(3) NOU AVENC, EN CALCARI, A SANT LLORENÇ DEL MUNT: L'AVENC DEL PONT DE CAN PRAT

A la espera de la topo oficial que està preparant l'Eduard, en Salva ja ahir va recollir els esborranys i els comentaris que vàrem tenir l'Eduard, jo i la càmara fotogràfica i ha realitzat aquesta topo, que no firma!.  Finalment l'avenc és de 15,50m de profunditat amb les curiositats de ser l'avenc calcari més profund de Sant Llorens i que la meitat de la seva fondària és per sota del nivell del llit de la riera de les Arenes, que es trova a tocar.

Les coordenades aproximades de l'avenc són:
Universal Transverse Mercator (UTM):Map Datum NAD83/WGS84
Zone: 31
Easting: 417905
Northing: 4606495

Les coordenades aproximades del llac de les ninfes:
Universal Transverse Mercator (UTM):Map Datum NAD83/WGS84
Zone: 31
Easting: 417939
Northing: 4607004

Aquesta és la tercera entrega de l'exploració de l'avenc, i per tant us referencio a la de la seva descoberta, i la de les primeres exploracions. Per tant... rependrem la narració en aquell punt.



Vam poder passar el que hem anomenat el pas Tomàs (més que res per a indicar que tot i semblar estret, si passa el Tomàs, tranquils que passeu vosaltres).
A continuació, dos sortides més ens van permetre arribar, primer en Jose, l'Eduard i, jo mateix, el Tomàs fins a la petita saleta. Saleta on 3 són verdaderament multitud. Per tant l'Alba i el "Gallegu entremaliat" es van esperar afora.


Aquesta imatge il·lustra la entrada després del pas, a la saleta.
El pas cada cop, tot i ser sempre roca mare, sembla psicològicament més ample, i per tant no ens demorem gens a pasar fins la sala.
Portem les eines per intentar continuar rascant el fons de la diaclasa i veure si existeix o no la continuitat cap el orínic llac de les ninfes al que ens va fer referència el nostre Yedi de la Espeleo, en Salva.
En Jose va baixar per donar una ullada i va diagnosticar el que semblava inevitable... cap avall poca cosa, potser galeries laterals. I després de sentenciar això i degut als compromisos familiars va començar a enfilar-se amunt.

Calia doncs mirar la situació amb realisme... tot i que... ostres... aquell megatopi de 5 Kilos, valdria la pena intentar treure'l. Estavem bastant convençuts que aquest topi era dels primers que ens van caure a desobstruir, i que van fer vibrar les nostres expectatives al sentir com es perdia el rodolar del mateix: "ei això tira tiussss!!!!"

Podeu observar com el topi en qüestió fa ombra a mitja baixada. Calia doncs amb paciència, ximeneitor o el que fos anar gratant i netejant aquest roc tan ben falcat. Dit i fet, mentre en Eduard pren mesures per a fer la topo, jo em poso a gratar per on puc. El principal problema es que jo sol ja ompleno el forat i no hi ha massa maniobrabilitat. Però al final... aconseguim treure'l. I ens sembla ja una gran victòria. 

La imatge de la diaclasa sense el topi, tampoc es que canvii gaire, però ens permet tirar la terra amb els peus cap avall i pulir millor la roca, descobrint que efectivament ho és. Teniem la esperança que tot plegat fos una acumulació de sediments i que això permetès l'allargament del forat. El que si que ens permet es de baixar una mica més. Li demano a l'Edu el xeminator, doncs ara arribo a la zona del forat i em poso a rascar. A part d'algun roc, la majoria va caient. Quan dic caient, vull dir que el terra es desfa i per tant va cap el fons. Un problema molt gros d'aquest avenc és que és en si mateix un embut i per tant totes les pedres han anat sempre fins a lo més fons. Pràcticament l'avenc l'hem colgat nosaltres al mateix temps que l'anavem obrint. No ho em pogut evitar. Per bé...és tard i ens estem emocionant. Cal sortir i anar cap a casa. Decidim deixar els estris dintre doncs ja sabem que toca... rascar més. L'Eduard fa el primer descobriment. Al fons, a la escletxa hi ha corrent, però... no entenem d'on ve... doncs es nota, però no es veu que arribi d'abaix. Prové d'una xemeneia lateral a l'alçada del cap un cop estàs incrustat dintre de la escletxa.

