Contra el Coronarvirus - La SIS PASSATEMPS - MOTS ENCREUATS

Com bé ja sabem tothom, són dies de confinament, i no del confinament que ens agrada a nosaltres dins d'avencs i coves... Per tant, qualsevol ajuda és bona per passar l'estona i fer-ho tot plegat més amè i distret. Ànims família espeleològica, que ja queda menys per poder trobar-nos a les profunditats de la terra. Aquí teniu uns mots encreuats relacionat amb la nostra estimada espeleologia. Podeu accedir al link i fer-los on-line, o podeu imprimir la imatge i fer-ho com abans (amb paper i bolígraf). Si teniu dubtes, no escatimeu en comentaris consultius i/o constructius. Fins aviat!! 

MOTS ENCREUATS ON -LINE


Contra el Coronavirus - LA SIS ES QUEDA A CASA - Espeleo casolana


DIA 22/3/20
         Que estem en temps estranys i dignes de qualsevol pel·lícula catastròfica, ho sabem tots a aquestes alçades. Millor no ficar-se amb els guionistes-futuròlegs de films com “Contagi”, “Sóc llegenda”, “28 dies després” o “Walking dead”... doncs la seva visió de ciència-ficció d’aquest món nostre, fa posar la pell de gallina; i no per la por que puguin fer les pel·lícules, sinó per lo propera que a vegades està la realitat de superar la ficció.
Però per posar-se catastrofista o melodramàtica ja tenim la televisió amb tot el seu esplendor de canals i personatges fantasmagòrics. Nosaltres, la família de la SIS, cadascú amb el seu estil i amb les millors intencions del món, ha volgut col·laborar amb aquest moviment solidari de “jo em quedo a casa”. Encara que les ganes de sortir a les nostres estimades coves, avencs i forats són enormes (o ara mateix inclús una mini-esquerda ja ens serviria), ens hem quedat confinats a casa, i amb la nostra imaginació i una mica de ganes ens han sortit uns quants vídeos “d’espeleologia casolana” dignes d’estudi (potser per un psico-analista, però...). Us els pengem a continuació per a què els pugueu assaborir, i si us traiem una rialla en aquests dies solitaris i tristos, ja ens donem per satisfets.
Molta salut i ànims a tothom! Els avencs i les coves ens esperen al mateix lloc quan tot això s’acabi, no patiu!!!


        
Sort que entre tanta disbauxa i bogeria, algú posa una mica de seny, perquè sinó...


SISmestre - LA FERLA

DIA 7/3/20
La sortida d’aquest dissabte va ser a l’imponent avenc de la Ferla, que amb els seu pou d’entrada de 90 metres ja s’havia guanyat el meu respecte inclús abans d’anar-hi. Vam sortir des de Terrassa a les 8.30 el Sallan, el Roger i jo (Mònica) per trobar-nos amb l’Anna a la zona d’aparcament situada al peu de la carretera entre Olesa de Bonesvalls i Begues, just davant de l’empresa cimentera. Vam arribar un pèl tard, el temps just perquè l’Anna amb els ulls oberts com taronges ja ens estigués esperant per explicar-nos la primer anècdota del dia. Resulta que la policia local de la zona de seguida va veure que l’Anna era una persona molt sospitosa i se li van atansar per interrogar-la tot preguntant que què feia allà tota sola i informant-la que els espeleòlegs aparquen una mica més prop de la carretera i no allà, enmig dels arbres i matolls mig amagada. Al final, la donen per innocent i segueixen el seu camí...
Així doncs, un cop tots reunits i ben aparcats, agafem els fòtils i cap a la Ferla. L’aproximació de 45 minuts és una mica desagraïda i llarga, doncs planeja, puja i baixa tant per anar com per tornar, i a més per un terreny abrupte ple de matollar, arbustos esgarrinxadors, pedres inestables, i alguna paparra i tot. Això sí, el moment d’arribar al punt més alt de la carena és molt bonic, sobretot si el dia t’acompanya i pots veure el mar net a l’horitzó; també diu la llegenda que si ets un afortunat amb vista d’àliga des d’aquella zona pots veure el pal verd senyalitzador de la boca l’Avenc (tot i els miops del grup, ho corroborem)... A les 10.30 ens plantem a la gran boca del forat, posem tot el material en comú i distribuïm cordes i “petates”. Quan estem amb tot el material esparracat, com un miratge ens apareix del no res la Mireia, que ens dona una grata sorpresa venint-nos a veure, donant-nos ànims i fent-nos quatre fotos per immortalitzar la comitiva.

