La Secció d'Investigacions Subterrànees (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa té el plaer d'organitzar un cop més, i en van ja 54!, la nova edició dels cursets d'iniciació a l'espeleologia nivell I i nivell II.
El nivell I està oberta a tothom, i el nivell II requereix d'haver assolits el nivell I prèviament.
El curs començara el 20 de març i la part lectiva es tindrà cada dimart i dijous puntualment a les 21.00h i acabaran a les 22.30h.
La part pràctica complementarà la teórica amb sortides els caps de setmana fins el 15 d'abril.
Els dies 12-13 d'Abril està previst fer una sortida de tancament del curset conjuntament nivell I, nivell II i monitors. Si no hi han imprevistos anirem als Ports, el tresor gran desconegut dels paratges de Catalunya i que té preciosos avencs i per aquells que els hi agraden, també barrancs.
El preu d'inscripció inclou, si un no ho és ja, fer-se soci del CET, soci de la SIS, Targeta de Federat A Bàsica (Espeleologia, i descens de Canons i engorjats àmbit territorial Espanyol) amb la federació Catalana d'Espeleologia
Arribem amb
una agradable sorpresa, d’aquelles que semblen impossibles, com a minim
sorprenents.
Tenim una
nova sala a l’Avenc de la Grallera del Boixaguer.
LA SALA
SANTAFE
Després de
no poder fer la Travessa Alba (queda pendent), ens dirigim a la Grallera del
Boixaguer atrets per la seva nova sala , la Galeria Imma. Vam descobrir la seva
gran bellesa i junts pensàvem en tot el que queda per descobrir. Amb aquests
frontals de nova generació, com els leds cree xml6.
Així que
canviem el xip, visita al Boixaguer, per a .... l'exploració del Boixaguer,
donant com a resultat la intuïció que la part superior de la cara la galeria
lateral pot ser una continuació i ampliació de l'avenc.
Però hi
havia una petita dificultat, escalar uns 15 m de colada, sense material, hem
decidit tornar el cap setmana de Sant Esteve. Aquell dia vam anar directament
Sergi Martínez i Josant Sánchez "Peluco", i vam poder encadenar junts
l'escalada, juntament amb Josep María Lleida "Pep" Company i amic de
la "artificial".
Entre els
tres, hem aconseguit superar la colada sense expansius, excepte al final on un
espit, s'ha col·locat, com el defineix el Pep, és un full de vidre.
I a dalt...
la nostra petita recompensa una petita sala amb algunes formacions de 25 m2.
L'adrenalina va sorgir espontàniament quan s'obre un forat com un túnel de
vagoneta, després de pujar el Peluco, des de dalt d'una llosa que està situat
al centre de la sala a la part superior i aguantant l'equilibri, la visió li
donava veure aproximadament 8-10 metres de túnel amb lleugera ascensió.
No hem
pogut seguir, el temps s'acaba, hem de repetir amb més material.
Una reunió de
ràpel, cordinos pel túnel d'accés, etc., hem de protegir la via, ja que es una
mica exposada.
Vam tornar el 22 de febrer amb més material, trepant, una corda90 més (just per si de cas), friends mitjans, alins, etc. al no deixar cap corda, vam haver de tornar a pujar, amb una cotació de A1 subterrani (significa que rellisca, humit iamb botes impermeables).
Aquesta vegada el ramat d'elit el composa, Carlos Casas, Sergi, Pep i el Peluco.
Ràpidament
hem escalat i pujat al capdamunt, allà el Peluco encabritat al forat superior,
mentre que Carlos prenia mesures, les observacions i dibuixos per la topo. El Peluco posar uns streps en una petita estalagmita i mentre Pep assegurava es va anant introduint en el forat.
Però la
nostra decepció quan és d’ aproximadament 10 m, el meandre esdevé impenetrable.
Carlos es va introduir en un forat al costat de la Rappel de sortida, que també
va donar uns 10 m de desenvolupament.
Així és tot el que hem estat capaç de treure,
i a causa del 10 aniversari de la mort
del Dani Santafe, hem volgut immortalitzar-lo, anomenant la via Danielo A1sub i
sala Santafe.
El dijous
13 farem la premier de la pelicula d'aquesta aventura al centre, cap alla les
21h.
Increïble! Ja han passat 2 anys i mig des de la bogeria que vàrem fer en Efren i jo, en Tomàs: la èpica sortida al CP.1, sense tenir massa clar on era i amb un carregament de cordes no indiferent!