Ara el que cal es tornar amb l'Efren i el Nando. El Jose ens ha deixat la seva llança de don Quixot per les grans ocasions i amb tot plegat en dirigim aquest diumenge a la tarda a l'avenc.
Nota... El Nando i l'Efren, baixen sense equip personal... "¿para que?". Pare i Fill. Tela de l'Havana. Jo tot equipat.
El tram final ha quedat realment colapsat. Caldra veure si el llangardaix de l'Efren es pot introduir més endins i fer caure el que queda de sòl.
En Efren pot anar baixant i ràpidament enfonsa el terra... però sense visibilitat no acaba d'entendre en quina posició a quedat el tot.
Es va estirant a terra i es treu el casc per poder maniobrar millor.

Amb els peus rasca, amb la ma rasca i amb el xemeneitor a l'esquena. Però... ens adonem que el que realment ha estat fent, és "remenar" la sorra. L'avenc està colmatat. Cap avall no farem ni mig metre més. Caldria poder treure els sediments cap a fora i tot i això, la escletxa que l'Efren té als peus li fan entendre que aquella saleta massa més no pot tirar.
Com podeu veure en aquesta foto del pas que anomenarem de l'Efren (per a que a ningú se li passi pel cap de posar-s'hi doncs només hi entra ell).
Costa decidir si val la pena continuar treballant. L'escletxa es va tancant i el terra és ja el fons. Segurament hi ha més de mig metro de sediments, i segurament potser es pot arribar a algun espai més... però pinta molt molt terminal.
A continuació, he montat a modus de video les tantes fotos que anava tirant a l'Efren, mentre el Nando i jo esperavem a la sala.

 Crec que podeu anar imaginant millor com és aquest avenc. estret i emocionant... però estret, més que res.

Quan hem acabat ... que observem? que al fons ha caigut un altre mosquetó.
Si calen alicients per baixar abaix és el magatzem de material que m'ha anat caient.
L'inventari diu:
- Una parell de guants.
- Una cunya.
- Un mosqueto de fre handy raumer
- Un mosqueto normal.

Abans de marxar decideixo mesurar amb el laser si radera de la escletxa que podeu veure en la fotografia de l'esquerra al fons... més fosca. I la mesura donava 2,7m. Per tant, com a minim 1,3 metres encara cap a dintre de l'escletxa... La part impenetrable de l'avenc i la incògnita.

Cal buidar l'avenc de tot el que ha caigut. I desprès veure si a més a més s'enxampla la esquerda... díficil.

Us deixo amb el bon amic Efren.

Per ara, i crec que ara si... això és tot amics.
Un avenc calcari al costat de Terrassa, del que ja tenim topo oficial

Jose, Edu, Nando, Efren, Salva i Tomàs.

(2) NOU AVENC, EN CALCARI, A SANT LLORENÇ DEL MUNT: L'AVENC DEL PONT DE CAN PRAT

Primer de tot... disculpes. Això del costat intenta ser una topo.
En Salva m'ha demanat que ara que ho tinc fresc... faci el croquis. El problema es que jo soc a les topos, ... lo que Torrente a James Bond. Haurem d'esperar a les obres d'art de l'Eduard o el Guillemot per tenir quelcom de realista.
Vistes les fotos que vam posar al darrer blog sobre la troballa d'aquest nou avenc en calcari a sant Llorenç del munt: L'Avenc del pont de can prat, podreu anar imaginant millor la morfologia de l'avenc.
Avui, amb l'ajut d'en Joan Pladeveya em decidit d'anar a veure si treiem quelcom més del nou avenc.
Amb un pou circular, terròs i amb arrels del pi pròxim a la boca, l'avenc baixa de forma vertical 3,5m. A la seva base, una obertura en forma de mitja lluna permet un pas força còmode per ser de primeres.
Aquest mitja lluna la delimita una gran llosa de pedra que travessa tota el lateral de la base i que sembla plou ferma. A continuació una llosa de menors dimensions i que surt de la paret és l'única molesta en aquest pas de inici de l'avenc interior. Un pou de 3 metres et deixa a la base. En aquesta base hi ha una cavitat que és colmata al mig metre de profunditat, i una gatera de forta inclinació, uns 55º i 4,5 metres de recorregut i que finalitza en una petita sala.


