La Grallera Gran del Corralot (Montsec, Àger)

Després de l’intent de fer la Grallera Gran del Corralot el passat Febrer,  i no poder arribar per culpa de la neu, ens vam consolar amb la preciosa Grallera del Boixaguer que ja vam explicar aquí.

Quedava doncs pendent aquest enorme avenc.  I gràcies a la coordinació del Jose ens vam acabar trobant SIS espeleos en aquesta aventura, en dos cotxes. 

Cotxe 1: El Jose, el Efren,  la Elia, 

Cotxe 2: el Pirlo, l’Uri i jo mateix, en Tomàs.

L’objectiu era arribar a dormir el dissabte al campament avançat, on una vegada va arribar i va morir un SISens blanc. Avui aquest SISens ha estat rematat diverses vegades, pero encara aguanta!!!

En EfrenPotter i el JoseRon van aconseguir que tots els bultos, motxilles i macutus apareguessin a la zona d'acampada. Obviament és van ajudar amb el SISens volador.

El vent és molt fort i això fa ideal que als penya-segats hom hi practiqui parapent. Nosaltres ens escalfem amb un bon foc, vi de bota, carn a la brasa i cíclicament fins al final d’algun dels elements. I la veritat, a les 3 del matí encara quedava foc, vi i carn, però la son ens va guanyar. A dormir.

Dema ens espera un dia dels de... ESTAMOS MUUUUUU LOCOS, i com que estreno carburer... l’Efren i jo som els SOYMINERO.

O com diu l’Efren, a fer la siesta. A les 07.00 am ens llevem l’Efren i jo, els SOYMINERO,  per a anar tirant per a fer la instal·lació del pou de 90m. Tan bon punt surt el sol ens dirigim a la boca, i instal·lem. I anem baixant pel pou. I quin pou!!!! El braç fa mal simplement de tensar la corda amb el mosquetó de fre. I quan arribem a baix... sorpresa. Un xai jeu al fons víctima d’un vol memorable. Sortosament per a nosaltres la caiguda és molt recent, de 1 o 2 dies màxim, doncs encara no s’ha descompost. Però tinc molt clar que d’aquí 1 o 2 setmanes aquest pou serà impracticable per la fortor de la carn en descomposició. 

La bioespeologia de l’avenc es veurà alterada fortament, doncs si una poma pot canviar els equilibris d’aquesta microbiosferes, tot un xai ja ni et dic. Per cert, si algú sap com s’interpreta, el xai és ES 09 10003 48887. Si algú el buscava... ja sabem on és.

Arribem, doncs a baix i la bestial cambra que ens acull no té fi. Al fons es veu la llum del pou de 33 m. Per aquí baixaran l’Elia i el Jose. Decidim d’avançar cap a la via del llac. Instal·larem i així tots farem més via després. 

Anem baixant, i entre bloc en un entorn molt similar al de la grallera del boixaguer acabem arribant fins el punt més profund de l’avenc a quota 166m.  Tenim sort, el llac és ple d’aigua i per tant més estètic.

Com que a partir del pou de 15 no caldran més els estris, deixem primer el pringu i després mosquetons i cintes. Al tornar enradera, trobo aquest últims, però una mala passada de la memòria i el fet de ver una via diferent a la pujada, no em permet recordar on havia deixat el pringu de l'Efren. ... on l’havia deixat? Ufff... semblo la Dori de Nemo. Doncs res, torno a baixar fins el llac buscant-la. En Efren fa tots els esforços per no perdre la paciència... mentre es pregunta.... "Com es pot perdre una corda? Com un pot oblidar on l’ha deixat?"  Doncs... fixeu-vos, jo ho he aconseguit. Fem la galeria del llac un parell de vegades. 

I quan decidim de no amargar-nos i fer unes fotos... Trobem el pringu ;-D. Em juro que la propera vegada estaré més atent. I de cop ens adonem. Son les 12.00 am. On són els altres? Ja haurien d’estar aquí. Potser no han trobat el pou?... tornem doncs cap a la sala gran i no tenim ni temps d’angoixar-nos doncs desseguida ens arriben les seves veus.

Ja estem tots  SIS plegats.  Es veu que han estat dormint fins pasades les 11. Tots junts, però dura molt poc. L’Elia, ens sorprèn a tots decidint que torna a la superfície.

Fem algunes fotos en la immensitat de la sala i ... decidim fer la Galeria del Primer Dia. Es una Galeria plena de formacions. Tan plena i tan semblants, que el que al principi sembla molt bonic, al final ja ni et crida l’atenció. Quantes!!!! I òbviament quantes fotos. Un petit pou de 10m i la galeria continua fins una sala amb unes formacions ben maques. Una pujada porta fins un espai que es pot baixar en contraposició entre blocs fins el punt més avall. Primer desapareixen en Pirlo i l’Uri. El Efren torna enradera buscant-los, doncs creu que han anat a la galeria del llac, mentre Jo i el Jose fem fotos. Quan apareixen fem la baixada el Jose i jo. Al tornar a dalt, preparem la foto de grup, amb la bona sort de que l’Efren, després d’agobiar-se a buscar per l’avenc al Pirlo i l’Uri, ha tornat a la Galeria del primer dia. Tots 5 finalment junts!!! Foto!

 Crec que aquest ha estat l’avenc amb més gent i menys grup dels que he fet fins ara. Quin caos!!!! Però la foto tanca amb bellesa la sortida.

Ens dirigim a la sortida... i només l’Efren té clara una cosa, sortirà per on ha entrat. Pel pou de 90m. 

L’Efren és un màquina!!!! La resta ens dirigim cap al pou de 33m. L’aproximació fins a la base del pou és de forta i inestable pujada. Quin cansament!!!! No se si es millor el pou de 90m!!!

Sortim, el Pirlo desinstal·la. Un cop a la superfície, una reconstituïda Elia ens espera sonrient. Tornem al camp base i  mengem una mica. Fotos amb el SIScents.  I Cap a casa. Massa d’hora per anar a un Wok a Balaguer, per tant, quedem a Terrassa on en un Marroquí ens ajuntem amb el Guillem i la Arianna. Ei... si heu d’anar a un restaurant marroquí, no ho feu coincidir amb un partit de la copa africà. Marroc –Tanzania, el local és ple!!!!! 

Ens posem en una tauleta i celebrem els gols.  Bona nit!


Aquest cop la cançó de TONY el gitano UNDERGROUND és en homenatge al carburer contra els escurions. I diu:
"Alumbrarme ese camino, que vivo en la oscuridad. Los ricos con mucho lujo, los pobres... en la oscuridad.
La luz de mi carburo, yo no la cambio por nada."