Avenc de la Carbonera (Carena de l'Illa, Sant Llorenç del Munt)



Saviesa  espeleològica i de lògica popular....


Com s'ha de fer per a què s'apuntin un bon grup a fer un avenc i si és possible amb més noies que nois?


S'escull un avenc xulo, clàssic i si és possible a menys d'una hora d'aproximació.


Dit i fet,... L'Avenc de la Carbonera de Sant Llorenç del Munt.
èxit rotund!!!


En Ignasi, el Efren i en Tomas (EML) , amb la Gemmy, la Marty, la Evy i la Alby (EMB). Ei... i la Duna i en Escorbuto.


Tot i que quedem a les 8.30 am... són menys els puntuals que els retrasadets... Algú literalment l'hem tret del llit...


Cap a Castellar del Vallès i just abans d'arribar a l'ermita de les Arenes aparquem el cotxe.


Seguim la pista senyalada amb les conegudes ratlles verdes i vermelles que romanen a les pupil·les de tots aquells que fan la Matagalls Montserrat durant uns quants dies desprès de la coneguda Marxa.
El cotxe queda a 1,5 Km de la boca, però com que fa una pujada interessant... podem dir que 45 minuts no els treu ningú fins a la boca.
El camí regala vistes a la Castellassa de Can Torras i la del Dalmau, així com la Roca Mur o maquina de tren... quina sort tenim els Egarencs de tenir un tresor com aquest!


Després d'una bona pujada, el camí carena una mica. A ma dreta surt un trencant senyalat amb una X verd i vermella per evitar que es desviïn els MM, que porta fins a l'Avenc de l'Illa (UTM 31 T x:420292 y:4610517 alçada :527 m profunditat: -24 m).
Aquest avenc de modestes dimensions és dels primers que va fer l'Efren i amb la seva memòria prodigiosa ens el descriu com si l'hagués fet ahir: Una petita rampa, porta fins un enxamplament on després d'arribar al pou, aquest es baixa per la paret oposada i al fons hi ha una una colada.


Decidim que la descripció tampoc mereix de més atenció ... i l'expedició reprèn la marxa fins l'avenc de la Carbonera (UTM 31 T x:419726 y:4610072 alçada: 622 m. profunditat:-84 m.) . Aquest avenc és diu així perquè ben prop d'allà s'hi feia el carbó i per això el terra és més fosca al seu voltant.


Preparem petates, jocs de xapes i mosquetons, i unes quantes xapes per als parabots de 10. Cal, per tant, portar la clau tipica i a més a més la de 17 o una clau anglesa.









D'aqui en endevant ... no puc transcriure totes les malediccions i improperis que en Efren llença contra qui ha posat els químics (la SIS en general estem a favor dels espits doncs són molt més respectuosos amb l'estètica i la naturalesa de la espeleo), els parabolts als que algú ha robat les femelles, i les condicions precàries dels espits o la seva ubicació! La Gemma ens recorda que en el passat a ella en aquest avenc se li va petar un espit... ufff...


Queda pendent fer una visita a aquest avenc per a reequipar-lo en condicions.
Aquest avenc està ple de reintalacions i petits pous i per tant les Y de capcelera i els nusos es mengen força corda, per tant calen bastants més metres dels 84m. Va a gustos peró 40m, 40m, 20m, 20m, 10m podrien ser una combinació.
Nosaltres afegim un pringu de 15m que acabem utilitzant.


Aprofitem l'avenc per a qué l'Alba que no sortia des de l'Avenc de Sant Sadurní fa sis mesos recuperi la dinàmica i la confiança. La Marta i la Gemma li faran de guies durant la baixada.



L'avenc va alternant pous amb alguna colada i alguna formació. Reconec que m'esperava una mica més ... doncs les recensions a internet semblaven parlar d'un avenc molt bonic. ... Tot baixant... al arribar al final, com molt sovint fan els avencs.... oooooooooh.... premi visual!!! La natura regala un altre raconet preciós... ja arribareu.




Reinstal·lació rera reinstal·lació anem guanyant metres i una colada ens porta fins a la sala dels Cavalls.
Una petita discussió entre un passamà o una comba ... i optem pel passamà per donar una mica d'alegria a la pujada.



Ja ens apropem al final del pou.
Des d'aquí a l'esquerra un últim pou de 4 m. i a la dreta, darrera de la roca i desprès de fer uns 2 m. de rumenage sobre un petit gorg s'arriba a una piscineta, un gorg ben preciós de més d'un metro de profunditat i aigües ben cristal·lines. I al fons... una bosa de supermercat... jooooooer.


El dia que vindrem a reequipar també aprofitarem per fer neteja ... si es que algú no ens guanya!



A continuació algunes fotos dels protagonistes amb el bonic gorg.





Durant tota la baixada em cantat cançons per celebrar les accions fetes per el president de la federació, l'Hilari, i les seves negociacions amb l'asseguradora que han permés que en condicions excepcionals (millors que la fede de muntanya) doni cobertura al rescat. 
Em rigut molt també amb les EMB, que venen amb força i ganes de ocupar l'espai dels EML i que les deixarem reinar sempre que vulguin. 

















Per cert... sabeu que pel curset ja tenim apuntats 9 participants?! 3 nois i 6 noies! I encara queden places!

Per acabar, i si encara algú dubta sobre la felicitat que dona el món de la espeleo, us deixo amb aquestes mirades i somriures que transparenten l'infant que portem dintre i les ganes de passar-s'ho bé que tenim. 





















Fins a la propera sortida!


EML i EMB.

6 comentaris:

Pirlo ha dit...

Molt bon post Tomàs. I ha quedat de maravella no se de que et queixes... jaja

Sendra ha dit...

Que guai la crònica! Venent ganes de fer més i més espeleo!!!!! Quin és el proper???

Sendra ha dit...

Que guai la crònica! Venent ganes de fer més i més espeleo!!!!! Quin és el proper???

Carlos (E.C.TORTOSA) ha dit...

M´agrada mol el vostre esperit d´entendre l´espeleo .
Felicitat companys.

marta ha dit...

Moltes gràcies a tots, va ser una gran jornada!
Gemma, ets una bona mestra!
Tomàs, merci per la crònica i les fotos!
Ah! I el proper, jo tinc ganes de fer l'espluga!
Apa, ja quedarem!
Marta

Eba ha dit...

Una crònica GENIAL Tomas!!!!
Va estar una sortida molt xula: una bona caminata, un avenc molt maco i entretingut, però sobretot la companyia....sou tots i totes uns solets!!!
Eiii...els passamans...em van agradar mooolt!!!
Queda pendent, doncs, tornar-hi per arreglar coses vàries i treure la bossa plàstic.
Quan fem el proper????
Eva