Exploració Avenc Carbonera (Sant Llorenç del Munt i l'Obac)

Com diu la rumba catalana de Peret,  "El muerto vivo": ... Y no estaban muertos... estaban de parranda... Y no estavan muertos, no no... que estavan dandole caña ... lerelere...

El 4 de març vam visitar l’Avenc de la Carbonera, tal com vam il·lustrar ja en el blog. La visita de la seva sala final mostrava senyals a les parets que evidenciaven que en algunes ocasions el nivell de l’aigua de la sala (indicat com a "Nivell d'aigua temporal" a la topo) podia pujar fins a inundar-la. En Efren no deixava de donar-li voltes... si l’Avenc de la Carbonera era capaç d’inundar la seva sala final, tota aquella aigua tenia que venir de la xemeneia i aquesta té que tirar... si o si.

Al següent dijous, a la reunió de la SIS, va compartir les inquietuds amb en Joan Pladeveya. Aquest va sumar-se a la tesis, i va compartir que aquesta idea ja li havia passat pel cap. Per tant si l’Efren ja és visionari i decidit (E.M.L.) la validació de la idea i la verificació de la possibilitat convertien en certesa almenys una cosa: Els E.M.L. de la SIS tenien un projecte!!!

Només calia cercar l’ocasió per endinsar-se en el meravellós món de l’exploració: visió, excitació, focalització, innovació, risc, esforç, ,planificació, potencial.

Primera sortida:  Dissabte 31/03

Ens preparem el material i tenim un company excepcional, en Xavi. En Xavi s’ha incorporat a la SIS desprès del Curset d’aquest any. I nois... no només tenim un bon company... la seva maduresa i serenor el fa semblar el nostre monitor!!!  ;-D

No feia encara un mes que vam anar a la carbonera i ja hi tornàvem, carregats i plens de ganes. A les 8.00 del matí ens enfilem cap a l’Avenc.

Recordeu que la Gemma ens va alertar que en aquest  avenc se li va petar un espit... doncs... a l’Efren li va saltar un parabolt just a l’ entrada de l’última sala, a l’últim pou. I es va portar un bon ensurt!!!!

Però res. Vam tirar ràpidament fins a la última sala doncs no veiem l’hora de pujar aquella xemeneia. En Efren amb paciència va buscant les millors zones on fixar els parabolts i intenta evitar la colada per considerar-la a priori menys segura i per la estètica, per deixar-la el més immaculada possible. Els EML professem un gran respecte per les formacions i la neteja dels nostres avencs. De fet un dels objectius és treure la famosa bossa que embruta el gorg.

A les 12.30 en Efren es va enfilar, mentre jo l’assegurava , tot i que enseguida es vas adonar que la roca era molt feble, ... va resultar impossible evitar la colada. Per tant, resignació i seguretat. La primera tirada va ser molt prometedora. En breu estava un terç de la paret.

I de cop... Ooooops. El martell li va caure de les mans i directe al Gouuuuurg.  Jajajaja!  A banyar-se toca. L’aigua del gorg que ja havia perdut la seva transparència per el material que anava caient de la paret, va quedar clarament tèrbola. 

En Xavi va passar a retenir a la pared a en Efren mentre jo explorava el meravellós mon dels banys termals o millor dit... fredals. Uauuu. Que freda!!!! I a sobre... a buscar en el seu fons... inevitable capbussament i rescat del martell, així com de parts de la bossa, doncs el temps l’ha fet molt friable i es desfà a la mà.  Objectiu neteja assolit.

Seguim la jornada sense més incidents. 

Cap a les 14.00, estem a la base de la paret vertical. I en 90 minuts en Efren assoleix  dos terços del recorregut .  Cada cop costa més trobar punts estables i forts on ancora els parabolts. I ... el tercer incident... un dels estreps del Efren peta. Tanquem la paradeta. Un cop avall en Efren afirma que la negror es molt clara i que ell està convençut de que la continuació de la xemeneia és una sala.

Una curiositat de la sala... les hores, la pròpia respiració i evaporació dels nostres cosos es queda en el aire i al final tota la sala està en una boireta que van apagant la visibilitat de les fotos.

Tornarem... i penetrarem la negror. La tenim a tocar.

Segona sortida:  Divendres 13/04

Un dels indicadors de les exploracions es que comença a cercar horaris impossibles. Lo important és intentar continuar... per tant... no em semblar estrany que quedéssim en continuar l’exploració al vespre del divendres 13.

En Escorbuto ens acompanya.

