Els de la SIS vam decidir de recuperar les sortides mensuals
que tant d’èxit van tenir en el passat quan les muntava el Jose.
Som 5! La Gemma, l’Alba, en Luís Enrique, l’Efren i jo
mateix. I el quisso de la Gemma, la Duna.
Els més farreros marxen dissabte a la tarda per fer festa, i
l’Alba, el Luís Enrique i jo ens incorporem de bon matí el diumenge. Quedem a
Ribes de Fresser i recollim a la Gemma, l’Efren i la Duna. Cap a l’avenc.
Tenim les indicacions del Marc. No té pèrdua. Hem d’anar al
coll del Taga. I en un moment de debilitat... decidim fer cas al Garmin, GPS. I
ens fa donar un tomb de 20 Km, baixar fina a Ripoll i tornar a pujar fins a
Ogassa. Fem una ferradura de 20 Km. Bravo. (evidentment les aproximacions no són
lo meu).
Però, tot i això arribem fins l’avenc. Per cert, la
documentació consultada per a fer l’avenc explica les desavinences a l’hora de
definir la TOPO i fins i tot la profanació de l’avenc que estava treballant el
ECO, a la via de l’Expoli . Vull destacar el fantàstic blog de espeleo virtual .
A mi em té molt admirat per la enorme qualitat dels seus escrits i la
documentació que aporta, així com els apunts històrics. Una altra explica es
troba en el blog del GES del club muntanyenc de terrassa on s’explica l’interclub on el mateix SIS va participar . Decideixo plastificar les tres topos diferents
de que disposo.
Les UTM (x: 436262 y:4681064 i alçada 1696m. ) Profunditat
99m. ATENCIÓ el pou està equipat amb parabolts del 10 mm.
Ens preparem i entrem cap a dintre menys la Duna que es
quedarà esperant fora. La Gemma instal·larà. Ella i l’Efren comentaran totes
les instal·lacions cercant l’excel·lència. Vaja quins dos cracks!!!. L’Alba, entre
el Lluís i jo, recuperarà el temps sense fer espeleo i amb calma la confiança
li va facilitant la baixada.
Pedres i fang de les plujes
acompanyen el primer tram de baixada. No portem xapes de 10mm i per tant tirarem
de naturals i spits. El primer tram del pou fins als 40m de profunditat és una diàclasi
tectònica sense massa bellesa, amb cordes permanents instal·lades que permeten
progressar amb comoditat.
Però el punt
en el que es troben les tres vies (la d’escalada de 9 metres, la via de les
costelles i la via de l’expoli) és la porta a un avenc tot nou. Passat el pas
de les Costelles... unes formacions d’aragonita i calcita precioses
acompanyaran aquest tram del pou.
Són les meves primeres concrecions d’Aragonites
i per tant... flipo. Jo crec que hauré fet com 300 fotos en aquest avenc. I
quines fotos més xules! Aquest avenc sembla com un jardí d’infància de
formacions. Totes blanques, banderes, estalactites, aragonites, ... semblen acabades
de néixer... que tindran... uns pocs milers d’anys?
Tornem cap a munt i decidim de fer la galeria que ens porta a unes banderes i formacions precioses.
No son espais molt visitats i per tant sorprèn la brillantor de les formacions i els cristalls.
Cal fer una escalada una mica precària amb el pou abaix que ens amenaça. En Efren, ens assegura amb el seu cos, i tots cap a munt. David assegurant a Goliath. Però la confiança dóna més ales que el Red Bull. Cap a munt, com baixarem... ja es veurà! I val la pena.
Exclamant un APM: HO HAVEU VIST!!!!
En Luís Enrique desinstal·la i jo li dono suport i aprofito
per a reveure l’avenc, doncs de tornada és sempre diferent que d’anada. Més instantànies.
I xino xano fins a la superfície, on unes costelletes de xai
i pit de pollastre ens faran entrar en calor. I mentre ens preparem per baixar
la Duna comença a bordar boja de contenta... Apareix en Marc, que desprès dels
barrancs a vingut a buscar-nos... bé ... a la Gemma!!! Ho retiro... si que era un avenc amb final
Feliç.
Com ho va expressar el gran TONY el gitano UNDERGROUND ...”Vas buscando una amistad, a lo largo del camino... entre las olas y el mar, entre la tierra y el trigo”.
Una abraçada...
Tomàs, Efren, Luis Enrique, Alba, Gemma, Duna i... el gran
MARC.
2 comentaris:
Quina passada de fotos i d'avenc!!!
Felicitats de veres per aquesta sortida tan xula!
Fotografies meravelloses, comentaris frescos i entenedors... Un 10, Tomàs!
(Un colega em va comentar ahir que fins que no va llegir, cap al final, que la Duna bordava, es pensava que era una del grup que es va quedar a l'entrada. Els misteris no es descobreixen fins al final!).
Salva
Publica un comentari a l'entrada