50 ANYS D'EXPLORACIONS A UNA CAVITAT IMPORTANT


SOLENCIO EN EL RECORD

Conferència a càrrec de Joan Pallisé i Clofent.



A la vessant SO de la Serra de Guara (Osca) hi ha una cavitat impressionant tant per les dimensions, com per les seves dificultats tècniques i per aquests motius ha representat una fita històrica per l’espeleologia catalana.
Solencio de Bastarás representà un veritable repte per als espeleòlegs catalans, tant pels materials i tècniques d’aquells anys, com per altre tipus de dificultats, on no hi fou exempta la col·laboració i la rivalitat entre grups.
Entre els principals protagonistes d’aquells anys hi destaquen persones clau de la moderna espeleologia catalana com Ramon Canela, del GEB de Badalona, Lluís Auroux, del SAS del CGB, o J. M. Victòria, de la SIE de Barcelona, artífex de complexos treballs topogràfics i de proeses tècniques com l’escalada a la paret SAS.
Els dies 1 i 2 de maig de 1971, 
un nombrós equip de la SIS participaren en una exploració, en la qual hi confluïren espeleòlegs
de diversos grups (GES, SIE, SIS- GIEM), en un moment en què encara es desconeixia el funcionament del sistema i en unes condicions meteorològiques poc aconsellables per l’exploració, que portaren a una ràpida inundació de la cavitat en la qual moriren tres espeleòlegs.
Des de la mseva primera exploració al Solencio, a l'estiu de l'any 1969, aquesta cavitat absessionà al nostre conferenciant Joan Pallisé, fins el punt que tot just uns mesos després del greu accident hi tornà, repetint al llarg d'anys moltes exploracions amb diversos companys i grups.
La conferència que us proposem, quaranta-cinc anys després d’aquelles primeres exploracions, exposarà
les vivències i experiències dels seus protagonistes dins aquesta inoblidable cavitat, amb voluntat que sigui quelcom més que un exercici d’enyorança dels temps passats.




Barranc del forat negre

El dia 1 de maig, alguns vam enfilar cap a vallcebre. Uns es van decidir per la ferrata del palomar, d'altres van estar passejant i el Joan i jo mateix vam optar per fer el barranc del forat negre.

És un barranc bonic, gens difícil, però amb el que havia plogut feia certa gràcia veure cóm anava. I la veritat és que ho vam encertar. 

us poso unes fotos per a que veieu quina pinta feia, comparat amb el curs normal que acostumar a presentar.


Des de la carretera ja es veien els 3 ràpels encadenats ben carregadets.






























El riu bastant crescut

El "riuet" que porta a l'inici del barranc, ja es veia que també anava content. Normalment només baixa una mica d'aigua, però aquest dia baixava gairebé un  pam
En el 1er rapel, el joan s'ho pensava abans de començar a baixar. El ja clàssic tub de plàstic es perdia entre la escuma


Ja sóc baix!
Instal-lant un ràpel amb la neu de fons. S'ha de dir que l'aigua no estava gaire freda















En aquest punt vam decidir muntar un passamà recuperable. La instal-lació de la capçalera del ràpel quedava molt exposada, i al mig de tot el cabdal. Així que no ens la vam jugar i vam aprofitar la instal-lació que es veu a la foto per fer un autoràpel i arribar còmodament a la capçalera. Val a dir, que un cop arribat, no era tant exposat com semblava des de dalt.





fi! a més, vam tenir el privilegi de no haver de pujar caminant fins els cotxes, i unes noies molt maques van baixar a buscar-nos



Sortida a l’Avenc de l’Espluga







Cada persona és diferent i és mira la cavitat amb ulls diferents.
Això d’instal·lar no és una ciència certa, més aviat és una filosofia de vida que varia en funció de les persones i que reflexa la seva manera d’entendre i interpretar la cavitat.”           