En la foto que teniu al costat podem observar com des de la boca es pot veure l'inici d'aquesta gatera.
Inicialment tenia forma d'ull, i d'una alçada de 30-40cm. Era força estreta i tot i que s'intuïa penetrable, si més no, gràcies a la força de la gravetat, el fregament era molt elevat i la mandra de fer 4,5 m. desconeguts en aquestes condicions... també.
Per aquest motiu, com veureu en les següents fotos la estratègia ha estat la de fer més profunda la rampa, creant un espai que des de l'inici ha baixat uns 25-35 cm la mateixa. Això ha estat possible gràcies a que el terra és sedimentàri i que les crostes que s'han format als costats i que descansen sobre els sediments terrossos, no s'ajunten fins a 2 metros més avall, creant una crosta de banda a banda d'uns 10 cm d'espessor.
Per tant, amb la pala i el xeminator hem tret pedres i sorra fins a deixar el camí més practicable.
Observeu doncs la seva evolució.


La primera foto és del diumenge passat.




I aquest segona és d'avui.


Aixó permet baixar pràcticament sentat fins que s'arriba a la crosta unida...


que tot i haver avançat una mica... el cansanci ha pogut més i ... s'ha provat de passar tota la gatera. Panxa terra, dressler a la baga llarga i poc a poc. Desseguida les puntes dels peus toquen el buit de la finestra. I a partir d'aqui, amb paciència i de cm en cm... un aconsegueix passar fins a la sala inferior.
La veritat és que no les tenia totes. Ara que ja ho hem fet, aconsellaria de passar sense equip personal. Almenys sense el croll, deixant la vaga amb el puny per a un possible rescat en cas de quedar enganxats en la gatera, en la que recomano tanmateix treure's el casc per comoditat.
Un cop dintre de la saleta (llàstima que no he baixat la càmera fins aquí), ens trobem amb una sala on es pot estar pràcticament de peu tot i que és de proporcions estranyes. La entrada que semblava en caiguda, en realitat és una rampa d'un 75 º durant 3 metres des de la finestra i està inclinada. En la base es veu la continuïtat de l'avenc.

En la foto que teniu a continuació, si us fixeu, podeu una intuir una mica la saleta.
Una paret de roca queda a la esquena i sorgeix de més amunt que la finestra d'entrada i torna a fer de sostre a la continuació de l'avenc. Sota es veu la base i s'intueix la pendent.

Com s'observa, tot i la quantitat de sorra i pedres que m'ha caigut, la sala està molt neta, per tant ... se l'ha menjat. Però, de ben cert, la continuitat és incòmoda, estreta i de molt vertical, tenint que treballar casi cap per avall.
A mà esquerra un petit replà d'un metre (on per cert descansa la cunya que m'ha caigut picant), podria sembla que permetrà treballar. Però la continuïtat es torna estreta , de no més de 15 cm i profunda. Al passar una corda per aquest forat des de la base de la saleta, ens dona encara 4 metres de recorregut abans de perdre-la de vista.
Al tirar pedres... tota la pendent que hem tingut fins ara... no sembla continuï. Tot i que podrien quedar esmorteïdes amb la sorra que s'ha menjat.
De pujada... dos consells. Treure's el croll, vigilant de no perdre res... i utilitzar la paret que surt a la foto per empitjar-se i poder passar les estretors, utilitzant el puny com ajut.
L'avenc no ha presentat "guilla".
Esperem tenir una topo com Déu mana i que algú descansat miri si val la pena continuar.
Surt un avenc amb 16-18 metres recorribles i almenys 3 més ... intuibles.

Alguns han somiat (literalment) que hi ha una sala amb un llac subterràni...de moment no hem pogut demostrar que no hi sigui!

Salut!

Joan i Tomàs.

PD. La història continua.... i ja tenim la topo oficial.

