AVENC DE L'ESPLUGA - SISmestre 2022
DIA 12/02/22
El dia 12 de febrer va ser l’escollit a l’hora de fer el calendari d’activitats del SISmestre per visitar el sempre agraït Avenc de l’Espluga, i vistes les ganes d’espeleologia que es respiren a l’ambient (unes 12 persones apuntades finalment), es decideix fer dos grups d’actuació. El grup dels “matinaires” i el grup dels “tardívols”.
Els aventurers del matí són: Rebeca, Monty, Nat, Marc F., Sallan i Alba, mentre que els de tarda: Mireia, Raquel, Mònica, Marc P. i Guillem. Val a dir que independentment de si t’identifiques amb el grup dels que els agrada veure sortir el sol (però després d’haver dormit, clar) o amb els que els agrada més veure brillar la lluna, la llarga aproximació d’una hora des del punt d’aparcament no ens la treu ningú i curiosament el camí fa la mateixa pujada a les 8 del matí que a les 3 de la tarda...
Amb el decalatge dels dos torns horaris explicats, vam deixar el cotxe al pàrquing de l’Alzina del Salari, lloc amb no massa places disponibles a la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221), aproximadament al PK 11.
La pujada inicial, en fred i amb tots els fòtils espeleològics a l’esquena (més els trastos de supervivència nocturna), treu l’alè inclús als més valents fins arribar al Coll de Tres Creus. Les motxilles i els “petates” són més grans que nosaltres i ens sentim mules de càrrega, però optimistes, riallers i xerraires pel dia/nit que ens espera. La ruta és tan llarga com preciosa, amb unes vistes espectaculars d’indrets recòndits del Parc Natural de de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El dia que ens acompanya, gris i boirós, no ens deixa copsar tota la bellesa amagada, però és fàcil imaginar-la amb aquest aire bucòlic i humit que dona la boira pixanera, aquest ambient de boscos de fades, nans i nimfes amagats darrera troncs plens de molsa... (oju amb les ninfes a la SIS, es mereixen una entrada a part al blog ;D). La ruta també passa per la Balma de la Porquerissa, la Font de la Pola, la Balma del Quarto de Reixa... És cert que potser algo d’embruixament hi ha a la zona perquè s’ha de dir que durant gairebé tota la ruta d’aproximació tens la sensació de fer camí de pujada, tant a l’anada com a la tornada!! Sort en tenim que l’entorn i la companyia són privilegiats i ens fan sentir afortunats d’estar allà.
| Mati (gossa), Raquel, Guillem, Mireia, Mònica |
| Equip de matí arribant a la Balma de l'Espluga |
| Grup de matinaries a la Font de la Pola |
El grup del matinaires arranquen a les 8.00h i arriben a mig matí a la boca de l’avenc per fer la instal·lació i els tardívols sortim a les 13.00h i serem els encarregats de treure el material: treball en equip. Les cordes que es van agafar el dijous en la reunió logística (tirant de topografia i de memòria) van ser de: 40-76-40-20... Però s’ha de reconèixer que vam fer una mica curt. La boca d’entrada, amb l’origen al tronc d’una alzina i una arrel d’aquelles gruixudes per desviar la direcció i encarar la baixada, juntament amb diferents reinstal·lacions molt consecutives i un petit passamà abans del pou de 8m, fan que la corda de 40 prevista es quedi curta per molt poquet i hàgim d’afegir-hi una corda de 20. És a dir, per arribar al primer replà ja hem gastat un 60 metres de corda, apuntat queda que amb una corda de 50m ja hauríem complert.
| Raquel començant la baixada. Grup de tarda. |
Un cop a la base del primer pou avancem sense corda per una diàclasi que es tanca en pocs metres mentre s’aprecia que estem clarament en terreny meandrós, on l’aigua ha deixat la seva petjada des de fa milers d’anys. Potser no hi ha formacions espectaculars, però intuir la força de la constància del curs de l’aigua en aquelles parets fa que tingui un encant especial, sensació que ens acompanya sobretot en la morfologia dels pous que anirem encadenant.
Per arribar a la vertical del següent pou de 17m ens acostem amb un descens una mica incòmode. Fins al desviador que han instal·lat els companys matiners hi ha bons peus per baixar com a passamà, però pel següent tram fins a la capçalera tots unifiquem estratègies i ens posem el Dressler/Stop ja que el forat que ens envolta és prou imponent i el sentit comú ens ho demana.
| Raquel camí de la capçalera del Pou de 17m |
| Mireia arribant a la base del pou de 17m |
| Rebeca i Monty instal·lant el passamà que porta al pou de 28 |
| Guillem a la capçalera del pou de 28m |
Ens plantem a la base del pou i caminem uns 20
metres per una galeria horitzontal i estreta que ens aproxima fins al darrera
capçalera, l’últim pou és de 24m i més ample que els anteriors.
| Mireia i Raquel remuntant l'últim pou. |
Al fons de la base del pou de 24m i a una cota total d’aproximadament -115m ens fem les fotos de rigor tots els equips. El primer grup van de vermell i blau, i el segon grup van de fitxes de parxís (més un comodí negre). Per fer temps mentre comença la remuntada, algun agosarat dels matinaires opta per remuntar per la corda fixa que hi ha al tram final i que el portarà a un posterior descens desgrimpant uns 20m entre zones estretes i cada cop més enfangades fins a la cota de -123m. Però la resta ens quedem a la base de -115m i gaudim de la bellesa del pou conglomerat i ample.
| Equip de matinaires: Marc F., Monty, Nat, Rebe, Sallan i Alba |
| Equip de tardívols: Marc P., Guillem, Raquel, Mireia i Mònica |
La motivació per sortir ràpid del forat és suficientment
forta... com una pastanaga davant un burro tots comencem a fantasiejar amb un
bon sopar, carn a la brasa, un bon vinet, kalimotxo, ametlles torrades... Això
fa que en un parell d’hores tinguem tots els fòtils fora. La foscor ho envolta
tot, però la boira pixanera segueix abraçant el paisatge nocturn i ens
acompanya fins que trobem l’anhelat aixopluc.
En aquest punt de la sortida apareix un nou equip a
la partida. Fins ara teníem l’equip de matinaires instal·ladors, l’equip de
tarda desinstal·lador, i durant la tarda fa acta de presència el Jose i
finalment s’afegeix l’equip unipersonal del Ciscu, que molt intel·ligentment s’apunta
només a la gresca i xerinola... el més llest de tot@s??.
Com va dir un savi de l’expedició: “El que passa a Matrix es queda a l’Espluga”, per tant, tot el que pugui explicar a partir d’ara són només rumors i llegendes que corren d’aquella nit... Es diu que van veure espeleòlegs fent botifarres, xai, cansalada i costelles adobades sota la llum de la lluna, es diu que la cervesa, el vi i el kalimotxo calmaven sets, es diu que gent responsable bevia vi i s’alimentava amb vaixella de la Frozen, es comenta que es repartien trossos d’embotits a tort i a dret, es diu que jugant a les pel·lícules hi havia estils d’arrebossar-se per terra molt peculiars, es diu que estranys éssers roncadors posaven música a la nit, es conta que hi havia gent que duia taps a les orelles i ho repetia sense parar, diuen que..... el que passa a l’Espluga es queda a l’Espluga, i qui vulgui saber-ho haurà de venir la propera vegada!!
MATERIAL AVENC DE L’ESPLUGA
Cordes utilitzades: 40-20-76-40-20
Cordes recomanades: 50-80-60
35 mosquetons sense xapa
5 mosquetons amb xapa
10 Cintes llargues per estalviar corda a les
capçaleres; si no s’utilitzen cintes, s’han de comptar més metres de corda.
Tot equipat amb químics
FOTOS: Sallan, Mònica, Marc.
