Avenc CP-1 (Tortosa, Els Ports)



Les preuades coordenades UTM. (x: 276296 y: 4518331 alçada: 631m).

Segona part del relat. Aproximació al CP-1 aquí

La entrada al avenc es troba en la base d’una paret vertical, on s’arriba després d’atravesar les dos pedreres blanques de 10 metres cadascuna de referència visual.
La boca es petita, 1m x 0,7m  amb unes plantes de margalló a l’entrada. No hi ha cap escrita que identifiqui l’avenc, tot i que hem trobat una inscripció a la paret feta amb una navalla o una pedra.



















En Efren i jo, en Tomàs, desprès d’una molt física aproximació a l’avenc, vam entrar a les 17.00 sabedors que unes 8 hores no ens les treia ningú.
















Les topos han estat les nostres companyes amb molta relevància. Fins i tot les impressions de les diferents pàgines web ens donen pistes per com superar amb major facilitat els obstacles.




I per tancar els petates, els arnesos i els estris ja preparats, ja que tenim present que fins passada la sala que hi ha a 40m no ens caldran i que haurem abans caldrà passar un parell de gateres i no val la pena maltractar inútilment l’equip.
A la primera saleta tinc la primera rampa muscular a les cames. Això serà un repte. Per tant  abans de la primera gatera, decideixo que petate, motxilla fotogràfica i musculatura prop de límit no son compatibles. Deixo la motxilla doncs i continuo amb la funda, un únic objectiu i un sol flash. Avui les fotos hauran de sortir sense massa muntatges...Vam preparar els petates i la motxilla fotogràfica. Les cordes amb ordre invers als pous. 
En llenguatge informàtic: LIFO. Last In First Out. 

Ràpidament entrem en escalfor.



 Les gateres és succeeixen. Son molt divertides, estretes però es poden anar passant amb facilitat. 



En Efren em fa les seves primeres fotos... i jutgeu vosaltres mateixos, un crack!
Anem superant les gateres lligants el petate al peu i controlant que no s'enganxi.



























La sala gran ens permet arribar fins al llac, que en aquest moment està ben sec. Les primeres colades son amb gran diversitats de colors, sobre tonalitats verdes i xocolata... i la veritat... mai millor dit.



La sala gran ens presenta unes fotos molt xules, en les que costa recollir la gran dimensió i les tres dimensions d’aquest espai.


Val a dir que aquest avenc demostra que l’alçat es tant important com la planta, doncs gràcies a aquesta última podem anar intuint el recorregut.







Continuem la progressió passant per altres dos gateres memorables, fins que arribem a la sala del aeri. Després d’un primer tram que ja ens presenta una forta sensació de profunditat i el segon, que penja d’un spit una mica... precari, presenta un preciós aeri de 30 metres. Arribem a la sala de enormes dimensions. La més gran de l’avenc. Sense formacions destacables, presenta un petit rierol en la paret del fons. 
En un nivell inferior continua l’avenc, i per arribar-hi no ens caldrà corda, simplement trobarem un pas descendent a la nostra dreta si mirem la paret de la que em davallat els 30 metres.

Arribem a una sala amb dos finestres, ens dirigirem cap a la esquerra, que desprès d’una pendent presentarà un altre pou, amb dos spits en la seva boca, ideals per a fer una Y.

Continuem el descens conscients d’haver arribat ja a quota 100m. 3 gateres més ens fan disfrutar. Al final ... res ens sembla difícil. Anem fent, pas a pas. I ... arribem a una d’aquelles formacions que qui la va veure per primera vegada ... doncs li deuria sembla un regal a la tenacitat. Una cascada blanca preciosa, que tot i que sembla una imatge de cuarto milenio de Iker Jimenez (algú veu una imatge virginal que des de dalt ens cobreix amb el seu mantell? Esteu malalts!!!). I la seva presència ens permet de reposar una mica. Darrera, una petita bassa amb aigua per refrescar-se i treure’s la set. 
Durant els últims pous hem trobat a faltar algun spit de més per assegurar-se millor i evitar fregaments, i fins i tot, el que ens porta fins a la sala hilti no acaba d’entrar la xapa no acaba d’entrar del tot. Però l'enginy de l'Efren ens evita el fregament sobre les cordes, un prussic amb dinema per a protegir la corda. 

Som al fons de l’avenc. Reconec que en cada ocasió que he pogut he fet estiraments de tots tipus per evitar les estrebades musculars. I un cop més la satisfacció m’omplena. L’Efren i jo som un gran equip, ens complementem (bé això diu ell... tot i que jo no se que li falta...) i sobretot ens engresquem per a que res ens espatlli poder fer les nostres sortides.
No m’ho puc creure, soc al fons de l’avenc i estic destroçat. Recuperem forces, menjem unes ametlles amb xocolata i barrites de muesli... i a explorar una mica. La sala Hilti ens reserva alguna sorpresa més. Unes formacions d’una blancor que recorda a la neu ens indiquen espais on corre una mica d’aigua. Per altra banda trobem indicis de que en aquest avenc estan treballant.
Anem fins al fons del pou on estan explorant i ... per primera vegada puc experimentar una sensació que la majoria de vosaltres ja haureu sentit: La corrent de vent!!!! Ei... certament aquest avenc encara tira! En capbussem literalment en els últims metres que s’està treballant. I ara entenc... allò de reconèixer si un avenc tira o no pel vent.
I la nota de color... el diari que ens recorda que el dia escollit per fer aquest avenc és de que fa exactament 26 anys que es va descobrir l’avenc.  Bon aniversari CP-1.



















Fotos de rigor i ... pacte amb l’Efren. Aquesta vegada, amb la meva musculatura precària... desinstal·larà ell. Aquest Efren és incombustible, quina enveja tan sana!
Vaig recuperant metres amb atenció, agafo el petate despres dels tres últims pous, la motxilla a la primera saleta.. i tot i alguns ensurts i tirons... arribem a la superfície.
Son l’una de la matinada! Missatges tranquil·litzadors a la família. I desprès de celebrar-ho comencem la baixada pel barranc. No cal dir que és dur. A les tres de la matinada estem al cotxe i a les 6 de la matinada del diumenge deixo a l’Efren a casa.

Quina satisfacció i quina son!!!!

Ara si... em tingut un dia intens, d’aquells en els que ho has donat tot. Aquesta actitud i passió és la mateixa del pensament que en TONY el gitano UNDERGROUND dedicat a SANTA la seva companya. “Te kiero más que a mi madre, no se si estaré pecando pues ella me dió la vida y tu me la estas quitando...”  Vaya pajaru aquest TONY.

A la propera,


Tomas i Efren

I dos anys i mig més tard... vam tornar! mireu aqui la crònica

Aproximació a l'Avenc CP-1 (Tortosa, Els Ports)




Benvolguts, no se si tot el que volem explicar cabrà en un sol blog…

No.

Per tant, primera part. Perdedora aproximació a l’avenc CP-1, doncs les fotos s’ho valen i volem absolutament que la gent ho tingui més fàcil a l’hora de trobar l’avenc.


Primer, aquesta sortida es de la sèrie… ESTAMOS MUUUUUU LOCOS, deixant els nostres alterego, los efrenitos, l’equipo actimel i los TONY el gitano UNDERGROUND inadequats per a l’ocasió.  

Alguns de la SIS, dels que no publicaré els noms per no tacar la seva sòlida reputació, durant la setmana anterior vàrem decidir d’anar als Ports a fer el CP-1, i  per tant vam sol·licitar els permisos escaients a la federació. Inicialment havíem de ser 5. Les 2 hores d’aproximació i la fondària (-179 m) i les cordes necessàries per als pous (el mès gran de 31 m) ens feien anar sobrecarregats. Per aquest motiu vàrem pensar d’estar dos dies i agafar-ho amb calma. El dijous ja no erem 5, ... primer 4, i desprès 2. Qui? L’Efren i el Tomàs, l’equip “ESTAMOS MUUUUUUUUUUUU LOCOS”.

Vam decidir que hi anàvem igualment, almenys fins on arribéssim. Sortida a les 6 del matí del dissabte des de Terrassa. Puntualment jo arribo 20 minuts tard tot i haver-me llevat a les 4.50 AM. Previsió del temps... pluja....  Topos plastificades, equip revisat, cordes, teca, material fotogràfic... i una novetat... per si un cas, una funda de mà per la maquina fotogràfica per si la motxilla fa excessivament cansat el recorregut.
On està el CP-1? Els Ports Tortosa-Beseït. Mas de Barberans, Barranc de Cova Pintada.
La cerca de les UTM comença.
Trobem a la web de la SIES  una recensió de l’excursió
Trobem una professional “ficha de memòria”, molt ben feta, que ens en dona unes amb datum WGS84. N,E i Z. Sembla que no hi haurà cap problema. A més la fitxa té alguna descripció. El resum que fan és perfecte:
“Cueva muy completa por sus tres grandísimas sales, impresionantes rápeles volados, gateras con pendiente, pequeños resaltes, bonita formación Cascada Blanca, y bonita Sala de Lago. Baja hasta -180, aunque el ECG aun está explorando, Aunque exigente físicamente no tiene mucha dificultad técnica. Salimos después de 8 horas”
I vols que anem als Port sense consultar els nostres companys d’espeleologia de la zona? NO!, una visita al web del Espeleo Club deTortosa  i la secció d’espeleo i barrancs de la UEC de Tortosa. Remarcable les fotos de les gateres d’aquest últims.  i tot el reportatge fotogràfic annexat. 
AVENC amb GATERES potents. L’Efren estarà content.

Adjunto una imatge del Google Maps que fa ara molt evident el camí, però que a nosaltres ens va costar una mica més...

Arribem sense dificultat pel Barranc de Lloret, a les cases de Manel, 4 cases totes elles o destruïdes, o en construcció o com diria en Ferran Adrià, ... “desconstruïdes”,  que es troben despres de la “ganaderia” que hi ha al creuar el riu. Deixem el cotxe a la corba de carretera asfaltada que termina en una tanca a una propietat particular. Agafem tots els petates i ... comencem l’aproximació per el camí sense asfaltar. Als 200 m una cadena, i més endavant una instal·lació petita amb una placa solar. El camí és fa més estret i s’arriba a mà esquerra a un pont de llistons de fusta. El creuem i ... primer problema.
Trobem la roca amb les pintures vermelles que marquen el barranc de la COVA PINTADA. I ara la frase maleïda...”El sendero sube por el margen izdo del rio.” En aquest punt hi ha una cruïlla. Una fletxa indica el barranc, i es pot anar a l’esquerra per un camí que sembla endinsar-se cap al Barranc de Lloret i a la dreta un camí que puja i marxa més a la dreta, i que és molt temptador. Però està a la dreta!!!. Per tant tirem pel barranc amunt, intentant de anar tot a l’esquerra possible. Mirem i el mapa que annexa la “ficha memòria” i ens marca una cruïlla per sobre dels 400 metres Estem a 300,. Anem pujant.... per el barranc sec. La cosa és fatigosa, els blocs de pedra i les motxilles ens matxaquen. Decidim deixar les motxilles i “explorar” barranc amunt. Arribem fins a quota 400m, però ... hem fet alguns trams que no ens imaginem poder fer amb motxilles ni en broma. No trobem cap cruïlla. 
Tornem enradera, agafem les motxilles i tornem a la cruïlla, L’Efren prova sort a l’esquerra i jo tiro a la dreta. El camí després d’un 100 metres, girà a l’esquerra i pren alça passant a la dreta del barranc. Que vol dir “el sendero sube por el margen izdo del rio”? Em vaig perdre la classe en la que es devia explicar que el mirant la corrent del riu et poses i a la esquerra tens el margen izdo. Joder!!! No és més senzill dir, a la roca amb la pintada agafes el camí a la dreta que desprès d’uns metres fa un gir a la esquerra i encara l’ascensió del barranc?.

Estem al camí i avancem guanyant alçada, apropant-nos fins al fons del barranc on es troba la cova pintada. Trobem una font obrada i una petita bauma, i arribem al punt que anomenarem "cruïlla", on a mà dreta surt un camí feréstec cap amunt al peu d’un arbre. (NOTA: Per no liar al personal totes les coordenades les posarem com sempre en Datum european 1950) (UTM x:276292 y:4518039 alçada: 432m). Fem unes fotos i ... vist la proximitat de la cova segons les UTM de la “ficha tècnica” deixem les motxilles i anem a cercar-la. El camí puja força doncs hem de  fer 200 metres de desnivell. Pujem per una canal i ens anem desviant cap a l’esquerra, fins que pasem a la canal següent. El camí ens va pujant. I el Garmin ens va indicant un punt que no ens permet avançar més doncs hi ha la paret. Ens fem a la idea que les UTM estan equivocades. Durant la pujada hi ha una tartera. Tot el camí és de pedra, però a mà esquerra, es veu clarament una taca blanca d’uns 15 metres x 3 metres d’aquesta pedra. Era una referència de les webs. 

Ho seguim amunt i veiem un punt que podria ser la boca de la cova. El camí es força embardissat tota la estona i perdedor. Però continuem. I arribem a un punt, en el que el Garmin ens indica que la boca hauria d’estar a 80 metres.... cerquem alguna escrita que indiqui que aquest forat és l’avenc CP-1. I no en trobem cap. 



A la entrada hi ha cagades de cabres salvatges... L’Efren entra una mica. Serà aquest avenc?. Jo vaig a cercar més amunt. Ha de ser aquella boca. No tenim els paper de les webs, que estan a les motxilles. Però tenim el mòbil. Aquest zona dels ports tenen una òptima cobertura i busquem imatges de la boca. Una foto del SIES ens permet identificar la petita “esplanada” de roca per preparar-se davant la boca. Decidim que aquell ha de ser l’avenc, si o si. Però perquè no està marcat? Les preuades coordenades UTM. (x: 276296 y: 4518331 alçada: 631m).


Ho mirem més detalladament i... atenció!!! si que està marcat! .... es el CP-1!

Baixem a la cruïlla a buscar les motxilles. La baixada carrega les cames. I un cop arribat a la cruïlla, tirem amunt ben carregats. Ens repetim que som dos mulos de càrrega.  

La primera estrebada muscular em preocupa! Les següents em terroritzen. De cop les gateres ja no són un problema, el meu problema esdevé com anirà el meu cos al tenir que forçar moviments durant els aeris i el diferents pasos estrets.

A veure si al final no podré fer l’avenc! Arribem a les 15:30 a la boca! Adolorits, cansats i jo més mort que viu. 
Com podeu veure a les fotos anàvem ben carregats!

Ara cal menjar quelcom, fer estirament i recuperar-se. 
A les 16.30 hores entrem a dins. 
Si les previsions son correctes, en 8 hores estem fora. 





Continuarà... 

Avenc de la Plomada (Garraf, l’Ordal, Cervelló)




Després de fer l’Avenc dels Geòlegs, els “efrenitos” decidim que encara queda gana de fer feina... i el Garmin ens convida, mentre tornem cap a Terrassa la presència d’un avenc, el de la Plomada, de poca profunditat.
L’Avenc de la Plomada (-12 m, UTM x: 407153, y:4583246) és troba al Pla de Campaments, Tan aviat deixada la rotonda, després de la benzinera, direcció a la pedrera on l’any passat vam anar a l’Avenc del Roca.




De fet aparquem a mà esquerra, desseguida, en una petita elevació sota un arbre gros, al costat de la pista.

Reculant uns metres, trobem un camí a mà esquerrà que sembla feréstec però que aviat passa semblar una riera seca a convertir-se en un caminet.

A la mà esquerra surt una nova pista (després de passar un gros pneumàtic abandonat) i després de creuar unes terrasses, arribem a les runes del Maset de Can Dispanya. Seguint aquest corriol, que ara s’uneix amb un altre que arriba des de la pedrera, desprès d’uns 200 metres desprès de les runes, seguint una fita a l’esquerra durant 10-15 metres.





La boca de l’avenc és molt bonica, i després d’un tub de 4 metres... dona lloc a una sorprenent cavitat. Els misteris de la terra!!!! Jo flipo. Després de passejar dintre la cambra inclinada... dos pilars ens indiquen un petit pas a mà esquerra.





I sorpresa! De nou, ... al fons, les formacions generen espais de gran bellesa i concrecions.

Qui ho havia de dir que d’un petit tub... sortia tot això. Jaja. Brutal.

Com no... un pessebre permet fer algunes fotos del rabadà Efren que, com a bon minyó que és, adora el naixement.

Una vegada més l’Efren té raó. Mai menys preuar les petites cavitats doncs son poc visitades i de gran bellesa.

I a mi em permeten de recuperar i anar millorant en la tècnica de la fotografia subterrània, on la càmera captura imatges que els nostres ulls no poden copsar i que sorprenen sempre.


Us deixo amb una reflexió del gran TONY el gitano underground. “Pa ke kieres tu una mujer bonita, si viene un gitano despues y te la kita”. Quantes coses ha degut viure aquest home i ens ha transmès en les seves cançons... Jo mentre em gaudeixo la meva, doncs m’agrada el risc!!!!! ;-D


Salut,

Tomàs i Efren.


Avenc T38 (Garraf, l'Ordal, Vallirana)





 L'"equipo Actimel" torna a la càrrega.

Aquest Avenc de nom misteriós (agrairé qualsevol aclariment al respecte), es troba a pocs metres de l’avenc de Pompeu Fabra i de l’Abat Escarré.

Si seguim la pista que uneix els dos avencs direcció al Pompeu Fabra i ens endinsem en línia recta per el camí que deixa la pista més endavant.  A mà esquerra un trencant ens apropa desprès d’uns 50 metres a l’esquerra trobem l’Avenc (-34m, UTM x: 409673 y:4579384) a tocar del camí.

L’Efren i jo tenim ganes de fer aquest avenc i aprofitar que ara el tenim a tocar. Sovint hi ha avencs de 30 metres de enorme bellesa. 


Aquest és un d’ells.





   
Destacable la vida interior de l’avenc, granotes, “mosquits gegants”, papallones, escarbats, aranyes, llimacs ...

No és un avenc massa visitat, i de fet ho demostra l’estat en el que trobem els spits i la dificultat per fixar les xapes. 


Cap problema, aportem el nostre gra de sorra i espitem en dos ocasions per a garantir que les instal·lacions siguin el més segures possibles per nosaltres i els futurs visitants.
La entrada és molt xula, però la seva estretor es perd un cop és passa el primer ressalt. Fins i tot el primer tram, un cop instal.lat es pot passar amb modalitat passamà. 

El pou promet emocions. 


Davallem i al primer replà decidim doncs d’espitar.
L’avenc és molt maco per els 34 metres que té. Les primeres formacions són de poca definició, però desseguida comencen a aparèixer diverses formacions, coralls i cristalls amb molta densitat.



Es curiós com tot el llarg de l’avenc es veuen senyals de com la pluja ha anat transportant branques i fang a l’intern d’aquest humit pou.





















Com sempre el més bonic al final... les ultimes formacions durant el pou de 16 m que ens confirmem que ha valgut la pena fer aquest avenc, tot i el cansanci després de sortir de l’Abat Escarré i menjar una mica calent.

Foto d’equip al fons del pou i  retorn amunt.

Mentre pujem, el gran TONY el gitano underground ens acompanya amb la cançó "Sacarme de aquí", d'homenatge al Vaquilla, en la que ens descriu com aquest conegut delinqüent feia espeleo:
  “Empezó robando los kioskos, ... se metia cada vez mas hondo... sacarme de aquí, sacarme de aquí, que me muero... sacarme de aquí, sacarme de aquí .. que no puedo.. con 30 años de hipoteca ... me muero, me muero.”

Al primer pou, aprop de la sortida hi havia una granota molt bonica, però... quan m’ho va dir l’efren jo ja estava fora esgotat i em va fer mandra tornar a entrar a fer-li una foto. Ara em penedeixo!!!!

Per cert... els mosquits van aprofitar i van deixar a l'Efren ben xuclat. Tots dos amb manta tèrmica i cap amb Autan...


Una abraçada de part del Tomàs i l'Efren.