Podeu recuperar l'aventura en les dos entrades següents:
Aquest any, els de la SIS intentarem fer sortides pels Ports. Els grans i preciosos desconeguts. Fa poc ja vàrem fer els avencs de la zona, Mamelons, Polit, Salany (quina passsssssada), Cova Cambra. I va ser com sempre, genial. Ara ens orientem a preparar una sortida amb objectius CP-1 i CP-3.
En el blog de l'Espeleo Club de Gràcia hi ha referenciada una sortida que tenia els mateixos objectius que nosaltres i a més a més... el Barranc de la Cova Pintada. Honestament.... tota la meva admiració per aquests màquines! quina passada la sortida que van fer i que no varem poder reproduir, almenys en aquest primer intent.
La seva expedició la conformaven unes 9 persones i per tant... enteníem que segurament nosaltres sent 6 també faríem via i podríem amb els dos avencs i el barranc......... ... .....
Som, el mític Efren i la Ingrid, la Judit i l'Aleix, el Xavi i jo. Anem cap als Ports i ens marquem fites assolibles, a les 12.00 estem a la entrada del barranc, on deixem els cotxes i volem entrar a l'avenc a les 16:00. I seguint el ritme de l'Efren batem el nostre record i en menys de dos hores ja estem a dalt, a la boca del CP-1. Primer muntem el campament, doncs la nostra intenció es quedar-nos a dormir i a l'endemà anar a fer el CP-3. L'avenc és un avenc de treball, sense excessius pous per la profunditat que té, doncs s'arriba fins a la sala gran i la del llac sense cordes i a partir d'aquí els pous son bastant assequibles, destacant l'aeri de 21 metres.
Per a fer l'avenc son suficients:
- Una corda de 15m per el pou de 7m.
- Una corda de 50m per continuar fins a la base del pou de l'aeri.
- Una corda de 20m per pou de 8m.
- Una corda de 20 m per el pou de la colada blanca
- Una corda de 20 per el pou de la sala hilti.(podria ser 15m)
- 16 jocs amb xapes.
- 2 cintes per el pou de la colada blanca. (una en la capcelera, i l'altre per un desviador).
L'avenc està òptimament instal.lat (et permet pensar) i està plé de ponts naturals.
Peró no ens avancem.... aquest avenc té gateres. I en tè 7. I algunes d'elles son ... dobles.... és molt xulo! La primera gatera, dona pas a la zona del campament. Dediquem una bona estona a prepar-lo i a organitzar les cordes i xapes entre els petates. Cal tenir present que com fins a -40m no cal cordes i s'han de superar 2 gateres interessants, els petates pràcticament estan plens amb els equips personals. Per tant cal escollir molt bé com minimitzar les cordes necessàries.
Un cop s'arriba a la sala gran, la sortida es troba en la part alta de la mateixa. Sense perdre alçada i cap a l'esquerra trobarem el pas que porta fins a la sala del llac. Aquest cop la sala es troba seca, amb la mateixa mànega de fa tres anys.
En la base de la sala apareixen unes cordes que porten als pous remontants, on s'arriba fins a quota +16 respecte la boca.
Es un entorn molt fangós i té algun pas molt aeri sense assegurar, per tant... desaconsello, per allò que es pot visualitzar el passeig fins al cim dels pous. Nosaltres vam pujar, però ´l'únic que vam aconseguir és embarrar-nos les botes i patir de tornada.
Les vistes de la sala gran són molt boniques, tot i que el primer que t'adones és que el foradet pel que em entrat, no es fàcil de localitzar. Per aquest motiu vam deixar un reflectants, que ens facilitaran el retorn. En la foto de sobre es poden veure dos d'ells que ubiquen la entrada.
La sala del llac es petita pero amb formacions boniques, les colades son de diferents color, des del verd al blanc. L'arbre de nadal de la entrada, substituix el clàssic pessebre que podem trobar en la majoria dels avencs. El fons de la sala té sorra de platja, com la que trobarem al final de l'avenc a la sala Hilty. Es pot veure el nivell al que solia estar la sala quan estava amb aigua. De fet vàrem trobar l'avenc bastant sec. Aconsello portar un tubet per poder veure aigua en els dos o tres llocs on hi ha una mínima corrent.
Aprofitem per fer sessió de fotos. Aqui teniu una bona mostra.
I com a regal, trobem una reproducció a escala dels edificis de la illa de manhatan. Bé... falten encara alguns milers d'anys... pero els gratacels ja s'estan construint!
