Cova Avenc Quim Solbas (Sant Llorenç del Munt)

Benvolguts,

En Quim Solbas ha trobat al bell mig de Sant Llorens una nova Cova Avenc.

Entre ell i en Jordi Guillemot ens han fet el regal de portar a la llum aquesta preciosa cavitat. És una recompensa a tantes i tantes sortides d’espeleopringuers, amb en Marc Anglès, Edu Badiella , Salva Vives, Jordi Navarro, Montse Mañosa , Eva Monterde i Ramon Suades i tota la resta de espelopringats.

La cova avenc Quim Solbas ha aixecat expectació. En Jordi Guillemot, al seu blog www.caudelguille.net  (que us recomano doncs prima la qualitat sobre la quantitat i permet descobrir espais amagats de Sant Llorens) va penjar un ambiguu i inspirat De Vegades En El Pot Petit...1.0. I més de 400 visites en una tarda!!!!

Aqui teniu el video del dia de la primera esploració de l'avenc Quim Solbas.

(Primer de tot aclarir que aquesta narració s’anirà enriquint amb més fotos, topografies, tracks,  UTMs i demés a mesura que anem avançant en la seva realització i recol·lecció. Estigueu atents doncs)

El diumenge passat després  de dues visites durant el més de novembre van tenir el detall de convidar-nos a en Jose Amaya i jo mateix, en Tomàs (aquí em teniu en una foto a la cova feta per l'Alba), ajudar a explorar la cavitat, topografiar-la, mirar alguna escalada, alguna gatera i alguna xemeneia. I de pas fer aquest reportatge fotogràfic.

Per cert, en el fons de l’avenc va aparèixer l’esquelet d’una cabra i per tant ens van acompanyar en Miquel Nebot i Julià Gonzalez, membres de la secció Villalta d’arqueologia i paleontologia de la Federació Catalana d’Espeleologia..

Aclarim que no ha calgut fer desobstruccions, la cova avenc Quim Solbas està tal qual es va trobar.

Quedem de bon mati a la Q8 i cap al coll d’estenalles. Al pàrking revisem material... i demana que demanaràs, com en el conte de la sopa de pedres, no tindríeu... i va començar a sortir de tot!  un taladro per aquí, cordes dinàmiques i més cordes semiestàtiques, una broca de 12 per allà, un joc de xapes, un altre de mosquetons, un espitador, martells, cintes... en Marc ja ho va veure clar... avui faríem feina! I ... com a bon pare de la cova avenc, en Guillemot pensant ja a deixar ben lluenta alguna de les fantàstiques colades blanques.

La boca de la Cova – gatera és lleugerament selectiva i dóna accés a un espai més ample on vàrem decidir de fer la primera instal·lació per assegurar-nos abans de fer la rampa que dóna al primer pou.

Es una cova avenc nova de trinca, amb parets on s’enganxa el mono i on la roca nua permet escalar sense problemes doncs té molta adherència. 

El pelegrinatge de la multitud futura de curiosos ja llimarà les arestes.

I com no... blocs i topis inestables per tot arreu. TOOOOPIIIIIII!!!!!!

En Jose i l’Edu, a fer la topo i jo alguna foto i a aprendre tant.

El Salva, que no se’n sabia avenir i va anar tirant, amb en Jordi i la Montse i els experts en cabres!

Desprès de la rampa d’uns 10 metres, el capçal del primer pou. 

Entre una diàclasis, amb alguna bandera, es baixa fins al fons de l’avenc que amb suau pendent arriba, per ara a uns -41 metres.

M'aturo sovint per anar fent fotos de cada desviació del pou.

Una preciosa colada blanca dona pas a una petita saleta amb una xemeneia... que ... “qui lo sà?”

A la dreta... a mesura que ens apropem... una colada de 24 metros d’alçada per uns 10 d’amplada. Preciosa, com un orgue d’església. La planta de la base d’aquest ample l’avenc és com una T.

A la esquerra, al fons, una gatera promet emocions i més profunditat. Abans una paret que dóna a dos finestres que vam escalar i que no sembla continuïn. Cap al centre l’esquelet de la cabra i l Una escletxa en el lateral de la colada frontal permet pujar a un púlpit gairebé al sostre des d’on observar la cavitat aèriament.

A la esquerra una gatera inferior d’uns 8 metres i una finestra sobre una colada rodona. 

Comença la sessió fotogràfica... Flashh flashh ... és una colada maquíssima, difícil de recollir en les fotografies. En Eduard repeteix que és la més gran de San Llorens i la més bonica.

Els que esteu interessats en les aventures de la cabra sapigueu que finalment no era un esquelet mil·lenari de cabra pirenaica sinó una comú cabra domèstica reconeguda gràcies a la seva cornamenta arrodonida que la caracteritza. Com ha entrat? Ha pogut passar la gatera de la cova d’entrada? Ha entrat per una altra banda? Una altra entrada? Jeje... misteris...

Tots a fer feina. La secció d’arqueologia a recollir mostres d’ossos d’altres animals presents al llarg de la base de l’avenc. El Marc i el Jose a fer la escalada lateral a veure les finestres. En Edu amb el suport del Jose anant topografiant. En Jordi i la Montse explorant les gateres i fent fotos artístiques. En Guillemot tot cofoi ampliant el material fotogràfic i de vídeo... I el Salva amunt i avall, mirant i remirant tot, gaudint de com en aquest caos general tots fèiem la nostra funció.

Les hores van volar i unes 400 fotos després... mentre la Montse es cola per un forat de la colada frontal i far algunes progressions vertical que no tenen més resultat, els primers comencen a marxar cap a casa a menjar.

La escalada progressa i jo... tinc encara aquella finestra al cap. I cap a munt, petita escala, em colo dintre de la finestra a uns 5 metros d’alçada i ... petita cavitat amb formacions d’uns 2 metros d’ample i 3 d’alt.

Tot i que... sembla que aquest tap podria tirar. Trec les primeres pedres i... derrumbe! Quin rebombori!!!!S’obre un pas estret cap a munt. En contraposició vaig pujant i em colo dintre una nova saleta de 2x2 m amb colades blanques, una safata amb perletes i formacions a la paret. El terra super friable. Els rocs continuen caient cap a baix. Molta humitat.

Un arc amb formacions i macarrons dona pas a una diàclasis que amb pendent i estretor tira cap amunt, de forma paral·lela a la gatera d’abaix que van explorar el Jordi i la Montse. Si et recolces a la pared, et quedes amb pedres a la mà. Un petit esglaó i continuant movent rocs. Uns 3 metres més amunt... una esllavissada finalitza el recorregut.

És evident que tira cap a munt i ... hi ha un tap que convida a que arrenquis alguna de les pedres... però... uffff... tot és massa precari!!!! Em fixo amb les roques de terra i.. .la més gran es de color diferent i tapona tot el conjunt. Es capa dura, com la de la entrada!!!! Un gran bloc d’uns dos metres de forma triangular a caigut fraccionant-se en la punta en dos troços. El més gran bloqueja la continuació endavant deixant només el tap superior com a incògnita a mirar.

Que bé, han sortit uns quants metres de galeria! I ara la pregunta és... estem aprop de la superfície? A sobre hi ha una cambra d’on ha precipitat el bloc que s’ha trencat? Com son les corves de nivell a l’exterior? Val la pena intentar arribar des de fóra i córrer menys riscos? Incògnites.. .incògnites.

Tornant enradera més derrumbes ... i l’Eduard que ja ha marxat. Topografiarem la propera vegada.

En Jose puja a menjar quelcom mentre el Marc continua la escalada autoassegurant-se i jo pujo la càmera a la galeria per fotografiar-la.

Quedem el Jose, el Marc i jo i decidim continuar amb l’escalada. I la primera finestra no dona cap recorregut. Recuperem material i mirem en una escletxa una gatera de les que només l’Efren pot recórrer. L’haurem d’esperar per mirar-la.

Queda feina per fer... però ja es tard i diumenge.
Felicitats i gràcies de nou, Quim i Guillemot, la Cova Avenc Quim Solbas és un estímul per la SIS, un premi a la constància, a tantes troballes petites però gustosíssimes que heu compartit amb nosaltres.

 No cercàveu la glòria, ha estat ella a trobar-vos dins una cova-avenc.

Si jo trobo un avenc així... em torno boig d’alegria. Clar ... ara ja vull anar a buscar-ne... dissabte potser... crec que se un lloc... una canal .. on hi havia negror... on ho vaig veure?... ufff no recordo...

Segurament m’embardissaré sense resultat, però de moment se m’ha contagiat l’esperit espeleopringuer !!!! 

Vull trobar avencs!!!!

Tomàs.