dimecres, 26 d’octubre de 2011

Avenc Petit de la Muntada (Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Sant Llorenç Savall)


Doncs si, vam tenir que buscar molt entre els arxius històrics de la SIS però al final vàrem trobar les fotos que cercàvem. Hi ha constància que l'Avenc Petit de la Muntada va ser sondat per un grup de coratjosos espeleòlegs amb indumentària i estris d'antuvi. Les cadiretes, els carburers i els electron eren l'últim crit, poc lluny quedaven les multitudinàries comitives que des de Sant Llorenç Savall i Muntada van acompanyar als il·lustres pioners catalans a l'alçada de Font i Sagué i companyia. 

De ben cert van ser la primera expedició que van confiar-se a un mapa de l'Alpina i van decidir de cercar allà on aquest indicava, amb la confiança de retrobar un avenc escàpol i que de ben segur, l'incendi, les nevades i la natura havia ja amagat, només a l'abast dels que tenen olfacte de cercadors de forats i que avui anomenariem espeleopringers...  
Encara avui hi ha polèmica sobre qui va retrobar l'avenc, però sembla cert que tot i la confiança cega (mai millor dit) en la tecnologia del mític Eduard, va ser un vailet convidat a l'exploració, en Artur Moncal, que amb el temps va esdevenir referent en l'art de la recerca d'objectes i avencs perduts, que va tenir l'instint i traça de trobar aquell avenc on tot el grup havia passat tant a la vora que sorprenia no haver-hi caigut dintre.   Avui les UTM ja no són un misteri. Ahir si. Avenc Petit de la Muntada, UTM x:418932 y:4614205 alçada 600 metres. A tocar del Avenc Gran de la Muntada UTM x:418964 y:4614199 alçada 587 metres.
Va ser en aquella excursió que va nàixer l'aforisme tant nostrat de "que bonic és perdrès amb l'Alpina". 
  
La comitiva va optar per baixar fins a les profunditats d'aquells 7 metres de pou, que avui fan somriure però que cal valorar en el seu moment històric. Aquells intrèpids, van marcar les següents generacions de SISeros que amb el seu mateix esperit van anar assolint fites més baixes i segurament encara no em tocat el nostre fondo. Gràcies a les fotografies de l'època, podem fer una mica de llum entre la llegenda i la realitat. Sembla més que probable que en Salva arrisqués, amb generositat, la seva integritat física baixant per primer. Un cop dintre del pou, uns bandolers, liderats per en Luis Enrique "nuevo Espanyol", va saquejar les seves provisions, o millor dit, la seva provisió, una ampolleta de vi que va saber a poc a aquells insaciables facinerosos. L'Eduard, company de fatigues i altres aventures d'en Salva, fa seguir ràpidament la via oberta fins al fons del pou, no tant, com diuen les males llengües, per fugir del bandoler, sinó per mirar de salvar i protegir allò més valuòs que tenia. El seu amic Salva. 
Van poder sortir sans i estalvis de l'Avenc, en honor del qual, el Centre Excursionista de Terrassa cercaria des de les hores que els seus presidents tinguessin el nom de l'avenc com a cognom. Una mostra és l'actual, el Sr. molt honorable, Francesc Muntada. 

Amb motiu de la diada de germanor del CET, el SIS va decidir de rememorar els seus herois i acompanyat de les futures generacions replicar aquella gesta memorable, tot disfressant-se del personatges. 



Durant el camí trobarem els nius artificials dels ratpenats més grans del parc natural, així com les marques dels llits dels porcs senglars en el fang, per a poder matar els paràsits o els troncs dels arbres pelats pel mateix motiu.
L'Avenc Gran de la Muntada avui té un gros arbre caigut a la seva boca que però no el fa impracticable, i el petit... continua tenint la boca prou gran  com per permetre a aquells que mirin més enllà del seu GPS, el puguin trobar.

Una bonica diada de família i SIS a tope, amb "No me`n se avenir" i marrades com mai.

Una abraçada,
Tomàs.


dimarts, 18 d’octubre de 2011

Conferència "Karst y Cuevas de los Picos de Europa"




Els espeleòlegs tenen el privilegi de conèixer el paisatge subterrani. Es dediquen a explorar, topografiar i fotografiar les galeries, les sales i els meandres de les coves. Alguns científics estudien els processos geològics que originen les cavitats per conèixer com evoluciona el karst i les coves dins de la formació del relleu. L’espeleòleg i investigador de la Universidad de Oviedo, Daniel Ballesteros, ens parlarà en aquesta conferència dels treballs que s’estan portant a terme en diverses cavitats de Picos de Europa, entre les quals es troben els avencs que explora la SIS del Centre Excursionista de Terrassa.

