DIA 29/06/20
El Roger i el Lluc van emprendre el camí de la topografia tot
just fa 1 any. Amb uns quants avencs a les seves espatlles cadascú, dues
persones de generacions ben diferents es van trobar compartint un interès i una
curiositat per aprendre coses noves; era el moment i el lloc adequat, on un
espeleòleg de quinze anys (alumne d’institut), i un espeleòleg de trenta-i-pico
(professor d’institut), es van animar per descobrir més coses del món de la
topografia.
Els que practiquem l’espeleologia sabem prou bé la importància
que tenen aquests “dibuixets” de les cavitats, com els podria descriure algú
que no és del gremi, però molts cops aquests coneixements es queden just a la
primera capa de la topografia: la capa de supervivència, o també coneguda com
la capa de saber el just i necessari per anar tirant i defensar-se, o la capa
de: ja es mirarà la topo un altre que jo no en sé... Cadascú depenent dels seus
interessos, temps, ganes i motivacions s’endinsa en les coses tant com vol o pot.
El Roger i el Lluc no en tenien prou amb la primera capa, i van
voler experimentar de primera mà com es creen les topografies que tants cops
han passat per les seves mans. I si no hi ha millor manera d'aprendre a
caminar, que caminant, no hi ha millor manera d’aprendre a topografiar que
topografiant. Els tutorials d’Internet sobre topografia i Topodroid, els vídeos
i links d’amics del sector, les
explicacions dels que tenen més experiència en el tema… tot va ajudar a
recaptar la informació necessària per començar la pràctica amb les millors
condicions possibles.
Les agendes plenes dels dos no va ser impediment perquè tot just
fa un any, el 14 de juny de 2019, els espeleòlegs trobessin data i avenc per
començar l’aventura. L’avenc escollit va ser el Quim Solbas, ben amagat al bell
mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Amb el Disto ben
calibrat pel Lluc, i després d’haver fet unes quantes proves a casa
(topografiant totes les habitacions i passadissos imaginables de la casa del
Roger), el procés a seguir va ser el de realitzar la poligonal i dibuixar amb
molta calma els croquis de la cavitat, des del fons cap enfora, sense presses i
prenent cura de tots els detalls possibles. La recollida de dades es va fer de
dues maneres, amb la idea de compaginar els mètodes semi-clàssic (amb paper i
TopoDroid) i el Disto-TopoDroid (programa gratuït de codi obert per utilitzar
amb el telèfon mòbil o tauleta) i així poder
comparar impressions un cop les dades són bolcades i transformades en un
llenguatge gràfic interpretable.
La
part de presa de dades va ser relativament curta amb un sol jornal d’unes 8h
dins l’avenc, recopilant i dibuixant. El més llarg ha estat tot el procés
posterior, de bolcatge de dades, d’interpretació i d’obtenció d’una composició
gràfica acceptable en planta i alçat. Buscant el símil espeleològic podríem dir
que si la presa de dades va ser com baixar un pou volat i directe d’unes
desenes de metres, el procés posterior ha estat com el de trobar-se una gatera
llarga, estreta, punxeguda i esgotadora... i que no s’acaba mai, perquè un cop
s’ha traspassat la primera capa de la topografia, llavors s’obren un munt de
noves capes amb noves incògnites per seguir avançant: llenguatge de programació
informàtica amb els seus “metapost” i “metafun”, programes de composició gràfica
com el Therion, estandardització de simbologia i estudi de normativa,
comparatives amb altres sistemes topogràfics, projecció digital sobre mapes,
etc...
Del que no es pot tenir cap dubte és que per aquelles persones
amb iniciativa, curioses i amb ganes d’aprendre, les capes del coneixement no
s’acaben mai.
A continuació podeu veure el resultat d’aquest primer treball
topogràfic realitzat pel Lluc Casas i el Roger Verdaguer, amb la seva
primera topografia de l’Avenc de Quim Solbas.
TOPÒGRAFS:
 |
| El Roger i el Lluc el dia de la presa de dades a l'Avenc Quim Solbas. |
EINES per TOPOGRAFIA
Disto
TopoDroid
Paper i boli
Paciència
Ganes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada