EspeleoBlog de la SIS

Avenc T38 (Garraf, l'Ordal, Vallirana)

L'"equipo Actimel" torna a la càrrega.

Aquest Avenc de nom misteriós (agrairé qualsevol aclariment al respecte), es troba a pocs metres de l’avenc de Pompeu Fabra i de l’Abat Escarré.

Si seguim la pista que uneix els dos avencs direcció al Pompeu Fabra i ens endinsem en línia recta per el camí que deixa la pista més endavant. A mà esquerra un trencant ens apropa desprès d’uns 50 metres a l’esquerra trobem l’Avenc (-34m, UTM x: 409673 y:4579384) a tocar del camí.

L’Efren i jo tenim ganes de fer aquest avenc i aprofitar que ara el tenim a tocar. Sovint hi ha avencs de 30 metres de enorme bellesa.

Aquest és un d’ells.

Destacable la vida interior de l’avenc, granotes, “mosquits gegants”, papallones, escarbats, aranyes, llimacs ...

No és un avenc massa visitat, i de fet ho demostra l’estat en el que trobem els spits i la dificultat per fixar les xapes.

Cap problema, aportem el nostre gra de sorra i espitem en dos ocasions per a garantir que les instal·lacions siguin el més segures possibles per nosaltres i els futurs visitants.

La entrada és molt xula, però la seva estretor es perd un cop és passa el primer ressalt. Fins i tot el primer tram, un cop instal.lat es pot passar amb modalitat passamà.

El pou promet emocions.

Davallem i al primer replà decidim doncs d’espitar.

L’avenc és molt maco per els 34 metres que té. Les primeres formacions són de poca definició, però desseguida comencen a aparèixer diverses formacions, coralls i cristalls amb molta densitat.

Es curiós com tot el llarg de l’avenc es veuen senyals de com la pluja ha anat transportant branques i fang a l’intern d’aquest humit pou.

Com sempre el més bonic al final... les ultimes formacions durant el pou de 16 m que ens confirmem que ha valgut la pena fer aquest avenc, tot i el cansanci després de sortir de l’Abat Escarré i menjar una mica calent.

Foto d’equip al fons del pou i retorn amunt.

Mentre pujem, el gran TONY el gitano underground ens acompanya amb la cançó "Sacarme de aquí", d'homenatge al Vaquilla, en la que ens descriu com aquest conegut delinqüent feia espeleo:

“Empezó robando los kioskos, ... se metia cada vez mas hondo... sacarme de aquí, sacarme de aquí, que me muero... sacarme de aquí, sacarme de aquí .. que no puedo.. con 30 años de hipoteca ... me muero, me muero.”

Al primer pou, aprop de la sortida hi havia una granota molt bonica, però... quan m’ho va dir l’efren jo ja estava fora esgotat i em va fer mandra tornar a entrar a fer-li una foto. Ara em penedeixo!!!!

Per cert... els mosquits van aprofitar i van deixar a l'Efren ben xuclat. Tots dos amb manta tèrmica i cap amb Autan...

Una abraçada de part del Tomàs i l'Efren.

Avenc de l'Abat Escarré (Garraf, Vallirana)

L'Avenc de l'Abat Escarré (83m , utm x: 409792 y: 4579570) es troba a escassos metres de l'Avenc Pompeu Fabra que tant ens va agradar el cap de setmana passat.

Desprès de mirar-nos alguns blocs d'espeleo per agafar informació, com sempre, estàvem preparats a acabar el rebateig (3 sortides, 5 Avencs: Geolegs-Plomada-Pompeu Fabra-Abat Escarre-T38) amb un avenc ple d'estretors i instal·lacions.
L'Efren i jo, de nou "ON THE CAVE".

Aprofito per a felicitar al SIES de l'espluga i el seu blog, on vam trobar una preciosa, tècnica i ben documentada crònica de la seva sortida a:

Web espeleosies

Vam apropar-nos amb el cotxe fins a les cadenes que tallen el pas a la pedrera. Als 10 minuts estàvem a la boca de l'Abat Escarré.
Deixem petates i anem a cercar la T38, que hauria d'estar aprop. I... l'Efren es troba amb una peça de museu... un carburer tot rovellat!!!.

Un cop localitzat el T38, ens tornem cap a l'Abat.

Avui l'equip Actimel està d'estrena d'equipació. El meu blanc nuclear fa mal als ulls. Semblem enviats del govern per analitzar els impacte tòxics de l'abocador del Garraf.

