Un equip ben decidit format per en Efren, en Toni, en Jordi i jo mateix, en Tomàs, aquest cap de setmana vam cercar intrèpids de sortir ben d'hora, ben d'hora, per fer l'avenc d'aphanicé, famós pel seu pou de més de 330 metres, amb 230 d'ells volats.
L'aproximació a l'avenc va ser impossible! Ho vam intentar per tot arreu. Primer des del Port de Larrau, port que es troba tancat de desembre fins a maig.
Vam poder pujar fins al port, però a un cert moment la neu va ocupar la carretera fins a fer impossible la circulació. Havíem traspassat les barreres que tancaven el port i difícilment ningú podria venir a treure'ns d'aquell punt.Va començar a nevar i en Toni, va treure amb molta habilitat la furgoneta 4x4 de la neu, evitant de destrossar el seu flanc amb esterilles i matalasos. Alguna rascada va patir, però... increiblement la furgoneta va quedar ben sencera.
Vam mantenir la nostra ferma voluntat de fer l'avenc i reculant ens vam dirigir envers al Collado de la Piedra de San Martin. Aquest cop el port estava obert i ens vam enfilar cap a munt.
Ben aviat, però, al creuar el túnel del Collado ens vam trobar enmig d'una bufera de neu. Aquella zona és un continu de colls i una forta baixada ens feia veure que seria difícil de controlar la furgoneta. A la primera pèrdua d'adherència vam decidir de portar la furgoneta cap al marge de la dreta.
Amb molta traça, (veureu les fotos de quin recorregut van fer els neumàtics) el Toni de nou va treure la furgo d'aquell entorn. Tot i que el fred i el gel van fer impossible evitar de acabar clavats al marge esquerra de la carretera evitant la baixada. Cap a les 6 del matí vam sentir els llevaneus que sortin per obrir camí. Amblement ens van retornar al collado des d'on vam decidir, un cop parat de nevar, de dirigir-nos envers el Coll de Somport desprès de Candanchú. Aquest túnel subterràni evita la neu i permet la conexió Europea sense problemes. Vam aconseguir pasar a França i dirigir-nos vers el Coll d'Aphanicé.
A 10 Kilometres de l'avenc.... Comença a nevar mentre un cartell ens avisa que... el coll està tancat per gel. Efectivament al arribar-hi... veiem com no val la pena endinsar-se en cap de les aventures ja viscudes, en una pista encara amb més perill i ... acceptem la derrota. L'Avenc se'ns ha escapat tot i la nostra determinació.
Però... tenim ganes de pou i per tant... ràpidament decidim que la Torca del Carlista farà de plan B més que digne!
Per tant ... sense preocupar-nos de l'excursió que ens queda... (al final serien més de 1.600 Kms) vam marxar cap a Karrantza i Ranero.
Arribem a les 11 de la nit. Plou i cau una bona granissada i ... el millor que podem fer es anar a dormir.
A veure si l'endemà finalment els deus ens permetrien de assolir el nostre repte, desprès de garantir-los que estavem disposats a renunciar a la nostra immortalitat.
I de bon matí, recuperats d'un bon son en la fantàstica furgo... comencem l'ascensió fins la Torca del Carlista (UTM x:468458, y: 4790281 alçada: 707 m). Vam arribar tot just quan el cel es tapava i començava a nevar! I ... cap a dintre.
A mig baixar... s'em despenja el meu lumitxón de 1800 lumens. I cap avaaaaaaall. Menys mal que no colpeix a ningú i miracle! arriba a baix i es manté encesa.
La boca de la Torca amaga un pou volat impressionant de més de 100 metres, en una sala on i segurament podrien tenir cabuda 2 camps nous. El fred i la pluja ens van acompanyar fins al peu del pou. La caiguda de l'aigua i la impressió del pou no em permeten treure la maquina i fer fotos (tot i que ... iluminar amb un flash o 10 aquella immensitat és pràcticament impossible).
Fem dos instal.lacions que permeten al Toni i l'Efren fer una baixada sincronitzada que els fa disfrutar de veure al seu davant al company vivint allò que ells mateixos feien tantes vegades sense poder-se veure.
Al tocar el fons del pou... la lot ja estava apagada... per tant... els 30 minuts de bateries havien passat. Va ser impossible recuperar la lot supervivent. Que hi farem.
Vam començar l'exploració de l'avenc que és increïblement preciós.
Immens, enorme, ple de blocs, ... al final acaba amb un conjunt de sales que sense perdre les seves dimensions arriben a adormir els sentits de la bellesa, doncs l'abundor de formacions, excèntriques, columnes, colades, més sales... ens porten fins per sota dels 300 metres de profunditat.
L'ambient està ple de partícules en suspensió i la grandària no ajuda a poder il·luminar les fotos. tot i això dèu ni dó.
Us deixo doncs a continuació aquestes fotos, que en un primer moment sorprenen.. .i que al final gairebé saturen ...
La foto que ve a continuació presenta un fenòmen molt bónic. Que fa una escletxa al sostre durant milers d'anys?
Doncs mire a la dreta de la foto! Al costat del Toni i en Efren, una filera d'estalagmites, cadascuna com si de la esquena d'un drac és tractès...
En aquesta foto una molt bona representació d'un colectiu de "fantasmitos" que sorgeixen del terra ben blancs!
Quina Torca més WUAPPPPA. La veritat.
En Toni i En Jordi!!!! Quin descobriment!!!! Bona companyia.
Finalment els Estamos Muuuu Locos (EML) hem trobat alguns que no només ens estan al ritme sinó que ... poden mostrar-nos el camí !!! Quina passió per fer avencs!!!!
Fins aviat
Tomàs i Efren
PD. No deixeu de visitar el sifó amb que finalitza de l'avenc, haurem de tornar amb equip de sub... per si tira !!!!
