Avenc Forat del Miquelet (Ripollès, Ogassa)

Els de la SIS vam decidir de recuperar les sortides mensuals que tant d’èxit van tenir en el passat quan les muntava el Jose.

La primera… a Núria a fer barrancs. A fer barrancs? Va a ser que no! Alguns gals irreductibles ens mantenim ferms en la descoberta dels misteris dels avencs. Deixem als barranquerus que narrin les seves proeses en un escrit propi, i continuem amb l’últim dels nostres descobriments.

Som 5! La Gemma, l’Alba, en Luís Enrique, l’Efren i jo mateix. I el quisso de la Gemma, la Duna.

Els més farreros marxen dissabte a la tarda per fer festa, i l’Alba, el Luís Enrique i jo ens incorporem de bon matí el diumenge. Quedem a Ribes de Fresser i recollim a la Gemma, l’Efren i la Duna. Cap a l’avenc.

Tenim les indicacions del Marc. No té pèrdua. Hem d’anar al coll del Taga. I en un moment de debilitat... decidim fer cas al Garmin, GPS. I ens fa donar un tomb de 20 Km, baixar fina a Ripoll i tornar a pujar fins a Ogassa. Fem una ferradura de 20 Km. Bravo. (evidentment les aproximacions no són lo meu).

Però, tot i això arribem fins l’avenc. Per cert, la documentació consultada per a fer l’avenc explica les desavinences a l’hora de definir la TOPO i fins i tot la profanació de l’avenc que estava treballant el ECO, a la via de l’Expoli . Vull destacar el fantàstic blog de espeleo virtual . A mi em té molt admirat per la enorme qualitat dels seus escrits i la documentació que aporta, així com els apunts històrics. Una altra explica es troba en el blog del GES del club muntanyenc de terrassa  on s’explica l’interclub on el mateix SIS va participar .  Decideixo plastificar les tres topos diferents de que disposo.

Les UTM (x: 436262 y:4681064 i alçada 1696m. ) Profunditat 99m. ATENCIÓ el pou està equipat amb parabolts del 10 mm.

Seguint les indicacions, deixem el cotxe a l’Ermita de Sant Martí d’Ogassa i seguim el camí que porta a la Font de Freixe, continuem pujant fins a deixar enradera els boixos, i tot fent ziga-zaga arribem fins a l’alçada suficient. Al tercer revolt es deixa el camí en direcció a l’esquerra. Més amunt apareix un cable elèctric, es segueix fins a que es veu a uns 300 metres la boca del pou, protegida d’una xarxa per evitar que el bestiar caigui.

Ens preparem i entrem cap a dintre menys la Duna que es quedarà esperant fora. La Gemma instal·larà. Ella i l’Efren comentaran totes les instal·lacions cercant l’excel·lència. Vaja quins dos cracks!!!. L’Alba, entre el Lluís i jo, recuperarà el temps sense fer espeleo i amb calma la confiança li va facilitant la baixada.

La primera part, és molt bruta. 

Pedres i fang de les plujes acompanyen el primer tram de baixada. No portem xapes de 10mm i per tant tirarem de naturals i spits. El primer tram del pou fins als 40m de profunditat és una diàclasi tectònica sense massa bellesa, amb cordes permanents instal·lades que permeten progressar amb comoditat.

Però el punt en el que es troben les tres vies (la d’escalada de 9 metres, la via de les costelles i la via de l’expoli) és la porta a un avenc tot nou. Passat el pas de les Costelles... unes formacions d’aragonita i calcita precioses acompanyaran aquest tram del pou. 

Són les meves primeres concrecions d’Aragonites i per tant... flipo. Jo crec que hauré fet com 300 fotos en aquest avenc. I quines fotos més xules! Aquest avenc sembla com un jardí d’infància de formacions. Totes blanques, banderes, estalactites, aragonites, ... semblen acabades de néixer... que tindran... uns pocs milers d’anys?

El pou continua, però va perdent el seu encant, per acabar en una nova diàclasi que ens portarà fins la cota -99m. A un extrem algunes formacions... però... és un pou “sin final feliz” i fa fred...

Tornem cap a munt i decidim de fer la galeria que ens porta a unes banderes i formacions precioses. 

No son espais molt visitats i per tant sorprèn la brillantor de les formacions i els cristalls.
Cal fer una escalada una mica precària amb el pou abaix que ens amenaça. En Efren, ens assegura amb el seu cos, i tots cap a munt. David assegurant a Goliath. Però la confiança dóna més ales que el Red Bull. Cap a munt, com baixarem... ja es veurà!  I val la pena.

Jutgeu de les fotos.

Però cal tornar... i desescalar... amb el pou.. que com una sirena atreu als mariners o un forat negre a les estrelles o com un avenc a un espeleòleg... amenaça amb aprofitar una lliscada per complicar-nos la sortida. Tots passen, fins i tot somrient... i jo... esbufegant. Però m’ensurto!!!! 

Exclamant un APM: HO HAVEU VIST!!!!

En Luís Enrique desinstal·la i jo li dono suport i aprofito per a reveure l’avenc, doncs de tornada és sempre diferent que d’anada. Més instantànies.

I xino xano fins a la superfície, on unes costelletes de xai i pit de pollastre ens faran entrar en calor. I mentre ens preparem per baixar la Duna comença a bordar boja de contenta... Apareix en Marc, que desprès dels barrancs a vingut a buscar-nos... bé ... a la Gemma!!!  Ho retiro... si que era un avenc amb final Feliç.

Com ho va expressar el gran TONY el gitano UNDERGROUND ...”Vas buscando una amistad, a lo largo del camino... entre las olas y el mar, entre la tierra y el trigo”.

Una abraçada...

Tomàs, Efren, Luis Enrique, Alba, Gemma, Duna i... el gran MARC.