Amb ganes d'embrutar-nos, entrem amb la ferma intenció de fer les dos vies, la A i la B, i gaudir especialment de les anomenades estretors.

L'avenc té la fama de menjar molta corda i per tant ens carreguem amb tres (80, 60, 40) i el material fotogràfic. Serà un avenc físicament pesat al tenir que arrossegar tot plegat amunt i avall.
Jo començo ja a odiar el meu petate i la motxilla fotogràfica quan me les penjo del mallon. Conviurem les properes hores a curta distància.
Un consell:
Val la pena fer algun estirament abans d'entrar doncs caldrà certa agilitat un cop estiguem dintre.

L'entrada de l'avenc té les parets on s'intueixen les fortes corrents d'aigua que han anat llimant les parets. Reconec que el Garraf em té descolocat... entenc lo del fenomen kàrstic... i fins i tot la fórmula química que regula la reacció i la seva reversibilitat... però... com devia ser el paisatge per recollir tota l'aigua necessària i la pressió per a erosionar i arrodonir les parets? Avui el garraf és rodonet, bastant pla, a 500 metres d'alçada i vora el mar...increïble.

Dit això comencem a baixar. I desseguida ens adonem que l'avenc no és tan estret com esperàvem. Hi ha algun punt que requereix d'habilitat, però on l'Efren ni es despentina. Jo descobreixo que allò de que si passa el cap, passa la resta del cos... no sempre es així. (o potser era només pels ratolins?). La veritat es que hi ha un pas abans del pou de 5m que és important posar-se còmode. Els petates per davant, l'stop amb vaga llarga i ...deixar anar l'aire dels pulmons i trobar la posició... perquè es passa bé, però quan trobes la posició.

La bona noticia es que tota la estona fas peus i per tant els intents et permeten d'anar provant posicions.
Les ratllades a la roca et donen pistes d'on s'ha enganxat la gent... i no sempre d'on és un bon pas. Alerta!!!
Un cop passat el punt estret de l'avenc, estigueu tranquils doncs de pujada el pas és veu a la primera i sense complicacions. Per tant... allò de si entro ... podré sortir? si... i millor que l'entrada.
Continuem i ... la veritat és que és un avenc dels que, com diu l'Efren,... vas progressant i agafant profunditat sense adonar-te massa. és un avenc amb rampes... no massa bonic, pocs pous i amb les parets que recorden els avencs alpins, però en miniatura.

Un cop arribats abaix... finalment alguna formació de bon veure... (porto l'equip per a fer fotos... recordeu...) i sorpresa!!!! La corda que jo porto..... NO ENS HA CALGUT!!! He carregat, arrossegat, emputjat els dos bultos... sense massa utilitat.
La tornada cap a munt, desinstalo jo. Cal tenir compte amb la corda doncs la roca plena de cantons és ideal per a que en qualsevol punt s'enganxi. Només tinc un petit ensurt on penso que s'ha enganxat però gràcies a les precaucions i a anar-la recollint sovint... no haig de refer tot per alliber-la.
Decidim que passem de la via B. Ens la reservem per una altra vegada, doncs la veritat és que l'avenc ens ha desil·lusionat una mica.
Preferim anar al desconegut T38, ja tornarem a l'Abat Escarré. (millor el Pompeu Fabra).

PD: Si es cert, continuo fent uns ulls de flipat a les fotos...però es que no ho puc evitar, és l'angoixa del fotògraf per mirar si l'automàtic funciona!

Tomàs i Efren.

Avenc Pompeu Fabra (Garraf, Vallirana)

11 de Setembre 2011, diada Nacional de Catalunya. El CET organitza pel seu centenari 100 anys – 100 cims. I que fem? No ho dubtem, fer avencs, això si, de 100 metres de profunditat.

Teníem ganes d’un avenc bonic, important, amb força reinstal·lacions, recorregut, ... per tancar el període de rebateig.

I l’avenc escollit.... patriòtic. L’avenc Pompeu Fabra. (UTM X: 409741, Y: 4579499) de 104 metres de profunditat.

Ei.... aquest avenc va superar de llarg les nostres expectatives. APUNTEU-VOS-EL.