J. Indurain






A l’hora de desplegar aquest cordó umbilical que suposa la corda podem aplicar diferents criteris: comoditat, seguretat, atletisme, pragmatisme, diversió... Necessitats, gent  i sensacions varien, però què cal fer quan som molts i tenim diferents punts de vista? Què podem fer quan discrepem? Aquest és una petita crònica de la sortida del passat diumenge 21 d’abril a l’avenc de l’Espluga.

Les nostres discrepàncies varen començar el dijous al vespre a la secció. El motiu va ser l’hora de trobada pel diumenge, l’Espluga és una cavitat que té una profunditat de 120 m i amb una aproximació força llarga. Podríem dir que el sector més “ganàpia” volia quedar a primera hora del matí just quan acaben de posar els carrers, però  el sector més ”jove” s’estimava més quedar tard. Després d’un bon estira i arronsa varem quedar a les nou del matí a l’estació de Busos.





Diumenge, tots ben puntuals fem cap a l‘estació, som el Jenar, el Xavi, el Jordi, el Tete, la Cèlia i jo mateixa (l’Alba). També gaudim de la companyia de la Jana, l’Elena i la Neus que ens acompanyen fins a l’avenc i després aprofiten per fer una passejada per Sant Llorenç.

Fa un dia fantàstic, el sol d’abril ja escalfa  però arribats a la boca tots ens canviem ràpidament perquè tenim moltes ganes d’entrar. Comença a instal·lar el Tete proposant una instal·lació minimalista que ràpidament és criticada i modificada per mi sota la pacient mirada de la resta ja em deixen per impossible.












Baixat el primer pou discrepem de nou sobre una instal·lació en un natural i el Xavi molt gentilment la modifica argumentant temes de comoditat, la veritat és que a tots ens sembla bé. Arribats a la zona de passamà que dona lloc als tres últims pous decidim canviar tota la instal·lació amb una corda que portem a la saca, el motiu encara no el tenim massa clar (avorriment, ganes de fer “is”... qui sap?).





La baixada continua sent força interessant però en aquest cas perquè la conversa gira entorn al tipus de gaiumbus més adients per cova. Evidentment tots hi teníem molt a dir: en Xavi pensa que el més adients són els de “vuelta y vuelta” preferiblement color grana, mentre que l’Alba pensa que res millor que un bona calça fins al melic, en Jenar opina que els tangues no són glamurosos i el Tete no es planteja res i va a pèl...  










En arribar al fons de la cavitat mengem, fem la rigorosa foto de grup i passem l’estona jugant amb el flaix mentre els primers comencen a pujar el pou.











La pujada va ser un cúmul de discussions amistoses sobre qui ha de desinstal·lar i portar la saca. Sembla que els espècimens de la SIS destaquen per la seva "massoqueria" i tothom volia carregar i portar material, especialment el Jordi que s’emporta un bon regalet.

I això ens porta de nou a la pregunta del principi: què podem fer quan no estem d’acord amb alguna cosa? En el cas de la SIS la resposta és ben evident, la canviem! Però que serien de les nostres sortides sense aquests habituals “discrepàncies”, quin avorriment, no?











Arribats a la sortida la Cèlia ens deixa amb un pam de nas quan ens diu que discrepa amb nosaltres sobre aqueta cavitat, ella opina que se li ha fet curta! (!!!!) 

Enhorabona Cèlia pel teu primer avenc després d'haver acabat el cursset.
(ets una crak!)



Alba Turmo
Fotografies: Jenar Indurain i Elena Valls


SANT JORDI

La SIS us desitja una diada de Sant Jordi plena de sentiments, cultura i catalanitat.











Avenc del Llest

Sortida al Llest


El diumenge alguns vam fer una sortideta al llest, aprofitant l'esplèndid dia que ens va fer. Vam anar un grup bastant divers:

Joan Francesc, Alba, Diana, Patricia, Juan, Albert i jo mateix. En teniem de tot, gent que feia molt que no feia espeleo, gent que no havia fet mai espeleo, alguns d'aques curset (joan i albert),....

Vam fer llest "full equiped", sala, gateres i sardi. La corda d'accés a la sardi és nova. A la sortida al garraf que vam fer pel curset, ens vam trobar al "truji" i ens va dir que l'havien canviat.