EspeleoBlog de la SIS: AVENC SELLARÈS

DIA 30/01/22

Després de dos anys convulsos, inestables i estranys per tothom (i em quedo força curta amb els adjectius), les ganes de tornar al món subterrani amb un programa més o menys constant s’oloraven a l’ambient. És cert que durant aquest darrer trimestre de 2021 s’ha augmentat considerablement l’activitat del Club amb sortides puntuals i sobretot per la realització del 61è Curs d’Iniciació a l’Espeleologia, on amb una assistència rècord hi han participat una desena de nous aspirants amb moltíssim potencial.

Per seguir amb aquesta embranzida i amb les ganes de poder oferir foscors, estretors, humitats, cordes i aquestes comoditats diverses que només ens pot donar l’espeleologia, es va arrencar de nou el calendari d’activitats del primer semestre de 2022 (el podeu veure sencer a la pestanya de “properes activitas” d’aquest blog).

Semblava que el més difícil de tot seria escollir i coordinar les dates i les cavitats, però realment això es va fer molt ràpid amb una reunió organitzativa d’aquelles que es fan a l'oficina del bar i amb una mica des cerveseta entre mascaretes i certificats COVID. Amb un parell d’hores va estar muntat el calendari. Però, innocents de nosaltres, poc ens pensàvem que el més complicat estava per arribar!!! La veritat, i de forma resumida, és que tant temps de confinament i restriccions ha fet que tothom perdi una mica la capacitat organitzativa... tan els organitzadors com els organitzats; ens vem trobar 3 dies abans de l’activitat amb una suposada assistència de 12 persones que va sorgir de la “nada” ja que molts/es no es va manifestar pels canals organitzatius... Però no passa res, només faltaria que ens queixéssim per un èxit d’assistència a la primera sortida!!! Això simplement ens retava a re-organitzar logística, cotxes, punts de trobada i a escollir dos avencs diferents per repartir la gent a les activitats. Tot i això, per diversos malentesos acumulats, finalment el mateix diumenge vam ser 7 persones i l’organització es va adaptar a les circumstàncies retornant a la sortida originalment planificada: l’AVENC SELLARÈS.

Dit això, i ara sí que amb la sortida totalment encarada... amb quantitat d’espeleòlegs definits, amb material reorganitzat, amb avenc escollit, amb lloc i hora de trobada matinera concertada, ja podem començar l’aventura!

Imagineu-vos les ganes que teníem tots d'anar cap a les profunditats, que vem quedar a les 8.15h del matí a Vallirana, ja que tothom venia de punts diferents de Catalunya... Sí, sí... heu llegit bé, a les 8.15!! Feina vem tenir per trobar obert un bar a aquelles estrepitoses hores d’un matí de diumenge. El motiu d’aquesta matinamenta era que corria el rumor que l’aproximació a l’avenc podia ser una mica feréstega i preferíem fer el camí tan d’anada com de tornada amb la llum del dia.

Per l’aproximació hi ha dues possibilitats depenent del tipus de vehicle disponible. Una pista forestal en mal estat a la part Nord de l’avenc que permet deixar el cotxe al peu del Puig Avencó i descendir seguint unes fites fins al Sellarès (només apte per vehicles 4x4); o l’opció que vam seguir nosaltres, que fou deixar els cotxes i la superfurgoneta a una zona d’aparcament a peu de carretera (aproximadament al PK-14,5 de la BV-2411). En aquest punt és on vam repartir material i vam enfilar una aproximació una mica selvàtica durant uns 30-40 minuts. El camí transcorre la primera meitat seguint la riera de Begues, i la segona meitat segueix un TORRENT (o riereta, o torrentera, o riu sec, o camí amb pedres... vam batejar-ho amb molts sinònims però “torrent” va guanyar de llarg); el camí no està excessivament tancat, però les esgarrinxades i les pedres movedisses no aptes per turmells delicats ens acompanyen tot el camí. Segur que a la primavera, amb tota la vegetació brotant, es complica moltíssim l’obertura de pas. Sort del GPS i d'alguna fita mig muntada que ens van guiant correctament fins al Sellarès. La zona exterior de la boca de l’avenc és prou còmoda per escampar fòtils i repartir tasques. És moment d’ensacar cordes, revisar material i començar! La Rebeca serà l’encarregada de la instal·lació de principi a fi.

Monty i Rebe a la boca d'entrada

Nat, Maria, Anna i Mònica

Maria a punt d'entrar

L’entrada és realment fotogènica. Un laminador d’uns 3 metres de llarg per 1 d’ample ens porta directes i sense preliminars al primer pou de 28metres, donant-nos el temps just per acomiadar-nos ràpid de la llum del sol durant la primera vertical. Comencem amb una corda de 86 que ens porta fins el replà a -50m, concatenant verticals i gaudint d’un bon espectacle de colades realment boniques. Fins aquest punt tota la instal·lació es fa amb parabolts i només destacarem un “petit” pèndol que trobem aproximadament a la cota -40m. Ja de pujada, quan les coses es veuen amb angles oposats, observem que per esquivar el pèndol es podria haver instal·lat un passamà vorejant el perímetre de la pedra, i evitar així el típic angle recte entre la corda i el Croll que es forma a la pujada... Apuntat per la propera.

La Rebe instal·lant l'inici de capçalera amb la corda de 51m

Al replà de -50m ens reagrupem tot l’equip mentre la Rebe segueix instal·lant ara amb corda de 51m (de la qual en sobra un bon tros). A partir d’aquest punt ja anem trobant una barreja de parabolts i spits durant la baixada. Els primers 2 metres amb la nova corda són angostos i plens de sortints punxeguts, ideals per deixar algun tatuatge blavós i efímer com a record de la sortida, però un cop passada aquesta petita estretor tornem a encadenar baixades amples fins arribar a -71m; allà l’Ana instal·la un últim punt per treure el cap fins a cota -84m.

L'Ana instal·lant a -71m i baixant a -84 per veure que no hi ha sorpreses amagades.

Com que ja no podem tirar més avall aprofitem per fer un mos i per fer les fotos de rigor posant a prova el pols i la sang freda dels que baixen el mòbil fins aquests paratges. El Monty i la Maria es disputen la foto menys borrosa i aquí us deixem la guanyadora:

L’equip del Sellarès va estar format finalment per: Maria, Monty, Rubi, Ana, Mònica, Rebe i Nat.

Un cop assolit l’objectiu ja entren les cuques de la gana, i com que veiem que és una hora raonable per menjar a la llum del sol enfilem cap amunt sense pressa però sense pausa. Jo mateixa desinstal·lo la corda de 51 i el Monty la de 86 fins a la l’exterior. Sortir del laminador té la seva gràcia, i ens fa pensar com deuria ser aquesta boca abans que l’ampliessin “misteriosament” al voltant de l’any 2001. Un cop fora gaudim del dia esplèndid i anticiclònic que ens acompanya, tot prenent el solet mentre recollim fòtils i ens aventurem de nou per la torrentera de baixada parlant animadament d’ocells, de gats, de properes sortides prometedores, de pròximes birretes a compartir... i tant pròximes són com que cap al Casal d’Olesa de Bonesvalls anem a fer-les. La birreta de la victòria sempre deixa bon regust de boca, i més després de compartir un dia genial amb aquest equipasso de la SIS que hem format avui. Cadascú s'acomiada amb abraçades i somriures perennes a la cara, tot fantasejant ja amb la propera sortida del mes de febrer a l'Avenc de l'Espluga, que promet molt. Us hi esperem a tots/tes!