divendres, 4 de març de 2011

Avenc dels Arqueòlegs (Garraf)

Aquest avenc.... és ... dur.... estret ... amb puntes molt esmolades ...
algun desprendiment ...i ...he dit que era estret?

De la serie ... estamos muuuuuuu locos.
L'avenc es troba al costat de l'Avenc gran de les Alzines,i ... en primicia
les seves coordenades que no he trobat a internet. UTM, X: 408892 Y: 4578718
alçada 518m. Es troba aprop d'una torre d'alta tensió al costat del camí on
es pot aparcar el cotxe.
En Efren i la Maribel van començar a pasar mentre en Luis Enrique, l'Alba i
jo, desinstalavem l'avenc de Can Sadurní. Seguint les fites ... o ...
l'instint al final vam trobar el pou on ja havien entrat els companys.
Inicialment ens havien dit que el pou era de 20....
La boca del pou ja desanima als que no els agradin els pous molt estrets. Un
cop passat el primer tram, ... el primer pas estret-estret. Pasar amb
l'equip de fotografia ja va ser una història.
De cop ens avisen que la corda de 40 s'ha acabat. L'Alba va anar a buscar
l'altra corda de 60. (qui havia dit 20?!) L'alba, es queda fora.
Es continua baixant verticalment, pou rera pou fins una profunditat que
segons la meva impressió de estar entre els 55-65 m. Les parets son tan
properes que costa inclús enfocar la camara. Formacións de cristalls petits
(veureu fotos) apareixen per totes les parets, i en alguns casos sembla com
si plaques formacion hagin saltat deixant la pedra nua.
Les pedres son punxagudes tallant els monos i els guants. No es un pou per
anar amb un mono tècnic costòs. Millor el de mecànic o actimel. és un pou
humit, sense tenir corrent d'aigua continua, tot i els cristall estan molt
plens de fang, i així va acabar la corda i els monos. Marrons!!!



Un dels ultims pou presenta un spit on no es pot introduir el cargol de la
placa més que tres-quatre voltes. Si un ja arriba ... cansat a aquest punt,
això pot desanimar a qualsevol. En Luís revisa l'spit, i consegueix cargolar
una mica més el cargol. Si tot i això continueu, trobareu un pou més on cal
anar amb compte amb les parets doncs un cop o els peus poden fer despendre a
sorpresa un bloc de roca. En Luís puja cap a munt doncs ni l'spit ni el
fregament de la corda li inspiren prouta confiança. Males vibracions a sota,
i molts millors a la superfície on l'Alba l'espera.
Mentre el Luís puja, vam tenir dos desprendiments... sense consecuències...
i la sorpresa final.
Un pas realment estret. Veureu les fotos. En Efren i la Maribel van entrar.
Jo ho vaig intentar i despres de pasar la maquina de fer fotos vaig
adonar-me que si podia entrar... sortir hauria estat realment una feinada.
estava a un pou del final pero ... em va poder més la mandra de saber que
hauria lluitat 2 hores per sortir i que em diuen que al final del pou no hi
ha res especialment interessant. Em quedo a 3 metres del final. Felicitats a
la maribel i al efren, jo seguiré aprimant-me.
Costa fins i tot fer-se la foto de grup.

Pujem amb molta, molta cura.
I ja l'hem fet. Tornarem? Potser, però no aviat.
Salut.
Tomàs & company

2 comentaris:

Enric ha dit...

Bona nit companys, efectivament no es un avenc de grans amplades. Exactament te -46 m de fondària, podeu veure la seva topografia i fitxa a la pagina 45 del Cavernes, 27. Es va obrir per desobstrucció al 2005.

Tessa ha dit...

He patit una mica, com vosaltres ho devíeu fer mentre fèieu el descens, a mesura que he anat llegint l’experiència. Suposo que superar les dificultats del trajecte dona bona dosi d’adrenalina però...deu ni do...m’heu fet patir una mica.
Tomàs si t’aprimes més aviat no et veurem! ;-)