EL CAUCAS OCCIDENTAL I ELS TRES AVENCS MÉS PROFUNDS DEL MÓN

Novetats i perspectives
  

Conferència a càrrec de Sergio García-Dils de la Vega, membre del Cavex Team

Dia: divendres, 11 d'octubre de 2013
Hora: 20,15
Lloc: Sala d'Actes del Centre Excursionista de Terrassa, carrer de Sant Llorenç, 10

Acte obert a tothom

Mitja hora abans de començar la conferència es farà l'acte de clausura i lliurament de diplomes del 52è Curset d'iniciació a l'Espeleologia, nivells 1 i 2, organitzat per la Secció d'Investigacions Subterrànies del C.E. de Terrassa, que s'ha celebrat durant els mesos de setembre i octubre.

UN NOU AVENC A LA SERRA DE L'OBAC

AVENC CASAS-MARTÍNEZ

El dia 7 de setembre d’aquest any, anàvem d’excursió cap a l’avenc de l’Espluga tota una colla d’amics. Dos nens, el Lluc Casas (9 anys) i l’Aixa Martínez (8 anys) localitzen una boca d’avenc al costat dret del camí de la Font del Bosquet, a uns cinc minuts de Coll del Correu, a la Serra de l’Obac.

 Situació de l'avenc

En un principi semblava que fos un foradet de no res per la poca profunditat que es veia i l’estretor de la boca. Com anàvem justos de temps, vam decidir tornar-hi el més aviat possible.

L’onze de setembre, ben d'hora, decidim anar-hi les dues famílies de les criatures: Lluc, Jan, Helena i Carles, pels Casas i per part dels Martínez, Axia, Sònia i Sergi.

 Les famílies Casas i Martínez

Un cop a la boca de l’avenc instal·lem una petita corda per baixar un ressalt d’uns dos metres de profunditat. El primer en posar-s’hi és en Lluc, naturalment, desesperat i il·lusionat per fer l’exploració.

Poca estona després surt dient que hi ha un pou d’uns 10 metres. Els de fora pensem que és una broma i, al ficar-m’hi jo, davant la meva sorpresa, trobo un pou fet en diaclassa d’uns 7 metres de llarg per 0,90 metres d’ample.

Després entra en Sergi i mira el pou intentant despenjar un frontal amb un tros de corda per mirar el fons però sense tenir èxit. L’Aixa també entra fins a la capçalera del pou.

Al no portar més cordes, ni espitador, ni plaquetes, decidim tots plegats tornar-hi el dissabte 21 de setembre.

Arribat aquest dia sortim de bon matí, a les 7,15. Aquesta vegada portem una corda de 15 m, una altra de 25 m, taladre, spits, jocs d’instal·lar, bagues…

Instal·lem en un arbre pròxim a la boca i... cap avall! Al principi ens trobem amb un pou de 2 m. Seguim per una esquerda bastant estreta i en descens. Immediatament ve la major estretor de la cavitat, la qual anomenem “Riñones al Jerez“. És un pas que dona a la capçalera del pou de 13 m (pou Lluc). Un pou en diaclasa que es va obrint a mida que arriba al terra. Al fons del pou s’acumulen gran quantitat de pedres i terra caiguts, probablement, de la boca  d’entrada.

A un costat de la base del pou s’obre, pujant uns metres, la galeria Aixa, petita però molt maca, plena de formacions i colades.

De sortida topografiem tota la cavitat, donant una profunditat total de -19 metres.

En resum, ja tenim una altra cavitat per gaudir tots de la nostra estimada espeleologia.

Carles Casas

 _____________________________________________________________________

FOTOGRAFIES DE L'AVENC CASAS-MARTÍNEZ

Autors: Carles Casas, Sergi Martínez i Salvador Vives  

                                                                                                                                                          

            

11 de setembre del 2013

Iniciem la Campanya d'Exploració 2013 a Picos de Europa!

A

Fa ja molts mesos que estem organitzant els preparatius de la campanya: documentació, compres de material tècnic, intendència, suport logístic per part de molts companys de la secció i del Centre Excursionista, reunions via Skype amb els altres grups col·laboradors, molts correus electrònics... tota aquesta feina on hi ha participat tanta gent culmina en tres setmanes de campanya al Valle de las Moñetas.

Està previst que demà a la tarda surti un cotxe amb participants de Terrassa, allà es trobaran amb els companys del Grupo Espeleològico Polifemo qe ens ajudaran a muntar el campament. També hi haurà algun Montañero Celta despistat. Divendres a la nit esperem tenir tot el material preparat per realitzar l'heliporteig del dissabte 27 a primera hora.