Preparant el material comú per iniciar el descens (Sallan, Anna i Roger)
La instal·lació recau en l’Anna, que li tenia ganes a aquest avenc des del dia que es va proposar de fer la sortida fa uns mesos; i dit i fet ja agafa la primera corda i cap avall falta gent... però amb tanta emoció i ímpetu que es deixa el Pantin a dalt! Sort que el Sallan està en tot i li porta.

L'anna començant la instal·lació del Pou Font i Sagué de 90m.


En un moment ens plantem tots al final del pou de 90m i seguim per la zona de la rampa, que és molt vertical i requereix corda des del principi. Entre mig de grans pedres i fent el recorregut sinuós que antigament deuria fer un gran cabal d’aigua obrint-se pas, anem baixant fins a plantar-nos a la boca del segon gran pou de 45m, el Pou dels Ratpenats.

La Mònica en un tram de rampa a punt d'arribar a la capçalera del Pou dels Ratpenats
El Roger just a la capçalera del Pou dels Ratpenats
Els dos pous són molt diferents, el primer és titànic i desprèn grandesa en totes direccions amb pedres gegants i menys polides per totes les parets; a més té la peculiaritat d’estar banyat amb una llum diürna que l’esquitxa fins a la mateixa base i fa que trobem vegetació i coloraines durant bona part de la baixada. El segon ja està en plena obscuritat i la forma arrodonida de tub semi-circular que la pressió de l’aigua ha deixat en la seva morfologia el fa més que bonic, amb pedres molt erosionades, polides i relliscoses per tot arreu.




        El Pou dels Ratpenats és tan llis i directe que només té una reinstal·lació, o sigui que no gastem gaire corda i ens permet arribar amb els mateixos 60m des de la capçalera del pou fins al fons de l’avenc, que es troba després d’un altre pouet de 15 metres a cota -159m; allà fem unes fotos i uns riures comentant els surrealistes objectes que trobem. I és que si féssim un concurs preguntant “quines coses creus que et pots trobar al fons d’un avenc?” estic segura que poca gent diria: uns calçotets blaus bruts i vells i una verge del Pilar luminescent que brilla en la foscor... No comments.

Objectes surrealistes trobats al fons de l'avenc
Sallan, Roger, Anna i Mònica al fons de l'Avenc de la Ferla, a -159m
La cosa es podria haver acabat aquí i ja seria una jornada més que completa, però les cuques del grup per ficar el cap on no toca fa que busquem la Via Torras-Balart, que hem llegit que té l’entrada a la part alta de l’últim pou de 15m. La veritat, és que tot baixant aquests últims metres hem vist un petit mini foradet (els més agosarats s’atreveixen a dir-li finestra) amb un rat-penat descansant tranquil·lament, ignorant pobret la batalla que es lliuraria en breu a casa seva, i que ha quedat immortalitzada en el següent vídeo:


El Roger encapçala l’expedició per la Via Torras-Balart i aviat desapareix engolit per la foscor i l’estretor, seguit del Sallan. Els primers mestres són els més incòmodes, però de seguida s’obre l’espai i es troben tota la via  instal·lada amb cordes fixes, mereixent molt la pena la seva visita per les formes i espeleotemes que s’hi poden veure.



