Després de l’intent de fer la Grallera Gran del Corralot el
passat Febrer, i no poder arribar per
culpa de la neu, ens vam consolar amb la preciosa Grallera del Boixaguer que ja
vam explicar aquí.
Quedava doncs pendent aquest enorme avenc. I gràcies a la coordinació del Jose ens vam
acabar trobant SIS espeleos en aquesta aventura, en dos cotxes.
Cotxe 1: El
Jose, el Efren, la Elia,
Cotxe 2: el
Pirlo, l’Uri i jo mateix, en Tomàs.
L’objectiu era arribar a dormir el dissabte al campament avançat, on una vegada va arribar i va morir un SISens blanc. Avui aquest SISens ha estat rematat diverses vegades, pero encara aguanta!!!
En EfrenPotter i el JoseRon van aconseguir que tots els bultos, motxilles i macutus apareguessin a la zona d'acampada. Obviament és van ajudar amb el SISens volador.
El vent és molt fort i això fa ideal que als penya-segats
hom hi practiqui parapent. Nosaltres ens escalfem amb un bon foc, vi de bota,
carn a la brasa i cíclicament fins al final d’algun dels elements. I la
veritat, a les 3 del matí encara quedava foc, vi i carn, però la son ens va
guanyar. A dormir.
Dema ens espera un dia dels de... ESTAMOS MUUUUUU LOCOS, i
com que estreno carburer... l’Efren i jo som els SOYMINERO.
La
bioespeologia de l’avenc es veurà alterada fortament, doncs si una poma pot
canviar els equilibris d’aquesta microbiosferes, tot un xai ja ni et dic. Per
cert, si algú sap com s’interpreta, el xai és ES 09 10003 48887. Si algú el
buscava... ja sabem on és.
Arribem, doncs a baix i la bestial cambra que ens acull no
té fi. Al fons es veu la llum del pou de 33 m. Per aquí baixaran l’Elia i el
Jose. Decidim d’avançar cap a la via del llac. Instal·larem i així tots farem
més via després.
Anem baixant, i entre bloc en un entorn molt similar al de la
grallera del boixaguer acabem arribant fins el punt més profund de l’avenc a
quota 166m. Tenim sort, el llac és ple d’aigua
i per tant més estètic.
Com que a partir del pou de 15 no caldran més els estris, deixem primer el pringu i després mosquetons i cintes. Al tornar enradera, trobo aquest últims, però una mala passada de la memòria i el fet de ver una via diferent a la pujada, no em permet recordar on havia deixat el pringu de l'Efren. ... on l’havia
deixat? Ufff... semblo la Dori de Nemo. Doncs res, torno a baixar fins el llac
buscant-la. En Efren fa tots els esforços per no perdre la paciència... mentre
es pregunta.... "Com es pot perdre una corda? Com un pot oblidar on l’ha
deixat?" Doncs... fixeu-vos, jo ho he
aconseguit. Fem la galeria del llac un parell de vegades.
Ja estem tots
SIS plegats. Es veu que han estat
dormint fins pasades les 11. Tots junts, però dura molt poc. L’Elia, ens sorprèn
a tots decidint que torna a la superfície.
Crec que aquest ha estat l’avenc amb més gent i menys grup dels que he fet fins ara. Quin caos!!!! Però la foto tanca amb bellesa la sortida.
Ens dirigim a la sortida... i només l’Efren té clara una
cosa, sortirà per on ha entrat. Pel pou de 90m.
L’Efren és un màquina!!!! La
resta ens dirigim cap al pou de 33m. L’aproximació fins a la base del pou és de
forta i inestable pujada. Quin cansament!!!! No se si es millor el pou de 90m!!!
Sortim, el Pirlo desinstal·la. Un cop a la superfície, una reconstituïda
Elia ens espera sonrient. Tornem al camp base i mengem una mica. Fotos amb el SIScents. I Cap a casa. Massa d’hora per anar a un Wok
a Balaguer, per tant, quedem a Terrassa on en un Marroquí ens ajuntem amb el
Guillem i la Arianna. Ei... si heu d’anar a un restaurant marroquí, no ho feu
coincidir amb un partit de la copa africà. Marroc –Tanzania, el local és
ple!!!!!
Ens posem en una tauleta i celebrem els gols. Bona nit!
Aquest cop la cançó de TONY el gitano UNDERGROUND és en homenatge al carburer contra els escurions. I diu:
"Alumbrarme ese camino, que vivo en la oscuridad. Los ricos con mucho lujo, los pobres... en la oscuridad.
La luz de mi carburo, yo no la cambio por nada."
Aquest cop la cançó de TONY el gitano UNDERGROUND és en homenatge al carburer contra els escurions. I diu:
"Alumbrarme ese camino, que vivo en la oscuridad. Los ricos con mucho lujo, los pobres... en la oscuridad.
La luz de mi carburo, yo no la cambio por nada."
1 comentari:
Molt divertides les fotografies, fa molta gràcia llegir les cròniques de les sortides que escrius Tomàs, t'animo a que ho segueixis fent!!
Publica un comentari a l'entrada