Anem directes a la sala, on a les a les 22.00 l’Efren aprofita les instal·lacions per assolir ràpidament la quota de l’anterior exploració. Es passa una bona estona cercant roca estable sense èxit. Es retorça sobre si mateix, endavant, enradera, ... res. Tot es fragmenta en les seves mans, el fang ens envolta, el que sembla roca es terra... Amb el material que tenim es fa impossible progressar. En Efren cerca tres punts d’anclatge i fixem una corda auxiliar que ens permetrà desinstal·lar l’escalada feta i al mateix temps progressar a partir d’aquell punt, amb nou material.

Em convida a pujar i veure-ho per mi mateix.

Pujo per la corda fixa mentre m’adono que la diferència de pes entre l’Efren i jo és significativa. Arribo fins a la reunió i realitzo que l’Efren ... els té quadrats. Vaig arribar fins al punt més alt i amb l’adrenalina a 100% per la sensació de precarietat intento copsar amb les fotos la negror. En aquesta foto és veu a la part de baix. La de dalt és l'ombra del flash.

No és senzill, cal tirar-se enredera... i m’adono que en Efren ha estat tot el temps balancejant-se cercant roca on instal·lar ... i jo ... l´últim que vull és tensionar els tres anclatges... fetes les fotos baixo... realitzant que l’Efren és un crack, ...

com dirien els Minyons de Terrassa, una altra de les excel·lents activitats socials Egarenques, per fer exploracions i escalades subterrànies son imprescindibles els valors de

“Força, Equilibri, Valor i Seny.” 

A mitja nit estem fora de l’avenc.

Tercera sortida:  Dissabte  5/05.

Sortida del curset. Amb el mestratge del Guillem i el Genar, un grupet de 5 cursetistes ens vam dirigir a fer ... la carbonera. 

Aquest avenc comença a ser part de la meva memòria visual i digital (els meus dits ja coneixen el seu recorregut en braile). 

En Xavi retorna a la cavitat no com a incipient EML, si no com a més modoset cursetista.

La corda fixa està al seu lloc i la gran atracció és una bonica salamandra que il·lustra aquest article... i que substitueix al mateix Efren penjat a la paret...  i una pinya ens mostra una curiosa banya.

Quarta sortida:  Divendres 1/06

Fa més d’un mes que vam fer la nostra última incursió i em estat discutint la jugada, com continuar quan el fang no deixa avançar? Consensuem que amb barretes podríem anclar-nos a la paret... en Ricard confirma. En Genar ens ofereix una altra opció... tascons. Clavar els tascons en el fang ... podria ser una solució...En Pladeveyu proposa pèrtigues ancorades... I en Marc Anglès, que no podem consultar... segur que ens recomanaria de anar traient el fang amb calma ... fins a trobar la roca mare i anar instal·lant pacientment i de forma neta.  Ens decantem per les barretes... que la providència ens procura.

Quedem de nou un divendres.  En Efren acompanyat del Jesus i l’Anna van anar tirant i jo ho faria tan aviat pogués. I a partir de la mitja nit esperem la visita de l’Eduard i l’Alba, que aprofitaran la nostra instal·lació per fer l’avenc en modalitat  express.

A les 20.15 jo estava al fons del pou i en Efren ja estava penjat de la paret.  ... amb en Jesús assegurant. 

En Efren ha aconseguit col·locar dos barretes i avançar algun metre. La situació és molt precària. El fang continua envoltant-lo i costa molt trobar on clavar la següent barreta. Fins i tot les formacions es desfan.

En Efren toca amb l’esquena la escletxa, però no lo suficient per poder fer contraposició. A més totes les instal·lacions que el sostenen són molt precàries i amb dificultat podrien suportar una caiguda de factor 1

                       .

Per tant desprès de repetits i persistents intents, i per serenor de tots en Efren va decidir abandonar aquesta aventura. Un cop més el fang va ser la criptonita dels EMLs.

                    

La pinya continua desenvolupant la seva banya.

Vam encaminar doncs la sortida. Al arribar a dalt, amb l’avenc instal·lat vam esperar al grupet nocturn. A mitja nit estaven amb nosaltres. Mentre baixaven, amb en Efren vam anar a mirar una petita finestra que s’observa al primer pou. Vam retirar algunes pedres i després de desobstruir-lo vam trobar una petita sala i un conducte horitzontal que es colmata. 

La zona, sent tant propera a la superfície dona sensació de fiabribilitat i la veritat... despres de l’aventura de la xemeneia de la cova avenc quim solbas.. ni amb el ximeneitor...

Us imagineu... una incògnita que uneix la xemeneia amb aquest conducte?

Caldran EMLs amb valors menys castellers per resoldre’ls.

Pit i Avall!

Efren i Tomàs i EMLs SIS.