Tot i les ganes de seguir progressant, el temps es tira a sobre i a mitja Via Miret-Canela es decideix donar la volta i deixar per la propera vegada la progressió vertical fins al final, que segons la topografia de 2008 del GEB arriba fins a -28m. Ens apreta el rellotge sobretot perquè volem fer l’aproximació de tornada fins al cotxe amb llum del dia, per tant, decidim que farem un segon atac a la Ferla i les seves vies en època estival on la llum de tarda s’allarga tres hores més que ara.


Sortim desinstal·lant el Roger i jo mateixa, amb el temps just i pelat per desfer el camí de tornada i arribar al cotxe sense encendre cap frontal. Un cop allà, ja relaxats i contents de com ha anat el dia, disfrutem d’una bona dieta espeleològica fent barreges impensables en la ment de qualsevol altra esportista, com poden ser croissantets de xocolata amb VollDamm, dàtils i fruits secs amb snacks 3D, etc... Amb les forces reposades, ens acomiadem fins a la propera aventura, amb ganes que arribi aviat!

Cares de felicitat al final de la jornada

MATERIAL LA FERLA
Cordes per ordre: 80 – 60 - 40 – 60  (pringu de 20 per accés a finestra Via Torras-Balart)
1 cinta (mínin un desviador a la zona rampa)
15 mosquetons amb xapa
15 mosquetons sense xapa
Anclatges: spits i parabolts

Apunt curiós sobre la Llegenda de la Cuca Fera de Begues, on s'explica que va néixer  a les profunditats de la Ferla... http://www.festes.org/articles.php?id=915

Sortida Espeleomix - AVENC GRAN DE LES ALZINES I AVENC DE CAN SADURNÍ


DIA 29/2/20
La sortida de dissabte estava pensada amb l’objectiu principal d’anar a provar la cama d’una espeleòloga que acaba de sortir d’una lesió muscular (i que després d’estar un mes sense entrar a cap cavitat tenia un síndrome d’abstinència de grau important). L’avenc escollit va ser el Gran de les Alzines, a la zona de Begues/Vallirana, amb una profunditat de -70m, i amb una galeria lateral que prometia bones fotos.

La Mireia a la boca de l'avenc Gran de les Alzines

En un principi els tres espeleòlegs que vam apuntar-nos a la sortida vam ser la Mireia i jo (la Mònica), de la SIS, i l’Avent del SIRE de Sants. El punt i hora de trobada va ser a les 9h al Restaurant Can Cargolet de Begues, i allà tots puntuals vam agafar les nostres dosis de cafeïna i energies varies. Fent el mateix que nosaltres vam trobar un altre grup d’unes 6 persones, que per les pintes que feien vam decidir que també deurien ser espeleòlegs (no sé definir quina és ben bé aquesta pinta, però dins d’un bar a les 9 del matí, es nota); i efectivament vam constatar que anaven a treballar en l’exploració de l’Avenc Nou de les Alzines, on porten diversos anys amb feines de desobstrucció i exploració per intentar connectar cavitats. Els hi desitgem sort i ànims, i cadascú va cap el seu forat.
Amb 10 minuts en cotxe ens plantem a l’aparcament (a escassos 100m de la boca de l’avenc), no sense abans passar per davant de l’Avenc de Can Sadurní i fer broma que podríem anar-li a donar un cop d’ull més tard si  hi ha temps...
Al lloc on deixem el cotxe veiem dos espeleòlegs més (aquest cop sense dubte perquè ja van mig equipats) i quan parlem amb ells ens adonem que porten el mateix objectiu que nosaltres. Són el Ton i el Pepe del GIRES de Sant Esteve Sesrovires i de seguida ens posem d’acord en anar plegats i compartir la jornada. Ara ja formem un espeleo-mix complet. Com que ens porten uns minuts d’avantatge s’encarreguen ells de la instal·lació i els seguim xino-xano, parlant una mica de tot durant el descens: de cascos nous i vells, d’il·luminació, d’autosocors, de rat-penats, de coronavirus, de cervesa... La baixada, ja des de la mateixa boca, es caracteritza per pous petits d’entre 3 i 15m, envoltats de roques que transmeten sensació d’inestabilitat i que deixen veure clarament les feines de desobstrucció que han envoltat l’avenc des de fa molts anys.


