La sortida d’aquest dissabte va ser a l’imponent
avenc de la Ferla, que amb els seu pou d’entrada de 90 metres ja s’havia guanyat
el meu respecte inclús abans d’anar-hi. Vam sortir des de Terrassa a les 8.30 el
Sallan, el Roger i jo (Mònica) per trobar-nos amb l’Anna a la zona d’aparcament
situada al peu de la carretera entre Olesa de Bonesvalls i Begues, just davant
de l’empresa cimentera. Vam arribar un pèl tard, el temps just perquè l’Anna
amb els ulls oberts com taronges ja ens estigués esperant per explicar-nos la
primer anècdota del dia. Resulta que la policia local de la zona de seguida va
veure que l’Anna era una persona molt sospitosa i se li van atansar per interrogar-la
tot preguntant que què feia allà tota sola i informant-la que els espeleòlegs aparquen
una mica més prop de la carretera i no allà, enmig dels arbres i matolls mig
amagada. Al final, la donen per innocent i segueixen el seu camí...
Així doncs, un cop tots reunits i ben aparcats, agafem els fòtils i cap a la Ferla. L’aproximació de 45 minuts és una mica
desagraïda i llarga, doncs planeja, puja i baixa tant per anar com per tornar,
i a més per un terreny abrupte ple de matollar, arbustos esgarrinxadors, pedres
inestables, i alguna paparra i tot. Això sí, el moment d’arribar al punt més
alt de la carena és molt bonic, sobretot si el dia t’acompanya i pots veure el
mar net a l’horitzó; també diu la llegenda que si ets un afortunat amb vista d’àliga
des d’aquella zona pots veure el pal verd senyalitzador de la boca l’Avenc (tot
i els miops del grup, ho corroborem)... A les 10.30 ens plantem a la gran boca
del forat, posem tot el material en comú i distribuïm cordes i “petates”. Quan
estem amb tot el material esparracat, com un miratge ens apareix del no res la Mireia,
que ens dona una grata sorpresa venint-nos a veure, donant-nos ànims i fent-nos
quatre fotos per immortalitzar la comitiva.
 |
| Preparant el material comú per iniciar el descens (Sallan, Anna i Roger) |
 |
| L'anna començant la instal·lació del Pou Font i Sagué de 90m. |
En un moment ens plantem tots al final del
pou de 90m i seguim per la zona de la rampa, que és molt vertical i requereix
corda des del principi. Entre mig de grans pedres i fent el recorregut sinuós
que antigament deuria fer un gran cabal d’aigua obrint-se pas, anem baixant
fins a plantar-nos a la boca del segon gran pou de 45m, el Pou dels Ratpenats.
 |
| La Mònica en un tram de rampa a punt d'arribar a la capçalera del Pou dels Ratpenats |
 |
| El Roger just a la capçalera del Pou dels Ratpenats |
Els dos pous són molt diferents, el primer
és titànic i desprèn grandesa en totes direccions amb pedres gegants i menys
polides per totes les parets; a més té la peculiaritat d’estar banyat amb una
llum diürna que l’esquitxa fins a la mateixa base i fa que trobem vegetació i
coloraines durant bona part de la baixada. El segon ja està en plena obscuritat
i la forma arrodonida de tub semi-circular que la pressió de l’aigua ha deixat
en la seva morfologia el fa més que bonic, amb pedres molt erosionades, polides
i relliscoses per tot arreu.
El Pou dels Ratpenats és tan llis i directe que només té una reinstal·lació, o sigui que no gastem gaire corda i ens permet arribar amb els mateixos 60m des de la capçalera del pou fins al fons de l’avenc, que es troba després d’un altre pouet de 15 metres a cota -159m; allà fem unes fotos i uns riures comentant els surrealistes objectes que trobem. I és que si féssim un concurs preguntant “quines coses creus que et pots trobar al fons d’un avenc?” estic segura que poca gent diria: uns calçotets blaus bruts i vells i una verge del Pilar luminescent que brilla en la foscor... No comments.
 |
| Objectes surrealistes trobats al fons de l'avenc |
 |
| Sallan, Roger, Anna i Mònica al fons de l'Avenc de la Ferla, a -159m |
La cosa es podria haver acabat aquí i ja
seria una jornada més que completa, però les cuques del grup per ficar el cap
on no toca fa que busquem la Via Torras-Balart, que hem llegit que té l’entrada
a la part alta de l’últim pou de 15m. La veritat, és que tot baixant aquests
últims metres hem vist un petit mini foradet (els més agosarats s’atreveixen a
dir-li finestra) amb un rat-penat descansant tranquil·lament, ignorant pobret la
batalla que es lliuraria en breu a casa seva, i que ha quedat immortalitzada en
el següent vídeo:
El Roger encapçala l’expedició per la Via
Torras-Balart i aviat desapareix engolit per la foscor i l’estretor, seguit del
Sallan. Els primers mestres són els més incòmodes, però de seguida s’obre l’espai
i es troben tota la via instal·lada amb cordes fixes, mereixent molt la
pena la seva visita per les formes i espeleotemes que s’hi poden veure.
Tot i les ganes de seguir progressant, el
temps es tira a sobre i a mitja Via Miret-Canela es decideix donar la volta i
deixar per la propera vegada la progressió vertical fins al final, que segons
la topografia de 2008 del GEB arriba fins a -28m. Ens apreta el rellotge
sobretot perquè volem fer l’aproximació de tornada fins al cotxe amb llum del
dia, per tant, decidim que farem un segon atac a la Ferla i les seves vies en
època estival on la llum de tarda s’allarga tres hores més que ara.
Sortim desinstal·lant el Roger i jo
mateixa, amb el temps just i pelat per desfer el camí de tornada i arribar al
cotxe sense encendre cap frontal. Un cop allà, ja relaxats i contents de com
ha anat el dia, disfrutem d’una bona dieta espeleològica fent barreges
impensables en la ment de qualsevol altra esportista, com poden ser croissantets
de xocolata amb VollDamm, dàtils i fruits secs amb snacks 3D, etc... Amb les
forces reposades, ens acomiadem fins a la propera aventura, amb ganes que
arribi aviat!
 |
| Cares de felicitat al final de la jornada |
MATERIAL LA FERLA
Cordes per ordre: 80 – 60 - 40 – 60 (pringu de 20 per accés a finestra Via
Torras-Balart)
1 cinta (mínin un desviador a la zona rampa)
15 mosquetons amb xapa
15 mosquetons sense xapa
Anclatges: spits i parabolts
Apunt curiós sobre la Llegenda de la Cuca Fera de Begues, on s'explica que va néixer a les profunditats de la Ferla... http://www.festes.org/articles.php?id=915
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada