instal·la el primer pou que s’eixampla des de la boca 25 metres fins al terra, on trobem fauna variada: un escurçó i una granota que més endavant saltarà sobre la Mònica exigint un petó llegendari. Allí agafo el relleu i em disposo a instal·lar els tres pous consecutius de 13 metres de la via directa que fan cota  a -70 m. Aquest pous, separats per alguna estretor, són força més tancats que el primer però divertits d’instal·lar donat a que hi ha un excedent de spits i naturals per baixar còmodament. Ens sorprenem de les formacions que trobem a la petita sala del fons i disposem les llums estratègicament per la foto final.

           De pujada, mentre la Marta i l’Ana desinstal·len, busquem la via Nico amb molt poc d’èxit. Creiem que cal fer una escalada però no ho veiem massa clar i el meu turmell demana fer mínims. Així doncs som fora al voltant de les tres de la tarda i amb resignació ens disposem a desfer el camí del torrent. Altre volta xiscles i rialles entre els matollars, aquest cop amb la panxa buida. Trobem un foradet a mà dreta gairebé al finalitzar el torrent que més endavant descobrim que és el petit avenc del Pic.
         Un cop al cotxe, ens refresquem i ens deixem portar per la gana fins al Cargolet. Dinem mentre comparem les esgarrinxades de les cames que més endavant lluirem a la platja de Gavà amb un merescut bany a mitja tarda quedant així inaugurat el retorn a l’activitat de les espeleogirls.
Cerveceseta de celebració a Can Cargolet de Begues
MATERIAL AVENC DEL GINEBRÓ
Cordes per ordre: 40 – 60 - 20
2-3 Cintes
10 mosquetons amb xapa
10 mosquetons sense xapa
Anclatges: spits, parabolts i naturals
Per l’aproximació, no aniria malament una dalla per obrir-se camí pel torrent...☺☺☺☺☺

Crònica: Mireia Pesarrodona

LLIBRE “COLEÒPTERS CAVERNÍCOLES DE CATALUNYA” - Joan Pallisé i Clofent

DIA 16/07/20

Us informem que ja teniu a la vostra disposició el nou llibre “COLEÒPTERS CAVERNÍCOLES DE CATALUNYA” del nostre company Joan Pallisé i Clofent, veterà i actiu membre de la SIS des de l'any 1970. Aquesta publicació forma part de la col·lecció "CET de Llibres" que difon, per mitjà de l'editorial Omnia Books, els treballs realitzats pels socis del Centre Excursionista de Terrassa. Celebrem que surti a la llum aprofitant el 50è aniversari de la SIS del Centre Excursionista de Terrassa i el 40è de la Federació Catalana d’Espeleologia.

El llibre que us presentem ha estat concebut com una eina d’informació i documentació pels espeleòlegs i entomòlegs interessats en el coneixement d’aquest grup de la fauna subterrània del nostre país.

“És un orgull per al Centre Excursionista de Terrassa, conjuntament amb la Secció d’Investigacions Subterrànies, la SIS, i just en el seu 50è aniversari, poder oferir-vos aquesta obra que amb tanta passió, dedicació i meticulositat ens presenta el seu autor, consoci d’aquesta entitat. Gràcies, Joan, per contribuir que tots els qui compartim aquest planeta ens coneguem una mica millor!” (Xavier Busom i Masjoan - President del Centre Excursionista de Terrassa)

Cal agrair a la Federació Catalana d'Espeleologia i a l'Associació Catalana de Bioespeleologia pel seu inestimable suport.



SOBRE L’AUTOR:

Nascut a Montblanc (Conca de Barberà) l’any 1951, Joan Pallisé i Clofent és Enginyer Industrial i Màster en Intervenció Ambiental. Professionalment ha treballat en el món industrial dins els àmbits de l'enginyeria de control, de l’energia i del medi ambient, havent realitzat diversos llibres i publicacions en revistes especialitzades.

Ha estat director del Servei Meteorològic i director general de Medi Natural, a la Generalitat de Catalunya.