NOU AVENC, EN CALCARI, A SANT LLORENÇ DEL MUNT: L'AVENC DEL PONT DE CAN PRAT

Publiquem aquesta entrada per la rellevància del descobriment... però... cal tenir present que en aquests dies, el temps és decididament dels barrancs. Sortides precioses amb amb grups encara més preciosos estan permetent als nostres companys de la SIS d'aprofundir en els barrancs i en els bons moments que se'n deriven, abans, durant i desprès.
Us vull doncs convidar a visitar aquesta entrada sobre els barrancs de Guara que van visitar la SIS fa poc i que en Joan Pladeveya il·lustra, amb el seu estil i vídeos insuperables.

Als que no ens agrada tant l'aigua... i preferim fer el gintonic, les birres o el gotet de vi... aquest cap de setmana, hem desenvolupat la visió i intuïció d'un Kurrante de la espeleo, en Lluís Hernàndez, de Matadepera, que ens va indicar i participar en el descobriment i exploració d'aquests dos nous prometedors avencs.

No cal dir que en Jaume Claverí (CMT), ha fet d'escuder d'honor, i a part de gaudir com el més primerenc dels espeleòlegs, ens ha aportat tota la ciència per a discernir entre la rellevància de la troballa.

Segurament ens precipitem, doncs haurem de repetir la descripció de les troballes i dels esdeveniments i progressions que succeiran en breu. Però l'ocasió s'ho val.

Després de la desaparició ja fa anys dels avencs de Can Sallent i de les Pedres, enclavats dins les calisses del Muschelkalk, desitjavem algun dia trobar una cavitat en aquest tipus de terreny a Sant Llorenç del Munt.
Fa un parell d'anys es va donar a conèixer una cavitat -millor dit, una esquerda- en calcari produïda per un moviment del terreny, que se'l va batejar com Avenc del Turó de Roques Blanques situat al capdamunt del turó que porta el mateix nom.

Però ara fa poc, en Lluís Hernàndez, ha localitzat dos curiosos forats prop de Can Torrella de Dalt. L'un, després de desobstruir un pas estret als 3,5 m, ha donat, momentàniament una fondària d'11 metres penetrables i 6 més de sondejats, i en breu ... visitables. Li hem posat, d'acord amb el seu descobridor, Avenc del Pont de Can Prat. L'altre forat, de boca més gran, i a poca distància del primer, solament té un metre i mig, però qui sap...!

Aquest cap de setmana de primers de juny, hem anat a visitar-los.

Els resultats de la feina, més endavant, però momentàniament aquí estan les imatges.

Desprès d'una primera exploració, en Lluís, en Jaume, en Salva i en Eduard... encara estaven il·lusionats i la segona ha donat ja els seus metres i noves esperances.

Algú fins i tot ens dóna suport logístic. (Salva, ... com tu refredes la cervesa... ningú i va arribar ben oportuna...). És lo que té tenir un avenc al pati de casa, ...

La feina va endavant,..

Tot i ser un avenc molt modest, l'avenc trobat és, actualment, l'avenc en calcari més profund de Sant Llorens.

Podeu veure com continua l'exploració en la següent entrada del blog (2) Nou Avenc i (3) Nou Avenc, i la seva topo.

Una abraçada i fins ben aviat!!!!
Salva, Eduard i Tomàs

Cova de la Savina Penjada (Serra de l'Obac, Sant Llorenç del Munt)

Dins de les activitats de l'Espeleopringuer que acostumen a tenir lloc cada cap de setmana en el que cau un 13è del mes, aquest 13 de Maig, diumenge, tocava el 1era Edició de l'espeleopringuer del 2012. 

Vam anar a explorar una cova penjada en mig de la paret d'un pati preciós de l'Obac, un cop passat el cim del Mal Pas, a la cinglera de Matarrodona, poc abans d'arribar a la casa, passat el Mas de Puigdoure. La inexplorada Cova de la Savina Penjada.

Podreu trobar unes fotos precioses de dintre i de fora de la cova i tot luxe de detalls en la narrativa al bloc d'en Jordi Guillemot www.caudelguille.net. 