AVENC SELLARÈS - Sortida SISmestre 2022
DIA 30/01/22
Després
de dos anys convulsos, inestables i estranys per tothom (i em quedo força curta
amb els adjectius), les ganes de tornar al món subterrani amb un programa més o
menys constant s’oloraven a l’ambient. És cert que durant aquest darrer trimestre
de 2021 s’ha augmentat considerablement l’activitat del Club amb sortides
puntuals i sobretot per la realització del 61è Curs d’Iniciació a l’Espeleologia,
on amb una assistència rècord hi han participat una desena de nous aspirants amb moltíssim potencial.
Per
seguir amb aquesta embranzida i amb les ganes de poder oferir foscors,
estretors, humitats, cordes i aquestes comoditats
diverses que només ens pot donar l’espeleologia, es va arrencar de nou el
calendari d’activitats del primer semestre de 2022 (el podeu veure sencer a la
pestanya de “properes activitas” d’aquest blog).
Semblava
que el més difícil de tot seria escollir i coordinar les dates i les cavitats,
però realment això es va fer molt ràpid amb una reunió organitzativa d’aquelles
que es fan a l'oficina del bar i amb una mica des cerveseta entre mascaretes i
certificats COVID. Amb un parell d’hores va estar muntat el calendari. Però,
innocents de nosaltres, poc ens pensàvem que el més complicat estava per
arribar!!! La veritat, i de forma resumida, és que tant temps de confinament i
restriccions ha fet que tothom perdi una mica la capacitat organitzativa... tan
els organitzadors com els organitzats; ens vem trobar 3 dies abans de l’activitat
amb una suposada assistència de 12 persones que va sorgir de la “nada” ja que molts/es no es va manifestar pels canals organitzatius... Però no passa res, només
faltaria que ens queixéssim per un èxit d’assistència a la primera sortida!!!
Això simplement ens retava a re-organitzar logística, cotxes, punts de trobada
i a escollir dos avencs diferents per repartir la gent a les activitats. Tot i això, per diversos
malentesos acumulats, finalment el mateix diumenge vam ser 7 persones i l’organització
es va adaptar a les circumstàncies retornant a la sortida originalment
planificada: l’AVENC SELLARÈS.
Dit
això, i ara sí que amb la sortida totalment encarada... amb quantitat d’espeleòlegs definits, amb material reorganitzat, amb avenc escollit, amb lloc i hora de trobada matinera concertada, ja
podem començar l’aventura!
Imagineu-vos
les ganes que teníem tots d'anar cap a les profunditats, que vem quedar a les 8.15h del matí a
Vallirana, ja que tothom venia de punts diferents de Catalunya... Sí, sí... heu
llegit bé, a les 8.15!! Feina vem tenir per trobar obert un bar a aquelles
estrepitoses hores d’un matí de diumenge. El motiu d’aquesta matinamenta era
que corria el rumor que l’aproximació a l’avenc podia ser una mica feréstega i
preferíem fer el camí tan d’anada com de tornada amb la llum del dia.
Per l’aproximació hi ha dues possibilitats depenent del tipus de vehicle disponible. Una pista forestal en mal estat a la part Nord de l’avenc que permet deixar el cotxe al peu del Puig Avencó i descendir seguint unes fites fins al Sellarès (només apte per vehicles 4x4); o l’opció que vam seguir nosaltres, que fou deixar els cotxes i la superfurgoneta a una zona d’aparcament a peu de carretera (aproximadament al PK-14,5 de la BV-2411). En aquest punt és on vam repartir material i vam enfilar una aproximació una mica selvàtica durant uns 30-40 minuts. El camí transcorre la primera meitat seguint la riera de Begues, i la segona meitat segueix un TORRENT (o riereta, o torrentera, o riu sec, o camí amb pedres... vam batejar-ho amb molts sinònims però “torrent” va guanyar de llarg); el camí no està excessivament tancat, però les esgarrinxades i les pedres movedisses no aptes per turmells delicats ens acompanyen tot el camí. Segur que a la primavera, amb tota la vegetació brotant, es complica moltíssim l’obertura de pas. Sort del GPS i d'alguna fita mig muntada que ens van guiant correctament fins al Sellarès. La zona exterior de la boca de l’avenc és prou còmoda per escampar fòtils i repartir tasques. És moment d’ensacar cordes, revisar material i començar! La Rebeca serà l’encarregada de la instal·lació de principi a fi.
| Monty i Rebe a la boca d'entrada |
| Nat, Maria, Anna i Mònica |
| Maria a punt d'entrar |
| La Rebe instal·lant l'inici de capçalera amb la corda de 51m |
| L'Ana instal·lant a -71m i baixant a -84 per veure que no hi ha sorpreses amagades. |
| L’equip del Sellarès va estar format finalment per: Maria, Monty, Rubi, Ana, Mònica, Rebe i Nat. |
| Cerveseta de la victòria! |
MATERIAL AVENC SELLARÈS
Cordes: 86 - 51
15 mosquetons sense xapa
15 mosquetons amb xapa (spits)
Anclatges: Parabolts fins a -50, barreja de parabolts i spits a partir d’allà.
CONFERÈNCIA: ARQUEOLOGIA A LA COVA SIMANYA, COVA DE LES ÀNIMES I COVA DE LA CANAL
DIA: Dijous 16/12/2021
HORA: 20.00h
LLOC: Sala d'actes del Centre Excursionista de Terrassa (C. St. Llorenç, 10)
CONFERÈNCIA SOBRE EL "SISTEMA DEL ALTO TEJUELO" - CANTÀBRIA
DIA: dijous 4/11/2021
HORA: 21:00h
LLOC: Sala d'actes del Centre Excursionista de Terrassa (C. Sant Llorenç, 10)
| Galeria Menhir Oest (Fotografia cedida per la Secció d’Espeleologia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró) |
| Galeria Menhir Est (Fotografia cedida per la Secció d’Espeleologia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró |
AVENC DE L'ESQUERRÀ
DIA 26/09/21
Després d’uns mesos molts centrats/des amb
el Projecte del Calendari de la SIS que us explicàvem fa un parell de posts, eren
molt grans les ganes de posar-nos l’equipament espeleològic, d’embrutar-nos, de
cansar-nos i de compartir una jornada d’avenc completa. Què vol dir això? Molta
corda, petates pesats, cantimplores abonyegades, fang, passos estrets, pous
interessants, carmanyoles per menjar a -200m... en fi, un planazo!!.
Per tant, no ens ha d’estranyar que quan de forma improvisada el dijous es va comentar en una de les nostres reunions/trobades/cervesetes setmanals de fer una sortideta a l’avenc de l’Esquerrà, hi hagués interessades ràpidament. Dic interessades, perquè al final l’equip que es va muntar va ser femení, un equip d’Espeleogirls, que diem nosaltres.
![]() |
Espeleogirls: Mònica, Mireia i Rebe de la SIS, i la Muntsa. |
El diumenge vam quedar d’horeta al centre Cívic d’Olesa de Bonesvalls per posar-nos les piles (cafès, sucs, entrepans) i d’allà ja vam arrancar amb el cotxe fins al peu de l’Avenc de l’Esquerrà, un dels preferits per aquelles persones a qui no els agraden les aproximacions a la boca, doncs el cotxe es pot aparcar a 5m de l'entrada del forat. Això sí, la pista, tot i estar en bones condicions, s’ha de compartir constantment amb ciclistes, caminaires, motoristes, esbarzers, bassals i algun sot que amb les pluges o tempestes dels últims dies s’ha marcat més del que ens agradaria, però tot depèn del cotxe que es porti. En el nostra cas, la furgoneta Berlingo de la Muntsa, a part d’alguna esgarrapada que es va endur, va arribar perfectament a la boca.
L’avenc va ser explorat per primera vegada el 1908 per mossèn Faura i Sans i el seu equip. Com a dada remarcable, explicarem que el primer replà que tenim a -14m, que es diu replà de la Providència, porta el nom de Providència Mitjans (una de les filles de la família de ca l’Esquerrà) i que semblaria que fou la primera dona practicant espeleologia documentada a Espanya i que va baixar fins a aquell replà en aquelles primeres expedicions de 1908.
