DIA 26/09/21
Després d’uns mesos molts centrats/des amb
el Projecte del Calendari de la SIS que us explicàvem fa un parell de posts, eren
molt grans les ganes de posar-nos l’equipament espeleològic, d’embrutar-nos, de
cansar-nos i de compartir una jornada d’avenc completa. Què vol dir això? Molta
corda, petates pesats, cantimplores abonyegades, fang, passos estrets, pous
interessants, carmanyoles per menjar a -200m... en fi, un planazo!!.
Per tant, no ens ha d’estranyar que quan de
forma improvisada el dijous es va comentar en una de les nostres reunions/trobades/cervesetes
setmanals de fer una sortideta a l’avenc de l’Esquerrà, hi hagués interessades
ràpidament. Dic interessades, perquè al final l’equip que es va muntar va ser
femení, un equip d’Espeleogirls, que diem nosaltres.
 |
Espeleogirls: Mònica, Mireia i Rebe de la SIS, i la Muntsa. |
El
diumenge vam quedar d’horeta al centre Cívic d’Olesa de Bonesvalls per
posar-nos les piles (cafès, sucs, entrepans) i d’allà ja vam arrancar amb el
cotxe fins al peu de l’Avenc de l’Esquerrà, un dels preferits per aquelles
persones a qui no els agraden les aproximacions a la boca, doncs el cotxe es
pot aparcar a 5m de l'entrada del forat. Això sí, la pista, tot i estar en bones
condicions, s’ha de compartir constantment amb ciclistes, caminaires,
motoristes, esbarzers, bassals i algun sot que amb les pluges o tempestes dels
últims dies s’ha marcat més del que ens agradaria, però tot depèn del cotxe que
es porti. En el nostra cas, la furgoneta Berlingo de la Muntsa, a part d’alguna
esgarrapada que es va endur, va arribar perfectament a la boca.
Com a mica de context històric podem dir
que l’Avenc de l’Esquerrà és un dels més coneguts i mítics de la serralada del
Garraf i que el seu nom prové de trobar-se en propietat del que era la família
de ca l’Esquerrà, al terme municipal d’Olesa de Bonesvalls. Té tres vies
principals que s’han anat descobrint, connectant i allargant amb el pas dels
anys, que són: la Via Normal d’Anna Maria Pallejà, la Via Rat-penat i la via
Lamarca-Torras. La cota de profunditat màxima contrastada topogràficament és de
-291,4m, amb un recorregut total de 1.938 metres.
L’avenc
va ser explorat per primera vegada el 1908 per mossèn Faura i Sans i el seu
equip. Com a dada remarcable, explicarem que el primer replà que tenim a -14m,
que es diu replà de la Providència, porta el nom de Providència Mitjans (una de
les filles de la família de ca l’Esquerrà) i que semblaria que fou la primera dona practicant
espeleologia documentada a Espanya i que va baixar fins a aquell replà en
aquelles primeres expedicions de 1908.
 |
Providència Mitjans a l'Avenc de l'Esquerrà (Barcelona), la primera exploració espeleològica documentada a Espanya protagonitzada per una dona (1908). Fot: J.M. Co de Triola.
|
“Marià Faura i Sans al seu
article sobre l'exploració de l'avenc de l'Esquerrà, publicat a La Veu de
Catalunya (núm. 3.336, 04-08-1908), ens diu, ... Mentres estavem en aitals
operacions y resseguint tots els recons buscanthi insectes, cargols, etc.,
propis d'aqueixes encontrades, feu la descensió una tendra donzella. Na
Providencia Mitjans, filla dels propietaris del avench, ab el cor fort y
valerós, al ensemps que ab una serenitat y tranquilitat d'ànim envejables, donant
mostres de la fermesa del caràcter català. Ja tenim la primera espeleòloga de
Catalunya” extret
de: https://barcelodona.blogspot.com/2019/07/providencia-mitjans-la-primera.html
Dit això i un cop presentat l’Avenc on ens
anàvem a aventurar, tornem al diumenge en qüestió, on ja esmorzades i amb
motivació i ganes per avorrir, ens vam endinsar cap a l’Esquerrà amb tot el
necessari, per fer la via Anna Mª Pallejà.