Vam quedar a dos quarts de nou a l'alzina del salari. En Marc va venir a donar suport a la comitiva i retornar als representants de Castellar el pessebre que vam retirar de La Castellassa.  Bona comitiva, el Quicu, en Quim, el Guillemot, el Ramon, l'Edu, el Tomàs, la Montse, el Jordi i en Marc.

L'aproximació fins a Matarodona ... té el seu que. De fet al arribar al cingle on està penjada la cova, en Eduard repetia... ens han enredat!!!! hauria estat millor anar al Mas del Farell que hauriem fet menys volta! Però que es una espeleopringuer sense pringuer? 

En Quim Solves va ser explorador visual de la cavitat des del fons del pati amb el Guillemot i en Quicu que més tard van "topografiar"

La cova té una preciosa savina a la seva boca i es com que esta a mietat de la paret del pati.... La savina penjada! En Quicu va ser qui va immortalitzar el nom.

L'Eduard va ser l'explorador que va fer la primera incursió i tot seguit en Ramon també en va ser company de descoberta i va tenir l'honor d'escollir en quin arbust instal·lavem (va triar bé).  

No penjaré aquí les fotos del volat i de la boca perquè en Guillemot ha fet un reportatge millor que el meu. La boca es d'uns tres metres d'alçada i es va tancant. Te algunes formacions, però l'espai vital es reduït... Un 4-5 metres des de la boca. 

Al fons es va estrenyent i es crea un tub penetrable ... per gent no tant catxes com jo. 

Un conjunt de petits gorgs demostren que la sorprenent cova és "activa" i recull aigua. 

Voldria destacar la riquesa cromàtica que va des del vermell terròs fins al blanc més net.

                            Al entrar en la cavitat a mà esquerra es veu una galeria que es va tancant i que asseguraria impenetrable. Ni ho intentem....

Aquesta cova és refugi d'animals i de fet impressiona la micro fossa comú en el gorg que recull innumerables restes de petits animalons.

L'avenc continua amb un tub (en Jordi va fer alguna foto més interior) que és selectiu en el seu accés. Per tant vam utilitzar una càmera telescòpica que en Jordi de castellar, absolut MacGyver de la espeleo, ha construït amb la tecnologia d'un videointerfon... BRUTAL. Hem pogut avançar uns quants metres (7) i no es molt esperançador, les formacions continuen... i després d'un petit enxamplament, a la dreta hi ha una formació a la base que crec que faria encara més complicada la seva progressió. (al menys no s'obre... Cotinua la estretor)

Nota bioespeleologica, la cova té vida interior,... la mostra són els ossets que s'hi troben i algun petit insecte que podem fotografiar. La veritat es que si bé es de difícil accès per a nosaltres ... segur que es un cau privilegiat d'ocells o petits mamífers. En la entrada ... 

Hi ha abelles (veure foto) a l'exterior de la cova... I l'escalfor del dia d'ahir les van despertar... és emocionant posar-se l'equip personal a la boca de la cova amb un eixam de abelles excitades. 

Dos picadetes me les vaig emportar, el Guillemot una i el Quicu les va hipnotitzar i va passar entre elles sense causar baixes ni fiblades.

La cova és humida i prova en són el microgorgs que es troben a la base de les formacions.


La foto de la entrada permet entreveure la Savina que dona nom a la cova. 

De retorn... petit piscolabis improvisat... Vam visitar l'avenc de Matarrodona i l'avenc cisterna del Mas de Puigdooure. D'aquest últim us mostro una foto del seu interior, com per a demostrar el seu origen càrstic ... i podeu observar en el seu interior un ratpenat. Cisterna si... però avenc amb piscina per altres.

Vam acabar visitant la cova de la pluja, definida segons en Quim i en Jordi com una coveta prop del coll de la Creu dels Alls (Puigdoure) i que els carboners devien obrar-ne l'entrada. Serveix com aixopluc per a tres persones i poca cosa més... 

A les 19 a casa.

En resum cova per visitar... 1 vegada. Si es possible amb espeleolegs amb habilitats de pas per estretors per confirmar que no sembla que continui.

I un fantàstic dia de descoberta de santllorens amb tres de les persones que més se'l coneixen. Per a mi el veritable plaer d'ahir: Escoltar, escoltar, escoltar.

una abraçada dels espeleopringuers!

Tomàs.