Sortida a l'avenc del penya-segat de la Falconera, Sitges

Diumenge dia 22 de gener de 2017 un grup d'espeleòlegs de la Secció d'Investigacions Subterrànies va visitar l'espectacular avenc del penya-segat de la Falconera

Tot i que normalment es recomana visitar aquesta localització amb una meteorologia més estiuenca, aquests espeleòlegs ens mostren l'avenc del penya-segat de la Falconera (80 metres de desnivell) en un dia núvol que no té res a envejar amb un dia solejat.

Avenc de la Ruda (Fondo de Vallbona, Garraf), participació al Projecte Ruda.

Durant aquest últim més la SIS hem estat convidades a participar en el Projecte Ruda, que incopora diferents projectes de caire científic al voltant d'aquesta nova, profunda i preciosa cavitat del Garraf.
Aquesta descoberta i el seu Projecte Forat de la Ruda (-193m al Garraf) van ser presentat per Ignasi Yzaguirre i Emili Bifet del GERS de la A.E.Muntanya de Barcelona als passats premis Font i Sagué de la Federació Catalana d'Espeleologia. Resultant-ne guanyadors del primer premi.

La gent de la SIS que ha participat ja, en Alex, el Jose Antonio i jo, en Tomàs, hem quedat colpits de la vellesa de l'avenc i del guia d'excepció, el Doctor Ignasi Yzaguirre, responsable de l'estudi que el Consell Català de l'Esport i l'Hospital Clínic desenvolupen i que a més a més va participar en les tasques de descoberta, conjuntament amb en Boris Berenguer i Siscu Rise entre d'altres. Estan pendents d'entrar en Aleix, l'Ignasi, i algún més que encara no ha fet les proves físiques.

Aquest projecte incorpora al GERS de la A.E. Muntanya de Barcelona, altres grups de prestigi com el GREC, EC Sabadell, UME,  I diferents institucions científiques.

Podeu llegir sobre la descoberta a l'espeleobloc, en aquestes diferents entrades (1,2,3 i 4)

Les fotos que veureu a continuació corresponen a la Sala Palermo-Buenos Aires a -124m, i pel que sembla son les primeres d'aquesta zona.

No us dono detalls de l'estudi, doncs no tinc cap capacitat per fer-ho, però us puc dir que abans de fer l'avenc vam ser sotmesos a proves d'esforç, electrocardiogrames i ecografies al cor. I un cop dintre, amb el Holter, vam estar tot el temps enregistrant les constants vitals, la concentració d'oxigen a la sang, i la concentració d'oxigen a l'aire, que en el seu inici va arribar per sota del 12% en algunes zones i que poc a poc es va airejant. El Doctor Yzaguirre anava prenent mesures en punts claus i fins i tot, vam tenir dos moments de relaxació a la boca i a la sala, per tal de portar el cos a repòs.

Repeteixo, molt molt interessant i sobretot professional.
També s'hi estan fent estudis de bioespeleologia, palentologia i tecniques de topografia i fotografia.

I segur que m'en deixo.

A continuació, sense enrotllar-me més, les fotos i un homenatge a aquest equip tan potent del GERS i del gran embaixador el Doctor Yzaguirre. Un crack!

 

 

Una abraçada

Tomàs Roy Català.

52è curset. Sortida a l'avenc dels esquirols

Vem quedar diumenge al matí, ben d'hora ben d'hora...bé...no...ben d'hora no.... eren les 9 del matí. El dia abans s'havia cel-lebrat la calçotada de la sis, un éxit, 1.600 calçots, 80 persones.

  Després d'una estona d'organització (cotxes, cordes, etc.etc.) marxem cap el garraf. Uns van cap a geòlegs, altres cap a esquirols.

Al carrer flamicell vam deixar els cotxes, i allà mateix ens vam trobar uns altres companys espeles i no va haver problema, donades les característiques de la cavitat.

El tomàs portava un nou "gadget", un "detectoruniversaldetodotipodegasestóxicos". Funcionar no sabem si va funcionar, però fotia un soroll que de ben segur vàrem despertar a tota la urbanització!

Va ser una sortida molt còmode, ja que tots els cursetistes tenen un gran nivell.

com a monitors hi érem: jose, tomàs, eva, ignasi, jordi i jo mateix. Com a cursetistes: aleix, judith, sara's

Jose instalando, cigarro en boca

 l'aleix a la capçalera del 1er pou

 La sara s'ho pensa, el jordi mira la càmara, l'ignasi es mira la boca....

"Full equiped" tomàs, encarant el 1er pou. Fa solet, i escalfa prou,

Primer pou des de la base

La sara, penjadeta a una instal.lació

foto del tomàs per la nova edició del manual d'espeleo.

l'aleix s'ho mira

es va instal-lar un desviador. 

Bon exercici pels cursetistes 

Tots ells el van passar amb molta facilitat

Sara fantasmagòrica!!

De sortida cap a fora

l'ignasi a la última instal-lació de sortida

La judith acabant.

l'aleix intentant arrencar la cadena de la paret.

El jordi sortint

Avenc de la Plomada (Garraf, l’Ordal, Cervelló)

Després de fer l’Avenc dels Geòlegs, els “efrenitos” decidim que encara queda gana de fer feina... i el Garmin ens convida, mentre tornem cap a Terrassa la presència d’un avenc, el de la Plomada, de poca profunditat.
L’Avenc de la Plomada (-12 m, UTM x: 407153, y:4583246) és troba al Pla de Campaments, Tan aviat deixada la rotonda, després de la benzinera, direcció a la pedrera on l’any passat vam anar a l’Avenc del Roca.

De fet aparquem a mà esquerra, desseguida, en una petita elevació sota un arbre gros, al costat de la pista.

Reculant uns metres, trobem un camí a mà esquerrà que sembla feréstec però que aviat passa semblar una riera seca a convertir-se en un caminet.

A la mà esquerra surt una nova pista (després de passar un gros pneumàtic abandonat) i després de creuar unes terrasses, arribem a les runes del Maset de Can Dispanya. Seguint aquest corriol, que ara s’uneix amb un altre que arriba des de la pedrera, desprès d’uns 200 metres desprès de les runes, seguint una fita a l’esquerra durant 10-15 metres.

La boca de l’avenc és molt bonica, i després d’un tub de 4 metres... dona lloc a una sorprenent cavitat. Els misteris de la terra!!!! Jo flipo. Després de passejar dintre la cambra inclinada... dos pilars ens indiquen un petit pas a mà esquerra.

I sorpresa! De nou, ... al fons, les formacions generen espais de gran bellesa i concrecions.

Qui ho havia de dir que d’un petit tub... sortia tot això. Jaja. Brutal.

Com no... un pessebre permet fer algunes fotos del rabadà Efren que, com a bon minyó que és, adora el naixement.

Una vegada més l’Efren té raó. Mai menys preuar les petites cavitats doncs son poc visitades i de gran bellesa.

I a mi em permeten de recuperar i anar millorant en la tècnica de la fotografia subterrània, on la càmera captura imatges que els nostres ulls no poden copsar i que sorprenen sempre.

Us deixo amb una reflexió del gran TONY el gitano underground. “Pa ke kieres tu una mujer bonita, si viene un gitano despues y te la kita”. Quantes coses ha degut viure aquest home i ens ha transmès en les seves cançons... Jo mentre em gaudeixo la meva, doncs m’agrada el risc!!!!! ;-D

Salut,

Tomàs i Efren.

Avenc T38 (Garraf, l'Ordal, Vallirana)

 L'"equipo Actimel" torna a la càrrega.

Aquest Avenc de nom misteriós (agrairé qualsevol aclariment al respecte), es troba a pocs metres de l’avenc de Pompeu Fabra i de l’Abat Escarré.

Si seguim la pista que uneix els dos avencs direcció al Pompeu Fabra i ens endinsem en línia recta per el camí que deixa la pista més endavant.  A mà esquerra un trencant ens apropa desprès d’uns 50 metres a l’esquerra trobem l’Avenc (-34m, UTM x: 409673 y:4579384) a tocar del camí.

L’Efren i jo tenim ganes de fer aquest avenc i aprofitar que ara el tenim a tocar. Sovint hi ha avencs de 30 metres de enorme bellesa. 

Aquest és un d’ells.

   

Destacable la vida interior de l’avenc, granotes, “mosquits gegants”, papallones, escarbats, aranyes, llimacs ...

No és un avenc massa visitat, i de fet ho demostra l’estat en el que trobem els spits i la dificultat per fixar les xapes. 

Cap problema, aportem el nostre gra de sorra i espitem en dos ocasions per a garantir que les instal·lacions siguin el més segures possibles per nosaltres i els futurs visitants.

La entrada és molt xula, però la seva estretor es perd un cop és passa el primer ressalt. Fins i tot el primer tram, un cop instal.lat es pot passar amb modalitat passamà. 

El pou promet emocions. 

Davallem i al primer replà decidim doncs d’espitar.

L’avenc és molt maco per els 34 metres que té. Les primeres formacions són de poca definició, però desseguida comencen a aparèixer diverses formacions, coralls i cristalls amb molta densitat.

Es curiós com tot el llarg de l’avenc es veuen senyals de com la pluja ha anat transportant branques i fang a l’intern d’aquest humit pou.

Com sempre el més bonic al final... les ultimes formacions durant el pou de 16 m que ens confirmem que ha valgut la pena fer aquest avenc, tot i el cansanci després de sortir de l’Abat Escarré i menjar una mica calent.

Foto d’equip al fons del pou i  retorn amunt.

Mentre pujem, el gran TONY el gitano underground ens acompanya amb la cançó "Sacarme de aquí", d'homenatge al Vaquilla, en la que ens descriu com aquest conegut delinqüent feia espeleo:

  “Empezó robando los kioskos, ... se metia cada vez mas hondo... sacarme de aquí, sacarme de aquí, que me muero... sacarme de aquí, sacarme de aquí .. que no puedo.. con 30 años de hipoteca ... me muero, me muero.”

Al primer pou, aprop de la sortida hi havia una granota molt bonica, però... quan m’ho va dir l’efren jo ja estava fora esgotat i em va fer mandra tornar a entrar a fer-li una foto. Ara em penedeixo!!!!

Per cert... els mosquits van aprofitar i van deixar a l'Efren ben xuclat. Tots dos amb manta tèrmica i cap amb Autan...


Una abraçada de part del Tomàs i l'Efren.