Un cop trobat el trencall, l'Efrèn va anar a comprovar el camí i el Joan i jo varem anar a buscar a l'Oriol, el Ignasi i el Chrisitan que havien aparcat el seu cotxe força lluny i ja havien caminat un bon tros de pista carregats amb el material. El corriol que porta a l'avenc inicialment és molt còmode i ample però mica a mica es va estretint i omplint de esbarzers.
A la boca de l'avenc preparem el material i l'Efrèn instal·la amb molta amabilitat a l'hora que fa cas a totes les peticions de grup de "lesionats" que l'acompanyen. Ens obsequia amb còmodes instal·lacions, "combes" i pedals que fan la delícia dels "espeleos" al llarg dels poc més de -33 metres que porten a la sala gran. L'Oriol i el Ignasi s'afanyen a baixar, fa molta calor a fora i no hi ha massa ombra, darrere seu el Joan, jo i el Christian no perdem el temps.
Al inici del pou ja ens adonem que es tracta d'una cavitat molt bonica, hi ha molta llum i les parets són plenes de vegetació i molsa, arribats a la primera "reprisa" es pot veure a la part baixa la gran sala on s'hi intueixen les boniques formacions que hi ha a les parets. Quan arribo a baix el Ignasi fa ja estona que està fent fotografies, la sala és molt maca. La mà del Joan encara no està prou recuperada i ha fet figa, obligant-lo a recular. Mentre l'Oriol instal·la el tram final de pous que arriben fins a -56m, la resta ens dediquem a fer més fotografies. A mida que avança el dia la llum es va escolant pel forat d'entrada i cada cop és més bonic. Segueixen al Uri l'Efrèn i el Ignasi que són els únics que arriben al tram final.
Quan la gana ens apreta, decidim pujar cap dalt, la desinstal·lació és cosa del Ignasi, que sembla que ho hagi fet tota la vida. Un cop fora ens acomiadem d'ell i la resta decidim anar a dinar a la platja del Garraf, són quarts de sis de la tarda, el temps ens ha passat volant, però alguns encara tenen ganes de banyar-se.
Ja ha passat un altre cap de setmana, ja falta menys per la propera sotida i tots en tenim moltes ganes.
Com a curiositat; un enllaç on hi ha les cròniques de N. Font i Saguè a l'avenc d'en Roca l'any 1907, les seves experiències i reflexions no són tant banals com les nostres:
http://espeleologiabibliografia.blogspot.com/2010/05/lavenc-den-roca-font-1907.html
Alba Turmo