Los espeleólogos tienen el privilegio de conocer el paisaje subterráneo. Se dedican a explorar, topografiar y fotografiar las galerías, las salas y los meandros de las cuevas. Algunos científicos estudian los procesos geológicos que originan las cavidades para conocer cómo evoluciona el karst y las cuevas dentro de la evolución del relieve. El espeleólogo e investigador de la Universidad de Oviedo, Daniel Ballesteros, nos hablará en esta conferencia acerca de los trabajos que se están llevando a cabo en diversas cuevas de los Picos de Europa, entre las cuales se encuentran la simas que explora la SIS del Centre Excursionista de Terrassa.










Us hi esperem el divendres 21 d'ctubre, a les 21h, a la Sala d'Actes del Centre Excursionista de Terrassa (c/Sant Llorenç 10, Terrassa. Telèfon: 93 788 30 30)

dijous, 13 d’octubre de 2011

La Grallera Gran del Corralot (Montsec, Àger)



Després de l’intent de fer la Grallera Gran del Corralot el passat Febrer,  i no poder arribar per culpa de la neu, ens vam consolar amb la preciosa Grallera del Boixaguer que ja vam explicar aquí.

Quedava doncs pendent aquest enorme avenc.  I gràcies a la coordinació del Jose ens vam acabar trobant SIS espeleos en aquesta aventura, en dos cotxes. 
Cotxe 1: El Jose, el Efren,  la Elia, 
Cotxe 2: el Pirlo, l’Uri i jo mateix, en Tomàs.
L’objectiu era arribar a dormir el dissabte al campament avançat, on una vegada va arribar i va morir un SISens blanc. Avui aquest SISens ha estat rematat diverses vegades, pero encara aguanta!!!
En EfrenPotter i el JoseRon van aconseguir que tots els bultos, motxilles i macutus apareguessin a la zona d'acampada. Obviament és van ajudar amb el SISens volador.

El vent és molt fort i això fa ideal que als penya-segats hom hi practiqui parapent. Nosaltres ens escalfem amb un bon foc, vi de bota, carn a la brasa i cíclicament fins al final d’algun dels elements. I la veritat, a les 3 del matí encara quedava foc, vi i carn, però la son ens va guanyar. A dormir.
Dema ens espera un dia dels de... ESTAMOS MUUUUUU LOCOS, i com que estreno carburer... l’Efren i jo som els SOYMINERO.
O com diu l’Efren, a fer la siesta. A les 07.00 am ens llevem l’Efren i jo, els SOYMINERO,  per a anar tirant per a fer la instal·lació del pou de 90m. Tan bon punt surt el sol ens dirigim a la boca, i instal·lem. I anem baixant pel pou. I quin pou!!!! El braç fa mal simplement de tensar la corda amb el mosquetó de fre. I quan arribem a baix... sorpresa. Un xai jeu al fons víctima d’un vol memorable. Sortosament per a nosaltres la caiguda és molt recent, de 1 o 2 dies màxim, doncs encara no s’ha descompost. Però tinc molt clar que d’aquí 1 o 2 setmanes aquest pou serà impracticable per la fortor de la carn en descomposició. 
La bioespeologia de l’avenc es veurà alterada fortament, doncs si una poma pot canviar els equilibris d’aquesta microbiosferes, tot un xai ja ni et dic. Per cert, si algú sap com s’interpreta, el xai és ES 09 10003 48887. Si algú el buscava... ja sabem on és.
Arribem, doncs a baix i la bestial cambra que ens acull no té fi. Al fons es veu la llum del pou de 33 m. Per aquí baixaran l’Elia i el Jose. Decidim d’avançar cap a la via del llac. Instal·larem i així tots farem més via després. 

Anem baixant, i entre bloc en un entorn molt similar al de la grallera del boixaguer acabem arribant fins el punt més profund de l’avenc a quota 166m.  Tenim sort, el llac és ple d’aigua i per tant més estètic.
Com que a partir del pou de 15 no caldran més els estris, deixem primer el pringu i després mosquetons i cintes. Al tornar enradera, trobo aquest últims, però una mala passada de la memòria i el fet de ver una via diferent a la pujada, no em permet recordar on havia deixat el pringu de l'Efren. ... on l’havia deixat? Ufff... semblo la Dori de Nemo. Doncs res, torno a baixar fins el llac buscant-la. En Efren fa tots els esforços per no perdre la paciència... mentre es pregunta.... "Com es pot perdre una corda? Com un pot oblidar on l’ha deixat?"  Doncs... fixeu-vos, jo ho he aconseguit. Fem la galeria del llac un parell de vegades. 