Aconsellats pels que ja han estat altres vegades a l’avenc, anem directament a la via lateral, que comença al tercer pou, i que ens porta a la Sala Gran plena de blocs on veiem no gaire amagats un parell de rat-penats de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) dels quals us poso el nom científic de l’espècie aprofitant que entre nosaltres ve l’Avent i és un molt bon coneixedor i estudiós del tema. Al final de la sala trobem una corda fixa que ens enfila cap a la Galeria Superior i allà trobem la major concentració d’espeleotemes de tota la cavitat. 

Pujant a la Galeria Superior per la corda fixa després de la Sala Gran
És una saleta de 4x4m amb sostre alt, i plena de formacions d’aquelles que et fan volar la imaginació i caure la baba. La càmera de fotos va sola, i dels cinc que estem allà un ja diu que les figures semblen ous d’alien, un altre nius de drac, l’altre muntanyes de Mordor, en fi, a veure qui la diu més grossa...

Mireia (SIS), Mònica (SIS), Ton (GIRES), Pepe (GIRES), Avent (SIRE)

Un cop fetes les fotos de rigor, toca desfer el camí fet i tornar cap a la llum. Són les 12.00h quan tornem a veure el sol, i envalentonats per l’hora, les ganes i les forces decidim anar a fer l’avenc de Can Sadurní (impossible dir que no estant tan a prop). Abans de marxar, però, i aprofitant que hem anat junts amb els del GIRES tot l’avenc, decidim dinar plegats i acabar de comentar la jugada. Aquí és quan el Pepe ens delecta amb una explicació estupenda sobre la cervesa artesana i les seves característiques, i a més arrodoneix la teoria amb una part pràctica, oferint-nos una ampolla d’una cervesa fresqueta i boníssima elaborada per ell (casa Les Canyes) i no puc fer menys que compartir la informació per a qui li pugui interessar http://www.lescanyes.com/lacasa/lacasa-es.php.

Moment de dinar, xerrada i tastet de cervesa artesana

Acabat el primer round, ens acomiadem dels GIRES i amb la panxa plena, ens dirigim cap el segon avenc del dia, el de Can Sadurní, que amb dos pous consecutius de 22 i 50 metres, apunta maneres. D’actitud no ens en falta:


Mireia i Avent just abans d'instal·lar  Can Sadurní

L’avent s’encarrega de la instal·lació, començant amb un senyor passamà que tot i tenir molt bons peus ens deixa totalment exposats sobre el primer pou i amb vistes al segon. La baixada fins al primer i únic replà a -22m la fem des d’una Y d’anelles amb un nus Joanet, del qual curiosament vaig sentir a parlar per primer cop fa només un parell de setmanes i que dona peu a fer broma degut al desconeixement sobre el mateix... i que més tard posarem a prova involuntàriament.


Nus Joanet a la boca del primer pou


La baixada al Can Sadurní és preciosa per aquells/es que gaudeixen dels pous directes i boques amples; a mig descens del primer pou es sobrepassa el pont de pedra que separa la boca en dues parts i si mires amunt veus imponent el passadís de roca i si mires avall veus la profunditat que s’intueix ja del segon pou.


Pont de pedra vist des del primer replà a -22m


El descens en sí no té massa complicació, doncs són dos pous directes que ens porten a la cota de -80m, però la bellesa rau en l’espectacle de la baixada, en la història que l’envolta (és considerat un dels primers descensos de l’espeleologia moderna a casa nostra, i quan dic moderna vull dir que Font i Sagué va baixar per primer cop el 1897 a sobre d’una fusta, baixat i pujat a pes per vuit persones tibant corda, i amb una campana i una espelma com a eines espeleològiques de so i il·luminació...).