De molt jove s’impregnà en la tradició de l’excursionisme català i del seu esperit naturalista, desenvolupant les primeres activitats al Club Excursionista Montblanc i posteriorment al Centre Excursionista de Terrassa, molt especialment a les seccions d’espeleologia (GIEM i SIS).

A la primera meitat de la dècada dels seixanta començà les activitats espeleològiques a les Muntanyes de Prades, que a poc a poc s’estengueren per tot Catalunya i la resta de l’estat. Dins les activitats desenvolupades s’hi compten centenars exploracions, recerca de noves cavitats, topografies i algunes troballes arqueològiques. A partir de l’any 1968 entrà en contacte amb el Museu de Zoologia de Barcelona i l’equip de bioespeleòlegs que liderava el seu director Dr. F. Español, interessant-se per aquesta disciplina, presentant alguns treballs als primers Congressos i Simpòsiums d’Espeleologia.

Mentre preparava un llibre de les principals coves i avencs de les muntanyes de Prades, va entrar en contacte amb l’Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP) i arran d’un article el juliol de 2008 penjat a l’Espeleobloc on els companys informaven de diversos canvis de denominacions (família, gènere...) de coleòpters “cavernícoles”, es plantejà efectuar una recopilació i actualització de dades d’aquest grup, pensant que podia servir com una eina d’informació i documentació per espeleòlegs i entomòlegs interessats en el coneixement de la fauna subterrània de Catalunya.

L’autor és un actiu col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membre destacat de l’Associació Catalana de Bioespeleologia i de l’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst. 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:

El 17 de setembre de 2020, a les 20.00h al Centre Excursionista de Terrassa.

ON PODEU TROBAR EL LLIBRE?

TELEMÀTICAMENT:

PRESENCIALMENT:

A la secretaria del Centre Excursionista de Terrassa.



INICIS TOPOGRÀFICS – Avenc Quim Solbas


DIA 29/06/20
El Roger i el Lluc van emprendre el camí de la topografia tot just fa 1 any. Amb uns quants avencs a les seves espatlles cadascú, dues persones de generacions ben diferents es van trobar compartint un interès i una curiositat per aprendre coses noves; era el moment i el lloc adequat, on un espeleòleg de quinze anys (alumne d’institut), i un espeleòleg de trenta-i-pico (professor d’institut), es van animar per descobrir més coses del món de la topografia.
Els que practiquem l’espeleologia sabem prou bé la importància que tenen aquests “dibuixets” de les cavitats, com els podria descriure algú que no és del gremi, però molts cops aquests coneixements es queden just a la primera capa de la topografia: la capa de supervivència, o també coneguda com la capa de saber el just i necessari per anar tirant i defensar-se, o la capa de: ja es mirarà la topo un altre que jo no en sé... Cadascú depenent dels seus interessos, temps, ganes i motivacions s’endinsa en les coses tant com vol o pot.
El Roger i el Lluc no en tenien prou amb la primera capa, i van voler experimentar de primera mà com es creen les topografies que tants cops han passat per les seves mans. I si no hi ha millor manera d'aprendre a caminar, que caminant, no hi ha millor manera d’aprendre a topografiar que topografiant. Els tutorials d’Internet sobre topografia i Topodroid, els vídeos i links d’amics del sector,  les explicacions dels que tenen més experiència en el tema… tot va ajudar a recaptar la informació necessària per començar la pràctica amb les millors condicions possibles.
Les agendes plenes dels dos no va ser impediment perquè tot just fa un any, el 14 de juny de 2019, els espeleòlegs trobessin data i avenc per començar l’aventura. L’avenc escollit va ser el Quim Solbas, ben amagat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Amb el Disto ben calibrat pel Lluc, i després d’haver fet unes quantes proves a casa (topografiant totes les habitacions i passadissos imaginables de la casa del Roger), el procés a seguir va ser el de realitzar la poligonal i dibuixar amb molta calma els croquis de la cavitat, des del fons cap enfora, sense presses i prenent cura de tots els detalls possibles. La recollida de dades es va fer de dues maneres, amb la idea de compaginar els mètodes semi-clàssic (amb paper i TopoDroid) i el Disto-TopoDroid (programa gratuït de codi obert per utilitzar amb el telèfon mòbil o tauleta) i així poder  comparar impressions un cop les dades són bolcades i transformades en un llenguatge gràfic interpretable.



