Avenc del Club (Sant Llorenç del Munt)








Sortida del 51è Curset d'Espeleologia (Nivell I) Primera Sortida a una cavitat vertical.

L'Avenc del Club (UTM 31 T x:417744 y:4609805 alçada 748m profunditat 90m).

Aquest centenari avenc de conglomerat és la primera prova de foc per a la meitat dels cursetistes.
L'avenc es troba molt ben senyalitzat i prop del camí que porta a Can Pobla.

L'altra meitat han anat a l'avenc del Llest.
Quedem a la Q8 i ens repartim en cotxes. La Gemmy ràpidament capta les noies pel club EMB, i pujen en el seu cotxe. Aquest pot ser el moment més arriscat de la seva jornada... doncs... l'avenc està cap a la zona de Can Pobla i... la carretera no és de baixada. Contra tot pronòstic el cotxe no va implosionar ni va exercir el seu dret a stop. Cada revolt era una sorpresa,... però allà estava ell... seguint la comitiva. Vam arribar al peu del cingle que porta fins a l'avenc.



Abans de res... uns estiraments, que cadascú realitza segons la seva naturalesa.







Controlem el material personal, en Jose instal·larà l'avenc i anirem alternant els monitors entre els cursetistes... La Gemma, Efren, en Roger i jo mateix, el Tomàs, intercalats amb la Conce, el Jordi, la Marta i l'Alex.

Després de un pou de 9 metres, una rampa porta fins a un pou de 30 metres.











A continuació un parell de pous, el primer prou exigent per a aquest ritus iniciàtic, i el segon que et porta fins als 47 metres de profunditat on es troba el pessebre i més enllà una galeria on sota una placa homenatge hi ha el laminador que comunica amb un segon pou fins a 90 metres.
La foto que obre el blog és del Roger inspeccionant la obertura d'aquest pas laminador. Estretet... oi? 
Més d’un s’ha quedat enganxat en aquesta escletxa i fins i tot al fer el quatre a algú el van tenir que treure... amb sabó.
Cap a l’esquerra, seguint l’escletxa, un pas es va obrint i desprès d’un parell de romenagos... (per cert, podem veure un en aquesta foto... il·lustrant que la aproximació a la espeleo d'en Roger té fonaments contorsionistes) 
Després s’arriba a una sala on una corda de mal fiar (diuen que fa més de 10 anys que està penjada) porta fins a un replà i més amunt a una galeria que sembla que es tanca. En Jose i jo la pugem fins a arribar a la finestra superior, a un -15 metres. Aquest avenc també té la via pèndol. Però al ser aquesta sortida la primera del curset, no correspon aquest grau de dificultat. 

Tornem a la base del pou a la espera de que la resta del grup vagi arribant.

La Gemma tanca el grup. Es sorprenent que aquest avenc, després del laminador continui fins als 90 metres de profunditat. Tot i que els que l'han fet afirmen que no amaga cap "bellesa" més que la de poder passar al grup dels que han passat el laminador.
El Laminador és un pas bastant estret que primer és horitzontal i comunica amb una diàclasi vertical.

Podriem dir que el mon dels espeleo-santllorencians es divideix en dos categories... els que han passat el laminador (pirlo, arianna, pladeveya, salva, edu...) i els que no (entre molts...jo, i ... atenció... l'Efren, increïble circumstància.. doncs prim i llangardaix com és... lo estrany és que s'hagués caigut ja dintre). El laminador és realment un repte per a pocs. Hi ha qui entrant panxa amunt i un es va col·locant cap a la escletxa direcció amunt. Altres es col·loquen horitzontalment fins a deixar-se caure longitudinalment dintre del forat. La mateixa tècnica es pot fer en sentit de pujada. Es veu que la sensació de pujar i quedar-se amb aquesta finestreta de visió... impressiona.
Diuen a més que aquest pas no ha estat rebentat.

Tot i això a la pestanya d'història del espeleoindex diu: "El 23 de febrer de 1964, components del GETIM van forçar un pas estret al fons conegut de l'avenc i superant l'anomenat Laminador, baixen el Pou GETIM i arriben al fons actual de la cavitat."

De totes les webs on descriuen la Morfogènesis de la cavitat, el blog del pepelu Històries i saraos és el més detallat.

Desprès d'una breu exploració fem la foto d'equip.

Déu ni do quina colla!



El retorn cap a la superfície permet que el Jose i el Efren ajudin a la Marta i la Conce a perfeccionar la seva tècnica. ... una bona classe particular pràctica.

Aquests cursetistes són de nivell. A veure... el nivell II us espera!

Fins aviat.

Els monis.

Un Avenc de Sant Llorenç de Munt


En Fernando i el Efren de tant en tant m’ensenyen Sant Llorenç, bé... aquell Sant Llorenç que no s’ensenya… ja m’enteneu.
Ho sento però ara us fotré un rotllo en plan Higgins (El de Magnum). Com vaig començar al mon dels avencs? Doncs després d’anar descobrint Sant Llorenç a través dels preciosos llibres escrits per Manuel Cajide, Edmond Grau, Frederic Vancells, Miquel Casals, Albert Vicens i Oscar Masó... en un dels llibres  d’aquest últim, “descobrir la Castellassa de can Torras i els seus voltants”, en que tot ell té una especial atenció a fonts, cavitats, arbres monumentals i escalades...ens va permetre a tota la família  al seu Itinerari 10,.. de passar ben a tocar d’uns quants avencs. 
Que feien tots aquells forats per terra? ... No ens havíem fixat mai, ... Ni vam gosar baixar a cap d’ells, i allà vaig pensar que ... sense els avencs em perdria una vessant de Sant Llorenç... i el curset de la SIS va fer la resta, descobrint-me un món molt més preciós del que jo podia imaginar i que des de les hores... porto explorat més sota terra del parc natural que sobre la mateixa... en aquest entorn que tenim la sort de gaudir els egarencs.
En aquells temps tenia 2 webs amb les que quedava meravellat o bé per la seva exhaustivitat (http://santllorencdelmunt.com) o per la seva increïble sensibilitat, detall i innovadora proposta reflexiva de sant Llorenç, (http://www.caudelguille.net) amb unes exquisides rutes (8 itineraris publicats). Qui podia estar darrera de dos webs tant fantàstiques?... Doncs dos senzills mortals de la SIS,... En Quicu i el Guillemot!
Aprofito doncs per agrair a tots aquells que amb els llibres i el web il·lustren i fan més permanent aquest coneixement que amb la desaparició dels guardaboscos i pastors... hi ha un important risc de perdre.
En Quim, en Guillemot, el Quicu, l’Edu, el Salva, el Pladeveya, el Nando, el Efren, … i d’altres coneixen Sant Llorenç i s’estimen aquest racó natural amb zel i així ho trasmeten...
(fi parèntesis Higgins)
Doncs bé ...amb en Fernando hem anat a fer un tomb i de pas fer un preciós avenc de Sant Llorenç.
Després de apropar-nos a les Casetes del Bofí i visitar la seva cova de 30 m. de recorregut i la seva font interna, ens endinsem pel bosc, seguint les fites i canals que ens mostren com som els visitants externs d’aquest paratges de senglars. Anem visitant paisatges de molta bellesa, destacant aquesta alzina que surt de la roca...
Arribem a l’avenc. En Nando m’havia comentat de no portar equip personal... i per tant ... obedient com soc... ni mono! Muntem un electron i baixem rapelant fent dulfer. Segons wikipedia... “El montañista se coloca frente al anclaje, se pone la cuerda entre las dos piernas, ...”  Sabeu que tinc jo entre les dos piernas? Doncs ha estat una experiència interessant... especialment quant de forma natural la corda ha trobat la seva ubicació entre les galtes que tinc entre las dos piernas. No se si per la impressió del ràpel però aquella corda estava perfectament ferma. Vaja tota una nova experiència... Diuen que pot cremar la espatlla... jo crec que hi ha zones més sensibles a risc!  ;-D


Un cop a la base del pou, i després de dos  passos una mica estrets... apareix un avenc preciós... “actiu” amb formacions encara no fossilitzades... on les colades i els macarrons es continuen.




En Nando durant tot el camí m’alliçona sobre els indrets especials que cal protegir, com la Cova Gran de les Fogueroses que vam visitar fa poc i algun avenc, conegut des de fa temps... però que les dificultats de la seva localització i la relativa inaccessibilitat de l’entrada han afavorit que siguin poc coneguts i per tant, poc visitats per la gent. Gràcies a això, s’han salvat força i és mantenen molt bonics. Com diu en Miquel Casals i en Albert Vicens en el seu llibre “El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt”... “... Ho lamentem per tots aquells que desitjaríeu visitar la cavitat i que de ben segur tindríeu cura de no malmetre’n res. Estem ben segurs, però que entendreu les nostres raons.”
Us poso doncs a disposició algunes fotos per a que gaudiu aquest avenc.


Una abraçada.
Tomàs.

Avenc de la Carbonera (Carena de l'Illa, Sant Llorenç del Munt)



Saviesa  espeleològica i de lògica popular....


Com s'ha de fer per a què s'apuntin un bon grup a fer un avenc i si és possible amb més noies que nois?


S'escull un avenc xulo, clàssic i si és possible a menys d'una hora d'aproximació.


Dit i fet,... L'Avenc de la Carbonera de Sant Llorenç del Munt.
èxit rotund!!!


En Ignasi, el Efren i en Tomas (EML) , amb la Gemmy, la Marty, la Evy i la Alby (EMB). Ei... i la Duna i en Escorbuto.


Tot i que quedem a les 8.30 am... són menys els puntuals que els retrasadets... Algú literalment l'hem tret del llit...


Cap a Castellar del Vallès i just abans d'arribar a l'ermita de les Arenes aparquem el cotxe.


Seguim la pista senyalada amb les conegudes ratlles verdes i vermelles que romanen a les pupil·les de tots aquells que fan la Matagalls Montserrat durant uns quants dies desprès de la coneguda Marxa.
El cotxe queda a 1,5 Km de la boca, però com que fa una pujada interessant... podem dir que 45 minuts no els treu ningú fins a la boca.
El camí regala vistes a la Castellassa de Can Torras i la del Dalmau, així com la Roca Mur o maquina de tren... quina sort tenim els Egarencs de tenir un tresor com aquest!


Després d'una bona pujada, el camí carena una mica. A ma dreta surt un trencant senyalat amb una X verd i vermella per evitar que es desviïn els MM, que porta fins a l'Avenc de l'Illa (UTM 31 T x:420292 y:4610517 alçada :527 m profunditat: -24 m).
Aquest avenc de modestes dimensions és dels primers que va fer l'Efren i amb la seva memòria prodigiosa ens el descriu com si l'hagués fet ahir: Una petita rampa, porta fins un enxamplament on després d'arribar al pou, aquest es baixa per la paret oposada i al fons hi ha una una colada.


Decidim que la descripció tampoc mereix de més atenció ... i l'expedició reprèn la marxa fins l'avenc de la Carbonera (UTM 31 T x:419726 y:4610072 alçada: 622 m. profunditat:-84 m.) . Aquest avenc és diu així perquè ben prop d'allà s'hi feia el carbó i per això el terra és més fosca al seu voltant.


Preparem petates, jocs de xapes i mosquetons, i unes quantes xapes per als parabots de 10. Cal, per tant, portar la clau tipica i a més a més la de 17 o una clau anglesa.









D'aqui en endevant ... no puc transcriure totes les malediccions i improperis que en Efren llença contra qui ha posat els químics (la SIS en general estem a favor dels espits doncs són molt més respectuosos amb l'estètica i la naturalesa de la espeleo), els parabolts als que algú ha robat les femelles, i les condicions precàries dels espits o la seva ubicació! La Gemma ens recorda que en el passat a ella en aquest avenc se li va petar un espit... ufff...


Queda pendent fer una visita a aquest avenc per a reequipar-lo en condicions.
Aquest avenc està ple de reintalacions i petits pous i per tant les Y de capcelera i els nusos es mengen força corda, per tant calen bastants més metres dels 84m. Va a gustos peró 40m, 40m, 20m, 20m, 10m podrien ser una combinació.
Nosaltres afegim un pringu de 15m que acabem utilitzant.


Aprofitem l'avenc per a qué l'Alba que no sortia des de l'Avenc de Sant Sadurní fa sis mesos recuperi la dinàmica i la confiança. La Marta i la Gemma li faran de guies durant la baixada.



L'avenc va alternant pous amb alguna colada i alguna formació. Reconec que m'esperava una mica més ... doncs les recensions a internet semblaven parlar d'un avenc molt bonic. ... Tot baixant... al arribar al final, com molt sovint fan els avencs.... oooooooooh.... premi visual!!! La natura regala un altre raconet preciós... ja arribareu.




Reinstal·lació rera reinstal·lació anem guanyant metres i una colada ens porta fins a la sala dels Cavalls.
Una petita discussió entre un passamà o una comba ... i optem pel passamà per donar una mica d'alegria a la pujada.



Ja ens apropem al final del pou.
Des d'aquí a l'esquerra un últim pou de 4 m. i a la dreta, darrera de la roca i desprès de fer uns 2 m. de rumenage sobre un petit gorg s'arriba a una piscineta, un gorg ben preciós de més d'un metro de profunditat i aigües ben cristal·lines. I al fons... una bosa de supermercat... jooooooer.


El dia que vindrem a reequipar també aprofitarem per fer neteja ... si es que algú no ens guanya!



A continuació algunes fotos dels protagonistes amb el bonic gorg.





Durant tota la baixada em cantat cançons per celebrar les accions fetes per el president de la federació, l'Hilari, i les seves negociacions amb l'asseguradora que han permés que en condicions excepcionals (millors que la fede de muntanya) doni cobertura al rescat. 
Em rigut molt també amb les EMB, que venen amb força i ganes de ocupar l'espai dels EML i que les deixarem reinar sempre que vulguin. 

















Per cert... sabeu que pel curset ja tenim apuntats 9 participants?! 3 nois i 6 noies! I encara queden places!

Per acabar, i si encara algú dubta sobre la felicitat que dona el món de la espeleo, us deixo amb aquestes mirades i somriures que transparenten l'infant que portem dintre i les ganes de passar-s'ho bé que tenim. 





















Fins a la propera sortida!


EML i EMB.