50 ANYS D'EXPLORACIONS A UNA CAVITAT IMPORTANT


SOLENCIO EN EL RECORD

Conferència a càrrec de Joan Pallisé i Clofent.



A la vessant SO de la Serra de Guara (Osca) hi ha una cavitat impressionant tant per les dimensions, com per les seves dificultats tècniques i per aquests motius ha representat una fita històrica per l’espeleologia catalana.
Solencio de Bastarás representà un veritable repte per als espeleòlegs catalans, tant pels materials i tècniques d’aquells anys, com per altre tipus de dificultats, on no hi fou exempta la col·laboració i la rivalitat entre grups.
Entre els principals protagonistes d’aquells anys hi destaquen persones clau de la moderna espeleologia catalana com Ramon Canela, del GEB de Badalona, Lluís Auroux, del SAS del CGB, o J. M. Victòria, de la SIE de Barcelona, artífex de complexos treballs topogràfics i de proeses tècniques com l’escalada a la paret SAS.
Els dies 1 i 2 de maig de 1971, 
un nombrós equip de la SIS participaren en una exploració, en la qual hi confluïren espeleòlegs
de diversos grups (GES, SIE, SIS- GIEM), en un moment en què encara es desconeixia el funcionament del sistema i en unes condicions meteorològiques poc aconsellables per l’exploració, que portaren a una ràpida inundació de la cavitat en la qual moriren tres espeleòlegs.
Des de la mseva primera exploració al Solencio, a l'estiu de l'any 1969, aquesta cavitat absessionà al nostre conferenciant Joan Pallisé, fins el punt que tot just uns mesos després del greu accident hi tornà, repetint al llarg d'anys moltes exploracions amb diversos companys i grups.
La conferència que us proposem, quaranta-cinc anys després d’aquelles primeres exploracions, exposarà
les vivències i experiències dels seus protagonistes dins aquesta inoblidable cavitat, amb voluntat que sigui quelcom més que un exercici d’enyorança dels temps passats.




Barranc del forat negre

El dia 1 de maig, alguns vam enfilar cap a vallcebre. Uns es van decidir per la ferrata del palomar, d'altres van estar passejant i el Joan i jo mateix vam optar per fer el barranc del forat negre.

És un barranc bonic, gens difícil, però amb el que havia plogut feia certa gràcia veure cóm anava. I la veritat és que ho vam encertar. 

us poso unes fotos per a que veieu quina pinta feia, comparat amb el curs normal que acostumar a presentar.


Des de la carretera ja es veien els 3 ràpels encadenats ben carregadets.






























El riu bastant crescut

El "riuet" que porta a l'inici del barranc, ja es veia que també anava content. Normalment només baixa una mica d'aigua, però aquest dia baixava gairebé un  pam
En el 1er rapel, el joan s'ho pensava abans de començar a baixar. El ja clàssic tub de plàstic es perdia entre la escuma


Ja sóc baix!
Instal-lant un ràpel amb la neu de fons. S'ha de dir que l'aigua no estava gaire freda















En aquest punt vam decidir muntar un passamà recuperable. La instal-lació de la capçalera del ràpel quedava molt exposada, i al mig de tot el cabdal. Així que no ens la vam jugar i vam aprofitar la instal-lació que es veu a la foto per fer un autoràpel i arribar còmodament a la capçalera. Val a dir, que un cop arribat, no era tant exposat com semblava des de dalt.





fi! a més, vam tenir el privilegi de no haver de pujar caminant fins els cotxes, i unes noies molt maques van baixar a buscar-nos