AVENC DE L'ESPLUGA - SISmestre 2022
DIA 12/02/22
El dia 12 de febrer va ser l’escollit a l’hora de fer el calendari d’activitats del SISmestre per visitar el sempre agraït Avenc de l’Espluga, i vistes les ganes d’espeleologia que es respiren a l’ambient (unes 12 persones apuntades finalment), es decideix fer dos grups d’actuació. El grup dels “matinaires” i el grup dels “tardívols”.
Els aventurers del matí són: Rebeca, Monty, Nat, Marc F., Sallan i Alba, mentre que els de tarda: Mireia, Raquel, Mònica, Marc P. i Guillem. Val a dir que independentment de si t’identifiques amb el grup dels que els agrada veure sortir el sol (però després d’haver dormit, clar) o amb els que els agrada més veure brillar la lluna, la llarga aproximació d’una hora des del punt d’aparcament no ens la treu ningú i curiosament el camí fa la mateixa pujada a les 8 del matí que a les 3 de la tarda...
Amb el decalatge dels dos torns horaris explicats, vam deixar el cotxe al pàrquing de l’Alzina del Salari, lloc amb no massa places disponibles a la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221), aproximadament al PK 11.
La pujada inicial, en fred i amb tots els fòtils espeleològics a l’esquena (més els trastos de supervivència nocturna), treu l’alè inclús als més valents fins arribar al Coll de Tres Creus. Les motxilles i els “petates” són més grans que nosaltres i ens sentim mules de càrrega, però optimistes, riallers i xerraires pel dia/nit que ens espera. La ruta és tan llarga com preciosa, amb unes vistes espectaculars d’indrets recòndits del Parc Natural de de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El dia que ens acompanya, gris i boirós, no ens deixa copsar tota la bellesa amagada, però és fàcil imaginar-la amb aquest aire bucòlic i humit que dona la boira pixanera, aquest ambient de boscos de fades, nans i nimfes amagats darrera troncs plens de molsa... (oju amb les ninfes a la SIS, es mereixen una entrada a part al blog ;D). La ruta també passa per la Balma de la Porquerissa, la Font de la Pola, la Balma del Quarto de Reixa... És cert que potser algo d’embruixament hi ha a la zona perquè s’ha de dir que durant gairebé tota la ruta d’aproximació tens la sensació de fer camí de pujada, tant a l’anada com a la tornada!! Sort en tenim que l’entorn i la companyia són privilegiats i ens fan sentir afortunats d’estar allà.
 |
| Mati (gossa), Raquel, Guillem, Mireia, Mònica |
 |
| Equip de matí arribant a la Balma de l'Espluga |
 |
| Grup de matinaries a la Font de la Pola |
Aquí tenim un dels molts tracks que podem trobar a Wikiloc
amb el camí de l’aproximació: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alzina-del-salari-la-porquerissa-font-de-la-pola-castellots-de-tanca-balma-i-avenc-de-lespluga-72396851
El grup del matinaires arranquen a les 8.00h i arriben a mig matí a la boca de l’avenc per fer la instal·lació i els tardívols sortim a les 13.00h i serem els encarregats de treure el material: treball en equip. Les cordes que es van agafar el dijous en la reunió logística (tirant de topografia i de memòria) van ser de: 40-76-40-20... Però s’ha de reconèixer que vam fer una mica curt. La boca d’entrada, amb l’origen al tronc d’una alzina i una arrel d’aquelles gruixudes per desviar la direcció i encarar la baixada, juntament amb diferents reinstal·lacions molt consecutives i un petit passamà abans del pou de 8m, fan que la corda de 40 prevista es quedi curta per molt poquet i hàgim d’afegir-hi una corda de 20. És a dir, per arribar al primer replà ja hem gastat un 60 metres de corda, apuntat queda que amb una corda de 50m ja hauríem complert.
 |
| Raquel començant la baixada. Grup de tarda. |
Un cop a la base del primer pou avancem sense corda per una diàclasi que es tanca en pocs metres mentre s’aprecia que estem clarament en terreny meandrós, on l’aigua ha deixat la seva petjada des de fa milers d’anys. Potser no hi ha formacions espectaculars, però intuir la força de la constància del curs de l’aigua en aquelles parets fa que tingui un encant especial, sensació que ens acompanya sobretot en la morfologia dels pous que anirem encadenant.
