Sortida Espeleomix - AVENC GRAN DE LES ALZINES I AVENC DE CAN SADURNÍ

DIA 29/2/20

La sortida de dissabte estava pensada amb l’objectiu principal d’anar a provar la cama d’una espeleòloga que acaba de sortir d’una lesió muscular (i que després d’estar un mes sense entrar a cap cavitat tenia un síndrome d’abstinència de grau important). L’avenc escollit va ser el Gran de les Alzines, a la zona de Begues/Vallirana, amb una profunditat de -70m, i amb una galeria lateral que prometia bones fotos.

La Mireia a la boca de l'avenc Gran de les Alzines

En un principi els tres espeleòlegs que vam apuntar-nos a la sortida vam ser la Mireia i jo (la Mònica), de la SIS, i l’Avent del SIRE de Sants. El punt i hora de trobada va ser a les 9h al Restaurant Can Cargolet de Begues, i allà tots puntuals vam agafar les nostres dosis de cafeïna i energies varies. Fent el mateix que nosaltres vam trobar un altre grup d’unes 6 persones, que per les pintes que feien vam decidir que també deurien ser espeleòlegs (no sé definir quina és ben bé aquesta pinta, però dins d’un bar a les 9 del matí, es nota); i efectivament vam constatar que anaven a treballar en l’exploració de l’Avenc Nou de les Alzines, on porten diversos anys amb feines de desobstrucció i exploració per intentar connectar cavitats. Els hi desitgem sort i ànims, i cadascú va cap el seu forat.

Amb 10 minuts en cotxe ens plantem a l’aparcament (a escassos 100m de la boca de l’avenc), no sense abans passar per davant de l’Avenc de Can Sadurní i fer broma que podríem anar-li a donar un cop d’ull més tard si  hi ha temps...

Al lloc on deixem el cotxe veiem dos espeleòlegs més (aquest cop sense dubte perquè ja van mig equipats) i quan parlem amb ells ens adonem que porten el mateix objectiu que nosaltres. Són el Ton i el Pepe del GIRES de Sant Esteve Sesrovires i de seguida ens posem d’acord en anar plegats i compartir la jornada. Ara ja formem un espeleo-mix complet. Com que ens porten uns minuts d’avantatge s’encarreguen ells de la instal·lació i els seguim xino-xano, parlant una mica de tot durant el descens: de cascos nous i vells, d’il·luminació, d’autosocors, de rat-penats, de coronavirus, de cervesa... La baixada, ja des de la mateixa boca, es caracteritza per pous petits d’entre 3 i 15m, envoltats de roques que transmeten sensació d’inestabilitat i que deixen veure clarament les feines de desobstrucció que han envoltat l’avenc des de fa molts anys.

Aconsellats pels que ja han estat altres vegades a l’avenc, anem directament a la via lateral, que comença al tercer pou, i que ens porta a la Sala Gran plena de blocs on veiem no gaire amagats un parell de rat-penats de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) dels quals us poso el nom científic de l’espècie aprofitant que entre nosaltres ve l’Avent i és un molt bon coneixedor i estudiós del tema. Al final de la sala trobem una corda fixa que ens enfila cap a la Galeria Superior i allà trobem la major concentració d’espeleotemes de tota la cavitat. 

Pujant a la Galeria Superior per la corda fixa després de la Sala Gran

És una saleta de 4x4m amb sostre alt, i plena de formacions d’aquelles que et fan volar la imaginació i caure la baba. La càmera de fotos va sola, i dels cinc que estem allà un ja diu que les figures semblen ous d’alien, un altre nius de drac, l’altre muntanyes de Mordor, en fi, a veure qui la diu més grossa...

Mireia (SIS), Mònica (SIS), Ton (GIRES), Pepe (GIRES), Avent (SIRE)

Un cop fetes les fotos de rigor, toca desfer el camí fet i tornar cap a la llum. Són les 12.00h quan tornem a veure el sol, i envalentonats per l’hora, les ganes i les forces decidim anar a fer l’avenc de Can Sadurní (impossible dir que no estant tan a prop). Abans de marxar, però, i aprofitant que hem anat junts amb els del GIRES tot l’avenc, decidim dinar plegats i acabar de comentar la jugada. Aquí és quan el Pepe ens delecta amb una explicació estupenda sobre la cervesa artesana i les seves característiques, i a més arrodoneix la teoria amb una part pràctica, oferint-nos una ampolla d’una cervesa fresqueta i boníssima elaborada per ell (casa Les Canyes) i no puc fer menys que compartir la informació per a qui li pugui interessar http://www.lescanyes.com/lacasa/lacasa-es.php.