A part dels membres de la SIS, aquest any s'esperen grans col·laboracions gallegues per la tercera setmana i estem molt contents d'haver recuperat un antic membre de la SIS que ara forma part del GEB. Els amics Polifemos no tenen vacances i faran visites de cap de setmana al campament però l'ajuda que ens han donat aquests dies amb els preparatius des d'Oviedo no té preu.

Adjuntem el link de la presentació que des de la SIS vàrem fer a la Trobada d'espelòlegs de Catalunya  2013 que es va fer a Vallirana. En ella hi podeu veure tota la informaió sobre la zona, la campanya i les nostres cavitats explorades en el 2012. Tenim moltes ganes de tornar a veure el Llagu i conviure plegats, però sobretot tenim moltes ganes de continuar amb els treballs que vàrem deixar pendents l'any passat a la zona (el Cueto, el Mogu, Los grajos...)

https://dl.dropboxusercontent.com/u/40708638/XIX%20trobada%20Espele%C3%B2legs.pptx

Moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible que aquesta campanya estigui en marxa!

Alba Turmo

Avenc del Pont de Can Prat

Després de les entrades al blog referent a la descoberta d'aquest avenc calcari a Sant Llorens en les que vam descriure les etapes de descoberta, exploració, i últims treballs.

Finalment arriba el post amb la topo oficial, feta pel mestre Eduard Badiella. 

Em permeto, d'ignorant en Geologia, compartir amb vosaltres algunes cerques i conceptes que he assolit gràcies a aquest avenc, respecte a la zona de les Pedritxes-Roques Blanques-Riera de les Arenes.

Adjuntem el mapa geològic de la zona, amb la llegenda de les zones del Mesozoic, en el Triàsic, del Muschelkalk inferior especialment.

En verd teniu la zona on es troba l'avenc, a Matadepera, al costat del pont de Can Prat. 

Font: Institut Geologic de Catalunya.

http://siurana.igc.cat/visorIGC/images/llegendes/igc_mgc50m_llegenda.pdf

http://siurana.igc.cat/visorIGC/geologic.jsp

Podeu trobar el mapa geològic a escala 1:25000 a l'àrea del IGC de geotreball I. Mapes de progrés i descàrregues. De la zona de Castellar del Vallés.

Tornant al mapa anterior, si ampliem la zona de detall del requadre verd, podem trobar amb les seves UTMs ED50, amb més precisió, els avencs objecte d'aquesta "campanya".

Destaquem la zona de calcàries, dolomies negres i dolomies blanques en la que s'ubica l'avenc.
Podeu observar de fons la ortofoto amb el pont de Can Prat a la esquerra, la carretera BV-1221 abaix a la dreta i la riera de les arenes al mig, delimitant l'àrea.

Amb estrelles verdes em ubicat les boques, que curiosament es troben ben al llindar a l'àrea Tm1.

Aprofito per recomanar, a aquells que us estigueu iniciant en el mon de la geologia, la documentació que posa a disposició la Diputació de Barcelona, pel seu contingut didàctic i per l'excursió proposada.

Itinerari geològic per Sant Llorenç del Munt, l’Obac i la rodalia: Matadepera-El Pont de Vilomara 

Val molt la pena llegir-se'l per entendre el fenomen geològic que afecta a la Serralada Prelitoral, i que fa que ens aquest racó tant preciós de Sant Llorens de Munt i l'Obac es concentrin diferents tipus de formacions, d'origen sedimentari, conglomerats i bretxes, i calcàries i dolomies.

Tanmateix les eines que posen a disposició Institut geològic de Catalunya són molt interessants, per validar o projectar noves descobertes.

Només referir que els estudis donen un mínim de 40 metres i un màxim de 100 metres de profunditat a la capa M1 en la que es troben els avencs. El problema es que els 3,5 metres de sediments fluvials que els cobreixen col·lapsen qualsevol imaginació. O bé es treuen a la superfície, o bé, acaben colmatant els pasos estrets.

Per acabar, una foto de la boca de l'avenc, que ahir ha aparegut envoltada de tanques de seguretat.
El Salva, que no se'n sap avenir, porta el cistellet que pel que sembla,... es quedarà buit.

Esperem que l'Ajuntament participi en la conservació d'aquest avenc, únic calcari que tenim a Sant Llorens, i que sigui possible continuar estudiant aquesta zona tan atractiva (malgrat els 3,5 metres de sediments)

Una abraçada,

Salva, Edu i Tomàs.