L'Avent instal·lant la capçalera del segon pou de 50m
Tornant a l’espeologia actual, la nostra baixada progressa sense entrebancs, potser alguns trams més ràpida del que voldríem perquè la corda del segon pou és nova i al Dressler li costa de frenar-se; però tot i això descobrim dins un forat del segon pou un bon grup d’habitants inesperats com són els rat-penats de cova (Miniopterus schreibersii). Un cop a baix, foto de rigor i cap amunt s’ha dit, en aquest cas desinstal·lant jo.

A partir d’aquest punt la cosa es posa com a mínim interessant pels buscadors d’adrenalina, doncs per una banda, quan just abans del replà a -22m ja tinc recollida gairebé tota la corda dins la saca, aquesta s’escapa de la bossa i comencen a baixar els 70m fent un soroll sibilant i constant que em fan mirar cap a totes bandes sense veure res, fins que localitzo el moviment de corda sortint de la saca, que encara no havia acabat de buidar-se... en fi, toca tornar a ensacar tota la corda un altre cop, tot sigui això. I per altra banda, l’Avent que es troba al replà comentat abans, decideix involuntàriament posar a prova el nus Joanet quan es desequilibra degut a la inèrcia del moviment del “petate” i va directa fent el pèndol cap al buit del segon pou de 50m, això sí, se'n va cap al buit amb molta classe i sense dir ni mu; tot i el petit ensurt, bé està el que bé acaba i seguim la pujada fent broma i donant tota la nostra confiança al nus Joanet, tot debatent els seus pros i contres.

Tram final de la sortida de l'avenc
Al final doncs, un dissabte d’espeleo-mix molt ben aprofitat que acabem amb una cerveseta al mateix punt d’inici, el Restaurant Cargolet, on curiosament ens tornem a trobar amb el grup d’exploració de l’Avenc Nou de les Alzines. Fem la cerveseta (no tan bona com la que hem tastat artesana al migdia), donem per bona la cama de la Mireia posada a prova durant tot el dia i ens acomiadem pensant en la propera sortida, que sembla que no trigarem gaire a fer.

MATERIAL GRAN DE LES ALZINES:
Corda: 65 (m) – per fer, només, la via lateral.
15 mosquetons amb xapa
Anclatges: spits

MATERIAL CAN SADURNÍ:
Cordes per ordre: 60 – 80 (m)
2 cintes (opcionals per estalviar corda)
20 mosquetons sense xapa
5 mosquetons amb xapa
Anclatges: La majoria químics, però hi ha algun spit

Fotos: Avent, Mireia i Mònica

Sortida Tastet d'Espeleologia - SISTEMA DE LA BORA FOSCA

DIA 23/2/20
El diumenge es va dur a terme una jornada d’aproximació al món subterrani, oberta a tot el públic inquiet, valent i encuriosit per les meravelles ocultes sota terra; podríem dir que la jornada va ser un preliminar o un petit “tastet” del que serà el proper Curs d’iniciació a l’Espeleologia que la SIS farà entre el 10 de març i 5 d’abril d’enguany. El lloc escollit per tenir aquest primer contacte espeleològic va ser el Sistema de la Bora Fosca, a Tavertet, amb 1257m de recorregut horitzontal i un desnivell  en alçada de -60m.
Amb tot un èxit de convocatòria, el diumenge es va ajuntar una multitud de gairebé 20 intrèpids/es aventurers (i dic multitud expressament perquè en espeleologia 20 persones és una multitud enorme) disposats a provar sensacions a la foscor i amb ganes de passar-ho bé.


ESPELEÒLEGS/GUES: Grup complet


 Un cop tothom reunit, esmorzat i mentalitzat, es va organitzar la sortida en tres grups separats amb els següents objectius:
GRUP 1: entrada per la Bora Fosca i Sortida per la Bora del Medalló sense pujar a la Galeria superior.
GRUP 2: entrada per la Bora Fosca i Sortida per la Bora del Medalló visitant la Galeria superior “Via Sire-Gràcia”
GRUP 3: entrada per la Bora del Medalló i Sortida per la Bora Fosca visitant la Galeria superior “Via Sire-Gràcia”




Amb les tres expedicions dins la cova, cadascuna fent el seu camí, va haver-hi temps per a tot i més: trams amples on gaudir de la visió i la progressió sobre grans blocs, trams estrets on s’havia d’anar a 4 grapes i posar a prova genolls i colzes (i on aprendre una lliçó molt important: les genolleres són unes de les millors amigues dels espeleòlegs), trams encara més estrets (gateres) on només amb calma i sense presses es pot fer el cuc per avançar, trams amb sostres tan baixos que ni l’Indiana Jones...

Espeleòlegs posant a prova les lumbars

També va haver-hi un petit tram de progressió vertical fent ús del ja jubilat “electron” per pujar i del Dresler per baixar, on alguns cursetistes ja van demostrar que apuntaven maneres amb les seves habilitats rapeladores; en aquest punt un dels grup que va pujar va poder experimentar que quan hi ha cordes pel mig la cosa fàcilment es pot embolicar, per exemple entre una corda i un electron...

Pujant per l’electron cap a la galeria superior

Alguns bonics espeleotemes ben conservats també es van deixar veure a zones molt concretes, principalment a la sala superior, i fins i tot es van poder observar uns quants habitants de la cova dormint cap per avall.

Espeleotemes

L’art de fer fotos també requereix el seu temps per copsar la bellesa i les sensacions dins la foscor, però com podeu veure, el resultat següent  reflexa molt bé l’ambient i els especímens dins la cova.

Espeleologus cavernarius

A la Sala Final i a la Sala Enllosada va haver-hi diversos creuament entre els 3 grups, i és que amb tanta gent allà dins estava clar que en un punt o altre s’havia de coincidir! No se sap perquè, però veure que l’altra gent està igual que tu de cansada, bruta i atonyinada per les parets, reconforta moltíssim.
 A la jornada va haver-hi temps per aprendre moltes coses, una d’elles va ser que espeleologia i contorsionisme molts cops va lligat de la mà, i si no que ho preguntin al grup “molongui” de 10 persones que va anar a parar a una gatera sense sortida i, amb paraules textuals d’un dels monitors, va haver de tirar de ioga per girar 180º en un petit espai reduït de 50cm (aquesta classe s’acostuma a donar en els cursos avançats d’espeleo!!!). Segur que més d’un ja es veia dient les seves últimes paraules dins la cova. S’ha de dir que després de sobreviure a això, el grup va sortir àgil com un rat-penat i el posterior Pas de Serrallonga va semblar el més ample del món.

Gateres per arrossegar-se i embrutar-se tot i més
Sobre les 16:00 es va veure la llum al final del forat i es va sortir a l’exterior. Va ser el punt de retrobament de tots els grups, on  tothom esparracat per terra anava explicant les seves anècdotes i prenent aquell sol reparador amb moltes ganes (això s’ha d’aprofitar, perquè no sempre es té la sort de sortir de dia dels forats...)

Esparracament generalitzat a la sortida de la cova, i punt de retrobament i avituallament
Amb tot el que s’ha explicat (que és una micro-part de la jornada) es pot dir, doncs, que va ser una sortida molt complerta amb un grup valent d’intrèpids/des que esperem s’animin a seguir coneixent i descobrint aquesta espectacular aventura que és l’espeleologia. Per nosaltres va ser un plaer.

MATERIAL SISTEMA BORA FOSCA:
Material personal de progressió horitzontal. Si es vol pujar a la galeria superior s'ha de portar material de progressió vertical.
Anclatges: Per pujar a la galeria està tot equipat amb corda fixa.

Fotos: Jenni S. i cursetistes