dimarts, 27 de març de 2012

Avenc del Club (Sant Llorenç del Munt)








Sortida del 51è Curset d'Espeleologia (Nivell I) Primera Sortida a una cavitat vertical.

L'Avenc del Club (UTM 31 T x:417744 y:4609805 alçada 748m profunditat 90m).

Aquest centenari avenc de conglomerat és la primera prova de foc per a la meitat dels cursetistes.
L'avenc es troba molt ben senyalitzat i prop del camí que porta a Can Pobla.

L'altra meitat han anat a l'avenc del Llest.
Quedem a la Q8 i ens repartim en cotxes. La Gemmy ràpidament capta les noies pel club EMB, i pujen en el seu cotxe. Aquest pot ser el moment més arriscat de la seva jornada... doncs... l'avenc està cap a la zona de Can Pobla i... la carretera no és de baixada. Contra tot pronòstic el cotxe no va implosionar ni va exercir el seu dret a stop. Cada revolt era una sorpresa,... però allà estava ell... seguint la comitiva. Vam arribar al peu del cingle que porta fins a l'avenc.



Abans de res... uns estiraments, que cadascú realitza segons la seva naturalesa.







Controlem el material personal, en Jose instal·larà l'avenc i anirem alternant els monitors entre els cursetistes... La Gemma, Efren, en Roger i jo mateix, el Tomàs, intercalats amb la Conce, el Jordi, la Marta i l'Alex.

Després de un pou de 9 metres, una rampa porta fins a un pou de 30 metres.











A continuació un parell de pous, el primer prou exigent per a aquest ritus iniciàtic, i el segon que et porta fins als 47 metres de profunditat on es troba el pessebre i més enllà una galeria on sota una placa homenatge hi ha el laminador que comunica amb un segon pou fins a 90 metres.
La foto que obre el blog és del Roger inspeccionant la obertura d'aquest pas laminador. Estretet... oi? 
Més d’un s’ha quedat enganxat en aquesta escletxa i fins i tot al fer el quatre a algú el van tenir que treure... amb sabó.
Cap a l’esquerra, seguint l’escletxa, un pas es va obrint i desprès d’un parell de romenagos... (per cert, podem veure un en aquesta foto... il·lustrant que la aproximació a la espeleo d'en Roger té fonaments contorsionistes) 
Després s’arriba a una sala on una corda de mal fiar (diuen que fa més de 10 anys que està penjada) porta fins a un replà i més amunt a una galeria que sembla que es tanca. En Jose i jo la pugem fins a arribar a la finestra superior, a un -15 metres. Aquest avenc també té la via pèndol. Però al ser aquesta sortida la primera del curset, no correspon aquest grau de dificultat. 

Tornem a la base del pou a la espera de que la resta del grup vagi arribant.

La Gemma tanca el grup. Es sorprenent que aquest avenc, després del laminador continui fins als 90 metres de profunditat. Tot i que els que l'han fet afirmen que no amaga cap "bellesa" més que la de poder passar al grup dels que han passat el laminador.
El Laminador és un pas bastant estret que primer és horitzontal i comunica amb una diàclasi vertical.

Podriem dir que el mon dels espeleo-santllorencians es divideix en dos categories... els que han passat el laminador (pirlo, arianna, pladeveya, salva, edu...) i els que no (entre molts...jo, i ... atenció... l'Efren, increïble circumstància.. doncs prim i llangardaix com és... lo estrany és que s'hagués caigut ja dintre). El laminador és realment un repte per a pocs. Hi ha qui entrant panxa amunt i un es va col·locant cap a la escletxa direcció amunt. Altres es col·loquen horitzontalment fins a deixar-se caure longitudinalment dintre del forat. La mateixa tècnica es pot fer en sentit de pujada. Es veu que la sensació de pujar i quedar-se amb aquesta finestreta de visió... impressiona.
Diuen a més que aquest pas no ha estat rebentat.

Tot i això a la pestanya d'història del espeleoindex diu: "El 23 de febrer de 1964, components del GETIM van forçar un pas estret al fons conegut de l'avenc i superant l'anomenat Laminador, baixen el Pou GETIM i arriben al fons actual de la cavitat."

De totes les webs on descriuen la Morfogènesis de la cavitat, el blog del pepelu Històries i saraos és el més detallat.

Desprès d'una breu exploració fem la foto d'equip.

Déu ni do quina colla!



El retorn cap a la superfície permet que el Jose i el Efren ajudin a la Marta i la Conce a perfeccionar la seva tècnica. ... una bona classe particular pràctica.

Aquests cursetistes són de nivell. A veure... el nivell II us espera!

Fins aviat.

Els monis.