![]() |
Providència Mitjans a l'Avenc de l'Esquerrà (Barcelona), la primera exploració espeleològica documentada a Espanya protagonitzada per una dona (1908). Fot: J.M. Co de Triola. |
“Marià Faura i Sans al seu article sobre l'exploració de l'avenc de l'Esquerrà, publicat a La Veu de Catalunya (núm. 3.336, 04-08-1908), ens diu, ... Mentres estavem en aitals operacions y resseguint tots els recons buscanthi insectes, cargols, etc., propis d'aqueixes encontrades, feu la descensió una tendra donzella. Na Providencia Mitjans, filla dels propietaris del avench, ab el cor fort y valerós, al ensemps que ab una serenitat y tranquilitat d'ànim envejables, donant mostres de la fermesa del caràcter català. Ja tenim la primera espeleòloga de Catalunya” extret de: https://barcelodona.blogspot.com/2019/07/providencia-mitjans-la-primera.html
Un cop a dalt, vam recollir fòtils amb un bon escampat de material just davant del cotxe per distribuir elements i just quan començava a fer-se fosc agafàrem la pista de tornada contentes de la gesta feta... i cansades!! Però per molt cansament que hi hagi, sempre queda temps per anar a fer la birreta de la victòria al mateix lloc on es començà la jornada. Allà fem un brindis pel dia tant genial que hem compartit i ens sentim orgulloses de formar part de l’aventura. Ja en tenim una més al sac per explicar! Ara ja, a pensar en la següent...
MATERIAL AVENC DE L’ESQUERRÀ
(Via Normal – Anna Mª Pallejà)
Cordes: 100-20-30-80-40
25 mosquetons sense xapa
2 mosquetons amb xapa
2 cintes
Anclatges: químics (+ 2 spits)
PROPER CURS D'INICIACIÓ A L'ESPELEOLOGIA - NIVELL 1
Us hi esperem a tot/es!!!
INSCRIPCIONS: A la secretaria del Centre Excursionista de Terrassa (de 18 a 21h). Properament, inscripcions on-line també disponibles.
Qualsevol dubte o pregunta a: sisdelcet@gmail.com
Del 14 d'octubre al 7 de novembre de 2021
ESPELEO a pèl - CALENDARI 2022
COL·LABORA AMB NOSALTRES I DESPULLA LA TEVA CURIOSITAT – El calendari i material inèdit a:
https://vkm.is/espeleoapel
Després
d’uns mesos aturadets per causes de força major reprenem l’activitat al blog. I
atenció que la reprenem amb força!
El Projecte del “Calendari Espeleo a pèl”
va néixer ja fa anys al club. Des de temps immemorials, d’una forma etèria,
s’anava fantasiejant amb la idea de crear un calendari atrevit, natural,
espontani i lleuger de roba (o més ben dit lleuger d’equipament
espeleològic...), però tot sense perdre mai la perspectiva de les profunditats
de la terra, i la màgia dels paisatges que envolten sempre als amants d’aquesta
aventura que és l’espeleologia.
Doncs si alguna cosa ens ha donat la pandèmia famosa, és temps per pensar i dedicar en projectes que normalment no trobaven mai el seu moment. I això és una mica el que va passar... Fa aproximadament un any, en una de les últimes sortides espeleològiques en grup de la SIS, crec que va ser a Arbàs el setembre passat, es va tornar a parlar del famós calendari, i entre uns i altres vam decidir que el 2022 era un bon any per tirar-lo endavant.
