Mentre la gent de la Secció està escampda per la península, alguns de nosaltres aquest cap de setmana de pont ens em quedat a casa.
Amb aquest afany que té l’Efren de buscar i conèixer petits forats oblidats, el dissabte varem quedar per fer arqueologia espeleològica al Garraf amb el Joan, l’Efren i jo mateixa.
L’objectiu era l’avenc del Pla de les Bessioles al massís del Ordal, Ens adrecem al lloc amb algunes dificultats, doncs la urbanització de l’Ordal pot ser una mica laberíntica. Quan arribem al lloc tot i disposar de fotografies i els punts topogràfics amb el GPS no som capaços d’identificar el lloc: on abans hi havia un petit bosc de pins ara hi han moltes cases i pocs arbres. Ens fa patir que ara l’avenc formi part del jardí o l’hort d’alguna d’aquestes cases però finalment, amb l’ajuda d’un veí, esbrinem el camí. Aquest és un torrent ple d'esbarzers i malesa alta que s’ha convertit en un petit passadís entremig de dos carrer, portem pantalons curts perquè fa molta calor i ens hem esgarrinxat les cames de mala manera.
Amb aquest afany que té l’Efren de buscar i conèixer petits forats oblidats, el dissabte varem quedar per fer arqueologia espeleològica al Garraf amb el Joan, l’Efren i jo mateixa.
L’objectiu era l’avenc del Pla de les Bessioles al massís del Ordal, Ens adrecem al lloc amb algunes dificultats, doncs la urbanització de l’Ordal pot ser una mica laberíntica. Quan arribem al lloc tot i disposar de fotografies i els punts topogràfics amb el GPS no som capaços d’identificar el lloc: on abans hi havia un petit bosc de pins ara hi han moltes cases i pocs arbres. Ens fa patir que ara l’avenc formi part del jardí o l’hort d’alguna d’aquestes cases però finalment, amb l’ajuda d’un veí, esbrinem el camí. Aquest és un torrent ple d'esbarzers i malesa alta que s’ha convertit en un petit passadís entremig de dos carrer, portem pantalons curts perquè fa molta calor i ens hem esgarrinxat les cames de mala manera.
Decidim oblidar-ho tot quan veiem la boca del avenc, tot i que se’ns fa estrany instal·lar envoltats de cases i alguna veïna xafardera que no pot evitar treure el cap. Els sorolls també són estranys: gossos, galls i nens jugant a la piscina...
Comentaré molt ràpidament la resta de la sortida perquè encara és més lamentable que lo narrat fins ara: el pi pel qual suposem que s’instal·lava l’avenc amb spits ha estat tallat, només en queda la soca i el seu tronc ha estat dipositat dins l’avenc (millor un pi que deixalles, però...)
A l’altre costat també hi ha un arbre pel qual es pot instal·lar fàcilment però els parabolts de tota la cavitat han estat manllevats. Fer el primer pou de 10m és relativament fàcil però passar el pas estret i fer els 50m restant del avenc ja és més difícil si no es re-equipa la cavitat.
Quin ens ho havia de dir que superades les adversitats urbanístiques ens veuríem impedits per algun pispa del nostre ram! (Llegiu la nota al final del missatge; l'estiu passat varem reequipar la cavitat.)
Quan marxem cap a casa no gaire lluny del avenc l’Efren s’adona que en una paret del carrer principal hi ha restes de pintura que indiquen la ubicació del avenc del Pinet, ens preguntem si en el seu interior encara hi ha una nevera com ens havien explicat, però lamentablement tampoc ho podem comprovar ja que en part està cobert de ciment i en part està tapat amb una reixa metàl·lica.
No som capaços d’imaginar quants avencs s’han perdut en l’edificació d’urbanitzacions, canteres i carreteres en el massís del Garraf, potser caldria fer alguna cosa, no?
No som capaços d’imaginar quants avencs s’han perdut en l’edificació d’urbanitzacions, canteres i carreteres en el massís del Garraf, potser caldria fer alguna cosa, no?
L’endemà al matí no volem sorpreses i ens dirigim al penya-segat de la Falconera, no hi ha massa cosa a comentar més enllà del que tothom sap d’aquest mític forat.
Un matí fantàstic a prop del mar que ens ajuda a oblidar el dia anterior.
Alba Turmo
Fotografies del missatge: Alba Turmo i Efrén