Teníem ganes d’un avenc bonic, important, amb força reinstal·lacions, recorregut, ... per tancar el període de rebateig.
I l’avenc escollit.... patriòtic. L’avenc Pompeu Fabra. (UTM X: 409741, Y: 4579499) de 104 metres de profunditat.
Ei.... aquest avenc va superar de llarg les nostres expectatives. APUNTEU-VOS-EL.
Aquest cop els deures estaven fet, topos plastificades per a tots, coordenades al GPS, llibre de avencs del Garraf i l’Ordal per anar revisant a última hora si teníem altres inspiracions i ... i la discografia de TONY el gitano UNDERGROUND, que ens recordava ... “oh libertad, divina libertad, quiero salir ... y no me dan la cuerda.”
En Efren, el Fernando i jo, el Tomàs, vam decidir de anar cap a l’avenc i vist el risc de “guilla” que ens havien comentat baixaríem fins on poguéssim i potser després aniríem a l’avenc de l’Abad Escarré, que està al costat.
L’aproximació es fa amb cotxe fins al dipòsit on es pot aparcar a 300 metres de l’avenc.
Des d’aquí una pista que es dirigeix cap a la pedrera. (Entre això i l’abocador... com diu el Salva...“no me’n se avenir!!!”)
El camí porta fins a la boca... que en aquest moment es troba davant d’un piló ordenat d’enormes soques d’arbres que suposo que són encara signes de la nevada de l’any passat . Una fita us portarà fins a la boca, a la dreta del camí. Es pot pujar amb 4x4 fins a la boca.
A continuació després d’uns 250 metres apareix a mà esquerra un primer camí ample que s’endinsa en el bosc.
No l’agafeu, el segon si. Aquest camins segurament permetrien el pas d’un 4x4. Al cap de 50 metres arribes a una cruïlla amb el camí
principal que porta a la pedrera, girar a mà dreta i a pocs metres es troben les soques dels arbres o la fita a mà dreta del marge.Pel que vulguin evitar el camí llarg, al sortir des del dipòsit, després de la primera corba a la esquerra, més endavant hi ha un trencant a mà dreta, seguiu-lo.
A les 10 a la boca i ... cap a dintre.
La primera corda convé que sigui entre 30-40 metres. Si es de 30 caldrà ser econòmic amb les combes. L’avenc és molt divertit, amb un primer pas estret on es baixa i ja vas pensant en com ho pujaràs carregat amb petate i motxilla fotogràfica.
Anem avançant i deixem la via ERE-CEC per la tornada. Hi ha força formacions, colades i banderes, però hi ha una saleta abans del pou de 13 a uns 50 metres de profunditat que es segurament la zona de més bonica de l’avenc.
Després del pou de 13, el Fernando decideix que ell ens espera allà. L’Efren comença a tirar amb encenedor preparat per detectar la “guilla” i jo... vaig complicar-me la vida amb una canvi d’una reinstal·lació on... després d’una bona estona vaig aconseguir anar a per l’Efren.
Després d’un pou aeri de 25m s’arriba a una sala on recuperant uns metres hi ha una finestra que et porta per una via estreta... força entretinguda i amb formacions interessants. Aquesta via val la pena doncs... es força estreta i té un punt de repte. Quan arribo a la via, l’Efren en tornava... i viu! (perquè portar un canari... ?) Si aquesta via tenia “guilla” l’Efren se l’havia menjat tota.
Al final hi ha una sala ben grossa i es pot tornar per una petita canal que deixa al punt abans de la sala. Tot plegat xulo i una molt satisfactori, doncs és un repte anar tirant cap a dintre.
Tornem fins on es troba el Fernando, jo amb el meu rol de desinstal·lador, i cap a la via ERE-CEC. Es fa amb comoditat, amb un parell d’estretor i una sala final força bonica.
Jo trobo molt bé que els avencs o vies acabin en aquest tipus de sales... es com si la mare terra volgués premiar l’esforç d’arribar-hi amb un espai de descans físic i visual.
Una fotos de família i sortim a la superfície. La veritat, el Fernando i jo... cansats, contents però al límit. L’Efren ... més fresc que un gínjol.
A la sortida... eren les... 17.30. Mare meva... ha valgut molt la pena. Ja tornarem un altre dia a per l’avenc Abat Escarré, després d’ubicar la boca 25 metres més endavant.
Efren, Fernando i Tomàs... quina bona companyia. Qui s’apunta a la pròxima?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada