SISmestre - LA FERLA

DIA 7/3/20
La sortida d’aquest dissabte va ser a l’imponent avenc de la Ferla, que amb els seu pou d’entrada de 90 metres ja s’havia guanyat el meu respecte inclús abans d’anar-hi. Vam sortir des de Terrassa a les 8.30 el Sallan, el Roger i jo (Mònica) per trobar-nos amb l’Anna a la zona d’aparcament situada al peu de la carretera entre Olesa de Bonesvalls i Begues, just davant de l’empresa cimentera. Vam arribar un pèl tard, el temps just perquè l’Anna amb els ulls oberts com taronges ja ens estigués esperant per explicar-nos la primer anècdota del dia. Resulta que la policia local de la zona de seguida va veure que l’Anna era una persona molt sospitosa i se li van atansar per interrogar-la tot preguntant que què feia allà tota sola i informant-la que els espeleòlegs aparquen una mica més prop de la carretera i no allà, enmig dels arbres i matolls mig amagada. Al final, la donen per innocent i segueixen el seu camí...
Així doncs, un cop tots reunits i ben aparcats, agafem els fòtils i cap a la Ferla. L’aproximació de 45 minuts és una mica desagraïda i llarga, doncs planeja, puja i baixa tant per anar com per tornar, i a més per un terreny abrupte ple de matollar, arbustos esgarrinxadors, pedres inestables, i alguna paparra i tot. Això sí, el moment d’arribar al punt més alt de la carena és molt bonic, sobretot si el dia t’acompanya i pots veure el mar net a l’horitzó; també diu la llegenda que si ets un afortunat amb vista d’àliga des d’aquella zona pots veure el pal verd senyalitzador de la boca l’Avenc (tot i els miops del grup, ho corroborem)... A les 10.30 ens plantem a la gran boca del forat, posem tot el material en comú i distribuïm cordes i “petates”. Quan estem amb tot el material esparracat, com un miratge ens apareix del no res la Mireia, que ens dona una grata sorpresa venint-nos a veure, donant-nos ànims i fent-nos quatre fotos per immortalitzar la comitiva.

Preparant el material comú per iniciar el descens (Sallan, Anna i Roger)
La instal·lació recau en l’Anna, que li tenia ganes a aquest avenc des del dia que es va proposar de fer la sortida fa uns mesos; i dit i fet ja agafa la primera corda i cap avall falta gent... però amb tanta emoció i ímpetu que es deixa el Pantin a dalt! Sort que el Sallan està en tot i li porta.

L'anna començant la instal·lació del Pou Font i Sagué de 90m.


En un moment ens plantem tots al final del pou de 90m i seguim per la zona de la rampa, que és molt vertical i requereix corda des del principi. Entre mig de grans pedres i fent el recorregut sinuós que antigament deuria fer un gran cabal d’aigua obrint-se pas, anem baixant fins a plantar-nos a la boca del segon gran pou de 45m, el Pou dels Ratpenats.

La Mònica en un tram de rampa a punt d'arribar a la capçalera del Pou dels Ratpenats
El Roger just a la capçalera del Pou dels Ratpenats
Els dos pous són molt diferents, el primer és titànic i desprèn grandesa en totes direccions amb pedres gegants i menys polides per totes les parets; a més té la peculiaritat d’estar banyat amb una llum diürna que l’esquitxa fins a la mateixa base i fa que trobem vegetació i coloraines durant bona part de la baixada. El segon ja està en plena obscuritat i la forma arrodonida de tub semi-circular que la pressió de l’aigua ha deixat en la seva morfologia el fa més que bonic, amb pedres molt erosionades, polides i relliscoses per tot arreu.




        El Pou dels Ratpenats és tan llis i directe que només té una reinstal·lació, o sigui que no gastem gaire corda i ens permet arribar amb els mateixos 60m des de la capçalera del pou fins al fons de l’avenc, que es troba després d’un altre pouet de 15 metres a cota -159m; allà fem unes fotos i uns riures comentant els surrealistes objectes que trobem. I és que si féssim un concurs preguntant “quines coses creus que et pots trobar al fons d’un avenc?” estic segura que poca gent diria: uns calçotets blaus bruts i vells i una verge del Pilar luminescent que brilla en la foscor... No comments.

Objectes surrealistes trobats al fons de l'avenc
Sallan, Roger, Anna i Mònica al fons de l'Avenc de la Ferla, a -159m
La cosa es podria haver acabat aquí i ja seria una jornada més que completa, però les cuques del grup per ficar el cap on no toca fa que busquem la Via Torras-Balart, que hem llegit que té l’entrada a la part alta de l’últim pou de 15m. La veritat, és que tot baixant aquests últims metres hem vist un petit mini foradet (els més agosarats s’atreveixen a dir-li finestra) amb un rat-penat descansant tranquil·lament, ignorant pobret la batalla que es lliuraria en breu a casa seva, i que ha quedat immortalitzada en el següent vídeo:


El Roger encapçala l’expedició per la Via Torras-Balart i aviat desapareix engolit per la foscor i l’estretor, seguit del Sallan. Els primers mestres són els més incòmodes, però de seguida s’obre l’espai i es troben tota la via  instal·lada amb cordes fixes, mereixent molt la pena la seva visita per les formes i espeleotemes que s’hi poden veure.



Tot i les ganes de seguir progressant, el temps es tira a sobre i a mitja Via Miret-Canela es decideix donar la volta i deixar per la propera vegada la progressió vertical fins al final, que segons la topografia de 2008 del GEB arriba fins a -28m. Ens apreta el rellotge sobretot perquè volem fer l’aproximació de tornada fins al cotxe amb llum del dia, per tant, decidim que farem un segon atac a la Ferla i les seves vies en època estival on la llum de tarda s’allarga tres hores més que ara.


Sortim desinstal·lant el Roger i jo mateixa, amb el temps just i pelat per desfer el camí de tornada i arribar al cotxe sense encendre cap frontal. Un cop allà, ja relaxats i contents de com ha anat el dia, disfrutem d’una bona dieta espeleològica fent barreges impensables en la ment de qualsevol altra esportista, com poden ser croissantets de xocolata amb VollDamm, dàtils i fruits secs amb snacks 3D, etc... Amb les forces reposades, ens acomiadem fins a la propera aventura, amb ganes que arribi aviat!

Cares de felicitat al final de la jornada

MATERIAL LA FERLA
Cordes per ordre: 80 – 60 - 40 – 60  (pringu de 20 per accés a finestra Via Torras-Balart)
1 cinta (mínin un desviador a la zona rampa)
15 mosquetons amb xapa
15 mosquetons sense xapa
Anclatges: spits i parabolts

Apunt curiós sobre la Llegenda de la Cuca Fera de Begues, on s'explica que va néixer  a les profunditats de la Ferla... http://www.festes.org/articles.php?id=915

Cap comentari: