(3) NOU AVENC, EN CALCARI, A SANT LLORENÇ DEL MUNT: L'AVENC DEL PONT DE CAN PRAT

A la espera de la topo oficial que està preparant l'Eduard, en Salva ja ahir va recollir els esborranys i els comentaris que vàrem tenir l'Eduard, jo i la càmara fotogràfica i ha realitzat aquesta topo, que no firma!.  Finalment l'avenc és de 15,50m de profunditat amb les curiositats de ser l'avenc calcari més profund de Sant Llorens i que la meitat de la seva fondària és per sota del nivell del llit de la riera de les Arenes, que es trova a tocar.

Les coordenades aproximades de l'avenc són:
Universal Transverse Mercator (UTM):Map Datum NAD83/WGS84
Zone: 31
Easting: 417905
Northing: 4606495

Les coordenades aproximades del llac de les ninfes:
Universal Transverse Mercator (UTM):Map Datum NAD83/WGS84
Zone: 31
Easting: 417939
Northing: 4607004

Aquesta és la tercera entrega de l'exploració de l'avenc, i per tant us referencio a la de la seva descoberta, i la de les primeres exploracions. Per tant... rependrem la narració en aquell punt.



Vam poder passar el que hem anomenat el pas Tomàs (més que res per a indicar que tot i semblar estret, si passa el Tomàs, tranquils que passeu vosaltres).
A continuació, dos sortides més ens van permetre arribar, primer en Jose, l'Eduard i, jo mateix, el Tomàs fins a la petita saleta. Saleta on 3 són verdaderament multitud. Per tant l'Alba i el "Gallegu entremaliat" es van esperar afora.


Aquesta imatge il·lustra la entrada després del pas, a la saleta.
El pas cada cop, tot i ser sempre roca mare, sembla psicològicament més ample, i per tant no ens demorem gens a pasar fins la sala.
Portem les eines per intentar continuar rascant el fons de la diaclasa i veure si existeix o no la continuitat cap el orínic llac de les ninfes al que ens va fer referència el nostre Yedi de la Espeleo, en Salva.
En Jose va baixar per donar una ullada i va diagnosticar el que semblava inevitable... cap avall poca cosa, potser galeries laterals. I després de sentenciar això i degut als compromisos familiars va començar a enfilar-se amunt.

Calia doncs mirar la situació amb realisme... tot i que... ostres... aquell megatopi de 5 Kilos, valdria la pena intentar treure'l. Estavem bastant convençuts que aquest topi era dels primers que ens van caure a desobstruir, i que van fer vibrar les nostres expectatives al sentir com es perdia el rodolar del mateix: "ei això tira tiussss!!!!"

Podeu observar com el topi en qüestió fa ombra a mitja baixada. Calia doncs amb paciència, ximeneitor o el que fos anar gratant i netejant aquest roc tan ben falcat. Dit i fet, mentre en Eduard pren mesures per a fer la topo, jo em poso a gratar per on puc. El principal problema es que jo sol ja ompleno el forat i no hi ha massa maniobrabilitat. Però al final... aconseguim treure'l. I ens sembla ja una gran victòria. 

La imatge de la diaclasa sense el topi, tampoc es que canvii gaire, però ens permet tirar la terra amb els peus cap avall i pulir millor la roca, descobrint que efectivament ho és. Teniem la esperança que tot plegat fos una acumulació de sediments i que això permetès l'allargament del forat. El que si que ens permet es de baixar una mica més. Li demano a l'Edu el xeminator, doncs ara arribo a la zona del forat i em poso a rascar. A part d'algun roc, la majoria va caient. Quan dic caient, vull dir que el terra es desfa i per tant va cap el fons. Un problema molt gros d'aquest avenc és que és en si mateix un embut i per tant totes les pedres han anat sempre fins a lo més fons. Pràcticament l'avenc l'hem colgat nosaltres al mateix temps que l'anavem obrint. No ho em pogut evitar. Per bé...és tard i ens estem emocionant. Cal sortir i anar cap a casa. Decidim deixar els estris dintre doncs ja sabem que toca... rascar més. L'Eduard fa el primer descobriment. Al fons, a la escletxa hi ha corrent, però... no entenem d'on ve... doncs es nota, però no es veu que arribi d'abaix. Prové d'una xemeneia lateral a l'alçada del cap un cop estàs incrustat dintre de la escletxa.

Ara el que cal es tornar amb l'Efren i el Nando. El Jose ens ha deixat la seva llança de don Quixot per les grans ocasions i amb tot plegat en dirigim aquest diumenge a la tarda a l'avenc.
Nota... El Nando i l'Efren, baixen sense equip personal... "¿para que?". Pare i Fill. Tela de l'Havana. Jo tot equipat.
El tram final ha quedat realment colapsat. Caldra veure si el llangardaix de l'Efren es pot introduir més endins i fer caure el que queda de sòl.
En Efren pot anar baixant i ràpidament enfonsa el terra... però sense visibilitat no acaba d'entendre en quina posició a quedat el tot.
Es va estirant a terra i es treu el casc per poder maniobrar millor.

Amb els peus rasca, amb la ma rasca i amb el xemeneitor a l'esquena. Però... ens adonem que el que realment ha estat fent, és "remenar" la sorra. L'avenc està colmatat. Cap avall no farem ni mig metre més. Caldria poder treure els sediments cap a fora i tot i això, la escletxa que l'Efren té als peus li fan entendre que aquella saleta massa més no pot tirar.
Com podeu veure en aquesta foto del pas que anomenarem de l'Efren (per a que a ningú se li passi pel cap de posar-s'hi doncs només hi entra ell).
Costa decidir si val la pena continuar treballant. L'escletxa es va tancant i el terra és ja el fons. Segurament hi ha més de mig metro de sediments, i segurament potser es pot arribar a algun espai més... però pinta molt molt terminal.
A continuació, he montat a modus de video les tantes fotos que anava tirant a l'Efren, mentre el Nando i jo esperavem a la sala.

 Crec que podeu anar imaginant millor com és aquest avenc. estret i emocionant... però estret, més que res.

Quan hem acabat ... que observem? que al fons ha caigut un altre mosquetó.
Si calen alicients per baixar abaix és el magatzem de material que m'ha anat caient.
L'inventari diu:
- Una parell de guants.
- Una cunya.
- Un mosqueto de fre handy raumer
- Un mosqueto normal.

Abans de marxar decideixo mesurar amb el laser si radera de la escletxa que podeu veure en la fotografia de l'esquerra al fons... més fosca. I la mesura donava 2,7m. Per tant, com a minim 1,3 metres encara cap a dintre de l'escletxa... La part impenetrable de l'avenc i la incògnita.

Cal buidar l'avenc de tot el que ha caigut. I desprès veure si a més a més s'enxampla la esquerda... díficil.

Us deixo amb el bon amic Efren.

Per ara, i crec que ara si... això és tot amics.
Un avenc calcari al costat de Terrassa, del que ja tenim topo oficial

Jose, Edu, Nando, Efren, Salva i Tomàs.