Aquest cop els deures estaven fet, topos plastificades per a tots, coordenades al GPS, llibre de avencs del Garraf i l’Ordal per anar revisant a última hora si teníem altres inspiracions i ... i la discografia de TONY el gitano UNDERGROUND, que ens recordava ... “oh libertad, divina libertad, quiero salir ... y no me dan la cuerda.”

En Efren, el Fernando i jo, el Tomàs, vam decidir de anar cap a l’avenc i vist el risc de “guilla” que ens havien comentat baixaríem fins on poguéssim i potser després aniríem a l’avenc de l’Abad Escarré, que està al costat.

L’aproximació es fa amb cotxe fins al dipòsit on es pot aparcar a 300 metres de l’avenc.

Des d’aquí una pista que es dirigeix cap a la pedrera. (Entre això i l’abocador... com diu el Salva...“no me’n se avenir!!!”)

El camí porta fins a la boca... que en aquest moment es troba davant d’un piló ordenat d’enormes soques d’arbres que suposo que són encara signes de la nevada de l’any passat . Una fita us portarà fins a la boca, a la dreta del camí. Es pot pujar amb 4x4 fins a la boca.

A continuació després d’uns 250 metres apareix a mà esquerra un primer camí ample que s’endinsa en el bosc.

No l’agafeu, el segon si. Aquest camins segurament permetrien el pas d’un 4x4. Al cap de 50 metres arribes a una cruïlla amb el camí

principal que porta a la pedrera, girar a mà dreta i a pocs metres es troben les soques dels arbres o la fita a mà dreta del marge.Pel que vulguin evitar el camí llarg, al sortir des del dipòsit, després de la primera corba a la esquerra, més endavant hi ha un trencant a mà dreta, seguiu-lo.

A les 10 a la boca i ... cap a dintre.

La primera corda convé que sigui entre 30-40 metres. Si es de 30 caldrà ser econòmic amb les combes. L’avenc és molt divertit, amb un primer pas estret on es baixa i ja vas pensant en com ho pujaràs carregat amb petate i motxilla fotogràfica.

Anem avançant i deixem la via ERE-CEC per la tornada. Hi ha força formacions, colades i banderes, però hi ha una saleta abans del pou de 13 a uns 50 metres de profunditat que es segurament la zona de més bonica de l’avenc.

Després del pou de 13, el Fernando decideix que ell ens espera allà. L’Efren comença a tirar amb encenedor preparat per detectar la “guilla” i jo... vaig complicar-me la vida amb una canvi d’una reinstal·lació on... després d’una bona estona vaig aconseguir anar a per l’Efren.

Després d’un pou aeri de 25m s’arriba a una sala on recuperant uns metres hi ha una finestra que et porta per una via estreta... força entretinguda i amb formacions interessants. Aquesta via val la pena doncs... es força estreta i té un punt de repte. Quan arribo a la via, l’Efren en tornava... i viu! (perquè portar un canari... ?) Si aquesta via tenia “guilla” l’Efren se l’havia menjat tota.

Al final hi ha una sala ben grossa i es pot tornar per una petita canal que deixa al punt abans de la sala. Tot plegat xulo i una molt satisfactori, doncs és un repte anar tirant cap a dintre.

Tornem fins on es troba el Fernando, jo amb el meu rol de desinstal·lador, i cap a la via ERE-CEC. Es fa amb comoditat, amb un parell d’estretor i una sala final força bonica.

Jo trobo molt bé que els avencs o vies acabin en aquest tipus de sales... es com si la mare terra volgués premiar l’esforç d’arribar-hi amb un espai de descans físic i visual.

Una fotos de família i sortim a la superfície. La veritat, el Fernando i jo... cansats, contents però al límit. L’Efren ... més fresc que un gínjol.

A la sortida... eren les... 17.30. Mare meva... ha valgut molt la pena. Ja tornarem un altre dia a per l’avenc Abat Escarré, després d’ubicar la boca 25 metres més endavant.

Efren, Fernando i Tomàs... quina bona companyia. Qui s’apunta a la pròxima?

Avenc dels Geolegs

Desprès d’uns mesos de bondat degut a problemes musculars... calia retornar a agafar confiança amb això dels avencs que tantes satisfaccions ens dóna.

L'equip ESTAMOS MUUUUUUU LOCOS, alias TONI UNDERGROUND, alias ACTIMELS, alias LOS EFRENITOS tornàvem a estar “on the road”.