Per arribar a la vertical del següent pou de 17m ens acostem amb un descens una mica incòmode. Fins al desviador que han instal·lat els companys matiners hi ha bons peus per baixar com a passamà, però pel següent tram fins a la capçalera tots unifiquem estratègies i ens posem el Dressler/Stop ja que el forat que ens envolta és prou imponent i el sentit comú ens ho demana.
 |
| Raquel camí de la capçalera del Pou de 17m |
 |
| Mireia arribant a la base del pou de 17m |
 |
| Rebeca i Monty instal·lant el passamà que porta al pou de 28 |
Un cop a la base del pou, sense deixar la corda caminem
uns metres per enfilar-nos ajudats d’un passamà instal·lat a la part conglomerada
de la dreta (en sentit d’avançament), grimpant entre parets plenes de còdols
estratègicament posats com si fossin graons i passant per sobre de blocs
gegants que sembla que sempre hagin estat allà. Amb aquest divertit passamà ens
plantem a la vertical del pou de 28m, el més profund de la cavitat.
 |
| Guillem a la capçalera del pou de 28m |
Ens plantem a la base del pou i caminem uns 20
metres per una galeria horitzontal i estreta que ens aproxima fins al darrera
capçalera, l’últim pou és de 24m i més ample que els anteriors.
 |
| Mireia i Raquel remuntant l'últim pou. |
Al fons de la base del pou de 24m i a una cota total d’aproximadament -115m ens fem les fotos de rigor tots els equips. El primer grup van de vermell i blau, i el segon grup van de fitxes de parxís (més un comodí negre). Per fer temps mentre comença la remuntada, algun agosarat dels matinaires opta per remuntar per la corda fixa que hi ha al tram final i que el portarà a un posterior descens desgrimpant uns 20m entre zones estretes i cada cop més enfangades fins a la cota de -123m. Però la resta ens quedem a la base de -115m i gaudim de la bellesa del pou conglomerat i ample.
 |
| Equip de matinaires: Marc F., Monty, Nat, Rebe, Sallan i Alba |
 |
| Equip de tardívols: Marc P., Guillem, Raquel, Mireia i Mònica |
Quan ja no es pot baixar més toca remuntar, i en
aquest cas desinstal·len el Guillem i el Marc P. el muntatge que havia fet la
Rebeca ajudada pel Monty al matí.
La motivació per sortir ràpid del forat és suficientment
forta... com una pastanaga davant un burro tots comencem a fantasiejar amb un
bon sopar, carn a la brasa, un bon vinet, kalimotxo, ametlles torrades... Això
fa que en un parell d’hores tinguem tots els fòtils fora. La foscor ho envolta
tot, però la boira pixanera segueix abraçant el paisatge nocturn i ens
acompanya fins que trobem l’anhelat aixopluc.
En aquest punt de la sortida apareix un nou equip a
la partida. Fins ara teníem l’equip de matinaires instal·ladors, l’equip de
tarda desinstal·lador, i durant la tarda fa acta de presència el Jose i
finalment s’afegeix l’equip unipersonal del Ciscu, que molt intel·ligentment s’apunta
només a la gresca i xerinola... el més llest de tot@s??.
Com va dir un savi de l’expedició: “El que passa a Matrix es queda a l’Espluga”, per tant, tot el que pugui explicar a partir d’ara són només rumors i llegendes que corren d’aquella nit... Es diu que van veure espeleòlegs fent botifarres, xai, cansalada i costelles adobades sota la llum de la lluna, es diu que la cervesa, el vi i el kalimotxo calmaven sets, es diu que gent responsable bevia vi i s’alimentava amb vaixella de la Frozen, es comenta que es repartien trossos d’embotits a tort i a dret, es diu que jugant a les pel·lícules hi havia estils d’arrebossar-se per terra molt peculiars, es diu que estranys éssers roncadors posaven música a la nit, es conta que hi havia gent que duia taps a les orelles i ho repetia sense parar, diuen que..... el que passa a l’Espluga es queda a l’Espluga, i qui vulgui saber-ho haurà de venir la propera vegada!!
MATERIAL AVENC DE L’ESPLUGA
Cordes utilitzades: 40-20-76-40-20
Cordes recomanades: 50-80-60
35 mosquetons sense xapa
5 mosquetons amb xapa
10 Cintes llargues per estalviar corda a les
capçaleres; si no s’utilitzen cintes, s’han de comptar més metres de corda.
