dimecres, 26 d’octubre de 2011

Avenc Petit de la Muntada (Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Sant Llorenç Savall)


Doncs si, vam tenir que buscar molt entre els arxius històrics de la SIS però al final vàrem trobar les fotos que cercàvem. Hi ha constància que l'Avenc Petit de la Muntada va ser sondat per un grup de coratjosos espeleòlegs amb indumentària i estris d'antuvi. Les cadiretes, els carburers i els electron eren l'últim crit, poc lluny quedaven les multitudinàries comitives que des de Sant Llorenç Savall i Muntada van acompanyar als il·lustres pioners catalans a l'alçada de Font i Sagué i companyia. 

De ben cert van ser la primera expedició que van confiar-se a un mapa de l'Alpina i van decidir de cercar allà on aquest indicava, amb la confiança de retrobar un avenc escàpol i que de ben segur, l'incendi, les nevades i la natura havia ja amagat, només a l'abast dels que tenen olfacte de cercadors de forats i que avui anomenariem espeleopringers...  
Encara avui hi ha polèmica sobre qui va retrobar l'avenc, però sembla cert que tot i la confiança cega (mai millor dit) en la tecnologia del mític Eduard, va ser un vailet convidat a l'exploració, en Artur Moncal, que amb el temps va esdevenir referent en l'art de la recerca d'objectes i avencs perduts, que va tenir l'instint i traça de trobar aquell avenc on tot el grup havia passat tant a la vora que sorprenia no haver-hi caigut dintre.   Avui les UTM ja no són un misteri. Ahir si. Avenc Petit de la Muntada, UTM x:418932 y:4614205 alçada 600 metres. A tocar del Avenc Gran de la Muntada UTM x:418964 y:4614199 alçada 587 metres.
Va ser en aquella excursió que va nàixer l'aforisme tant nostrat de "que bonic és perdrès amb l'Alpina". 
  
La comitiva va optar per baixar fins a les profunditats d'aquells 7 metres de pou, que avui fan somriure però que cal valorar en el seu moment històric. Aquells intrèpids, van marcar les següents generacions de SISeros que amb el seu mateix esperit van anar assolint fites més baixes i segurament encara no em tocat el nostre fondo. Gràcies a les fotografies de l'època, podem fer una mica de llum entre la llegenda i la realitat. Sembla més que probable que en Salva arrisqués, amb generositat, la seva integritat física baixant per primer. Un cop dintre del pou, uns bandolers, liderats per en Luis Enrique "nuevo Espanyol", va saquejar les seves provisions, o millor dit, la seva provisió, una ampolleta de vi que va saber a poc a aquells insaciables facinerosos. L'Eduard, company de fatigues i altres aventures d'en Salva, fa seguir ràpidament la via oberta fins al fons del pou, no tant, com diuen les males llengües, per fugir del bandoler, sinó per mirar de salvar i protegir allò més valuòs que tenia. El seu amic Salva. 
Van poder sortir sans i estalvis de l'Avenc, en honor del qual, el Centre Excursionista de Terrassa cercaria des de les hores que els seus presidents tinguessin el nom de l'avenc com a cognom. Una mostra és l'actual, el Sr. molt honorable, Francesc Muntada. 

Amb motiu de la diada de germanor del CET, el SIS va decidir de rememorar els seus herois i acompanyat de les futures generacions replicar aquella gesta memorable, tot disfressant-se del personatges. 



Durant el camí trobarem els nius artificials dels ratpenats més grans del parc natural, així com les marques dels llits dels porcs senglars en el fang, per a poder matar els paràsits o els troncs dels arbres pelats pel mateix motiu.
L'Avenc Gran de la Muntada avui té un gros arbre caigut a la seva boca que però no el fa impracticable, i el petit... continua tenint la boca prou gran  com per permetre a aquells que mirin més enllà del seu GPS, el puguin trobar.

Una bonica diada de família i SIS a tope, amb "No me`n se avenir" i marrades com mai.

Una abraçada,
Tomàs.