Sortida a l’Avenc de l’Espluga

“Cada persona és diferent i és mira la cavitat amb ulls diferents.

Això d’instal·lar no és una ciència certa, més aviat és una filosofia de vida que varia en funció de les persones i que reflexa la seva manera d’entendre i interpretar la cavitat.”           

J. Indurain

A l’hora de desplegar aquest cordó umbilical que suposa la corda podem aplicar diferents criteris: comoditat, seguretat, atletisme, pragmatisme, diversió... Necessitats, gent  i sensacions varien, però què cal fer quan som molts i tenim diferents punts de vista? Què podem fer quan discrepem? Aquest és una petita crònica de la sortida del passat diumenge 21 d’abril a l’avenc de l’Espluga.

Les nostres discrepàncies varen començar el dijous al vespre a la secció. El motiu va ser l’hora de trobada pel diumenge, l’Espluga és una cavitat que té una profunditat de 120 m i amb una aproximació força llarga. Podríem dir que el sector més “ganàpia” volia quedar a primera hora del matí just quan acaben de posar els carrers, però  el sector més ”jove” s’estimava més quedar tard. Després d’un bon estira i arronsa varem quedar a les nou del matí a l’estació de Busos.

Diumenge, tots ben puntuals fem cap a l‘estació, som el Jenar, el Xavi, el Jordi, el Tete, la Cèlia i jo mateixa (l’Alba). També gaudim de la companyia de la Jana, l’Elena i la Neus que ens acompanyen fins a l’avenc i després aprofiten per fer una passejada per Sant Llorenç.

Fa un dia fantàstic, el sol d’abril ja escalfa  però arribats a la boca tots ens canviem ràpidament perquè tenim moltes ganes d’entrar. Comença a instal·lar el Tete proposant una instal·lació minimalista que ràpidament és criticada i modificada per mi sota la pacient mirada de la resta ja em deixen per impossible.

Baixat el primer pou discrepem de nou sobre una instal·lació en un natural i el Xavi molt gentilment la modifica argumentant temes de comoditat, la veritat és que a tots ens sembla bé. Arribats a la zona de passamà que dona lloc als tres últims pous decidim canviar tota la instal·lació amb una corda que portem a la saca, el motiu encara no el tenim massa clar (avorriment, ganes de fer “is”... qui sap?).

La baixada continua sent força interessant però en aquest cas perquè la conversa gira entorn al tipus de gaiumbus més adients per cova. Evidentment tots hi teníem molt a dir: en Xavi pensa que el més adients són els de “vuelta y vuelta” preferiblement color grana, mentre que l’Alba pensa que res millor que un bona calça fins al melic, en Jenar opina que els tangues no són glamurosos i el Tete no es planteja res i va a pèl...  

En arribar al fons de la cavitat mengem, fem la rigorosa foto de grup i passem l’estona jugant amb el flaix mentre els primers comencen a pujar el pou.

La pujada va ser un cúmul de discussions amistoses sobre qui ha de desinstal·lar i portar la saca. Sembla que els espècimens de la SIS destaquen per la seva "massoqueria" i tothom volia carregar i portar material, especialment el Jordi que s’emporta un bon regalet.

I això ens porta de nou a la pregunta del principi: què podem fer quan no estem d’acord amb alguna cosa? En el cas de la SIS la resposta és ben evident, la canviem! Però que serien de les nostres sortides sense aquests habituals “discrepàncies”, quin avorriment, no?

Arribats a la sortida la Cèlia ens deixa amb un pam de nas quan ens diu que discrepa amb nosaltres sobre aqueta cavitat, ella opina que se li ha fet curta! (!!!!) 

Enhorabona Cèlia pel teu primer avenc després d'haver acabat el cursset.

(ets una crak!)

Alba Turmo

Fotografies: Jenar Indurain i Elena Valls