Tot equipat amb químics
FOTOS: Sallan, Mònica, Marc.
AVENC SELLARÈS - Sortida SISmestre 2022
DIA 30/01/22
Després
de dos anys convulsos, inestables i estranys per tothom (i em quedo força curta
amb els adjectius), les ganes de tornar al món subterrani amb un programa més o
menys constant s’oloraven a l’ambient. És cert que durant aquest darrer trimestre
de 2021 s’ha augmentat considerablement l’activitat del Club amb sortides
puntuals i sobretot per la realització del 61è Curs d’Iniciació a l’Espeleologia,
on amb una assistència rècord hi han participat una desena de nous aspirants amb moltíssim potencial.
Per
seguir amb aquesta embranzida i amb les ganes de poder oferir foscors,
estretors, humitats, cordes i aquestes comoditats
diverses que només ens pot donar l’espeleologia, es va arrencar de nou el
calendari d’activitats del primer semestre de 2022 (el podeu veure sencer a la
pestanya de “properes activitas” d’aquest blog).
Semblava
que el més difícil de tot seria escollir i coordinar les dates i les cavitats,
però realment això es va fer molt ràpid amb una reunió organitzativa d’aquelles
que es fan a l'oficina del bar i amb una mica des cerveseta entre mascaretes i
certificats COVID. Amb un parell d’hores va estar muntat el calendari. Però,
innocents de nosaltres, poc ens pensàvem que el més complicat estava per
arribar!!! La veritat, i de forma resumida, és que tant temps de confinament i
restriccions ha fet que tothom perdi una mica la capacitat organitzativa... tan
els organitzadors com els organitzats; ens vem trobar 3 dies abans de l’activitat
amb una suposada assistència de 12 persones que va sorgir de la “nada” ja que molts/es no es va manifestar pels canals organitzatius... Però no passa res, només
faltaria que ens queixéssim per un èxit d’assistència a la primera sortida!!!
Això simplement ens retava a re-organitzar logística, cotxes, punts de trobada
i a escollir dos avencs diferents per repartir la gent a les activitats. Tot i això, per diversos
malentesos acumulats, finalment el mateix diumenge vam ser 7 persones i l’organització
es va adaptar a les circumstàncies retornant a la sortida originalment
planificada: l’AVENC SELLARÈS.
Dit
això, i ara sí que amb la sortida totalment encarada... amb quantitat d’espeleòlegs definits, amb material reorganitzat, amb avenc escollit, amb lloc i hora de trobada matinera concertada, ja
podem començar l’aventura!
Imagineu-vos
les ganes que teníem tots d'anar cap a les profunditats, que vem quedar a les 8.15h del matí a
Vallirana, ja que tothom venia de punts diferents de Catalunya... Sí, sí... heu
llegit bé, a les 8.15!! Feina vem tenir per trobar obert un bar a aquelles
estrepitoses hores d’un matí de diumenge. El motiu d’aquesta matinamenta era
que corria el rumor que l’aproximació a l’avenc podia ser una mica feréstega i
preferíem fer el camí tan d’anada com de tornada amb la llum del dia.
Per l’aproximació hi ha dues possibilitats depenent del tipus de vehicle disponible. Una pista forestal en mal estat a la part Nord de l’avenc que permet deixar el cotxe al peu del Puig Avencó i descendir seguint unes fites fins al Sellarès (només apte per vehicles 4x4); o l’opció que vam seguir nosaltres, que fou deixar els cotxes i la superfurgoneta a una zona d’aparcament a peu de carretera (aproximadament al PK-14,5 de la BV-2411). En aquest punt és on vam repartir material i vam enfilar una aproximació una mica selvàtica durant uns 30-40 minuts. El camí transcorre la primera meitat seguint la riera de Begues, i la segona meitat segueix un TORRENT (o riereta, o torrentera, o riu sec, o camí amb pedres... vam batejar-ho amb molts sinònims però “torrent” va guanyar de llarg); el camí no està excessivament tancat, però les esgarrinxades i les pedres movedisses no aptes per turmells delicats ens acompanyen tot el camí. Segur que a la primavera, amb tota la vegetació brotant, es complica moltíssim l’obertura de pas. Sort del GPS i d'alguna fita mig muntada que ens van guiant correctament fins al Sellarès. La zona exterior de la boca de l’avenc és prou còmoda per escampar fòtils i repartir tasques. És moment d’ensacar cordes, revisar material i començar! La Rebeca serà l’encarregada de la instal·lació de principi a fi.
 |
| Monty i Rebe a la boca d'entrada |
 |
| Nat, Maria, Anna i Mònica |
 |
| Maria a punt d'entrar |
 |
| La Rebe instal·lant l'inici de capçalera amb la corda de 51m |
Al replà de -50m ens reagrupem tot l’equip mentre la Rebe segueix instal·lant ara amb corda de 51m (de la qual en sobra un bon tros). A partir d’aquest punt ja anem trobant una barreja de parabolts i spits durant la baixada. Els primers 2 metres amb la nova corda són angostos i plens de sortints punxeguts, ideals per deixar algun tatuatge blavós i efímer com a record de la sortida, però un cop passada aquesta petita estretor tornem a encadenar baixades amples fins arribar a -71m; allà l’Ana instal·la un últim punt per treure el cap fins a cota -84m.
 |
| L'Ana instal·lant a -71m i baixant a -84 per veure que no hi ha sorpreses amagades. |
 |
| L’equip del Sellarès va estar format finalment per: Maria, Monty, Rubi, Ana, Mònica, Rebe i Nat. |
 |
| Cerveseta de la victòria! |
MATERIAL AVENC SELLARÈS
Cordes: 86 - 51
15 mosquetons sense xapa
15 mosquetons amb xapa (spits)
Anclatges: Parabolts fins a -50, barreja de parabolts i spits a partir d’allà.
CONFERÈNCIA: ARQUEOLOGIA A LA COVA SIMANYA, COVA DE LES ÀNIMES I COVA DE LA CANAL
El proper dia 16 de desembre tindrà lloc una interessant conferència sobre les excavacions arqueològiques del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac durant els darrers dos anys. L'eix central de la xerrada serà el treball realitzat en les conegudes coves del Parc: la Cova Simanya, la Cova de les ànimes i la Cova de la Canal.
La conferència la realitzaran els investigadors del SERP: Artur Cebrià, Juan Ignacio Morales i Joan Lleonart.
DIA: Dijous 16/12/2021
HORA: 20.00h
LLOC: Sala d'actes del Centre Excursionista de Terrassa (C. St. Llorenç, 10)
Per més informació del SERP fer click al següent enllaç: Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques
CONFERÈNCIA SOBRE EL "SISTEMA DEL ALTO TEJUELO" - CANTÀBRIA
Com a cloenda del 61è curs d'Iniciació a l'Espeleologia (Nivell-1) que s'està duent a terme aquests dies a la SIS, el proper dijous 4 de novembre tindrà lloc la conferència sobre la xarxa subterrània més gran de l'estat espanyol, el SISTEMA DEL ALTO TEJUELO (SAT), situat a Porracolina (Cantàbria).
Els seus impressionants 176.000m (176Km) de recorregut fan de difícil imaginar l'embergadura real del sistema, però si poséssim els quilòmetres en línia recta unirien per exemple Terrasa-Vinaròs, o Terrassa-Carcassone, o Terrassa-Benasque i aquesta és l'espectacular distància que recorre sota terra la morfologia del Sistema SAT que ens presentarà i explicarà l'espeleòleg Jordi Farriol Valette.
En Jordi Farriol Valette és espeleòleg de l'Espeleo Club Sabadell i membre actiu des de fa més de 20 anys de les campanyes d'exploració del Sistema Alto Tejuelo. Durant tots aquests anys d'experiència, ha pogut viure en primera persona l'evolució i creixement de la xarxa subterrània des dels seus inicis inconnexos fins a les 14 boques actuals que poden trobar-se a diferents punts del sistema.
No us perdeu aquesta interessant Conferència, on es parlarà de diverses vessants del Sistema: el seu origen, l'evolució de la xarxa i els descobriments al llarg dels anys, el treball en equip, la topografia en aquestes dimensions, els darrers descobriments i la situació actual del Sistema Alto Tejuelo.
Us hi esperem!
DIA: dijous 4/11/2021
HORA: 21:00h
LLOC: Sala d'actes del Centre Excursionista de Terrassa (C. Sant Llorenç, 10)
 |
| Galeria Menhir Oest (Fotografia cedida per la Secció d’Espeleologia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró) |
 |
| Galeria Menhir Est (Fotografia cedida per la Secció d’Espeleologia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)