Moment de dinar, xerrada i tastet de cervesa artesana

Acabat el primer round, ens acomiadem dels GIRES i amb la panxa plena, ens dirigim cap el segon avenc del dia, el de Can Sadurní, que amb dos pous consecutius de 22 i 50 metres, apunta maneres. D’actitud no ens en falta:

Mireia i Avent just abans d'instal·lar  Can Sadurní

L’avent s’encarrega de la instal·lació, començant amb un senyor passamà que tot i tenir molt bons peus ens deixa totalment exposats sobre el primer pou i amb vistes al segon. La baixada fins al primer i únic replà a -22m la fem des d’una Y d’anelles amb un nus Joanet, del qual curiosament vaig sentir a parlar per primer cop fa només un parell de setmanes i que dona peu a fer broma degut al desconeixement sobre el mateix... i que més tard posarem a prova involuntàriament.

Nus Joanet a la boca del primer pou

La baixada al Can Sadurní és preciosa per aquells/es que gaudeixen dels pous directes i boques amples; a mig descens del primer pou es sobrepassa el pont de pedra que separa la boca en dues parts i si mires amunt veus imponent el passadís de roca i si mires avall veus la profunditat que s’intueix ja del segon pou.

Pont de pedra vist des del primer replà a -22m

El descens en sí no té massa complicació, doncs són dos pous directes que ens porten a la cota de -80m, però la bellesa rau en l’espectacle de la baixada, en la història que l’envolta (és considerat un dels primers descensos de l’espeleologia moderna a casa nostra, i quan dic moderna vull dir que Font i Sagué va baixar per primer cop el 1897 a sobre d’una fusta, baixat i pujat a pes per vuit persones tibant corda, i amb una campana i una espelma com a eines espeleològiques de so i il·luminació...).

L'Avent instal·lant la capçalera del segon pou de 50m

Tornant a l’espeologia actual, la nostra baixada progressa sense entrebancs, potser alguns trams més ràpida del que voldríem perquè la corda del segon pou és nova i al Dressler li costa de frenar-se; però tot i això descobrim dins un forat del segon pou un bon grup d’habitants inesperats com són els rat-penats de cova (Miniopterus schreibersii). Un cop a baix, foto de rigor i cap amunt s’ha dit, en aquest cas desinstal·lant jo.

A partir d’aquest punt la cosa es posa com a mínim interessant pels buscadors d’adrenalina, doncs per una banda, quan just abans del replà a -22m ja tinc recollida gairebé tota la corda dins la saca, aquesta s’escapa de la bossa i comencen a baixar els 70m fent un soroll sibilant i constant que em fan mirar cap a totes bandes sense veure res, fins que localitzo el moviment de corda sortint de la saca, que encara no havia acabat de buidar-se... en fi, toca tornar a ensacar tota la corda un altre cop, tot sigui això. I per altra banda, l’Avent que es troba al replà comentat abans, decideix involuntàriament posar a prova el nus Joanet quan es desequilibra degut a la inèrcia del moviment del “petate” i va directa fent el pèndol cap al buit del segon pou de 50m, això sí, se'n va cap al buit amb molta classe i sense dir ni mu; tot i el petit ensurt, bé està el que bé acaba i seguim la pujada fent broma i donant tota la nostra confiança al nus Joanet, tot debatent els seus pros i contres.

Tram final de la sortida de l'avenc

Al final doncs, un dissabte d’espeleo-mix molt ben aprofitat que acabem amb una cerveseta al mateix punt d’inici, el Restaurant Cargolet, on curiosament ens tornem a trobar amb el grup d’exploració de l’Avenc Nou de les Alzines. Fem la cerveseta (no tan bona com la que hem tastat artesana al migdia), donem per bona la cama de la Mireia posada a prova durant tot el dia i ens acomiadem pensant en la propera sortida, que sembla que no trigarem gaire a fer.

MATERIAL GRAN DE LES ALZINES:

Corda: 65 (m) – per fer, només, la via lateral.

15 mosquetons amb xapa

Anclatges: spits

MATERIAL CAN SADURNÍ:

Cordes per ordre: 60 – 80 (m)

2 cintes (opcionals per estalviar corda)

20 mosquetons sense xapa

5 mosquetons amb xapa

Anclatges: La majoria químics, però hi ha algun spit

Fotos: Avent, Mireia i Mònica