La Rebeca va instal·lar la primera. Amb la
corda de 100m va instal·lar el Pou de Faura i Sans i amb la corda de 20 fins a la base de la Sala
de la Paciència. Per arribar a aquesta Sala de la Paciència la topografia indicava
un pou de 21m, i nosaltres volíem fer servir una corda de 20m... Vam estar
ajustant els frontals i la miopia per veure si la corda arribava al terra de la
Paciència, i s’ha de dir que es quedava a 2 pams del ferm, però que amb el pes
de l’espeleòloga a la corda, no hi havia cap problema. En aquell punt va agafar
el relleu la Mireia, que va instal·lar tot el que restava d’avenc fins als
-202m de la Sala GES de la via. Aquesta segona part de la baixada, és distreta
i variada a més no poder. Trobem pous petits, passamans amb contraposicions, gateres
on embrutar-se una mica i fer algun “blau” pels colzes (Galeria de les
Exclamacions)...
A
més a més, a tot l’anterior li hem d’afegir que s’havia d’estar pendent i
controlant constantment el nivell d’oxigen als pous. Ja fa temps que totes les
cavitats de la zona del Garraf i rodalies estan molt inestables i s’ha de tenir
una cura especial amb el nivell de gasos i l’oxigen, no volem veure ni en
pintura la famosa Hipòxia. Per aquest motiu el club ens va deixar el “detector
d’oxigen”, i les dues espeleòlogues que instal·laven en punta estaven pendents
tota l’estona de les sensacions, la respiració, i sobretot de la pantalla de l’aparell.
Va haver-hi moments indecisos on es van registrar dades mínimes de 18.2% d’oxigen
i on vam dubtar si tornar amunt, però amb molta calma es van prendre segones
lectures i es va veure que la composició de l’aire s’equilibrava i constantment
va estar rondant els 18.4-18.5%.
Amb tota aquests elements vem estar ben
distretes, i sense donar-nos compte, entre xerradetes, fotos, detector d’hipòxia,
rialles, abraçades i anècdotes, ens vam plantar a la sala GES a -204m. Allà vam fer
quatre fotos amb el super-mòbil de la Muntsa i la meva càmera i sense perdre
massa estona vam començar a remuntar amb intenció de parar a dinar al Pou de JM
Anglada. Per agafar forces férem un mos variat: galetes de xocolata, entrepà d’embotit
vegetarià, kinoa amb verdureta, kiwis, patates xips de pernil... tot molt
saludable (o casi tot). Per no refredar-nos massa, i sent conscients de toooot
el que havíem de remuntar, enfilàrem ràpid amunt. La Muntsa i jo mateixa ens
encarregàrem de la desinstal·lació fins a la Sala de la Basseta, i ens vam emportar cordes cap amunt, la Mireia tragué la de 20 i 30, i la Rebe desinstal·là el Pou
gros de sortida, però tenint en compte que era la corda gran de 100m, la tibàrem
des de la boca cap amunt creuant dits perquè no s'enganxés enlloc (però tenint en compte que el primer pou és molt net i obert no vam tenir problemes i vam agrair no haver de carregar el pes durant tota
la remuntada dels 76 metres del primer pou).
Un cop a dalt, vam recollir fòtils amb un bon escampat de material just davant del cotxe per distribuir elements i just quan començava a fer-se fosc agafàrem la pista de tornada contentes de la gesta feta... i cansades!! Però per molt cansament que hi hagi, sempre queda temps per anar a fer la birreta de la victòria al mateix lloc on es començà la jornada. Allà fem un brindis pel dia tant genial que hem compartit i ens sentim orgulloses de formar part de l’aventura. Ja en tenim una més al sac per explicar! Ara ja, a pensar en la següent...
MATERIAL AVENC DE L’ESQUERRÀ
(Via Normal – Anna Mª Pallejà)
Cordes: 100-20-30-80-40
25 mosquetons sense xapa
2 mosquetons amb xapa
2 cintes
Anclatges: químics (+ 2 spits)
Més topografies i informació de l'Avenc:
Espeleo índex