I quan decidim de no amargar-nos i fer unes fotos... Trobem el pringu ;-D. Em juro que la propera vegada estaré més atent. I de cop ens adonem. Son les 12.00 am. On són els altres? Ja haurien d’estar aquí. Potser no han trobat el pou?... tornem doncs cap a la sala gran i no tenim ni temps d’angoixar-nos doncs desseguida ens arriben les seves veus.
Ja estem tots  SIS plegats.  Es veu que han estat dormint fins pasades les 11. Tots junts, però dura molt poc. L’Elia, ens sorprèn a tots decidint que torna a la superfície.
Fem algunes fotos en la immensitat de la sala i ... decidim fer la Galeria del Primer Dia. Es una Galeria plena de formacions. Tan plena i tan semblants, que el que al principi sembla molt bonic, al final ja ni et crida l’atenció. Quantes!!!! I òbviament quantes fotos. Un petit pou de 10m i la galeria continua fins una sala amb unes formacions ben maques. Una pujada porta fins un espai que es pot baixar en contraposició entre blocs fins el punt més avall. Primer desapareixen en Pirlo i l’Uri. El Efren torna enradera buscant-los, doncs creu que han anat a la galeria del llac, mentre Jo i el Jose fem fotos. Quan apareixen fem la baixada el Jose i jo. Al tornar a dalt, preparem la foto de grup, amb la bona sort de que l’Efren, després d’agobiar-se a buscar per l’avenc al Pirlo i l’Uri, ha tornat a la Galeria del primer dia. Tots 5 finalment junts!!! Foto!



 Crec que aquest ha estat l’avenc amb més gent i menys grup dels que he fet fins ara. Quin caos!!!! Però la foto tanca amb bellesa la sortida.
Ens dirigim a la sortida... i només l’Efren té clara una cosa, sortirà per on ha entrat. Pel pou de 90m. 
L’Efren és un màquina!!!! La resta ens dirigim cap al pou de 33m. L’aproximació fins a la base del pou és de forta i inestable pujada. Quin cansament!!!! No se si es millor el pou de 90m!!!
Sortim, el Pirlo desinstal·la. Un cop a la superfície, una reconstituïda Elia ens espera sonrient. Tornem al camp base i  mengem una mica. Fotos amb el SIScents.  I Cap a casa. Massa d’hora per anar a un Wok a Balaguer, per tant, quedem a Terrassa on en un Marroquí ens ajuntem amb el Guillem i la Arianna. Ei... si heu d’anar a un restaurant marroquí, no ho feu coincidir amb un partit de la copa africà. Marroc –Tanzania, el local és ple!!!!! 

Ens posem en una tauleta i celebrem els gols.  Bona nit!


Aquest cop la cançó de TONY el gitano UNDERGROUND és en homenatge al carburer contra els escurions. I diu:
"Alumbrarme ese camino, que vivo en la oscuridad. Los ricos con mucho lujo, los pobres... en la oscuridad.
La luz de mi carburo, yo no la cambio por nada."



dijous, 6 d’octubre de 2011

Avenc Forat del Miquelet (Ripollès, Ogassa)




Els de la SIS vam decidir de recuperar les sortides mensuals que tant d’èxit van tenir en el passat quan les muntava el Jose.

La primera… a Núria a fer barrancs. A fer barrancs? Va a ser que no! Alguns gals irreductibles ens mantenim ferms en la descoberta dels misteris dels avencs. Deixem als barranquerus que narrin les seves proeses en un escrit propi, i continuem amb l’últim dels nostres descobriments.
Som 5! La Gemma, l’Alba, en Luís Enrique, l’Efren i jo mateix. I el quisso de la Gemma, la Duna.

Els més farreros marxen dissabte a la tarda per fer festa, i l’Alba, el Luís Enrique i jo ens incorporem de bon matí el diumenge. Quedem a Ribes de Fresser i recollim a la Gemma, l’Efren i la Duna. Cap a l’avenc.