La part de presa de dades va ser relativament curta amb un sol jornal d’unes 8h dins l’avenc, recopilant i dibuixant. El més llarg ha estat tot el procés posterior, de bolcatge de dades, d’interpretació i d’obtenció d’una composició gràfica acceptable en planta i alçat. Buscant el símil espeleològic podríem dir que si la presa de dades va ser com baixar un pou volat i directe d’unes desenes de metres, el procés posterior ha estat com el de trobar-se una gatera llarga, estreta, punxeguda i esgotadora... i que no s’acaba mai, perquè un cop s’ha traspassat la primera capa de la topografia, llavors s’obren un munt de noves capes amb noves incògnites per seguir avançant: llenguatge de programació informàtica amb els seus “metapost” i “metafun”, programes de composició gràfica com el Therion, estandardització de simbologia i estudi de normativa, comparatives amb altres sistemes topogràfics, projecció digital sobre mapes, etc...
Del que no es pot tenir cap dubte és que per aquelles persones amb iniciativa, curioses i amb ganes d’aprendre, les capes del coneixement no s’acaben mai.

A continuació podeu veure el resultat d’aquest primer treball topogràfic realitzat pel Lluc Casas i el Roger Verdaguer, amb la seva primera topografia de l’Avenc de Quim Solbas.





TOPÒGRAFS:

El Roger i el Lluc el dia de la presa de dades a l'Avenc Quim Solbas.

EINES per TOPOGRAFIA
Disto
TopoDroid
Paper i boli
Paciència
Ganes

Contra el Coronarvirus - La SIS PASSATEMPS - MOTS ENCREUATS

Com bé ja sabem tothom, són dies de confinament, i no del confinament que ens agrada a nosaltres dins d'avencs i coves... Per tant, qualsevol ajuda és bona per passar l'estona i fer-ho tot plegat més amè i distret. Ànims família espeleològica, que ja queda menys per poder trobar-nos a les profunditats de la terra. Aquí teniu uns mots encreuats relacionat amb la nostra estimada espeleologia. Podeu accedir al link i fer-los on-line, o podeu imprimir la imatge i fer-ho com abans (amb paper i bolígraf). Si teniu dubtes, no escatimeu en comentaris consultius i/o constructius. Fins aviat!! 

MOTS ENCREUATS ON -LINE


Contra el Coronavirus - LA SIS ES QUEDA A CASA - Espeleo casolana


DIA 22/3/20
         Que estem en temps estranys i dignes de qualsevol pel·lícula catastròfica, ho sabem tots a aquestes alçades. Millor no ficar-se amb els guionistes-futuròlegs de films com “Contagi”, “Sóc llegenda”, “28 dies després” o “Walking dead”... doncs la seva visió de ciència-ficció d’aquest món nostre, fa posar la pell de gallina; i no per la por que puguin fer les pel·lícules, sinó per lo propera que a vegades està la realitat de superar la ficció.
Però per posar-se catastrofista o melodramàtica ja tenim la televisió amb tot el seu esplendor de canals i personatges fantasmagòrics. Nosaltres, la família de la SIS, cadascú amb el seu estil i amb les millors intencions del món, ha volgut col·laborar amb aquest moviment solidari de “jo em quedo a casa”. Encara que les ganes de sortir a les nostres estimades coves, avencs i forats són enormes (o ara mateix inclús una mini-esquerda ja ens serviria), ens hem quedat confinats a casa, i amb la nostra imaginació i una mica de ganes ens han sortit uns quants vídeos “d’espeleologia casolana” dignes d’estudi (potser per un psico-analista, però...). Us els pengem a continuació per a què els pugueu assaborir, i si us traiem una rialla en aquests dies solitaris i tristos, ja ens donem per satisfets.
Molta salut i ànims a tothom! Els avencs i les coves ens esperen al mateix lloc quan tot això s’acabi, no patiu!!!


        
Sort que entre tanta disbauxa i bogeria, algú posa una mica de seny, perquè sinó...