dijous, 6 de juny de 2013

(2) NOU AVENC, EN CALCARI, A SANT LLORENÇ DEL MUNT: L'AVENC DEL PONT DE CAN PRAT

Primer de tot... disculpes. Això del costat intenta ser una topo.
En Salva m'ha demanat que ara que ho tinc fresc... faci el croquis. El problema es que jo soc a les topos, ... lo que Torrente a James Bond. Haurem d'esperar a les obres d'art de l'Eduard o el Guillemot per tenir quelcom de realista.
Vistes les fotos que vam posar al darrer blog sobre la troballa d'aquest nou avenc en calcari a sant Llorenç del munt: L'Avenc del pont de can prat, podreu anar imaginant millor la morfologia de l'avenc.
Avui, amb l'ajut d'en Joan Pladeveya em decidit d'anar a veure si treiem quelcom més del nou avenc.
Amb un pou circular, terròs i amb arrels del pi pròxim a la boca, l'avenc baixa de forma vertical 3,5m. A la seva base, una obertura en forma de mitja lluna permet un pas força còmode per ser de primeres.
Aquest mitja lluna la delimita una gran llosa de pedra que travessa tota el lateral de la base i que sembla plou ferma. A continuació una llosa de menors dimensions i que surt de la paret és l'única molesta en aquest pas de inici de l'avenc interior. Un pou de 3 metres et deixa a la base. En aquesta base hi ha una cavitat que és colmata al mig metre de profunditat, i una gatera de forta inclinació, uns 55º i 4,5 metres de recorregut i que finalitza en una petita sala.


En la foto que teniu al costat podem observar com des de la boca es pot veure l'inici d'aquesta gatera.
Inicialment tenia forma d'ull, i d'una alçada de 30-40cm. Era força estreta i tot i que s'intuïa penetrable, si més no, gràcies a la força de la gravetat, el fregament era molt elevat i la mandra de fer 4,5 m. desconeguts en aquestes condicions... també.
Per aquest motiu, com veureu en les següents fotos la estratègia ha estat la de fer més profunda la rampa, creant un espai que des de l'inici ha baixat uns 25-35 cm la mateixa. Això ha estat possible gràcies a que el terra és sedimentàri i que les crostes que s'han format als costats i que descansen sobre els sediments terrossos, no s'ajunten fins a 2 metros més avall, creant una crosta de banda a banda d'uns 10 cm d'espessor.
Per tant, amb la pala i el xeminator hem tret pedres i sorra fins a deixar el camí més practicable.
Observeu doncs la seva evolució.


La primera foto és del diumenge passat.




I aquest segona és d'avui.


Aixó permet baixar pràcticament sentat fins que s'arriba a la crosta unida...


que tot i haver avançat una mica... el cansanci ha pogut més i ... s'ha provat de passar tota la gatera. Panxa terra, dressler a la baga llarga i poc a poc. Desseguida les puntes dels peus toquen el buit de la finestra. I a partir d'aqui, amb paciència i de cm en cm... un aconsegueix passar fins a la sala inferior.
La veritat és que no les tenia totes. Ara que ja ho hem fet, aconsellaria de passar sense equip personal. Almenys sense el croll, deixant la vaga amb el puny per a un possible rescat en cas de quedar enganxats en la gatera, en la que recomano tanmateix treure's el casc per comoditat.
Un cop dintre de la saleta (llàstima que no he baixat la càmera fins aquí), ens trobem amb una sala on es pot estar pràcticament de peu tot i que és de proporcions estranyes. La entrada que semblava en caiguda, en realitat és una rampa d'un 75 º durant 3 metres des de la finestra i està inclinada. En la base es veu la continuïtat de l'avenc.

En la foto que teniu a continuació, si us fixeu, podeu una intuir una mica la saleta.
Una paret de roca queda a la esquena i sorgeix de més amunt que la finestra d'entrada i torna a fer de sostre a la continuació de l'avenc. Sota es veu la base i s'intueix la pendent.


Com s'observa, tot i la quantitat de sorra i pedres que m'ha caigut, la sala està molt neta, per tant ... se l'ha menjat. Però, de ben cert, la continuitat és incòmoda, estreta i de molt vertical, tenint que treballar casi cap per avall.
A mà esquerra un petit replà d'un metre (on per cert descansa la cunya que m'ha caigut picant), podria sembla que permetrà treballar. Però la continuïtat es torna estreta , de no més de 15 cm i profunda. Al passar una corda per aquest forat des de la base de la saleta, ens dona encara 4 metres de recorregut abans de perdre-la de vista.
Al tirar pedres... tota la pendent que hem tingut fins ara... no sembla continuï. Tot i que podrien quedar esmorteïdes amb la sorra que s'ha menjat.
De pujada... dos consells. Treure's el croll, vigilant de no perdre res... i utilitzar la paret que surt a la foto per empitjar-se i poder passar les estretors, utilitzant el puny com ajut.
L'avenc no ha presentat "guilla".
Esperem tenir una topo com Déu mana i que algú descansat miri si val la pena continuar.
Surt un avenc amb 16-18 metres recorribles i almenys 3 més ... intuibles.

Alguns han somiat (literalment) que hi ha una sala amb un llac subterràni...de moment no hem pogut demostrar que no hi sigui!

Salut!

Joan i Tomàs.

PD. La història continua.... i ja tenim la topo oficial.




1 comentari:

Anònim ha dit...

A este paso ya tedigo yo que vamos a para a la piscina de can salva