En Fernando i el Efren de tant en tant m’ensenyen Sant Llorenç,
bé... aquell Sant Llorenç que no s’ensenya… ja m’enteneu.
Ho sento però ara us fotré un rotllo en plan Higgins (El de
Magnum). Com vaig començar al mon dels avencs? Doncs després d’anar descobrint
Sant Llorenç a través dels preciosos llibres escrits per Manuel Cajide, Edmond
Grau, Frederic Vancells, Miquel Casals, Albert Vicens i Oscar Masó... en un
dels llibres d’aquest últim, “descobrir
la Castellassa de can Torras i els seus voltants”, en que tot ell té una
especial atenció a fonts, cavitats, arbres monumentals i escalades...ens va
permetre a tota la família al seu
Itinerari 10,.. de passar ben a tocar d’uns quants avencs.
Que feien tots aquells
forats per terra? ... No ens havíem fixat mai, ... Ni vam gosar baixar a cap d’ells,
i allà vaig pensar que ... sense els avencs em perdria una vessant de Sant
Llorenç... i el curset de la SIS va fer la resta, descobrint-me un món molt més
preciós del que jo podia imaginar i que des de les hores... porto explorat més
sota terra del parc natural que sobre la mateixa... en aquest entorn que tenim
la sort de gaudir els egarencs.
En aquells temps tenia 2 webs amb les que quedava meravellat
o bé per la seva exhaustivitat (http://santllorencdelmunt.com)
o per la seva increïble sensibilitat, detall i innovadora proposta reflexiva de
sant Llorenç, (http://www.caudelguille.net)
amb unes exquisides rutes (8 itineraris publicats). Qui podia estar darrera de
dos webs tant fantàstiques?... Doncs dos senzills mortals de la SIS,... En
Quicu i el Guillemot!
Aprofito doncs per agrair a tots aquells que amb els llibres
i el web il·lustren i fan més permanent aquest coneixement que amb la desaparició
dels guardaboscos i pastors... hi ha un important risc de perdre.
En Quim, en Guillemot, el Quicu, l’Edu, el Salva, el
Pladeveya, el Nando, el Efren, … i d’altres coneixen Sant Llorenç i s’estimen
aquest racó natural amb zel i així ho trasmeten...
(fi parèntesis Higgins)
Doncs bé ...amb en Fernando hem anat a fer un tomb i de pas
fer un preciós avenc de Sant Llorenç.
Després de apropar-nos a les Casetes del Bofí i visitar la
seva cova de 30 m. de recorregut i la seva font interna, ens endinsem pel bosc, seguint les fites i
canals que ens mostren com som els visitants externs d’aquest paratges de senglars.
Anem visitant paisatges de molta bellesa, destacant aquesta alzina que surt de
la roca...
Arribem a l’avenc. En Nando m’havia comentat de no portar equip
personal... i per tant ... obedient com soc... ni mono! Muntem un electron i
baixem rapelant fent dulfer. Segons wikipedia... “El montañista se coloca
frente al anclaje, se pone la cuerda entre las dos piernas, ...” Sabeu que tinc jo entre les dos piernas?
Doncs ha estat una experiència interessant... especialment quant de forma
natural la corda ha trobat la seva ubicació entre les galtes que tinc entre las
dos piernas. No se si per la impressió del ràpel però aquella corda estava
perfectament ferma. Vaja tota una nova experiència... Diuen que pot cremar la
espatlla... jo crec que hi ha zones més sensibles a risc! ;-D
Un cop a la base del pou, i després de dos passos una mica estrets... apareix un avenc preciós...
“actiu” amb formacions encara no fossilitzades... on les colades i els macarrons
es continuen.
En Nando durant tot el camí m’alliçona sobre els indrets
especials que cal protegir, com la Cova Gran de les Fogueroses que vam visitar
fa poc i algun avenc, conegut des de fa temps... però que les dificultats de la
seva localització i la relativa inaccessibilitat de l’entrada han afavorit que
siguin poc coneguts i per tant, poc visitats per la gent. Gràcies a això, s’han
salvat força i és mantenen molt bonics. Com diu en Miquel Casals i en Albert
Vicens en el seu llibre “El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt”... “...
Ho lamentem per tots aquells que desitjaríeu visitar la cavitat i que de ben
segur tindríeu cura de no malmetre’n res. Estem ben segurs, però que entendreu
les nostres raons.”
Us poso doncs a disposició algunes fotos per a que gaudiu aquest avenc.
Una abraçada.
Tomàs.
5 comentaris:
Gràcies per incloure'm entre tota aquesta rècula d'i·lustres, però realment no m'ho mereixo.
Ja explicaràs quin és aquest avenc secret!
© Quicu ;P
Sincerament, tant secretisme em sembla que no afavoreix la divulgació de l'espeleologia. Una cosa és no dir on està una cavitat que s'està explorant encara, però una cavitat com aquesta que surt a l'espeleoindex, al mapa de l'alpina i que se´n té referència desde fa casi 80 anys, no hauria de ser un secret per a uns pocs i els seus amics. La muntanya és de tothom!
Ben dit anònim! ;)
espeleoegoisme!
Teniu raó. Els que us que us queixeu de secretisme teniu dret a estar informats de tot.
No és just que un grup de privilegiats mantingui el secret, generació rere generació. Llinatges sencers de guardians del subsòl, passant-se el coneixement de pares a fills, de mestres a alumnes, de fidel a fidel.
Penjarem un track a wikiloc, posarem un caché a geocaching.com, penjarem coordenades a tots els llocs de referència, pintarem els camins amb senyals perquè no es perdi ningú, escriurem el nom a l'entrada de les cavitats.
Farem tot el possible perquè la tradició oral sigui anorreada, i tot quedi per escrit, en un format descarregable, i compatible amb tots els programes i aparells.
D'aquesta manera podreu posar-ho al gps, anar-hi, i tatxar-ho de la llista, tot eliminant la satisfacció de la descoberta i l'exploració. I en acabat, en podreu posar un foto a la vostra xarxa social preferida.
Sens dubte, si no heu aconseguit trobar la situació d'una cavitat publicada i coneguda fa 80 anys, és que heu demostrat un interès, una capacitat, i un amor per aquest món que us en fa justos mereixedors.
Publica un comentari a l'entrada