Com sempre, ens els projectes de grup que impliquen a molta gent, maneres de pensar, opinions, equips i disciplines diferents (necessitàvem fotògrafs, models, dissenyadors gràfics, impremta...) hi ha una figura importantíssima que és la que ho arrenca, ho mou, ho motiva i ho coordina tot. Aquí va aparèixer la Mireia, que amb tota l’energia del món i més enllà, va posar mans a l’obra i va arrencar la materialització del Calendari: la cosa deixava de ser una cosa etèria i començava a agafar forma! Això deuria ser aproximadament a inicis del 2021. A partir d’aquí, i de forma híper-resumida, el procés ha estat el de:
- Buscar
fotògrafs, models, dissenyadors gràfics, formes de distribució i publicitat,
impremta (tothom qui s’ha trobat són membres de la SIS, cosa que ens
enorgulleix i encara dona més valor al projecte).
- Fer
partícip dins el possible a tothom qui ha col·laborat en el projecte:
Preguntant i enquestant quin tipus de fotografies i calendari es volia,
cavitats interessants, prioritats en la selecció i detalls de format.
-
Motivar
i esperonar el personal en general (a l’hivern fa més mandra això de perdre
roba, però no podíem deixar tota la fotografia pels mesos d’estiu).
- Coordinar
tota la feina de maquetat, tria, buscar crowfunding, finançament... (tota ajuda
sempre és poca en aquests projectes de grup).
-
Publicitat
Ara mateix, després de moltíssima feina de coordinació, fotografia i maquetat, el Projecte del Calendari està a la seva recta final, però no per això menys important. Ara toca publicitar-lo, parlar-ne, engrescar el personal i transmetre tota la feinada, ganes i il·lusió que hi hem posat tots/tes per tal que la gent el vulgui comprar.
La part més feixuga i feinosa se l’han endut la Mireia (coordinació de tot i més), el Jose i la Jenni (fotògrafs) i el Jenar (maquetat i impressió). Tothom qui ha participat com a model ho hem viscut més lleugerament, una vessant més divertida i aventurera, però molt emocionant. Per molts i moltes era la primera vegada davant una càmera, i ja no parlem del fet d’anar frescos d’equipació i lleugers de tot... Ha estat un repte tant pels fotògrafs (que es trobaven amb persones que no sabien com moure’s davant una sessió fotogràfica), com per les/els models (que no sabien com es trobarien nus davant d’un seguit de gent, càmeres, flaixos...). El resultats han superat les expectatives, i les rialles, anècdotes i diversió ha primat en absolutament totes les sessions fetes... Tant és el nivell que al final ens han sobrat fotografies inclús per fer un altre calendari.
No direm les cavitats on s’han fet les fotografies, ni farem cap “spoiler” de les imatges del calendari en aquest blog (a part de la portada i contraportada que ja us hem mostrat), per això us haureu d’arriscar una mica i comprar-lo, i de ben segur que no us n’arrepentireu.
A la plataforma VERKAMI trobareu informació detallada sobre tot el projecte i la pre-venda del calendari (Amb ofertes exclusives i material inèdit pels més impacients que no vulguin esperar a la venta oficial a partir del 2 de novembre de 2021).
A partir del 2 de novembre el calendari estarà a la venda a:
· La
Secretaria del Centre Excursionista de Terrassa (C. St. Llorenç, 10)
· La
botiga especialitzada en material tècnic de muntanya Travessa de
Barcelona (Carrer de Galileu, 64, Barcelona).
· Es poden fer reserves d’unitats per e-mail deixant les vostres dades i telèfon, al correu: sisdelcet@gmail.com Es gestionaran enviaments a domicili per correu postal amb unes despeses d’enviament de 6€.
Esperem que el calendari us agradi tant com a nosaltres, i que participeu amb el vostre granet de sorra en la seva compra, distribució i publicitat!! Gràcies a tothom, per endavant!!
A continuació alguna foto de les dures reunions de treball en les sessions fotogràfiques, i del making of.... Si voleu veure el resultat final, haureu de comprar el calendari tard o d'hora!!!! Aquí podeu avançar-vos i ser els primers/eres: COMPRAR CALENDARI
![]() |
| Reunió després de sessió fotogràfica (altrament dit, sopar de germanor) |


