La continuació de la sala, es a través d'una gatera tovogan. Més endevant després de fer la primera gatera vertical, arribem a la base del primer pou. Aprofitem per treure el material personal i distribuir i ensacar les cordes en els petates que s'han alliberat. El primer pou que trobem és un pou de 7m que continua a traves de la segona gatera vertical fins a arribar horitzontalment fins a la entrada de la sala del aeri.
Des de la finestra que dona a la sala ens pendulem lleugerament a la dreta fins a instal.lar l'aeri que ens portarà fins al peu de la sala.
La continuació no és evident un cop s'està a la sala, convé rodejar la mateixa com si fèssim un tirabuixò per arribar uns metres més avall però de forma més accessible.
El següent pas es trova sota un bloc i d'ona pas a un conjunt de rumenajos i blocs.
Les gateres continuen, després del pou de 8m fins arribar a la quota -120m. A continuació ens aproximem fins el pou de la cascada blanca, on al seu cim hi ha una reproducció perfecta de la Verge de les Neus.
Podem veure com en Xavi experimenta els beneficis del pas en modalitat panxa amunt.
Arribem després de l'últim pou a la sala Hilti on ens espera la barra de ferro on ja ens vam fer la foto fa dos anys i el diari de quan es va explorar la sala.
I la foto de grup! Estem cansadets la veritat. Però molt satisfets.El CP-1 és un gran avenc i val la pena fer-lo. Ara cal desinstal.lar ... i cap al campament on ens espera la Ingrid i un bon tiberi.
Dormim dintre de la sala campament... i al dia següent ens llevem de forma natural... a les 9.00 del matí!!!!
Jajajajaja!!!! tan material i ens hem oblidat el despertador!!!!
Esmorzem i recollim tot el campament i la veritat és que cada cop el CP-3 ens sembla més llunyà. I quan sortim trobem un grup de tortosins que ens proposen de fer el barranc que en Juan Tiron (qui si no), ha publicat al blog de la uec. I el nom de CANALOTA no és un mot tortosí... és un barranc instal.lat pràcticament sobre tot naturals, menys el primer ràpel que es s'instal.la sobre una xapa i una cadena soldada (:-0). Però és la millor. Les altres reunions son sabines, figueres, i demés. El barranc com podeu veure esta ple de bardisses i al no estar instal.lat és perdedor. Els companys tortosins van anar fins a la sala del llac i a la sortida ens van agafar en el ràpel de 15.
Cal tenir present de mantenir-se tot lo possible cap a la pared que dona a la cova pintada.
Molt important, és un bon avenc per fer després del CP-1 però és molt important que no aneu super carregats (que no és fàcil) i que eviteu al màxim les motxilles doncs tot el pes a la esquena és terriblement dur pel ronyons un cop penjats. Us aconsello que traslladeu tot el pes a petates i al mallon, com si féssiu espeleo.
.
Per acabar el ràpel de 30 final. Com podeu veure, em participat en la seva neteja. Mare meva... finalment els peus a terra.
Una sortida potent preparar la de la setmana que ve. A veure si portant la eina que ens vam oblidar, el despertador, aconseguim fer els dos avencs. Tot i que potser una alternativa es fer: El CP-3, dormir al CP-1. Llevar-se fer el CP-1. Sortir i fer la CANALOTA.
No oblideu el matxete! Gooood Mooooorning Vietnaaaaaaam! Cal obrir la bretxa a la selva!
Pit i avall.
Tomàs Roy.
MarxemaSorbas
Aquest pontde desembre, ensanem aSorbas(Almeria), alesjornadesd'exploracionitopografia.
Novetats i perspectives Conferència a càrrec de Sergio García-Dils de la Vega, membre del Cavex Team
Dia: divendres, 11 d'octubre de 2013 Hora: 20,15 Lloc: Sala d'Actes del Centre Excursionista de Terrassa, carrer de Sant Llorenç, 10
Acte obert a tothom
Mitja hora abans de començar la conferència es farà l'acte de clausura i lliurament de diplomes del 52è Curset d'iniciació a l'Espeleologia, nivells 1 i 2, organitzat per la Secció d'Investigacions Subterrànies del C.E. de Terrassa, que s'ha celebrat durant els mesos de setembre i octubre.
I a dalt...
la nostra petita recompensa una petita sala amb algunes formacions de 25 m2.
.jpg)
