Benvolguts,
En Quim Solbas ha trobat al bell mig de Sant Llorens una
nova Cova Avenc.
Entre ell i en Jordi Guillemot ens han fet el regal de portar
a la llum aquesta preciosa cavitat. És una recompensa a tantes i tantes sortides d’espeleopringuers, amb en Marc Anglès, Edu Badiella , Salva Vives, Jordi Navarro, Montse Mañosa , Eva Monterde i Ramon Suades i tota la resta de espelopringats.
La cova avenc Quim Solbas ha aixecat expectació. En Jordi Guillemot, al seu blog www.caudelguille.net (que us recomano doncs prima la qualitat sobre la quantitat i permet descobrir espais amagats de Sant Llorens) va penjar un ambiguu i inspirat De Vegades En El Pot Petit...1.0. I més de 400 visites en una tarda!!!!
Aqui teniu el video del dia de la primera esploració de l'avenc Quim Solbas.
La cova avenc Quim Solbas ha aixecat expectació. En Jordi Guillemot, al seu blog www.caudelguille.net (que us recomano doncs prima la qualitat sobre la quantitat i permet descobrir espais amagats de Sant Llorens) va penjar un ambiguu i inspirat De Vegades En El Pot Petit...1.0. I més de 400 visites en una tarda!!!!
Aqui teniu el video del dia de la primera esploració de l'avenc Quim Solbas.
(Primer de tot aclarir que aquesta narració s’anirà enriquint amb més fotos, topografies, tracks, UTMs i demés a mesura que anem avançant en la seva realització i recol·lecció. Estigueu atents doncs)
El diumenge passat després de dues visites durant el més de novembre van tenir el detall de convidar-nos a en Jose Amaya i jo mateix, en Tomàs (aquí em teniu en una foto a la cova feta per l'Alba), ajudar a explorar la cavitat, topografiar-la, mirar alguna escalada, alguna gatera i alguna xemeneia. I de pas fer aquest reportatge fotogràfic.
Aclarim que no ha calgut fer desobstruccions, la cova avenc
Quim Solbas està tal qual es va trobar.
Quedem de bon mati a la Q8 i cap al coll d’estenalles. Al
pàrking revisem material... i demana que demanaràs, com en el conte de la sopa
de pedres, no tindríeu... i va començar a sortir de tot! un taladro per aquí, cordes dinàmiques i més
cordes semiestàtiques, una broca de 12 per allà, un joc de xapes, un altre de
mosquetons, un espitador, martells, cintes... en Marc ja ho va veure clar...
avui faríem feina! I ... com a bon pare de la cova avenc, en Guillemot pensant ja a deixar ben lluenta alguna de les fantàstiques colades
blanques.
La boca de la Cova – gatera és lleugerament selectiva i dóna
accés a un espai més ample on vàrem decidir de fer la primera instal·lació per
assegurar-nos abans de fer la rampa que dóna al primer pou.
Es una cova avenc nova de trinca, amb parets on s’enganxa el
mono i on la roca nua permet escalar sense problemes doncs té molta adherència.
El pelegrinatge de la multitud futura de curiosos ja llimarà les arestes.
I com
no... blocs i topis inestables per tot arreu. TOOOOPIIIIIII!!!!!!
En Jose i l’Edu, a fer la topo i jo alguna foto i a aprendre
tant.
El Salva, que no se’n sabia avenir i va anar tirant, amb en
Jordi i la Montse i els experts en cabres!
Desprès de la rampa d’uns 10 metres, el capçal del primer pou.
Entre una diàclasis, amb alguna bandera, es baixa fins al fons de l’avenc que amb suau pendent arriba, per ara a uns -41 metres.
M'aturo sovint per anar fent fotos de cada desviació del pou.
A la dreta... a mesura que ens apropem... una colada de 24
metros d’alçada per uns 10 d’amplada. Preciosa, com un orgue d’església. La
planta de la base d’aquest ample l’avenc és com una T.
A la esquerra, al fons, una gatera promet emocions i més
profunditat. Abans una paret que dóna a dos finestres que vam escalar i que no
sembla continuïn. Cap al centre l’esquelet de la cabra i l Una escletxa en el
lateral de la colada frontal permet pujar a un púlpit gairebé al sostre des d’on
observar la cavitat aèriament.
A la esquerra una gatera inferior d’uns 8 metres i una
finestra sobre una colada rodona.
Comença la sessió fotogràfica... Flashh flashh ... és una
colada maquíssima, difícil de recollir en les fotografies. En Eduard repeteix
que és la més gran de San Llorens i la més bonica.
Els que esteu interessats en les aventures de la cabra
sapigueu que finalment no era un esquelet mil·lenari de cabra pirenaica sinó una
comú cabra domèstica reconeguda gràcies a la seva cornamenta arrodonida que la caracteritza.
Com ha entrat? Ha pogut passar la gatera de la cova d’entrada? Ha entrat per
una altra banda? Una altra entrada? Jeje... misteris...
Tots a fer feina. La secció d’arqueologia a recollir mostres
d’ossos d’altres animals presents al llarg de la base de l’avenc. El Marc i el
Jose a fer la escalada lateral a veure les finestres. En Edu amb el suport del
Jose anant topografiant. En Jordi i la Montse explorant les gateres i fent
fotos artístiques. En Guillemot tot cofoi ampliant el material fotogràfic i de vídeo...
I el Salva amunt i avall, mirant i remirant tot, gaudint de com en aquest caos
general tots fèiem la nostra funció.
Les hores van volar i unes 400 fotos després... mentre la Montse
es cola per un forat de la colada frontal i far algunes progressions vertical
que no tenen més resultat, els primers comencen a marxar cap a casa a menjar.
La escalada progressa i jo... tinc encara aquella finestra
al cap. I cap a munt, petita escala, em colo dintre de la finestra a uns 5
metros d’alçada i ... petita cavitat amb formacions d’uns 2 metros d’ample i 3
d’alt.
Tot i que... sembla que aquest tap podria tirar. Trec les
primeres pedres i... derrumbe! Quin rebombori!!!!S’obre un pas estret cap a
munt. En contraposició vaig pujant i em colo dintre una nova saleta de 2x2 m amb
colades blanques, una safata amb perletes i formacions a la paret. El terra super
friable. Els rocs continuen caient cap a baix. Molta humitat.
Un arc amb formacions i macarrons dona pas a una diàclasis
que amb pendent i estretor tira cap amunt, de forma paral·lela a la gatera d’abaix
que van explorar el Jordi i la Montse. Si et recolces a la pared, et quedes amb
pedres a la mà. Un petit esglaó i continuant movent rocs. Uns 3 metres més
amunt... una esllavissada finalitza el recorregut.
És evident que tira cap a munt i ... hi ha un tap que
convida a que arrenquis alguna de les pedres... però... uffff... tot és massa
precari!!!! Em fixo amb les roques de terra i.. .la més gran es de color
diferent i tapona tot el conjunt. Es capa dura, com la de la entrada!!!! Un
gran bloc d’uns dos metres de forma triangular a caigut fraccionant-se en la
punta en dos troços. El més gran bloqueja la continuació endavant deixant només
el tap superior com a incògnita a mirar.
Que bé, han sortit uns quants metres de galeria! I ara la
pregunta és... estem aprop de la superfície? A sobre hi ha una cambra d’on ha
precipitat el bloc que s’ha trencat? Com son les corves de nivell a l’exterior?
Val la pena intentar arribar des de fóra i córrer menys riscos? Incògnites..
.incògnites.
Tornant enradera més derrumbes ... i l’Eduard que ja ha
marxat. Topografiarem la propera vegada.
En Jose puja a menjar quelcom mentre el Marc continua la
escalada autoassegurant-se i jo pujo la càmera a la galeria per fotografiar-la.
Quedem el Jose, el Marc i jo i decidim continuar amb l’escalada.
I la primera finestra no dona cap recorregut. Recuperem material i mirem en una
escletxa una gatera de les que només l’Efren pot recórrer. L’haurem d’esperar
per mirar-la.
Queda feina per fer... però ja es tard i diumenge.
Felicitats i gràcies de nou, Quim i Guillemot, la Cova Avenc Quim Solbas és un estímul per la SIS, un premi a la constància, a tantes troballes petites però gustosíssimes que heu compartit amb nosaltres.
Felicitats i gràcies de nou, Quim i Guillemot, la Cova Avenc Quim Solbas és un estímul per la SIS, un premi a la constància, a tantes troballes petites però gustosíssimes que heu compartit amb nosaltres.
Si jo trobo un avenc així... em torno boig d’alegria. Clar
... ara ja vull anar a buscar-ne... dissabte potser... crec que se un lloc...
una canal .. on hi havia negror... on ho vaig veure?... ufff no recordo...
Segurament m’embardissaré sense resultat, però de moment se
m’ha contagiat l’esperit espeleopringuer !!!!
Vull trobar avencs!!!!
Tomàs.