Sàviament per aquest rebateig en Efren va escollir un avenc que a petita escala permetés viure dos de les tres experiències més maques de fer espeleo:

Els trams aeris i les estretors. La que hauríem de renunciar son les formacions sorprenents.

L’Avenc dels Geòlegs de 30 m de fondària (UTM X:406165 Y:4581610), a prop de l’Urbanització de Vallirana és un avenc ideal, amb 12 vies preparades per instal·lar i el seu ampli pou és ideal per còmodament anar comprovant que és cert que d’això d’anar en STOP-CROLL-PUNY-PANTIN, un... no s'ho oblida mai.

Sabíem que la boca era al costat de la pista.... i aquesta al costat de la molt contaminada, grisa i pudenta riera... però.... l’aproximació se’ns va complicar al començar des de la banda equivocada de la riera! Cal anar a cercar la pista que porta a la planta de reciclatge i més tard al arribar a la riera, on hi ha una construcció de ciment es pot deixar el cotxe. Més enradera surt una pista, i endavant continua la mateixa per la que hem arribat.

Seguint aquesta última, a un 150 m s’agafa una pista a l’esquerra i tot pujant arribes a la boca de l’avenc. És força gran. No diré que no te pèrdua... doncs el camí el vam descobrir de tornada.

Vam decidir baixar per la paret oposada a la finestra que porta després del pou de 20 metres al conducte fins als -30.

Les dos vies instal·lades i cap avall. És un pou molt gran i per tant molt il·luminat. El sol fa que la vegetació verda cobreixi la paret ... i després de pendular com dos llonganisses vam mirar

d’aproximar-nos amb un passamà a la finestra. Aviat vam veure que no valia la pena, i que els 7 metres als que es trobava es podien superar grimpant amb compte. Per tant...

despenduleeeeeeeeem i fins avall.

Un cop arribats a la finestra, entrem en una petita saleta on la llum natural encara pot entrar. Ens treiem els arnesos i comencem a baixar per el conducte fins al fons.

Algun pas és lo suficient estret per deixar anar algun renec i patir allò mínim per a dir que t’ho has currat... i s’arriba a les poques formacions que hi ha en aquest avenc, unes petites banderes ... com a premi per l’esforç.

Retornem per entre els blocs (i aconsegueixo agafar el camí complicat) i de nou a la saleta... en vestim de nou amb els estris i fotos de rigor!!! Quines ganes tenia de poder tornar!!!!

Destrepem fins al pou gran i cap a munt.

Avenc petit però ideal per a recuperar sensacions! Molt bona tria Efren!

Avencs de Catalunya.... JA SOC AQUÍ!!!!!

Tomàs

UN AVENC CURIÓS: L’AVENC DE LES FONTS DEL RITORT (Ripollès)

Jaume Serrate i Plans, un dels fundadors de la SIS del CE de Terrassa, observava el diumenge 1 de maig d’enguany des de la Collada Fonda un brusc enfonsament del terreny al vessant sud del Costabona, més amunt de les fonts del Ritort, a l’esquerra d’unes mines abandonades. No podia ser altra cosa que un nou forat precisament en una zona que no destaca gaire per l’existència de cavitats.

Avisà al Salvador Vives i el diumenge següent, junt amb l’Eduard Badiella i el Jenar Indurain es traslladaren tots encuriosits a veure de què es tractava aquest enfonsament.

En menys de mitja hora des del cotxe, arribaren a la boca i pogueren observar un gran forat, obert recentment, on l’aigua que queia des de la boca es perdia pel fons de tot. L’Eduard va començar a baixar però la corda era curta, sols de 18 m i, a més, s’instal·là al llavi superior. O sigui, que es decidí tornar-hi un altre dia amb més material.

El dijous següent, dia 12 de maig, Gemma Pirla, Jenar Indurain, Joan Pladeveya i Efren Gaitán tornaren a la cavitat i baixaren fins el fons. Total, 24 metres, i a baix de tot, una dutxa constant. Al fons, un gran tap de terra i pedres produït per l’ensorrament impedeix la progressió. I al cap de dos dies, se’n va fer la topografia.

Segons Gemma Pirla, geòloga, la cavitat es troba en un terreny generalment d’esquistos amb algunes escames de calcàries dolomititzades. La cavitat s’obre en una zona de dolomies, aprofitant el contacte amb els esquistos. Més avall de la cavitat hi ha una dolina que fa pensar que les dolomies estan prou carstificades.

En resum, un nou avenc a la zona del Costabona.