diumenge, 25 de març de 2012

Un Avenc de Sant Llorenç de Munt


En Fernando i el Efren de tant en tant m’ensenyen Sant Llorenç, bé... aquell Sant Llorenç que no s’ensenya… ja m’enteneu.
Ho sento però ara us fotré un rotllo en plan Higgins (El de Magnum). Com vaig començar al mon dels avencs? Doncs després d’anar descobrint Sant Llorenç a través dels preciosos llibres escrits per Manuel Cajide, Edmond Grau, Frederic Vancells, Miquel Casals, Albert Vicens i Oscar Masó... en un dels llibres  d’aquest últim, “descobrir la Castellassa de can Torras i els seus voltants”, en que tot ell té una especial atenció a fonts, cavitats, arbres monumentals i escalades...ens va permetre a tota la família  al seu Itinerari 10,.. de passar ben a tocar d’uns quants avencs. 
Que feien tots aquells forats per terra? ... No ens havíem fixat mai, ... Ni vam gosar baixar a cap d’ells, i allà vaig pensar que ... sense els avencs em perdria una vessant de Sant Llorenç... i el curset de la SIS va fer la resta, descobrint-me un món molt més preciós del que jo podia imaginar i que des de les hores... porto explorat més sota terra del parc natural que sobre la mateixa... en aquest entorn que tenim la sort de gaudir els egarencs.
En aquells temps tenia 2 webs amb les que quedava meravellat o bé per la seva exhaustivitat (http://santllorencdelmunt.com) o per la seva increïble sensibilitat, detall i innovadora proposta reflexiva de sant Llorenç, (http://www.caudelguille.net) amb unes exquisides rutes (8 itineraris publicats). Qui podia estar darrera de dos webs tant fantàstiques?... Doncs dos senzills mortals de la SIS,... En Quicu i el Guillemot!
Aprofito doncs per agrair a tots aquells que amb els llibres i el web il·lustren i fan més permanent aquest coneixement que amb la desaparició dels guardaboscos i pastors... hi ha un important risc de perdre.
En Quim, en Guillemot, el Quicu, l’Edu, el Salva, el Pladeveya, el Nando, el Efren, … i d’altres coneixen Sant Llorenç i s’estimen aquest racó natural amb zel i així ho trasmeten...
(fi parèntesis Higgins)
Doncs bé ...amb en Fernando hem anat a fer un tomb i de pas fer un preciós avenc de Sant Llorenç.
Després de apropar-nos a les Casetes del Bofí i visitar la seva cova de 30 m. de recorregut i la seva font interna, ens endinsem pel bosc, seguint les fites i canals que ens mostren com som els visitants externs d’aquest paratges de senglars. Anem visitant paisatges de molta bellesa, destacant aquesta alzina que surt de la roca...
Arribem a l’avenc. En Nando m’havia comentat de no portar equip personal... i per tant ... obedient com soc... ni mono! Muntem un electron i baixem rapelant fent dulfer. Segons wikipedia... “El montañista se coloca frente al anclaje, se pone la cuerda entre las dos piernas, ...”  Sabeu que tinc jo entre les dos piernas? Doncs ha estat una experiència interessant... especialment quant de forma natural la corda ha trobat la seva ubicació entre les galtes que tinc entre las dos piernas. No se si per la impressió del ràpel però aquella corda estava perfectament ferma. Vaja tota una nova experiència... Diuen que pot cremar la espatlla... jo crec que hi ha zones més sensibles a risc!  ;-D


Un cop a la base del pou, i després de dos  passos una mica estrets... apareix un avenc preciós... “actiu” amb formacions encara no fossilitzades... on les colades i els macarrons es continuen.




En Nando durant tot el camí m’alliçona sobre els indrets especials que cal protegir, com la Cova Gran de les Fogueroses que vam visitar fa poc i algun avenc, conegut des de fa temps... però que les dificultats de la seva localització i la relativa inaccessibilitat de l’entrada han afavorit que siguin poc coneguts i per tant, poc visitats per la gent. Gràcies a això, s’han salvat força i és mantenen molt bonics. Com diu en Miquel Casals i en Albert Vicens en el seu llibre “El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt”... “... Ho lamentem per tots aquells que desitjaríeu visitar la cavitat i que de ben segur tindríeu cura de no malmetre’n res. Estem ben segurs, però que entendreu les nostres raons.”
Us poso doncs a disposició algunes fotos per a que gaudiu aquest avenc.


Una abraçada.
Tomàs.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per incloure'm entre tota aquesta rècula d'i·lustres, però realment no m'ho mereixo.
Ja explicaràs quin és aquest avenc secret!

© Quicu ;P

Anònim ha dit...

Sincerament, tant secretisme em sembla que no afavoreix la divulgació de l'espeleologia. Una cosa és no dir on està una cavitat que s'està explorant encara, però una cavitat com aquesta que surt a l'espeleoindex, al mapa de l'alpina i que se´n té referència desde fa casi 80 anys, no hauria de ser un secret per a uns pocs i els seus amics. La muntanya és de tothom!

Anònim ha dit...

Ben dit anònim! ;)

Anònim ha dit...

espeleoegoisme!