Tenim les indicacions del Marc. No té pèrdua. Hem d’anar al coll del Taga. I en un moment de debilitat... decidim fer cas al Garmin, GPS. I ens fa donar un tomb de 20 Km, baixar fina a Ripoll i tornar a pujar fins a Ogassa. Fem una ferradura de 20 Km. Bravo. (evidentment les aproximacions no són lo meu).
Però, tot i això arribem fins l’avenc. Per cert, la documentació consultada per a fer l’avenc explica les desavinences a l’hora de definir la TOPO i fins i tot la profanació de l’avenc que estava treballant el ECO, a la via de l’Expoli . Vull destacar el fantàstic blog de espeleo virtual . A mi em té molt admirat per la enorme qualitat dels seus escrits i la documentació que aporta, així com els apunts històrics. Una altra explica es troba en el blog del GES del club muntanyenc de terrassa  on s’explica l’interclub on el mateix SIS va participar .  Decideixo plastificar les tres topos diferents de que disposo.
Les UTM (x: 436262 y:4681064 i alçada 1696m. ) Profunditat 99m. ATENCIÓ el pou està equipat amb parabolts del 10 mm.











Seguint les indicacions, deixem el cotxe a l’Ermita de Sant Martí d’Ogassa i seguim el camí que porta a la Font de Freixe, continuem pujant fins a deixar enradera els boixos, i tot fent ziga-zaga arribem fins a l’alçada suficient. Al tercer revolt es deixa el camí en direcció a l’esquerra. Més amunt apareix un cable elèctric, es segueix fins a que es veu a uns 300 metres la boca del pou, protegida d’una xarxa per evitar que el bestiar caigui.
Ens preparem i entrem cap a dintre menys la Duna que es quedarà esperant fora. La Gemma instal·larà. Ella i l’Efren comentaran totes les instal·lacions cercant l’excel·lència. Vaja quins dos cracks!!!. L’Alba, entre el Lluís i jo, recuperarà el temps sense fer espeleo i amb calma la confiança li va facilitant la baixada.


La primera part, és molt bruta. 
Pedres i fang de les plujes acompanyen el primer tram de baixada. No portem xapes de 10mm i per tant tirarem de naturals i spits. El primer tram del pou fins als 40m de profunditat és una diàclasi tectònica sense massa bellesa, amb cordes permanents instal·lades que permeten progressar amb comoditat.





Però el punt en el que es troben les tres vies (la d’escalada de 9 metres, la via de les costelles i la via de l’expoli) és la porta a un avenc tot nou. Passat el pas de les Costelles... unes formacions d’aragonita i calcita precioses acompanyaran aquest tram del pou. 

Són les meves primeres concrecions d’Aragonites i per tant... flipo. Jo crec que hauré fet com 300 fotos en aquest avenc. I quines fotos més xules! Aquest avenc sembla com un jardí d’infància de formacions. Totes blanques, banderes, estalactites, aragonites, ... semblen acabades de néixer... que tindran... uns pocs milers d’anys?





El pou continua, però va perdent el seu encant, per acabar en una nova diàclasi que ens portarà fins la cota -99m. A un extrem algunes formacions... però... és un pou “sin final feliz” i fa fred...



















Tornem cap a munt i decidim de fer la galeria que ens porta a unes banderes i formacions precioses. 












No son espais molt visitats i per tant sorprèn la brillantor de les formacions i els cristalls.
Cal fer una escalada una mica precària amb el pou abaix que ens amenaça. En Efren, ens assegura amb el seu cos, i tots cap a munt. David assegurant a Goliath. Però la confiança dóna més ales que el Red Bull. Cap a munt, com baixarem... ja es veurà!  I val la pena.








Jutgeu de les fotos.

Però cal tornar... i desescalar... amb el pou.. que com una sirena atreu als mariners o un forat negre a les estrelles o com un avenc a un espeleòleg... amenaça amb aprofitar una lliscada per complicar-nos la sortida. Tots passen, fins i tot somrient... i jo... esbufegant. Però m’ensurto!!!! 




Exclamant un APM: HO HAVEU VIST!!!!













En Luís Enrique desinstal·la i jo li dono suport i aprofito per a reveure l’avenc, doncs de tornada és sempre diferent que d’anada. Més instantànies.
I xino xano fins a la superfície, on unes costelletes de xai i pit de pollastre ens faran entrar en calor. I mentre ens preparem per baixar la Duna comença a bordar boja de contenta... Apareix en Marc, que desprès dels barrancs a vingut a buscar-nos... bé ... a la Gemma!!!  Ho retiro... si que era un avenc amb final Feliç.


Com ho va expressar el gran TONY el gitano UNDERGROUND ...”Vas buscando una amistad, a lo largo del camino... entre las olas y el mar, entre la tierra y el trigo”.


Una abraçada...
Tomàs, Efren, Luis Enrique, Alba, Gemma, Duna i... el gran MARC.